Ja feia temps que teníem ganes de fer aquesta excursió i quan en Julián ens va dir que també la tenia pendent doncs ens va semblar una bona idea per fer amb el grup senderistas. Ha resultat ser una de les excursions més divertides i entretingudes de les que hem fet aquest any.
Mapa Carcaixells i recorregut
Gràfica de desnivell
No ha estat ni massa fàcil ni massa difícil però sí molt variada per la quantitat de passos equipats amb cadenes, cordes, graons, etc. i també bones vistes ja que la major part de la ruta és per la carena, esquitxada per uns quants turons, tant a l'anada com a la tornada. En aquesta ocasió ens acompanyen en Julián, que és qui ha fet la proposta, la Judit, l'Empar, la Lourdes i en Lauren.
Caminant per la pista
Després d'esmorzar al bar del Mas Pla ens dirigim en cotxe a la pista que surt davant mateix de la masia per apropar-nos fins al lloc d'inici de l'excursió. Una vegada a la pista de terra prenem el primer trencant a mà dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista abans de travessar el pont. Prenem el camí de l'esquerra i poc després sobrepassem la masia de Can Llaurador, que deixem a l'esquerra. Arribem a una cruïlla on també s'hi pot aparcar. Hi trobem un cartell que ens indica que som a l'Espai d'Interès Natural del Massís de Cadiretes, si bé en concret som al massís de l'Ardenya. També hi ha un rètol que ens indica que els Carcaixells de'n Dalmau són a 45 minuts, seguint marques blanques i verdes de Sender Local.
Prenem la pista de la dreta que s'endinsa per un bosc on hi trobem pins, alzines i eucaliptus i ja al fons divisem els Carcaixells. Passem pel costat del menhir de Can Llaurador i seguim per la pista, sense prendre cap desviament fins que trobem un rètol: els Carcaixells 25 minuts. Just a l'inici d'aquest camí hi ha una passarel.la de fusta a ran de terra per creuar el torrent del Montclar i després el corriol va en progressiu ascens.
Capella dels Carcaixells
Vistes des dels Carcaixells
A dalt trobem una altra cruïlla, amb un pal indicador: cap a l'esquerra la via ferrada i cap a la dreta els Carcaixells. Nosaltres prenem el de la dreta i en pocs minuts arribem a la capella dels Carcaixells, on aprofitem per veure les vistes i beure alguna cosa ja que fa calor a pesar que som ja entrada la tardor.
Som al primer i més petit dels turons que superarem o dels doms granítics que conformen els anomenats Carcaixells de'n Dalmau, a 220 metres d'altitud. Ara comença el camí equipat amb cadenes i graons de ferro.
Pas equipat als Carcaixells
Cadenes i bones vistes als Carcaixells
Alguns trams són força verticals i per això hem de fer força amb els braços, sobretot avui que la roca és mullada després de les darreres pluges. Poc després arribem al segon turó, a 284,5 metres, connectat amb el següent pel pont dels Arítjols, un petit i vell pont rovellat. Abans d'arribar-hi trobem un rètol penjat en un arbre que diu: RUTA PEL PONT és responsabilitat de cadascú el pas pel pont. El pont està tancat amb candau i un llampant rètol vermell que diu que no és permès el pas per ser propietat privada.
Pont dels Arítjols
La informació que ens han donat és que l'amo del pont no vol sentir-se responsable del què li pugui passar als senderistes que creuin el pont. Més endavant trobarem un altre rètol que diu que el recorregut és tancat per motiu de seguretat. Així doncs nosaltres, sota la nostra responsabilitat, hem decidit de creuar el pont, tot i haver-hi un camí alternatiu que baixa en fort pendent fins el coll i suposem que torna a pujar.
Pont dels Arítjols
Superat el pont el camí segueix per la carena, fins el següent turó. Anem seguint les marques i llavors el camí es bifurca. Nosaltres prenem el de la dreta, que va per la carena i està marcat amb un cercle vermell, i deixem el de l'esquerra amb marques blaves. En aquest punt hi trobem també cadenes per la baixada.
Cadenes per la baixada
baixant dels Carcaixells
Al coll hi ha una cruïlla amb un rètol: al Montclar 1 hora. Una vegada superats els Carcaixells, el cim del Montclar és el nostre següent objectiu. Una vegada arribem al darrer turó ja baixem en fort pendent fins anar a trobar la pista que puja de Can Llaurador i que és al peu d'una torre elèctrica.
