Puig de l'Àliga i Puig de Curull

Vidrà és el punt d'inici de moltes excursions. Avui som aquí per pujar als cims del Puig de l'Àliga o de les Àligues i al Puig de Curull, a la Serra de Curull. Al retorn passem pel Salt del Molí del Salt, un lloc especial que no ens cansem de visitar en diferents èpoques de l'any.

Mapa i recorregut al Puig de les Àligues i Puig de Curull

Esmorzem al bar Els caçadors, a la plaça Marià Vidal, on un és sempre ben rebut, i des d'aquí ja comencem a caminar. Les campanes de l'església de Sant Hilari ens recorden que són les 10 del matí. Anem cap al final del poble, per la carretera de Ciuret, tot passant per davant de l'imponent roure de la Creu de l'Arç. Al final del carrer trobem la Serradora, girem a la dreta i de seguida trobem un rètol. Prenem el camí de l'esquerra que baixa, avui relliscós per la pluja.

Sortint de Vidrà

Creuem les portes que anem trobant, en alguns trams hi ha barana, i arribem a una pista de terra. La creuem i seguim pel corriol fins anar a trobar la pista de Sant Bartomeu, asfaltada en aquest tram. La prenem a la dreta i la seguim durant uns 3 quilòmetres. Creuem el riu Ges i després anirem seguint el curs del rierol de Vila Vella (o riera de Sant Bartomeu, segons el mapa).

Riera de Sant Bartomeu

Poc després de passar per La Portella, trobem un rètol i prenem aquest camí que puja, cap a la dreta, per la fageda de la baga de Curull. És un camí molt humit, tot tapissat de molsa, avui especialment verd després de les considerables pluges que van caure ahir.

Pujant a la Serra de Curull

La Baga de Curull

En algún moment hem de creuar la riera i un tronc i una roca que algú ha col·locat expressament ens ho fan més fàcil. Avui el camí és marcat i ens és fàcil trobar-lo, no com en alguna altra ocasió en què la quantitat de neu que hi havia ens ho dificultava. Trobem unes marques: un cercle blau i una marca groga cap a l'esquerra, però nosaltres seguim recte amunt. Arribem al Coll de la Coma i girem a l'esquerra, veient ja el cim on ens dirigim.

Serra de Curull

El darrer tram per accedir-hi és força vertical, ens cal ajudar-nos amb les mans per superar algunes pedres i arribar dalt del cim, un espectacular mirador, tant cap al sud com cap als Pirineus, avui ja blancs per la neu. També el Pedraforca es veu nevat. Som a 1.344 mts. d'altitud.

Petita grimpada per pujar al Puig de l'Àliga

Un confiat pit-roig fa les delícies dels excursionistes, deixant-se fotografiar de ben aprop mentre espera que li donem menjar. Fem la foto de grup i tornem pel mateix camí fins al coll.

Pit-roig al Puig de l'Àliga

Un confiat pit-roig

Seguim per la vessant nord, per la que veníem, però en sentit oposat al del Puig de l'Àliga, i ens dirigim al Puig de Curull, resseguint la carena.

Serra de Curull

Trobem una desviació a la dreta i una vegada som als peus del cim, el rodegem fins a trobar el camí de pujada. Una bandera i un petit replà és tot el que hi trobem. Segons el mapa del'Alpina som al Castell de Curull, segons el de l'ICC som al Puig de Curull.

Puig de Curull

Tornem fins a la cruïlla i seguim el camí que ara baixa per l'altra vessant, la Vall de Salgueda, fins arribar a la casa de Salgueda. El camí passa per una fageda, mentre anem descendint. Passem per un abeurador i ja va canviant la vegetació: els faigs són més prims i van donant pas a d'altres arbres, com ara els avellaners.

La Casa de Salgueda

En una cruïlla prenem el camí de l'esquerra i aviat arribem a la casa de Salgueda. És un bon lloc per dinar, sobretot avui que gaudim d'un dia assolellat. Així doncs dinem a l'era de la casa.

L'era de la casa de Salgueda

Ara seguim la pista, molt ample, que fa un gir pronunciat. A la pista s'hi uneix una altra pista i la seguim Després d'un parell de quilòmetres vora el torrent de la Salgueda, arribem a un punt en què han talat força arbres i han engrandit la pista, i la prenem a la dreta. Per nosaltres ha estat una destroça, perquè el camí que hi havia abans era molt maco. A l'esquerra, dalt del coll, tenim una bonica imatge de la casa d'Espaulella.
S'acaba la pista i seguim per un camí més estret. Passem a l'altre vessant i el paisatge es torna més humit i més verd, entrant de nou en una fageda. Passem pel Clot del Pollastre.

