Ouessant està situada a 20 kms. a l'oest de la costa de Bretanya, després de que durant la darrera glaciació es separés del continent. Té forma de pinça de cranc, fa 8 kms. de llarg per 4 kms. d'ample i una superfície de 15 kms quadrats. És Reserva Natural de la Biosfera i conserva cinc fars que protegeixen els vaixells de les seves agitades costes. Saber això ja ens va ser suficient per sentir-nos atrets a visitar-la, però després de veure la pel·lícula "L'estrany" ("L'equipier") ja hi vam anar il·lusionats. La pel·lícula narra la vida d'alguns guardians del far de la Jument (quan aquest no estava automatitzat) i les seves famílies, mostrant com era la vida antigament a l'illa. Teníem ganes de veure tot això en persona.
Mapa d'Ouessant
Per arribar-hi fem el trajecte en ferry des del port de la ciutat costera de Le Conquet fins al port marítim situat a la badia de Le Stiff, ja a l'illa, amb la companyia marítima Penn Ar Bed. En aquesta ocasió no és possible embarcar el cotxe ja que els ferrys només accepten passatgers i per això ens desplacem en autobús, en bicicleta o bé caminant. Com que ja és setembre i no creiem que hi hagi massa turistes decidim comprar només el bitllet d'anada. El trajecte en ferry dura aproximadament una hora i tres quarts, després de fer una parada a la petita illa de Molène i veure la resta dels illots que formen l'arxipèlag. És el temps suficient per tenir la sensació d'haver deixat enrere el continent i la vida estressada que duem. Aquí la vida es presenta calmada i el paisatge transmet tranquil·litat.
Passeig en bici per Ouessant
Una vegada arribem al port triem un dels autobusos que fa de llançadora, aquí anomenats "navettes", i que ens condueix fins l'altre costat de l'illa, a la principal localitat, Lampaul. El trajecte de 4 kms. costa 2 euros. El xofer, un home de complexió forta i molt parlador, ens dóna la benvinguda tot fent-nos quatre pinzellades d'allò que més pot interessar al turista. La veritat és que després de passar uns dies a l'illa vam decidir que era l'ouessantin més trempat dels que vam conèixer. El caràcter dels habitants de l'illa amb els que hem tractat és més aviat reservat.
Costa de l'illa d'Ouessant
El bus ens ha deixat davant de l'Oficina de Turisme. Aquí ens han facilitat un pla de l'illa i la informació que els hem demanat. Després una pluja fina ens acompanya en la recerca d'hotel. Bourg de Lampaul és un poble petit de recórrer però nosaltres només veure l'hotel La Duchesse Anne i saber que tenen una habitació disponible ja ens hem decidit a quedar-nos-hi. Una altra opció hauria estat allotjar-nos en algun apartament o habitació, però en aquesta ocasió preferim una mica més de comoditat després d'un parell de setmanes anant de càmping. Una vegada instal.lats quasi tenim pressa per recórrer l'illa. Una illa que aviat es deixa conèixer i que és plena de locs que ens resulten interessants.
Posta de sol a Ouessant
Ruta 1:
Primer de tot anem a llogar bicicletes en una de les tres empreses que hi ha. Triem la d'Ouessancycles i ens lloguen VTT per 10 euros la mitja jornada, des de les dotze del migdia fins les set de la tarda o bé fins l'endemà al matí. Tot això amb la confiança de deixar-te un candau perquè la lliguis a l'hotel durant la nit. I aquí comença la nostra descoberta d'aquesta misteriosa illa. Amb el plànol a la mà i com a punt de partida l'església de Saint Pol Aurélien, l'única de l'illa, prenem la carretera principal que va cap a la punta de Pern. A Ouessant circulen pocs vehicles així que es pot anar tranquil·lament en bicicleta.
Passeig en bici per Ouessant
Seguim per una carretera secundària i al final aparquem la bici i anem caminant fins la punta ja que el mapa ens indica que són camins pedestres exclusivament. I llavors veiem de prop el far Nividic amb les dues torres que antigament servien perquè el guarda pogués tornar a l'illa. I ens va impressionar aquest indret, aquesta punta rocosa, salvatge, amb un vent fort que no deixa créixer els arbres i en canvi du les onades fortament contra la costa.
Far Nividic
Avui el mar està alterat i ens quedem embadalits. Fem fotos i tornem a pujar a la bici per anar al far de Créac'h, considerat el més potent d'Europa, actualment en obres.
Far de Créac'h
Hi ha un museu però nosaltres preferim donar un passeig pel sender coster. Inclús hi ha un pont de pedra per accedir a una petita illa rocosa.
