Hem anat a pujar la Gallina Pelada, també anomenada Cap Llitzet, el cim més alt de la Serra d'Ensija. És una excursió fàcil si la comparem amb el veí Pedraforca, però no per això ha deixat d'interessar-nos. Hem decidit fer-la des de la vessant nord, començant a caminar a la font Freda i sorprenentment hi hem trobat força neu. I diem força perquè tot el paisatge que l'envolta i que dóna a cara sud no en té ni mica, tampoc el Pedraforca. Com que no ens ho esperàvem doncs no hem dut les raquetes de neu. Ens ha costat una mica més caminar sobre neu tova però hem fet tot el recorregut que teníem previst.
Mapa Gallina Pelada i Serra d'Ensija i recorregut
Som al pre-Pirineu i hem gaudit d'unes bones vistes sobre el paisatge de l'Alt Berguedà. Per completar l'excursió hem fet el cim de la Creu de Ferro, de 2.296,7 mts. segons l'ICC. Volíem anar també al Serrat Voltor però finalment ho hem deixat per un altre dia, molt a pesar de l'Eulàlia i en Fermín que estaven il·lusionats en pujar-hi. Comencem l'excursió a la Font Freda on hi arribem prenent una pista asfaltada qe surt a mà esquerra, passat Saldes: la pista de Gòsol a Vallcebre. Hi ha espai per aparcar els cotxes a tocar de carretera. Des de la carretera pugem a la Font Freda per uns esglaons de fusta que avui estan totalment colgats per la neu i no és fins a la tornada, quan la neu ja s'està desfent, que notem la presència d'aquests graons. Hi trobem un rètol indicador de diverses rutes. La nostra és per la Font Freda: 3,5 kms. Els altres camins per pujar a la Gallina Pelada són pel Torrent d'Ensija, 4,5 kms, i pel Serrat Voltor, 7 kms. A la Font Freda i ha un lloc habilitat per fer barbacoa.
Pujant vora el Torrent de la Font d'Ensija
Ens endinsem al bosc, seguint marques blanques i grogues de PR. El camí va en ascens ens costa caminar per la quantitat de neu que hi ha. De vegades hem de sortir una mica del camí buscant neu més dura. Seguim pujant per la dreta del Torrent fins que ens n'allunyem. Anem girant cap a sudest i es va obrint el bosc. Llavors veiem davant nostre, impetuós, el Pedraforca en la seva cara sud. També tenim unes bones vistes de Saldes i la Serra del Cadí.
Vistes del Pedraforca i el Cadí
Pujant cap al Barranc d'Ensija
A partir d'aquí ja no tenim altre referència del camí més que el rastre que van deixant els que han caminat davant nostre per la quantitat de neu pols. Bé, com que el dia és ben clar amb l'ajut del mapa anem identificant el relleu i cap a on hem d'anar. Decidim seguir pujant cap a les Planelles i després en direcció als Rasos d'Ensija. Ja veiem a la dreta el refugi Serra d'Ensija, també anomenat Delgado Úbeda.
Caminant pels Rasos d'Ensija
Refugi Delgado Úbeda
Girem, doncs, a la dreta i anem a trobar el refugi, lliure en aquesta època de l'any. Ja des d'aquí veiem el nostre objectiu: el cim de la Gallina Pelada, a 2.321 mts. segons l'ICC i amb un paisatge totalment blanc. Seguim pujant per anar a buscar la carena i fem cap al cim.
Cim de la Gallina Pelada
El cim està coronat amb una creu, una imatge de la Mare de Déu i la corresponent caixa metàl·lica per guardar el llibre que fa de testimoni dels qui hem fet el cim. També un pessebre metàl·lic. Avui és la Montse que escriu en nom de tots. Des d'aquí les vistes són increïbles cap a totes bandes: el Pedraforca, el Cadí, la Tossa d'Alp, el Puigllançada, el Puigpedrós i el Carlit són alguns dels que identifiquem; el Catllaràs i els Rasos de Peguera a l'est, el Montseny, Montserrat i la Serra de Busa al sud, el Montsec, el Port del Comte i altres cims del Pirineu al fons. És en Fermín, com sempre, que ens ajuda a identificar-los.
Carenant per la Serra d'Ensija
Serra d'Ensija
Tornem per la mateixa carena, que seguim al llarg d'uns dos quilòmetres i mig. Recorrem tota la Serra d'Ensija fins arribar al Pla de les Tores. Ara hem de canviar el sentit, planejant, per no ascendir i dirigir-nos a la Creu de Ferro. És un senzill cim amb una creu de ferro i un rètol de fusta que diu: Creu de Ferro.