Passant pel Clot del Pollastre

Trobem una cruïlla i seguim pel camí de l'esquerra que planeja. Arribem als peus d'una torre elèctrica i ja veiem el Salt del Molí del Salt. Trobem una cruïlla amb un rètol que ens indica: Cases d'Espaulella i Salgueda, a l'esquerra, La Coma del Coll i Puig de Curull i Les Àligues, el camí per on venim. Uns metres més endavant prenem el camí que hi baixa, passant pel costat del molí, i arribem als peus del salt. És un racó increïble, format per roques en forma de circ i l'aigua que cau d'uns 20 metres d'alçada. Feia anys que no hi vèiem baixar tanta aigua. Després de fer unes fotos, que el lloc bé s'ho mereix, tornem a pujar fins al camí.

Salt del Molí del Salt

Ens desviem una mica del camí per fer cap a la part superior del salt. Seguim fins a trobar el pont romà de Salgueda, per creuar el riu Ges, i prenem el camí pedregós de l'esquerra, deixant el PR.

Pont romà de Salgueda

Passem per una altra torre elèctrica i girem a l'esquerra. Ara el camí és de pujada. Ja arribant al poble passem per la masia del Cavaller, per davant dels estables, i aviat arribem a Vidrà. Girem a l'esquerra i som de nou al carrer que ens ha de dur a la plaça.

Vidrà

Per acabar el dia anem a Ca la Mati, a Santa Maria de Besora, a prendre un xocolata desfeta amb xurros.



Vidra-Puig de l'Àliga from Estanislao Oliver on Vimeo.


Punt d'inici: Vidrà
Distància: 15 kms.
Desnivell acumulat: 790 mts.
Mapa: Puigsacalm-Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3882670

Santuari de la Mare de Déu i Serra de Bellmunt

Visitar el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, dalt de la Serra de Bellmunt, és una excursió clàssica en el senderisme de mitja muntanya i concretament a la comarca d'Osona. La silueta del Santuari fusionat amb l'allargassada Serra és un punt de referència del nord de la comarca i també un bell escenari. Al Santuari s'hi pot accedir en cotxe des de Sant Pere de Torelló i caminant s'hi poden fer moltes rutes. Nosaltres avui hi arribem recorrent tota la carena de la Serra i tornem per la vessant nord, tot passejant pel Bosc de les Fages i passant per la Font Viva.

Mapa Serra de Bellmunt i recorregut

Comencem l'excursió al poble de Saderra. Aparquem el cotxe davant la masia propera a l'ermita. Caminem per la pista, passem per davant del Mas Saderra, que té un vell molí, i pel Mas Tartera. En la cruïlla deixem a l'esquerra la pista asfaltada i prenem la de la dreta que va paral·lela al Torrent de Saderra però no arribem a veure'l.

Caminant per la pista de Saderra

En la següent cruïlla un rètol ens indica a l'esquerra el camí a Bellmunt, a 5,5, kms i al Coll de les Gargantes, 2 kms. i nosaltres prenem aquest camí. És el PR-C45, que passa a tocar de la masia abandonada Les Valls, avui totalment envoltada de vegetació. Arribem a una cruïlla i seguim el camí de l'esquerra, marcat com a PR. El camí es torna pedregós i va fent marrades, fins arribar al Collet de les Gargantes.

Camí pedregós cap al Collet de les Gargantes

Ara passem a l'altra vessant des d'on tenim unes bones vistes d'una part del Pirineu, avui amb poca neu. Arran del camí trobem avellaners. En la següent cruïlla prenem el camí de la dreta, el PR, que puja i ens endinsem al Bosc de les Fages. Hi ha faigs i roures, avui d'una increïble verdor per les fulles noves que ens ha dut la primavera.