Sender coster a l'illa d'Ouessant
De nou a la bici i ara per carreteres secundàries ens arribem fins a Penn ar Ru Meur, el lloc des d'on es pot veure l'illa de Keller i el seu castell des de més a prop. Som en un extrem de la badia de Calgrac'h. Llavors decidim anar a visitar el far de Stiff i la Torre Radar, però just quan arribem, a dos quarts de cinc de la tarda, estan tancant el far així que haurem de tornar-hi demà. A l'edifici del costat del far hi ha una bonica exposició gratuïta que mostra curiositats sobre l'illa: Ouessant de la A a la Z.
Exposició sobre Ouessant
Després, allà on acaba el camí de la torre Radar, a la punta de Bac'haol i mirant el mar, aprofitem per fer un descans. Finalment decidim apropar-nos a la badia de Beninou. Havíem llegit que per aquí s'han vist foques grises però nosaltres avvui no hi veiem rastre d'elles. Des d'aquí tornem, primer per carreteres secundàries i després per la carretera principal, fins a Bourg de Lampaul, el lloc d'inici.
Al dia següent de la nostra estada a l'illa tornem a llogar bicicletes, per 14 euros el dia sencer. Bé, de fet fins l'endemà al matí just abans d'embarcar. Volem visitar l'altra costat de l'illa i també el far de Stiff. L'excursió la iniciem també davant l'església de Saint Pol Aurélien i prenem el camí que baixa cap a la platja de Corz.
Badia de Lampaul
Seguim per la carretera que du a Porz Coret, tot passant per poblets de petites cases blanques amb finestres pintades de blau, i aparquem la bici al camí per seguir caminant fins la punta de Porz Doan. Ens trobem a la punta sud i mar endins es veu el far de la Jument, amb el seu característic acabat en vermell. I veient l'agitació del mar et fas a la idea de la duresa de la feina del guardià del far en segles passats i entens que estigui considerat com un far dels "inferns".
Far de la Jument
Ens arribem caminant fins la Piràmide blanca de Runiou, fem un volt per la punta i tornem a pujar a la bici. Inicialment tornem pel mateix camí però en arribar a Lampaul passar pel port, considerat secundari a l'illa i per tant sense activitat en aquell moment.
Badia de Lampaul
També passem per davant de l'ajuntament, una bonica torre vora el mar. Vam anar a buscar la carretera principal que en suau ascens ens condueix a l'altre costat de l'illa. I visitem el far de Stiff, un bonic i petit far blanc, el més antic dels fars de Bretanya. L'entrada ens costa 2 euros i pugem 120 esglaons fins la terrassa des d'on podem contemplar gairebé tota l'illa.
Far Stiff
De nou a la bici circulem per la carretera que condueix a la part sudest de l'illa. Volem veure la que diuen que és la platja més maca, la d'Arlan. Tot passant pel poble de Pen ar Lan, arribem al petit port per on passegem i per un camí força tapat per la vegetació accedim a la platja. L'aigua era freda, molt freda, però tot i així ens vam donar un bany. Un illenc que també s'estava banyant ens va dir que l'aigua era a 14 graus, tot agitant la mà indicant-nos el freda que estava. El bany ens va deixar com nous, amb ganes de tornar a pujar a la bici. Llavors desfem el camí fins a Pen ar Lan per prendre la carretera principal que, per la part sud i després de sobrepassar l'aeròdrom, ens condueix novament a Lampaul.
"Ancorada a 15 quilòmetres de Quiberon, de 20 quilòmetres de llarg i 9 quilòmetres en la seva part més ampla, aconseguint una altitud màxima de 71 metres, Belle-île-en-Mer és la principal de les illes de ponent i la més gran de les illes de Bretanya". Així defineix l'Oficina de Turisme aquesta bonica illa que fa honor al seu nom.
Mapa de Belle-île-en-Mer
Per arribar-hi vem agafar el ferry de la companyia Océane, que ens va permetre dur el cotxe, i vem embarcar al port de Quiberon. El trajecte és d'uns 45 minuts i el vaixell arriba a Le Palais, principal port i localitat de l'illa. Allà vem plantar la tenda en un càmping de Sauzon, una bonica villa pesquera amb un petit port i cases de colors, situada dins d'un estuari (anomenat "aber" en bretó).
Le Palais
El GR-340 és el sender coster pedestre que recorre tota la illa passant per platges, puntes, penya-segats i poblacions costeres. També hi ha una bona xarxa de carreteres que et duen a tot arreu i generalment poc transitades. Vem visitar tants llocs com vam poder. Vam estar a les Agulles de Port-Coton, les platges de Kérel, Herlin, des Grands Sables, de Port Yorc'h, de Donant, de Port Andro, les puntes de Skeul, de Talut, el Grand Phare de Goulphar, les localitats de Le Palais, Sauzon i Bangor.
