Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garrotxa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Garrotxa. Mostrar tots els missatges

12/31/2012

Santuari de Finestres, Castell i Puigsallança

Avui l'excursió ens du a la Serra de Finestres, a la Garrotxa, endinsant-nos en fagedes i alzinars, per arribar als seus punts més alts: el Santuari de Finestres, las restes del Castell i el cim del Puigsallança.

Mapa Santa Pau-Santuari de Finestres-Puigsallança
Esmorzem a Can Pauet, situat al carrer Major del poble de Santa Pau, i des d'aquí mateix comencem l'excursió. Girem pel carrer del pont, arribem a la plaça de baix, ens dirigim als afores del poble i passem pel costat del cementiri. En arribar a la carretera trobem un rètol: Santuari de Finestres, i girem a la dreta. El camí passa a tocar de la masia de Can Polier i poc a poc ens anem allunyant del poble.

Santa Pau
És un dia molt fred, la temperatura baixa dels zero graus i el paisatge apareix tot gebrat. Nosaltres ens hem posat els guants per no glaçar-nos les mans. Creuem el Ser, avui sense aigua, i uns deu minuts més tard trobem una cruïlla i prenem el camí del mig. Passem per la casa de Mel-i-Trau. Trobem un rètol que diu: No Passeu i una cadena que ens barra el pas i a l'esquerra de la cadena unes marques grogues amb fletxes indicant-nos el camí. Arribem al Collet de Can Gordi. Trobem una pista que surt a l'esquerra però nosaltres seguim ara per la pista asfaltada. Passem vora una casa abandnada, El Cargol, i poc després arribem a la masia abandonada de La Ginebreda.

Faigs a la Serra de Finestres
Sempre que passem per aquí fem una parada. Tot  que només resten algunes parets un pot imaginar com era la masia i la vida aquí fa segurament bastants anys. A l'era de la masia fem un gir pronunciat a la dreta, tot seguint marques grogues, fins a trobar un camí que prenem a la dreta. Més endavant trobem un altre camí que ens creua i les marques grogues ens indiquen que l'hem de prendre a l'esquerra. Ara anem per un camí empedrat fins arribar a una cruïlla: prenem el camí de la dreta, que ascendeix tot seguint el torrent de la Salgueda.

Fageda a la Serra de Finestres
El camí, que en algún tram fa ziga-zagues és força empinat. Més tard, quan ja veiem el coll aprop, trobem un rètol que ens indica el camí de tornada cap a Santa Pau i també cap a Sant Aniol de Finestres. Nosaltres seguim pujant per anar a trobar el coll, ara ja per dins del bosc, una preciosa fageda. En arribar al coll, anomenat Forat de l'Ovella, que el forma una petita bretxa, ens apropem per veure les vistes de l'altre vessant, sense passar-hi.

El Forat de l'Ovella
A la mateixa vessant d'on venim, a l'esquerra de la bretxa, anem a buscar uns ganxos que ens ajuden a superar el desnivell i a pujar dalt de la cinglera per on hem de seguir.

Pujant pels ganxos al Forat de l'Ovella
Passem per l'Oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni, i prenem el camí de la dreta que transcórrer per la vessant sud en un atapeït alzinar. En poca estona arribem al Santuari de Finestres, situat en un extrem del cingle i mirador excepcional de la Serra de Finestres.

Serra de Finestres

Santuari de Finestres
Després de visitar el santuari i el refugi lliure que hi ha, ens dirigim a la part del darrera, pujem per les roques i seguim el camí, de vegades pel bosc i en alguns trams empedrat, que ens durà al peu d'unes roques que ens fan d'escales de l'antic Castell de Finestres. Pujem dalt del petit turó, rodejant-lo, fins arribar al lloc on queden les poques restes del castell. Hi trobem en canvi un passebre i un mirador excepcional, si el dia és clar, des d'on veiem els Pirineus. Nosaltres identifiquem el Massís del Canigó, el més alt vora el mar.