Cadenes per baixar
Cadenes per pujar
A peu de torre trobem un nou cartell que diu que el collet del Montclar és a 7 minuts i el Montclar a 13 minuts. Per arribar-hi prenem la pista que puja en fort ascens i que està força malmesa. Després la pista fa un gir a la dreta i arribem al collet. De nou hi trobem un rètol, el Montclar és a 6 minuts pel camí de la dreta. I en pocs minuts assolim un altre dels nostres objectius d'avui: el cim del Montclar, a 407 metres.
Arribant al Montclar
En aquest darrer tram no hi ha cadenes i cal ajudar-se de les mans ja que el camí es per roca, però sense massa dificultat si un hi està acostumat.
Hem fet el cim
Detalls del cim del Montclar
Avui el dia és clar i veiem el mar per diverses bandes, pel massís de Cadiretes i per Platja d'Aro. També veiem les Gavarres i el Puig d'Arques i al darrera els Pirineus ja nevats en les cotes altes.
Vistes des del Montclar
Aquí dalt fa fred i no ens entretenim. Mengem alguna cosa, fem les fotos de rigor i tornem. Inicialment ho fem pel mateix camí fins que deixem els Carcaixells, després del primer turó que hem superat. Quan som a 312 m. prenem un camí que s'endinsa al bosc i baixa decididament cap a la dreta, descendint fins a 250 m. en poc temps.
camí del bosc, sender local
Més endavant trobem una altra cruïlla amb marques a la dreta i prenem aquest camí. De nou trobem cadenes i ferros per tornar a ascendir fins la Roca del Sol. ´
Pujant a la Roca del Sol
Camí equipat a la Roca del Sol
Des d'aquí tenim una perspectiva increïble dels Carcaixells i del pont que abans hem creuat. Descendim de la roca i seguim per dins del bosc, on el camí va fent ziga-zagues.
Baixant de la Roca del Sol
Arribem a la pista que baixa del Montclar i la prenem a l'esquerra. Després de pocs metres trobarem el desviament que aquest matí hem pres per anar als Carcaixells. Ara doncs, de nou, desfem el camí per arribar al lloc d'inici. A la pista hi trobem un home amb un cistell ple de bolets, diu que fa hores que passeja pel bosc i n'ha trobat un bon grapat. Bon profit!
Ara tornem al Mas Pla i allà, vora el foc, passem una bona estona berenant i comentant tot el què hem viscut en el dia d'avui.
Situació: Baix Empordà Lloc d'inici: Solius Distància: 8 kms. Desnivell acumulat: 500 mts. Mapa: ICC 1:10.000
Avui hem tornat a fer una excursió d'aquelles que tant ens agrada i que no ens cansaríem mai de tornar a fer. Hem anat al castell de Montgrí, a la muntanya d'Ullà, al cim del Montplà i a l'ermita de Santa Caterina. Una curta i bonica excursió circular que hem iniciat a Torroella de Montgrí.
Mapa massís del Montgrí i recorregut
Pensem que la millor època per fer-la és entrada la tardor, a l'hivern o a la primavera, ja que no hi ha cap arbre que faci ombra al camí.
Des del passat 21 de maig de 2010 el Massís del Montgrí ha passat a tenir la consideració de Parc Natural. Per sort aquest espai disposa avui d'una normativa específica de protecció. Però que es dugui a terme ja és cosa de tots.
Camí cap al castell de Montgrí
L'excursió la comencem al mateix poble de Torroella de Montgrí, en el darrer carrer als peus de la muntanya, que avui és el carrer de les Dunes. Potser serà per poc temps ja que estan construint més carrers on fins ara hi havia camps. Hi ha un rètol indicador de que comença el camí cap al castell i el prenem, amb marques vermelles i blanques, del GR. Diu el rètol que per arribar al castell es tarden 43 minuts. Quina exactitud!
Camps de Conreu al Baix Empordà
Poc després el camí gira a la dreta però nosaltres prenem el que segueix recte amunt. No és el GR però ens estalviem un bon tros. És el camí de Santa Caterina que va a trobar-se de nou amb el GR a l'alçada de la primera de les tres capelles que trobem abans del coll.
Capella
Camí cap al coll de la Creu
Seguim amunt i trobem una segona capella i poc després la tercera. Anem seguint el camí fins que arribem al Coll de la Creu o de Santa Caterina, amb una creu de ferro sobre un pedestal de pedra. Com que el nostre primer objetiu és la muntanya d'Ullà i en concret el cim del Puig Anill (el mapa de l'ICC l'anomena Puig Rodó), girem cap a l'esquerra en aquesta cruïlla de quatre camins. Ens trobem un camí pedregós que de vegades es perd, però com que el dia és clar i veiem en tot moment el cim no ens suposa cap problema.