Platja d'Herlin
Platja d'Herlin
Les Agulles de Port-Coton mereixen una menció especial. Diuen que la seva bellesa dóna lloc a la imaginació i aixó vam fer nosaltres durant el temps que vam ser-hi. Vem contemplar i fotografiar aquelles grans roques punxegudes envoltades d'onades que recorden el cotó. Ho vam fer des de dalt de la cinglera i també des del nivell del mar, des d'on les Agulles es presenten imponents davant teu. I vam tornar a visitar-les cada dia a una hora diferent i sempre feia vent, un vent d'aquells que no dóna treva. i així va ser durant tots els dies al llarg de tota la costa oest. I ens va ser difícil fer vídeos i fotos perquè era gairebé impossible mantenir quieta la càmera. Era com un soroll constant que no permet la quietud, ni la calma. Però tant de vent també tenia la seva part bona, feia estar la mar en un moviment constant, increïble, i el vaivé de les onades arribava a ser hipnòtic.
Agulles de Port-Coton
També vam visitar el Gran Far de Goulphar o de Kervilahouen. Es tracta d'una esvelta columna de granit amb una estructura metàl·lica vermella que protegeix la lent.
Gran Far de Goulphar
Hi ha una escala de cargol a l'interior amb 247 esglaons, que nosaltres també vam pujar.
Pujant al Gran Far
Previ pagament del mòdic preu de 2 euros vam poder ascendir els seus 43 metres d'alçada que hi ha fins la terrassa, a la base de la lent. Va merèixer la pena doncs des de d'alt hi ha una bonica panoràmica de 360 graus sobre la illa. Una bona vista del mar, de la verdor dels camps i dels poblets de cases blanques. I també el vent ens va acompanyar en aquesta visita.
Vistes de Belle-île-en-Mer
Museu del Gran Far de Goulphar
Després de visitar-lo ens agradava identificar de nit els dos esclats blancs que cada 10 segons emet el Gran Far.
A les platges ens hi vem banyar tot i que l'aigua és molt freda. La que més ens va agradar per banyar-nos és la de Port-Andro. Diuen que les de la costa est són més segures i les de la costa oest són més salvatges. En aquestes últimes vam aprofitar la marea alta per banyar-nos i la marea baixa per donar-hi llargs passeigs i fer algunes fotos.
Platja d'Herlin
Tot ens ha agradat. I especialment la ruta que ara expliquem.
De l'Apothicairerie a la punta dels Poltres ("des Poulains"):
Aparquem el cotxe a l'aparcament de l'Apothicairerie, després del poble de Kerguerc'h i iniciem la caminada pel sender coster, cap a les cinc de la tarda. El primer tram és pla, a uns 35-40 metres sobre el nivell del mar, així que gaudim d'unes bones vistes dels penya-segats.
Penya-segats a Belle-île
Després passem per davant de les Roques Negres, batudes per les onades i el vent.
Roques Negres a Belle-île
Poc després arribem a la reserva del Vell Castell, a la punta del mateix nom que els bretons anomenen "Koh Kastel". Ara està tancat l'accés així que ens hem de conformar amb les vistes que se'ns ofereixen. Després el camí baixa gairebé fins al nivell del mar, per tornar a pujar i tornar a baixar quan passem per Ster Ouen i Ster-Vraz. Passat el port el camí torna a pujar fins a uns 30 metres sobre el nivell del mar. Poc després passem per un camp de golf, sorprenent que estigui ubicat en aquest indret.
Costa Salvatge a Belle-île-en-Mer
Costa Salvatge a Belle-île-en-Mer
Passem a prop de la casa de Sarah Bernard, que deixem a mà esquerra i arribem al final de la carretera D25. Ja fa quasi dues hores que caminem i hem fet unes quantes parades per fer fotos i gaudir del paisatge. Com que la marea és baixa podem accedir a la Punta dels Poltres (Pointe des Poulains) on hi trobem un petit far, d'uns 20 metres d'alçada, avui automatitzat.
Far i Punta dels Poltres
Són les set de la tarda i no ens entretenim a tornar, ja que diuen que si puja la marea et pots trobar segrestat en aquesta petita illa. El retorn el fem pel mateix camí per tornar a gaudir del paisatge, ara ja a l'hora de posar-se el sol. Però també el vent bufa més fort i de vegades costa caminar-hi en contra. Quan arribem al cotxe, cap a les nou, ja s'està fent de nit. Ha estat encertat fer l'excursió a aquesta hora, a l'acabar el dia.
L'estiu del 2011 hem decidit conèixer la Bretanya, conscients que no és en absolut una regió muntanyosa sinó més aviat abocada al mar. Situada a l'extrem nord-oest de França sobresurt cap a l'oceà Atlàntic. És per això que té quilòmetres i quilòmetres de costa i a més està esquitxada amb un gran nombre d'illes.