Des del Castell de Finestres admirem els Pirineus
Tornem pel mateix camí, fins al coll, i baixem pels ganxos. Ara ja no desfem el camí sinó que, prenent el camí de l'esquerra ens proposem pujar el cim del Puigsallança. el més alt de la serra. Més endavant trobem uns rètols de fusta en un arbre, que ens indiquen la direcció del cim. Fem un gir pronunciat a l'esquerra i anem a buscar la cresta, que seguim. El camí fa ziga-zagues però està ben marcat, per dins d'un espès bosc. Arribem a una cruïlla de camins: deixem el que va a Lleixa del Favar, Costabella, i prenem el que segueix recte cap al Puigsallança.

Castell i Santuari de Finestres
Un vèrtex geodèsic ens indica que som al cim, de 1.026 mts. La vegetació que ens envolta no ens permet gaudir de les vistes, tot i que ho hem fet mentre hi pujàvem per la carena, així que el cim en sí no té res d'especial. Més tard trobem un nou rètol indicant el camí d'on venim, el Puigsallança, i girem a la dreta per un camí que descendeix per la fageda.

Fageda a la Serra de Finestres
Anem a trobar un racó del bosc on hi entri el sol per poder dinar i el trobem vora un parell de grans faigs, prop del cim del Faig Rodó.

Dinant al Faig Rodó
Desfem un tram de camí, girem a l'esquerra i seguim les fites que ens fan endinsar-nos de nou a la fageda. Quan sortim del bosc arribem a una esplanada on espantem els cavalls que pasturaven tranquil·lament.

Cavalls a la Garrotxa
Poc més endavant i abans de l'inici del camí, anem a trobar a la nostra dreta una porta que creuem i baixem per les marrades. Aquí ja començem a trobar castanyers. Trobem una cruïlla però nosaltres seguim el camí que baixa.

Baixant per les marrades, a la Serra del Grau
Som en una roureda força tupida i ens crida l'atenció el Galzeran, perl seu intens color vermell. No fem cas dels camins que creuen i seguim recte, tot i que el camí va pujant i baixant en desnivell, passant pel coll de Maria. Arribem a la casa dels Colls, que deixem a la dreta. Pel costat esquerra del filat i passant una tanca, anem baixant fins el camí de terra. En la propera cruïlla prenem el camí de l'esquerra, caminem pel costat d'una casa amb uns enormes eucaliptus. A l'arribar al final d'aquest cercat girem a la dreta i després a l'esquerra. Poc després girem a la dreta, pel GR, i arribem de nou a Santa Pau quan ja s'està enfosquint.

Santa Pau, La Garrotxa
Aquesta és una excursió recomanable de fer a la primavera o a la tardor, quan es pot gaudir especialment dels colors de les fagedes que anem trobant. Però també a l'hivern es gaudeix del paisatge com nosaltres ho hem fet, i també del fred!



Santa Pau-Santuari Finestres from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Santa Pau
Distància: 14,7 kms.
Desnivell acumulat: 773 mts.
Mapa: Garrotxa, Zona Volcànica, Parc Natural, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3682057


4/17/2012

Puigsacalm des de Joanetes

Avui pujem al Puigsacalm i al veí Puig dels Llops, des del poble de Joanetes, per la Canal Fosca o Canal dels Ganxos Nous i baixem pel camí del pas dels Burros i el camí dels Ganxos Vells. Era l'únic camí que ens restava fer per arribar al Puigsacalm, dels tants possibles que hi ha, i sens dubte és el més aeri. Hi ha unes vistes increïbles durant tota la ruta i ha merescut l'esforç i el desnivell que hem hagut de superar. Tant al pujar com al baixar ho fem per vies equipades. Havíem llegit que era millor pujar per la Canal Fosca ja que és més vertical i així ho hem fet. Però la via equipada dels Ganxos Vells també l'hem trobada força vertical i hem tardat una bona estona pel fet que som un grup de 15 persones i ens ha calgut esperar-nos els uns als altres.