Cim de la Creu de Ferro, 2.296 mts.
Des d'aquí ja prenem el camí de tornada, seguint rastres de petjades i deixant a l'esquerra la part més alta dels Rasos d'Ensija.
Caminant pels Rasos d'Ensija
Baixant amb el Pedraforca al fons
Una vegada creuem el Barranc d'Ensija ja fem el mateix camí que a l'anada. Passem per la Pleta de l'Ós, on la quantitat de neu que hi ha fa que ens enfonsem fins als genolls, i arribem a les Planelles. Ens resta seguir el torrent per arribar a la Font Freda. Ara sentim el soroll de l'aigua que baixa doncs s'està desfent la neu per la calor que ha fet avui.
Lloc de sortida: Font Freda, a la pista de Gòsol a Vallcebre Distància: 9,7 kms Desnivell acumulat: 835 mts. Mapa: Serra del Cadí-Pedraforca, ed. Alpina 1:25.000
Malanyeu és una petita i accidentada vall situada a la Serra del Catllaràs. A més d'un petit nucli de cases i una església hi trobem una trentena de masies disseminades pels voltants. Passos com el Griell de Cal Pigot, el Grapissot o el Mal Pas ens ajuden a superar alguns trams complicats.
Mapa Malanyeu i recorregut
Avui hem quedat a la Fonda Anglada, a Malanyeu. L'Empar i el Dani han dormit aquí i la resta ens hi presentem sobre les nou del matí per esmorzar plegats. El Dani està molt il·lusionat en mostrar-nos aquesta ruta.
Malanyeu
Després deixem els cotxes on acaba la carretera asfaltada, davant de les Escoles. Ja des d'aquí veiem la vall de Malanyeu que ens envolta i que avui recorrerem per dalt. Comencem a caminar per la pista fins que trobem a mà dreta un rètol que diu: Camí del Graell de Pujals. Prenem aquest camí que anem seguint, marcat amb pintura groga.
Camí del Graell de Pujals
Més endavant ja trobem el rec del Graell, que ens acompanya durant una estona. Quan ja sentim el soroll de l'aigua que cau amb força, senyal que ens apropem al salt. Trobem una canal estreta de pedra, anomenada de diverses formes segons la font: Grau de les Escales, Griell de Cal Pigot o el Graell.
Griell de Cal Pigot
El lloc està molt enclotat i és humit. El primer tram té graons cavats a la pedra tosca i està equipat amb una corda; després hem de salvar un pas complicat, sobretot per als més baixets, i finalment hi trobem una escala metàl·lica. A dalt hi trobem un forat a la roca que al traspassar-lo ens permet veure un bonic salt d'aigua, el salt del Griell de Cal Pigot.
Salt del Griell de Cal Pigot
Part superior del salt del Griell de Cal Pigot
Com que som una bona colla, vint-i-cinc persones, hem tardat una bona estona en superar aquest tram. Continuem amunt, seguint les marques grogues, per damunt de la roca que hem travessat. Ara seguim pel camí, tot passant per un bosc de pins i boixos. D'entre els arbres ja podem veure Malanyeu. Trobem un petit pas, equipat de nou amb una corda per superar-lo.
Trobem una corda al camí
Poc després arribem a la Foradada. És com una finestra amb un petit balcó amb bones vistes dels cingles de la Garganta i els de Vallcebre i al fons el Puigllançada. Avui no tenim gaires bones vistes ja que el cel està encalitjat.
Arribant a la Foradada
La Foradada
Seguim pujant en progressiu ascens, ran de cinglera en direcció sud, fins que el camí canvia de rumb en direcció NE per anar a trobar el Pla de les Barraques. Des d'aquí tenim bones vistes dels cingles de la To.
Marques grogues al camí
Cingles de la To
Ara travessem una petita fageda i arribem a la Collada de la Batllia, un prat herbós amb bones vistes del Sobrepuny, on aprofitem per menjar alguna cosa, beure una mica i fer una merescuda aturada.
Collada de la Batllia
Seguim pel camí cap a dalt del Serrat de Fullerachs (1.665m), una zona ampla i herbada, ara amb vistes de les dues vessants. Poc després arribem al Portell del Porc i enfilem cap al punt més alt del nostre recorregut, el Cap de la Baga de Cabanelles (1.684m).