Coll de la Creu o de Santa Caterina
Muntanya d'Ullà
Arribem a un primer turó i després el camí baixa per tornar a pujar fins el cim, coronat per vèrtex geodèsic. Som a 308 metres d'altitud, lleugerament per sobre del Montgrí. Ja des d'aquí les vistes són increïbles: els Pirineus allà a la llunyania i al peu de la muntanya el poble d'Ullà.
Vèrtex geodèsic al Puig Anill
Castell de Montgrí des de la muntanya d'Ullà
Tornem a la creu pel mateix camí, fins al coll. Ara prenem el camí oposat del que venim i que ens du al castell. El camí va pujant fent ziga-zages, de vegades amb vàries alternatives però tots van al mateix lloc. Sovint hi trobes gent pujant i baixant, adults, nens, gossos. Ens trobem una nena que ja va de tornada i ens diu que el castell ens agradarà molt. Li preguntem perquè i ens diu que les vistes des de dalt són increïbles. Arribem al castell de Montgrí, una fortalesa inacabada que ha estat restaurat amb encert.
Camí del castell de Montgrí i la muntanya d'Ullà
Sorprèn que només hi han els murs exteriors coronats per merlets amb les quatre torres cilíndriques, perquè mai van construir l'interior del castell. Per una de les torres, mitjançant una escala de cargol, es pot accedir a la part superior i recórrer el seu perímetre.
Torre del castell de Montgrí
Pati del castell de Montgrí
Les vistes són increïbles des de les quatre torres, sobretot si el dia és clar i ventós: el mar, les illes Medes, el Ter, els arrossars de Pals, Torroella de Montgrí, l'Estartit, el massís del Montgrí, l'Escala i el golf de Roses, l'ermita de Santa Caterina i a la llunyania cap a un costat les Gavarres i cap a l'altra els Pirineus.
El Ter i les Gavarres al fons
És un castell petit, bonic, situat al damunt del cim de la muntanya del Castell o del Montgrí (302 m.), que harmonitza amb l'entorn perquè el color grisós de les seves parets es confon amb la muntanya calcària que l'envolta.
Castell de Montgrí
Després de visitar les ruïnes del castell, sortim per la porta principal i girem a l'esquerra. Trenquem de nou a l'esquerra fins a la part del darrera del castell. Aquí prenem en direcció NNE el camí que baixa, amb marques de GR. Aquest és el tram més complicat de l'excursió, més aeri i amb més pendent. Arribem al coll de'n Garrigars i ascendim fins el cim del Montplà (317 m.). Avui no hi ha bandera, només queda l'asta en la que no oneja res.
Muntanya de Montgrí
Caminant pel Montgrí amb el golf de Roses al fons
Seguim fins arribar al Puig Rodó i ja girem a l'esquerra en clar descens, deixant a la dreta una estructura metàl·lica, la Casa Forestal, que fa de torre de guaita del vigilant contra incendis. Una vegada arribem al coll tornem a girar a l'esquerra i prenem el corriol de Santa Caterina (amb marques blanques i verdes de Sender Local), fins arribar a l'ermita del mateix nom, situada a la capçalera de la vall.
Ermita de Santa Caterina
Si les muntanyes d'Ullà i del Montgrí són força pedregoses i amb poca vegetació, la vessant septentrional té pocs arbres des que un foc l'any 2004 va cremar i destruir una bona part d'aquesta vall. Ens alegrat en aquesta passejada veure que estan creixent els pins i oliveres que fa pocs anys van ser plantats. Al principi creixien dins d'un tub de plàstic que els protegia i ara ja quasi tenen un metre d'alçada. Potser d'aquí a uns anys el bosc tornarà a envoltar l'ermita.
Sender Local a la vall de Santa Caterina
A l'ermita hi ha servei de bar, barbacoa, lloguer de menjador i un agradable espai que l'envolta per poder passar-hi el dia. Nosaltres seguim el nostre camí que, deixant l'ermita a l'esquerra, va novament en direcció al coll de la Creu i està marcat amb un rètol que diu: Coll de la Creu 15 min, Castell 30 min, Torroella de Montgrí 43 min.
Ara, ja a la Creu, només ens resta desfer el camí fins a Torroella de Montgrí. Al baixar distingim clarament alguns pins que van cremar-se a l'incendi i que ara estan brotant en la seva part superior, fruit de la regeneració natural.