Mapa Puigsacalm i Puig dels Llops
Hem esmorzat a la fonda Can Barris, a Joanetes. Alguns ho han fet amb una bona tassa de xocolata desfeta recent feta per la mestressa, a la que ja havíem avisat que aniríem a esmorzar. Hem deixat els cotxes a peu de carretera, passada l'església. Començem a caminar en direcció a la sortida del poble, passem de llarg la pista de la dreta que indica la collada de Bracons i prenem el següent camí a la dreta senyalat amb un rètol que diu: Santa Magdalena i Les Olletes 2h. Uns minuts més tard creuem una porta i trobem un nou rètol: Sta. Magdalena i Les Olletes.
El camí va en progressiu ascens i seguim postes de fusta i també marques grogues. Primer arribem al Puig de la Peresa (827 mts.) i seguim pujant, fent ziga-zagues per un camí ben fressat, fins al Puig del Soi (1.024 mts.) Hem ascendit uns dos-cents metres en poc més d'un quilòmetre. Ja hem deixat el bosc darrera nostre i ara tenim davant la impressionant cinglera. El repetidor ens ajuda a identificar el nostre primer objectiu.

Serra del Puigsacalm
Una mica més amunt trobem un gran rètol que diu: "el Barret" i llavors prenem el camí de la dreta. Comença la Canal Fosca o vía equipada dels Ganxos Nous. Primer trobem un calbe de ferro que fa de passamà, després una passarel·la i algunes grapes.

Passamà a la Canal Fosca

Passarel·la a la Canal Fosca
Poc a poc la canal es va estrenyent i ens enfilem gairebé en vertical per ganxos ben col·locats, tot i que la Sandra comenta que n'hi ha un que requereix manteniment. Una mica més amunt grimpem per un camí que surt a la dreta fins l'aresta que ens fa de balcó. Trobem una campana penjada d'un ganxo i gaudim de les increïbles vistes de la Vall de'n Bas i una part d'Olot. Seguim per la canal, ajudats d'un passamà, i arribem fins al coll situat entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli.

Campana a la Vall de'n Bas

Canal Fosca
Ara girem a l'esquerra, per dins del bosc, superem una roca amb ganxos, creuem una porta i anem a sortir als plans entre l'ermita de Santa Magdalena i el repetidor. Des d'aquí ens dirigim al coll de Joanetes o dels Ganxos pel camí que va per sota del Puig Corneli, amb l'excepció de'n Fermín que també vol fer aquest cim. Hi trobem una barana de fusta ja que el camí és aeri però ample. Al davant se'ns presenta la Serra de Llancers.

Camí sota el Puig Corneli, per Fermín Duràn
Quan arribem al final de la cinglera girem a la dreta i quan ja veiem els rètols del Coll de Joanetes girem a l'esquerra. El cartell ens marca els dos camins cap al Puigsacalm: pel Puig dels Llops, a 30 minuts, i pel Pas dels Burros, a una hora. Nosaltres prenem el primer, a la dreta. Després de caminar uns 500 metres des del Coll girem a l'esquerra i seguim en ascens. Poc després ja veiem l'ample camí que ens ha de dur al cim del Puig dels Llops (1.486 mts.)

Puig dels Llops
Cim del Puig dels Llops i La Vall de'n Bas

Aprofitem que és un cim ample i amb unes increíbles vistes per dinar aquí. Després tornem enrera fins a la base del cim i girem a l'esquerra fins al cim del Puigsacalm (1.514 mts.). Coronat amb un gran pedestal de ciment i una bandera, ens fem les obligades fotos de grup.

El Puigsacalm 
Una vegada fet el cim baixem cap a l'esquerra fins el Collet de Clivillers i aquí prenem un camí que baixa en pendent cap a Sudest. Trobem una corda que ens ajuda a superar un desnivell pronunciat i després d'uns 500 metres girem a l'esquerra i prenem el camí del Pas dels Burros.