Arribant al Portell del Porc
Cap de la Baga de Cabanelles
Seguim el filat i les marques de PR, al qual ens hem incorporat. Ara ja iniciem el suau descens, primer pel bosc i després per la carena fins al Turó del Crisp. Des d'aquí uns pocs ens apropem a veure la bauma. S'ha d'intuir una mica el camí. És una bauma petita, però mereix la pena apropar-s'hi. Desfem el camí fins a retrobar la resta de gent.
Bauma del Crisp
Més endavant trobem un rètol que indica que Malanyeu és a 5,3km. Ara deixem per una estona el PR i seguim de nou marques grogues. Nosaltres prenem, a mà esquerra, un camí que baixa per la frondosa fageda. És agradable sentir el soroll que fan les fulles a les nostres passes. Arribem al Grapissot, un tram equipat amb un passamà.
Fageda
El Grapissot
Després enllacem amb el camí que ve de Sant Romà de la Clusa, el PR C-129. Ja són dos quarts de dues, hi ha gana i decidim que aquesta cruïlla és un bon lloc per dinar.
Flors al camí
Després prenem el PR a mà esquerra. Trobem una porta de filat i més endavant una altra. De nou una cruïlla, amb un cartell que ens indica que podem arribar a Malanyeu en 3,3km o bé en 6 km. Nosaltres prenem el llarg, seguint encara el PR i caminem pel Serrat del Mill, de principi a fi, sempre per camí ben marcat. El camí de vegades va per la vessant sud, la Solana Gran, i de vegades per la vessant nord, la Baga de Lavaiol, ja amb vistes de Sant Julià de Cerdanyola. El camí es va accidentant, amb petites grimpades i desgrimpades i de vegades s'estreta. Arribem al replà on trobem un cartell indicador: Malanyeu 4,3km.
Serra del Mill
Serra del Mill
Abandonem el PR que ens duria a Sant Julià de Cerdanyola. Ara el camí va arran de cinglera i en uns minuts arribem al Mal Pas. Seguim les marques grogues i arribem a la Creueta. És un bon mirador amb una gran creu de fusta. L'estampa és molt maca amb la creu i el Pedraforca al fons.
La Creueta
Continuem la baixada, ara per una roureda, fins arribar a una casa de nova construcció. Prenem el camí que ens du a sota del cingle de la Pona i arribem al torrent de Malanyeu. Els més atrevits decidim remullar-nos-hi els peus. L'aigua és molt freda i això ens fa sentir com nous.
Casa del Llomar
Després passem per la casa del Llomar i ja només ens cal seguir la pista per arribar al lloc d'inici.
Gràfica de desnivell
Mapa satèl·lit
Situació: Berguedà Punt d'inici: Malanyeu, les Escoles Distància: 15 km. Desnivell acumulat: 830 m. Mapa: Catllaràs Picancel, Ed. Alpina
Feia temps que teníem pensat fer aquesta ruta pel Catllaràs. És una zona prou desconeguda amb relleus moderadament abruptes i encisadors. Durant la ruta visitarem quatre balconades excepdionals: la Roca del Castell, la Roca de la Lluna, la Roca del Joc i finalment la Roca Forcada. En aquesta excursió ens acompanyen els nostres amics Elisabet, Francesc, Montse, Glòria, Josep i Xaro, als quals donem les gràcies.
Mapa Catllaràs i recorregut
Iniciem la ruta al Monestir de Lillet, que es troba a l'est de la Pobla de Lillet. No hi ha gaire espai per aparcar, així doncs deixem els cotxes al marge de la pista. Aquí enfilem pel PR C-52 en direcció SO. De seguida trobem l'ermita de Sant Miquel, que és una de les poques ermites romàniques de Catalunya de planta rodona.
Ermita de Sant Miquel
Seguim el camí i pujem a la Roca del Castell, coronada amb una bonica creu i des d'on tenim unes bones vistes.
Roca del Castell
Roca del Castell
Baixem de la Roca i seguim el PR per un bosc de pins, fins a trobar la pista. La seguim fins el xalet del Catllaràs, obra de l'arquitecte Gaudí, que a principis del segle XX allotjava tècnics i treballadors de les mines de carbó. Actualment l'edifici és una casa de colònies.