Pujant pel Bosc de les Fages

Bosc de les Fages

Quan arribem al punt més occidental de la Serra de Bellmunt tenim l'opció de passar a l'altra vessant, però nosaltres prenem el camí de l'esquerra i que ens ha de dur per tota la carena fins al Santuari. Tenim les primeres vistes aèries de la vessant sud de la Serra, entre les branques dels roures. A partir d'aquí anirem trobant cruïlles constantment i nosaltres prenem sempre el camí de la dreta, que va pel damunt mateix de la carena. El que deixem a l'esquerra ve de nou a retrobar-se amb el nostre camí, tot passant per dins del bosc.

Serra de Bellmunt

Faigs a la Serra de Bellmunt

Tot carenejant sentim l'olor de la Ginesta, avui d'un groc intens. Més endavant ja veiem el repetidor, que ens impedeix veure el Santuari. Seguim caminant i passem pel cim del Termenal, sense res que l'identifiqui. Trobem una petita grimpada, per una canal. Baixem fins al coll, pujem fins el repetidor i arribem a la pista que ve de Sant Pere de Torelló.

Repetidos a Bellmunt

Prenem la pista a l'esquerra i en pocs metres arribem al Santuari. Anem a la font de Sant Marc i després pujem al cim més alt de la serra, a 1.247 mts., presidit per una gran creu i amb bones vistes. Un panell de ceràmica ens ajuda a reconèixer el paisatge: la plana de Vic, la inconfundible silueta de la Serra de Cabrera i Aiats, el Puigsacalm, el Puig Cubell.

Panell de ceràmica i Santuari de Bellmunt

Santuari Mare de Déu de Bellmunt

També visitem el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat a 1.243 metres d'altitud, que també disposa d'hostatgeria. A la terrassa del Santuari hi ha panells de ceràmica: l'un mirant cap a la Vall del Ter, l'altra cap als Pirineus. Avui un munt de parapents donen color al paisatge. Mentre dinem sentim el dolç picar d'un Pica-soques blau i descobrim que hi ha diversos nius al tronc de l'arbre sense branques a l'esplanada del Santuari. Els ocells entren i surten d'un petit forat mentre porten menjar a les cries que deuen ser dins del tronc.
Decidim fer una excursió circular i tornar per la vessant nord de la Serra. Prenem el camí que surt del costat contrari d'on hem arribat, és a dir del costat de la font. Hi ha unes escales i un rètol: Coll d'Hi-era-de-Massa 12 minuts, Coll de les Gargantes 1h 5 minuts.

Bosc de la Mare de Déu

Anem baixant per la fageda del Bosc de la Mare de Déu, per on el camí va fent ziga-zagues i en algún tram trobem una barana de fusta tot i que el camí és fàcil. Fem un pronunciat gir a l'esquerra i en pocs minuts arribem al Coll de Iera de Massa on hi trobem una cruïlla de quatre camins i un rètol dels Senders dels Meandres del Ter. Nosaltres prenem el camí de l'esquerra, el PR al Coll de les Gargantes, 42 minuts.

Faig a Bellmunt

Vegetació al Bosc de les Fages

Més endavant deixem el camí que surt a la dreta i seguim pel camí, que planeja i s'endinsa a la fageda. Poc després creuem una porta i entrem en una finca amb certificació de gestió forestal sostenible. Quan el camí es bifurca deixem el que planeja i s'endinsa a la fageda i seguim el de la dreta. El camí fa un gir a l'esquerra i ja veiem marques de PR. Ara anem paral·lels al Torrent de la Font Viva tot i que no el veiem, fins que trobem un rètol: Font Viva 5 minuts. Prenem aquest camí que baixa a la dreta i en un parell de minuts som a la font.

Font Viva

És realment una font viva amb força aigua que raja i un munt de molsa la cobreix, i de tanta aigua s'ha tornat esponjosa. Tornem al camí i el seguim fins que arribem al que aquest matí hem fet d'anada.

Tornant a Saderra

El seguim en sentit contrari fins arribar al lloc d'inici, Saderra.



Serra de Bellmunt from Estanislao Oliver on Vimeo.


Punt d'inici: Saderra
Distància: 15 kms.
Desnivell acumulat: 700 mts.
Mapa: Puigsacalm - Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000


Trac: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2831257

La Serra de Llancers i la Vall d'en Bas

La nostra intenció era iniciar l'excursió al Port de la Faja però degut al glaç que hi ha a la pista, per les baixes temperatures d'aquests dies, preferim deixar el cotxe al Collet del Vidrier. A partir d'aquest punt la pista queda a la vessant nord, és molt ombrívola i en aquesta ocasió està molt glaçada.

Mapa Serra de Llancers i recorregut

Ens abriguem força i començem la caminada per la pista fins al Port de la Faja, en total uns tres quilòmetres. Girem a l'esquerra i creuem la porta.

Pista cap al Port de la Faja

Passem a prop de la casa de la Faja, que deixem a la nostra esquerra, i seguim pel camí fins el molí de la Faja. Creuem el petit torrent i creuem una porta per seguir el camí que va cap a la dreta. El seguim durant uns 800 metres i quan fa un gir pronunciat a l'esquerra deixem el camí i seguim recte. Hi ha una fita que ens indica que ens hem d'endinsar en un corriol. La vegetació és espessa i estem envoltats de boix.

Falgars d'en Bas

Trobem una porta amb un rètol que diu que la tanquem, la creuem i passem per una esplanada des d'on ja veiem el poble. Cap a la una del mig dia arribem al petit poble de Falgars d'en Bas, també anomenat Sant Esteve de Falgars, amb una bonica església i un petit cementiri, situat dalt de la cinglera. Per entrar al poble hem de passar una porta de vaques i ens dirigim a la pista principal, apte per vehicles, i girem a l'esquerra. Pocs metres més endavant surt una desviació cap a la dreta, és la pista que baixa a Hostalets d'en Bas i que té prohibit el pas als vehicles que no són veïns de la zona, amb una cadena. Nosaltres seguim la pista fins a Sant Miquel de Castelló, l'ermita que veiem davant nostre arran de la cinglera. Un rètol ens indica que ens resten 30 minunts fins l'ermita i per arribar-hi seguim el GR-2.

Caminant per la Vall d'en Bas

Sant Miquel de Castelló 

A mig camí ens desviem un moment per anar a veure un salt d'aigua que ens agrada molt, el torrent de la cua d'Euga, i que avui està glaçat. Tornem a la pista i la seguim. Arribem el mas de Pibernat. Abans acostumàvem a passar pel mig de les diferents edificacions de la masia en ruïnes, ens agradava imaginar com hauria estat la casa antigament. Però avui està vallada i en procés de rehabilitació, així que seguim per la pista. Trobem una gran i pesada porta de ferro al camí. La passem i arribem a l'Esquei de Sant Miquel, a l'esquerda de la roca. No seguim el GR que baixa fins a Joanetes, sinó que prenem el camí de la dreta que en un minut ens porta a Sant Miquel de Castelló. És una ermita d'orígen romànic, ben situada sobre el contrafort de la Serra de Sant Miquel, dins de la Serra de Llancers i avui refugi del Grup Excursionista i Esportiu Gironí.

Ermita de Sant Miquel de Castelló

Hostalets d'en Bas

Avui que el dia és clar les vistes des del mirador de l'ermita són increïbles: el pla de la Vall d'en Bas i la resta de la Garrotxa (Les Preses, Olot amb els seus volcans) i al fons els Pirineus, amb molt poca neu. Aprofitem l'esplanada de l'ermita per dinar però no ens entretenim perquè fa fred i encara ens resta camí. Tornem fins l'esquei i retrocedim pel camí per on hem vingut fins que trobem un rètol a la dreta: Coll de Bracons, i seguim aquest camí. Més endavant trobem el camí que va a Cabrera, però nosaltres fem un gir cap a la dreta en ascens pels rasos de Pibernat. A uns 1.100 metres d'altitud arribem al punt més alt de la cara nord de la Serra de Llancers. El camí planeja per dins del bosc durant uns dos quilòmetres, trobant-hi un parell de miradors que ens mostren l'impressionant Serra del Puigsacalm davant nostre.

Serra del Puigsacalm 

Arribem al Coll de Llancers, fem un gir de gairebé 360 graus i passem a la vessant sud. Ara el camí s'enfila fins la part més alta de la serra, per damnt dels 1.200 metres. Fa pujades i baixades però no ens permet veure de nou la Serra del Puigsacalm més que entre els arbres. Al final, però, en un petit mirador treiem el cap per veure a la dreta la petita ermita de Sant Miquel, d'on veníem abans de recórrer tota la Serra de Llancers. Caminem fins que un arbre ens marca un pronunciat gir a la dreta i baixem, seguint el filat, fins el coll del Pedró.

Serra del Puigsacalm vista des de la Serra de Llancers

Seguim el camí del mig, que de nou ascendeix, i als pocs metres prenem un camí a l'esquerra, a l'alçada d'un rètol de "vedat de caça", que ens durà al cim del Puig Satoies (1.254 mts). Baixem fins al Coll d'Uran i prenem el camí que per la dreta rodeja la muntanya de la Creu de Rabadà. Seguint aquest camí arribem fins les fonts de la Faja, naixement del riu Fluvià, i poc després al Port de la Faja.

Caminant cap al Port de la Faja

Les Fons de la Faja

Ara ja només ens resten els tres quilòmetres de pista fins a trobar els nostres cotxes.

Lluna plena camí del Coll del Vidrier

Aquesta és una ruta d'aquelles ideals per fer en qualsevol època de l'any, sempre la veus diferent. Avui ens ha agradat fer-la en un dia glaçat, el més fred de l'any, tot i haver de caminar més. Si hagués estat nevada ja hauría estat impressionant. Volem agraïr en David aquesta proposta i també haver-nos cedit la foto de la Serra del Puigsacalm, i a la Sandra, Jordi, Fermín, Gonzalo, Hanss i César per haver compartit aquest dia.


Serra de llancers from Estanislao Oliver on Vimeo.





Punt d'inici: Collet del Vidrier, a la pista que va al Santuari de Cabrera
Distància: 21 kms.
Desnivell acumulat: 900 mts.
Mapa: Puigsacalm-Serra de Bellmunt Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2472673

Les fagedes i el castell de Milany

Avui hem anat a visitar les ruïnes del castell de Milany, el punt més alt de la Serra de Milany, al nord de la comarca d'Osona on limita amb el Ripollès i la Garrotxa. Això d'anar a visitar les ruïnes del castell ha estat una bona oportunitat per visitar tants indrets d'aquesta comarca pocs concorreguts i des dels que tenim molt bones vistes. També ho és per passejar per les diverses fagedes de la Serra de Milany, sent la de boix la més habitual. Som a punt d'entrar a l'hivern i el paisatge no presenta aquells colors verds intensos de la primavera, ni els tons marrons de la tardor, ni el blanc impecable de la neu a l'hivern, però té un què de misteri que et captiva. Hem tingut la sensació d'haver passejat per paisatges d'una altre època.




Mapa Serra de Milany i recorregut

Esmorzem a Santa Maria de Besora amb la Marta, el David, la Lurdes, el Julián i l'Empar. Pugem als cotxes, seguim per la carretera BV-5227 i sortint de Santa Maria, cap al quilòmetre 9,5 prenem una pista que surt a l'esquerra i que està senyalitzada: Coll del Barretó. Hem de recórrer uns 4,9 kms. de pista no apta per a vehicles baixos. Aparquem els cotxes i comencem a caminar. Al mateix coll trobem una bifurcació de camins i nosaltres prenem el de més a l'esquerra. És un camí planer i en uns 15 minuts arribem al Morro del Quer.

Morro del Quer

Des d'aquí ja tenim unes bones vistes del Castell de Santa Maria de Besora, la Serra dels Bufadors, la Serra de Milany i demés. Fem un gir cap a NE i ara el camí va seguint el cingle del Morro del Quer fins que ens incorporem a la pista que ve del coll del Forn. Creuem el Torrent de Milany i passem una tanca.

Camí a la Serra de Milany

Seguim la pista fins la casa de Milany. La pista fa primer un gir a la dreta i després un a l'esquerra i deixem la casa de Milany a la nostra esquerra.

Casa de Milany

Seguim per la pista que fa un parell de llaçades i després de caminar durant gairebé una hora arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Cau. Hi ha una creu en un pedestal de pedra i una ermita tancada a mig restaurar.




Mare de Déu de la Cau




Santuari de la Mare de Déu de la Cau

Estan en un bonic indret, una esplanada on s'hi fan aplecs.
Després de fer algunes fotografies girem per continuar per un corriol que surt al costat del camí per on hem vingut. Ens fixem bé en les marques blanques i grogues per trobar el corriol, que surt pel mig de la corba que fa la pista. Ara anem en progressiu ascens, per dins del bosc, fins el Collet de la Valona.

Fageda de la Serra de Milany

Veiem alguns faigs molt curiosos, un d'ells sembla tres arbres entrellaçats.

Faigs a Milany

Trobem una bassa, avui glaçada, i quan girem ja divisem la silueta de les restes del castell enfilades damunt la serra. Anem una bona estona pel costat dret de la valla metàl·lica i trobem un rètol groc marcant diverses direccions.

Bassa al camí de Milany

Nosaltres ja veiem el castell aprop.

Caminant cap al Collet de la Valona

A estones seguim les marques i a estones alguna fita que ens du a llevant del castell, on hem de trobar troços de pedra que fan d'esglaons per poder arribar fins al punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 metres. Aquí trobem les restes del castell i una senyera amb una caixa metàl·lica.

Restes del Castell de Milany

El castell data del segle IX però ja fa molts i molts anys que va perdent pedres fins que ja només en queda una columna. Fem la foto de rigor i observem les siluetes de les muntanyes que es divisen lluny i aprop, per sota i per sobre dels núvols.

Vistes des de la Serra de Milany

Veiem moltes muntanyes però ens criden l'atenció el Montseny, la Serra de Bellmunt, les muntanyes de Montserrat i també el Pedraforca. Aprofitem per dinar, però el fred apreta i comencen a caure petits flocs de neu tot i que el cel és bastant serè, així que no ens entretenim. Sembla que la neu vingui de les muntanyes veïnes del Ripollès que ja són cobertes de neu. Baixem del cim pel mateix camí cap a llevant fins el Coll de Milany, per la pista. Ara seguim el GR3.

Fageda de Milany

Trobem un desviament a l'esquerra però no el prenem, en canvi uns metres més endavant hi ha una fita que ens indica un corriol a l'esquerra, que avui costa de veure perquè el terra és ple de fulles que esborren el camí. Anem seguint les marques del GR3, ara també entre fagedes, i durant una estona caminem per la carena fins que trobem una estructura metàl·lica al cim del Pla de la Bronza (segons el mapa de l'Alpina, però no el de l'ICC).

Serra de Milany

Com que estem acostumats a fer-nos una foto en cada cim doncs també ens la fem, dins d'això que sembla una gran nevera més que un lloc per resguardar-se. Seguim caminant pel costat dret del filat fins que, a l'alçada d'un rètol, el camí ens fa creuar a l'altre costat del filat. Arribem al cim del Puig Obiol, havent de desviar-nos uns metres del camí, i ens fem la foto amb la placa de fusta.

Neu a la Serra de Milany

Cim del Puig de l'Obiol

Ara el camí va en descens, per dins del bosc, havent de caminar entre un munt de fulles i roques de conglomerat. Estem creuant la Serralada del Faig Ramader. Quan som al cingle tenim bones vistes, destacant la Serra de Bellmunt al davant. Girem primer a la dreta, després a l'esquerra i arribem al Coll de l'Home Mort.

Serralada del Faig Ramader

Aquí al Coll hi trobem una creu amb doble braç horitzontal de la que n'expliquen una curiosa llegenda.

Uns metres més endavant trobem una porta de ferro. La creuem i seguim el camí que primer planeja i després va en suau descens. Ens incorporem al camí que planeja i després seguim baixant, fins que trobem una marca gran en un gran arbre que ens indica un gir a la dreta per incorporar-nos a la pista, que també prenem cap a la dreta. Som als Plans del Coll. Ara caminem per una pista molt enfangada que ha estat transitada per 4X4. Hi han marques de rodades de fins a 40 centímetres. Fins i tot a nosaltres ens costa passar-hi perquè ens hi quedem enganxats.



Arribant al Coll de l'Home Mort

Creuem una altra porta metàl·lica i seguim per la pista fins arribar al Coll del Forn. Des d'aquí tornem a tenir bones vistes i a la llunyania veiem cortines de pluja. Trobem un nou rètol amb 3 direccions i nosaltres prenem la de l'esquerra, cap a Santa Maria de Besora. També hi ha un rètol vermell que diu "camí no transitable". Després de caminar una estona ja veiem la casa del Barretó i l'ermita de Sant Jaume. La pista fa un parell de corbes i arribem al lloc d'inici.

El Barretó

Situació: Osona
Lloc d'inici: Coll del Barretó (entre Santa Maria de Besora i Vidrà, pista que surt al km 9,5)
Distància: 16 kms.
Desnivell acumulat: 685 mts.
Mapa: Puigsacalm Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://gl.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1479680