Bosc a la Serra del Puigsacalm

Caminant pel Pas dels Burros
Aprofitem un petit mirador per fer-hi una parada. Arribem de nou al Coll de Joanetes i seguim el camí que hem fet abans fins que en una cruïlla trobem un rètol en el camí de la dreta: Ganxos Vells. Prenem aquest camí equipat, en alguns trams bastant verticals, amb passamans metàl·lics i ganxos. És divertit i entretingut perquè s'han de baixar d'esquena, hem d'esperar a que el del davant arribi fins baix per començar a fer-ho nosaltres i això fa que tots participem indicant quin peu o quina mà ha de col·locar i a on. Tot plegat, però, ens fa tardar força estona en superar aquest tram.

Camí equipat dels Ganxos Vells, per Fermín Duràn

Baixant pels Ganxos Vells, per Fermín Duràn
Després encara hem de pujar una mica fins arribar al "Barret". Quan hi arribem girem a la dreta per tornar a fer el camí de l'inici de l'excursió, passant de nou pel Puig del Soi i el Puig de la Peresa, seguint marques grogues fins arribar a Joanetes.

Serra del Puigsacalm des de Joanetes
Ha estat una excursió molt completa, amb passos equipats que sense ser difícils ens han obligat a prestar-hi atenció. Hem fet un cim clàssic per una ruta alternativa i poc transitada, molt aèria i amb bones vistes. Un dia més, estem cansats però amb la satisfacció d'haver suat aquesta ruta i d'haver descobert aquests racons.





Punt d'inici: Joanetes
Distància: 12,2 kms.
Desnivell acumulat: 1.094 mts.
Mapa: Puigsacalm-Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000


Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2610623

2/26/2012

La Serra de Llancers i la Vall d'en Bas

La nostra intenció era iniciar l'excursió al Port de la Faja però degut al glaç que hi ha a la pista, per les baixes temperatures d'aquests dies, preferim deixar el cotxe al Collet del Vidrier. A partir d'aquest punt la pista queda a la vessant nord, és molt ombrívola i en aquesta ocasió està molt glaçada.

Mapa Serra de Llancers i recorregut
Ens abriguem força i començem la caminada per la pista fins al Port de la Faja, en total uns tres quilòmetres. Girem a l'esquerra i creuem la porta.

Pista cap al Port de la Faja
Passem a prop de la casa de la Faja, que deixem a la nostra esquerra, i seguim pel camí fins el molí de la Faja. Creuem el petit torrent i creuem una porta per seguir el camí que va cap a la dreta. El seguim durant uns 800 metres i quan fa un gir pronunciat a l'esquerra deixem el camí i seguim recte. Hi ha una fita que ens indica que ens hem d'endinsar en un corriol. La vegetació és espessa i estem envoltats de boix.

Falgars d'en Bas
Trobem una porta amb un rètol que diu que la tanquem, la creuem i passem per una esplanada des d'on ja veiem el poble. Cap a la una del mig dia arribem al petit poble de Falgars d'en Bas, també anomenat Sant Esteve de Falgars, amb una bonica església i un petit cementiri, situat dalt de la cinglera. Per entrar al poble hem de passar una porta de vaques i ens dirigim a la pista principal, apte per vehicles, i girem a l'esquerra. Pocs metres més endavant surt una desviació cap a la dreta, és la pista que baixa a Hostalets d'en Bas i que té prohibit el pas als vehicles que no són veïns de la zona, amb una cadena. Nosaltres seguim la pista fins a Sant Miquel de Castelló, l'ermita que veiem davant nostre arran de la cinglera. Un rètol ens indica que ens resten 30 minunts fins l'ermita i per arribar-hi seguim el GR-2.