Xalet del Catllaràs
Deixem la pista per seguir el PR que ara es converteix en camí i ens endinsem en una fageda. Quan arribem al Collet Fred trobem un cartell que ens indica el mirador de la Roca de la LLuna i hi pujem. A dalt trobem un mapa que ens ajudarà a identificar totes les muntanyes que tenim davant nostre. Tenim magnífiques vistes de bona part dels Pirineus, la Serra del Cadí i el Pedraforca, avui ben blancs per les nevades d'aquesta setmana.
Roca de la lluna
Desfem el camí fins al Collet Fred i prenem la pista a mà dreta, seguint encara les marques de PR, durant un quilòmetre i mig. Ara el PR deixa la pista i s'endinsa per un camí que surt a mà esquerra. Anem pujant i arribem a una zona de prats anomenada el Joc de la Pilota, perquè allà era on els miners estrangers jugaven a futbol amb la gent local, que no coneixia aquest esport. És per això que l'equip de futbol de La Pobla de Lillet és el segon més antic d'Espanya. Ara deixem el PR i busquem el camí que surt, a mà dreta, i que puja molt dret. Trobem una xemeneia per on hem de grimpar per fer el cim. Dalt de la Roca del Joc (el mapa de Mongrony l'anomena Roc de la Mare de Déu) i el ICC Roca de la Devesa Llosana trobem una bonica creu i una imatge de la Mare de Déu. De nou ens envolten unes increïbles vistes.
Roca del Joc
Pujant pel PR-52
Grimpada a la Roca de Joc
Cim de la Roca del Joc
Baixem de nou al prat. Ara tornem enrere pel PR i en uns 600 mts. el deixem. Prenem en canvi el camí de la creu blanca i groga, que indica que el PR no és per aquí, en sentit NE. Ara seguim marques grogues. Trobem la Mina d'Arderiu i arribem a la pista, que prenem a mà dreta, fins el Collada d'Arderiu.
Mina d'Arderiu
Aquí deixem la pista i comencem a pujar per un camí marcat amb fites que enfila entremig dels boixos.
Pujant a la Roca Forcada
Poc després canviem de direcció per anar a trobar la carena i en els darrers metres canviem de nou de direcció per arribar al primer pollegó rodejant-lo per la dreta per un camí fàcil. El dia és esplèndit, amb bona visibilitat. Aprofitem per dinar, el lloc bé mereix quedar-s'hi una estona. Ja sense motxilles i després de dinar ens apropem al segon pollegó per un camí força estret i aeri amb un estimball vertiginós en la seva cara nord.
Roca Forcada
Cim de la Roca Forcada
Baixem de nou a la Collada d'Arderiu i busquem un camí en direcció N marcat amb una fita. Comencem baixant de forma molt directa. El camí és força perdedor i la vegetació poc a poc l'està fent desaparèixer. Anem trobant fites que ens indiquen que anem en la direcció correcta. En aquest punt la conversa gira entorn el fet de què eines com els blogs i wikiloc afavoreixen la difusió de camins perquè no quedin en l'oblit i s'acabin perdent.
El cami es Perdedor
Trobem una cruilla encara que per la gran vegetació no ho sembla. Deixem el camí que segueix recte i prenem el de la dreta. Anem baixant per l'esquerra del torrent. Ens sobta molt trobar-nos un cotxe molt antic aprop del torrent i ens preguntem com ha pogut arribar fins aquí. Seguim baixant en direcció a la masia de Junyent fins que arribem a una pista força ampla i ja neta de vegetació.
Cotxe abandonat al cami
Ens relaxem una mica al veure que anem per bon camí. Seguim per la pista i caldrà creuar un parell de cops el rec de Junyent. Degut a les fortes pluges de la setmana toca treure's el calçat y creuar-lo. Som al mes de març i l'aigua està molt freda. Ara ja només ens queda seguir la pista per arribar al lloc d'inici de l'excursió.
Creuant el Rec de Junyent
Preparant aquesta ruta hem trobat diferències entre els dos mapes que recullen la topografia de la mateixa zona: Catllaràs-Picancel i Montgrony-Fonts del Llobregat, ambdós de l'Ed. Alpina. El primer és més actual i els camins s'acosten més a la realitat. Diferències o oblits amb els topònims són per exemple el Roc de la Mare de Déu i la Roca del Joc, que no coincideixen.
Grafica de desnivell
Foto 3D
Situació: Berguedà Punt d'inci: Monestir de Lillet Distància: 17 km Desnivell acumulat: 900 mts Mapa: Catllaràs Picancel, Ed. Alpina 1:25000