Mapa de Bretanya
Al llarg de tota la costa hi ha un sender coster, el GR34, que permet recórrer el seu litoral, sovint protegit per fars construïts en els segles XIX i XX, que et transporten en la història.
Far de Goulphar
I això és el què hem fet durant unes setmanes: recórrer senders costers, sovint per l'anomenada costa salvatge (Côte Sauvage), arribar-nos fins les puntes de la costa, de vegades vigilades per fars o fortins, visitar illes, platges de sorra blanca que canvien segons si és plenamar o baixamar, escoltar i observar les onades del mar, de vegades tranquil i d'altres vegades enfurismat...
Illa d'Ouessant
Hi hem anat en cotxe i hem tardat un dia i mig en arribar-hi, fent nit a prop de Burdeus. Un cop allà ens hem allotjat en càmpings. Ens van facilitar un llistat de càmpings i vam triar els que tenien el logotip verd que vol dir que per a ells la calma és una prioritat i la quietud una qüestió permanent. La veritat és que ho aconsegueixen. També vam trobar gratament que el nivell de vida és força econòmic i la hospitalitat dels bretons és increïble. Quanta amabilitat hem trobat per part de la gent que treballa en el món del turisme i el comerç! Sempre un "bonjour" o un "bonsoir", un "merci" o un "bonne journée" acompanyat d'un somriure i també de veure que fan el possible per fer que et sentis a gust.
Illa de Belle-île-en-mer
Punta dels Caputxins
De llocs n'hem visitat molts, però també n'hem hagut de deixar molts per visitar. Per a nosaltres Bretanya és molt gran i mereixeria dedicar-hi tres o quatre mesos per poder conèixer-la una mica bé. I sort que havíem comprat un mapa de carreteres, perquè sinó ens sembla que no ens n'hauríem sortit. Dels llocs que hem visitat ens han agradat molt les illes de Belle-île-en-mer (que fa honor al seu nom de Bella illa al mar) i Ouessant, les penínsules de Quiberon i de Crozon amb totes i cadascuna de les puntes que ténen, els poblets Saint-Goustan, Le Bono i Camaret-sur-mer, Le Conquet, la zona dels Aber's i les dunes, la Costa Esmeralda i Saint-Malo i la visita al Mont Saint-Michel (tot i que aquest darrer pertany a la veïna Normandia).
Far "des Poulains" a Belle-île-en-mer
Saint-Malo
També el menjar té quelcom d'especial: marisc i peix fresc, crêpes i galets i bona carn (xai bretó entre d'altres...).
El que més ens ha tingut ocupats ha estat el mar i les marees. També les dunes i les algues, les platges i els penya-segats, els fars i els fortins. Respecte a les marees doncs el primer dia et sorprèn. Vas a veure una platja i resulta que tot són roques plenes d'algues i tornes al cap d'unes hores i trobes una bonica platja de sorra blanca amb un mar increïblement blau o verd maragda.
Costa salvatge a la península de Quiberon
Al cap d'uns dies ja et fas amb una taula de marees i la consultes per saber a quina hora vas a cada lloc segons si vols veure'l en marea baixa per poder arribar més lluny caminant o bé en marea alta per tenir més a prop el mar i veure com envolta les roques i com les onades trenquen.
Illa d'Ouessant
I les algues, que fan nosa al principi, però després entens que formen part de la natura, que les deixa el mar quan recula i les recull quan torna a pujar. I les dunes, fruit de l'efecte del vent que va duent la sorra, a poc a poc, gra a gra, cap a terra endins. I els fars, que fa molts anys va construir la mà de l'home perquè els vaixells no xoquéssin contra la costa i ara resten junt amb els fortins com a testimoni. I els pobles, generalment ben conservats i cadascun amb la seva típica església de campanar allargassat.
Església de Belle-Isle-en-Terre
Un món apart és el Mont Saint-Michel. Tan turístic però a l'hora tan màgic. Vam decidir visitar-lo a partir de les sis de la tarda, quan ja no es pot visitar el monestir, la major part dels turistes ja han marxat i les botigues de souvenirs són tancades. I també vam decidir arribar-hi caminant des d'uns quilòmetres enrere, per anar apropant-nos i gaudint de l'espectacle. Hi havia marea baixa, diuen que és més maco així. I vam ser-hi fins que va marxar el sol. Una experiència inoblidable.
Mont Saint-Michel
En resum, tot un nou descobriment d'una regió amb una personalitat pròpia, amb una bona infraestructura turística però sense aglomeracions. Unes vacances d'aquelles per recordar.