Caminant per la Vall d'en Bas

Sant Miquel de Castelló 
A mig camí ens desviem un moment per anar a veure un salt d'aigua que ens agrada molt, el torrent de la cua d'Euga, i que avui està glaçat. Tornem a la pista i la seguim. Arribem el mas de Pibernat. Abans acostumàvem a passar pel mig de les diferents edificacions de la masia en ruïnes, ens agradava imaginar com hauria estat la casa antigament. Però avui està vallada i en procés de rehabilitació, així que seguim per la pista. Trobem una gran i pesada porta de ferro al camí. La passem i arribem a l'Esquei de Sant Miquel, a l'esquerda de la roca. No seguim el GR que baixa fins a Joanetes, sinó que prenem el camí de la dreta que en un minut ens porta a Sant Miquel de Castelló. És una ermita d'orígen romànic, ben situada sobre el contrafort de la Serra de Sant Miquel, dins de la Serra de Llancers i avui refugi del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.

Ermita de Sant Miquel de Castelló

Hostalets d'en Bas
Avui que el dia és clar les vistes des del mirador de l'ermita són increïbles: el pla de la Vall d'en Bas i la resta de la Garrotxa (Les Preses, Olot amb els seus volcans) i al fons els Pirineus, amb molt poca neu. Aprofitem l'esplanada de l'ermita per dinar però no ens entretenim perquè fa fred i encara ens resta camí. Tornem fins l'esquei i retrocedim pel camí per on hem vingut fins que trobem un rètol a la dreta: Coll de Bracons, i seguim aquest camí. Més endavant trobem el camí que va a Cabrera, però nosaltres fem un gir cap a la dreta en ascens pels rasos de Pibernat. A uns 1.100 metres d'altitud arribem al punt més alt de la cara nord de la Serra de Llancers. El camí planeja per dins del bosc durant uns dos quilòmetres, trobant-hi un parell de miradors que ens mostren l'impressionant Serra del Puigsacalm davant nostre.

Serra del Puigsacalm 
Arribem al Coll de Llancers, fem un gir de gairebé 360 graus i passem a la vessant sud. Ara el camí s'enfila fins la part més alta de la serra, per damnt dels 1.200 metres. Fa pujades i baixades però no ens permet veure de nou la Serra del Puigsacalm més que entre els arbres. Al final, però, en un petit mirador treiem el cap per veure a la dreta la petita ermita de Sant Miquel, d'on veníem abans de recórrer tota la Serra de Llancers. Caminem fins que un arbre ens marca un pronunciat gir a la dreta i baixem, seguint el filat, fins el coll del Pedró.

Serra del Puigsacalm vista des de la Serra de Llancers
Seguim el camí del mig, que de nou ascendeix, i als pocs metres prenem un camí a l'esquerra, a l'alçada d'un rètol de "vedat de caça", que ens durà al cim del Puig Satoies (1.254 mts). Baixem fins al Coll d'Uran i prenem el camí que per la dreta rodeja la muntanya de la Creu de Rabadà. Seguint aquest camí arribem fins les fonts de la Faja, naixement del riu Fluvià, i poc després al Port de la Faja.

Caminant cap al Port de la Faja

Les Fons de la Faja
Ara ja només ens resten els tres quilòmetres de pista fins a trobar els nostres cotxes.

Lluna plena camí del Coll del Vidrier
Aquesta és una ruta d'aquelles ideals per fer en qualsevol època de l'any, sempre la veus diferent. Avui ens ha agradat fer-la en un dia glaçat, el més fred de l'any, tot i haver de caminar més. Si hagués estat nevada ja hauría estat impressionant. Volem agraïr en David aquesta proposta i també haver-nos cedit la foto de la Serra del Puigsacalm, i a la Sandra, Jordi, Fermín, Gonzalo, Hanss i César per haver compartit aquest dia.


Serra de llancers from Estanislao Oliver on Vimeo.





Punt d'inici: Collet del Vidrier, a la pista que va al Santuari de Cabrera
Distància: 21 kms.
Desnivell acumulat: 900 mts.
Mapa: Puigsacalm-Serra de Bellmunt Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2472673