"Ancorada a 15 quilòmetres de Quiberon, de 20 quilòmetres de llarg i 9 quilòmetres en la seva part més ampla, aconseguint una altitud màxima de 71 metres, Belle-île-en-Mer és la principal de les illes de ponent i la més gran de les illes de Bretanya". Així defineix l'Oficina de Turisme aquesta bonica illa que fa honor al seu nom.
Mapa de Belle-île-en-Mer
Per arribar-hi vem agafar el ferry de la companyia Océane, que ens va permetre dur el cotxe, i vem embarcar al port de Quiberon. El trajecte és d'uns 45 minuts i el vaixell arriba a Le Palais, principal port i localitat de l'illa. Allà vem plantar la tenda en un càmping de Sauzon, una bonica villa pesquera amb un petit port i cases de colors, situada dins d'un estuari (anomenat "aber" en bretó).
Le Palais
El GR-340 és el sender coster pedestre que recorre tota la illa passant per platges, puntes, penya-segats i poblacions costeres. També hi ha una bona xarxa de carreteres que et duen a tot arreu i generalment poc transitades. Vem visitar tants llocs com vam poder. Vam estar a les Agulles de Port-Coton, les platges de Kérel, Herlin, des Grands Sables, de Port Yorc'h, de Donant, de Port Andro, les puntes de Skeul, de Talut, el Grand Phare de Goulphar, les localitats de Le Palais, Sauzon i Bangor.
Platja d'Herlin
Platja d'Herlin
Les Agulles de Port-Coton mereixen una menció especial. Diuen que la seva bellesa dóna lloc a la imaginació i aixó vam fer nosaltres durant el temps que vam ser-hi. Vem contemplar i fotografiar aquelles grans roques punxegudes envoltades d'onades que recorden el cotó. Ho vam fer des de dalt de la cinglera i també des del nivell del mar, des d'on les Agulles es presenten imponents davant teu. I vam tornar a visitar-les cada dia a una hora diferent i sempre feia vent, un vent d'aquells que no dóna treva. i així va ser durant tots els dies al llarg de tota la costa oest. I ens va ser difícil fer vídeos i fotos perquè era gairebé impossible mantenir quieta la càmera. Era com un soroll constant que no permet la quietud, ni la calma. Però tant de vent també tenia la seva part bona, feia estar la mar en un moviment constant, increïble, i el vaivé de les onades arribava a ser hipnòtic.
Agulles de Port-Coton
També vam visitar el Gran Far de Goulphar o de Kervilahouen. Es tracta d'una esvelta columna de granit amb una estructura metàl·lica vermella que protegeix la lent.
Gran Far de Goulphar
Hi ha una escala de cargol a l'interior amb 247 esglaons, que nosaltres també vam pujar.
Pujant al Gran Far
Previ pagament del mòdic preu de 2 euros vam poder ascendir els seus 43 metres d'alçada que hi ha fins la terrassa, a la base de la lent. Va merèixer la pena doncs des de d'alt hi ha una bonica panoràmica de 360 graus sobre la illa. Una bona vista del mar, de la verdor dels camps i dels poblets de cases blanques. I també el vent ens va acompanyar en aquesta visita.
Vistes de Belle-île-en-Mer
Museu del Gran Far de Goulphar
Després de visitar-lo ens agradava identificar de nit els dos esclats blancs que cada 10 segons emet el Gran Far.
A les platges ens hi vem banyar tot i que l'aigua és molt freda. La que més ens va agradar per banyar-nos és la de Port-Andro. Diuen que les de la costa est són més segures i les de la costa oest són més salvatges. En aquestes últimes vam aprofitar la marea alta per banyar-nos i la marea baixa per donar-hi llargs passeigs i fer algunes fotos.
Platja d'Herlin
Tot ens ha agradat. I especialment la ruta que ara expliquem.
De l'Apothicairerie a la punta dels Poltres ("des Poulains"):
Aparquem el cotxe a l'aparcament de l'Apothicairerie, després del poble de Kerguerc'h i iniciem la caminada pel sender coster, cap a les cinc de la tarda. El primer tram és pla, a uns 35-40 metres sobre el nivell del mar, així que gaudim d'unes bones vistes dels penya-segats.
Penya-segats a Belle-île
Després passem per davant de les Roques Negres, batudes per les onades i el vent.
Roques Negres a Belle-île
Poc després arribem a la reserva del Vell Castell, a la punta del mateix nom que els bretons anomenen "Koh Kastel". Ara està tancat l'accés així que ens hem de conformar amb les vistes que se'ns ofereixen. Després el camí baixa gairebé fins al nivell del mar, per tornar a pujar i tornar a baixar quan passem per Ster Ouen i Ster-Vraz. Passat el port el camí torna a pujar fins a uns 30 metres sobre el nivell del mar. Poc després passem per un camp de golf, sorprenent que estigui ubicat en aquest indret.
Costa Salvatge a Belle-île-en-Mer
Costa Salvatge a Belle-île-en-Mer
Passem a prop de la casa de Sarah Bernard, que deixem a mà esquerra i arribem al final de la carretera D25. Ja fa quasi dues hores que caminem i hem fet unes quantes parades per fer fotos i gaudir del paisatge. Com que la marea és baixa podem accedir a la Punta dels Poltres (Pointe des Poulains) on hi trobem un petit far, d'uns 20 metres d'alçada, avui automatitzat.
Far i Punta dels Poltres
Són les set de la tarda i no ens entretenim a tornar, ja que diuen que si puja la marea et pots trobar segrestat en aquesta petita illa. El retorn el fem pel mateix camí per tornar a gaudir del paisatge, ara ja a l'hora de posar-se el sol. Però també el vent bufa més fort i de vegades costa caminar-hi en contra. Quan arribem al cotxe, cap a les nou, ja s'està fent de nit. Ha estat encertat fer l'excursió a aquesta hora, a l'acabar el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada