L'excursió d'avui és al Castell de Milany, bé, a les restes del castell, situat en el punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 mts. Hi ha diverses rutes per arribar-hi i nosaltres ho fem per la vessant nord, més humida. La iniciem a Vallfogona de Ripollès i ens du a travessar boscos de faigs en les parts més altes i roures i pins en les més baixes. En una altra ocasió ho vam fer per la vessant sud, des de Santa Maria de Besora i l'hem explicat aquí.
Mapa i recorregut al Castell de Milany i l'ermita de Santa Magdalena
Per arribar-hi no prenem un camí directe sinó que aprofitem a visitar la bonica ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al punt més alt de la Serra de Santa Magdalena, a 1.547 mts. Després, tot carenant, arribem a les restes del castell i tornem pel GR, tot fent un itinerari circular.
Vallfogona de Ripollès
Esmorzem al bar El Forn, al carrer Puig-Sestela, i des d'aquí ja comencem a caminar. Seguim pel mateix carrer, passem per davant de l'església de la Salut i trobem un rètol que ens indica el sender que hem de seguir: PR C-59.2. Seguim per un carrer asfaltat, passem pel costat de la zona esportiva i creuem el torrent dels Ferresos. Seguim per la pista fins que trobem la Ribera de Vallfogona, la creuem i prenem el camí de l'esquerra que segueix el seu curs fins a trobar unes passeres per tornar-la a creuar.
Riera de Vallfogona
Passeres per creuar la riera de Vallfogona
Davant nostre les marques ens indiquen que hem d'enfilar pel corriol que ens durà a la casa de la Ciutadia. En arribar a la pista que passa per davant de la casa el prenem a la dreta i anem a trobar el torrent de la Bauma. Sempre buscant i seguint les marques de PR (blanques i grogues), el camí creua una zona de picnic aprop d'on el torrent fa un bonic gorg.
PR de Vallfogona a Santa Magdalena de Cambrils
Gorg al Torrent de la Bauma
El deixem a l'esquerra i ara el camí enfila, passant pel costat del càmping. Ens endinsem en una pineda a la pujada de Puigvassall, sortim a una esplanada i arribem a la bonica masia abandonada de Puigvassall. Un ramat de cavalls ferals que pasturen tranquil·lament es fixen amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són preciosos.
Masia de Puigvassall
Seguim pel pla i en la cruïlla de camins seguim el de l'esquerra. Més endavant deixem la pista per seguir el corriol que enfila amunt pel Serrat de Panissars. Després de 45 minuts de constant ascens arribem a la petita ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al cim més alt de la Serra de Santa Magdalena.
Fageda a la Serra de Santa Magdalena
Ermita de Santa Magdalena de Cambrils
L'ermita és un petit edifici rectangular, amb un atri a la part davantera que va caure. També el petit campanar d'espadanya és mig enderrocat. Amb el poble de Vallfogona en primer terme, tenim una espectacular postal del Pirineu i Pre-Pirineu, des del Pedraforca (aquest any sense neu) fins al Massís del Canigó.
Un rètol ens indica totes les rutes possibles per tornar a Vallfogona i nosaltres prenem el camí, fent una ruta circular, passa pel Castell de Milany. Així doncs prenem el camí de SO i anem seguint tota la carena de Santa Magdalena. Si mirem enrera identifiquem a la nostra esquerra la Serra del Puigsacalm.
Serra de Santa Magdalena de Cambrils
El camí descendeix una mica fins la Creu de l'Espinal i torna a ascendir per la Serra de l'Obiol. Prop del cim més alt fem un gir a la dreta sense perdre alçada per caminar ara per la Serra de Milany. Caminem per pastures, rodejats dpun intens cel blau i alguns núvols lenticulars, per l'efecte del vent que bufa.
Caminant per la Serra de Milany
Gaudim també d'unes increïbles de la vessant sud: la Serra de Bellmunt i tantes d'altres que sobresurten de la boira fins a Montserrat.
Vistes de la vessant Sud de la Serra de Milany
Seguim carenant fins al Pla de la Bronza i ja es presenta davant nostre el cim de Milany i les restes del castell.
Apropant-nos al castell de Milany
Quan ens apropem, unes roques formen graons per pujar, ajudant-nos d'algun graó metàl·lic, i arribem al cim. Del castell només queda les restes d'una torre, un mur i una cambra, ja que els terratrèmols del segle XV el van deixar en ruïnes. Avui, un dia clar i ventós, podem gaudir d'unes vistes des dels Pirineus fins a Montserrat. Uns retaules ens ajuden a idenificar les muntanyes.
Les restes del Castell de Milany
El Pedraforca i els Pirineus des de la Serra de Milany
Aprofitem per dinar a l'esplanada del cim de Milany amb un dia que sembla primaveral. Tornem inicialment pel mateix camí fins arribar a la Creu del Castell. Un rètol ens indica que hem de girar a l'esquerra per arribar a Vallfogona pel GR, seguint el curs del Rec de Can Villaura i recorrent una preciosa fageda, avui amb una alfombra de fulles.
Fageda de Milany
Arribem a la pista i la seguim una estona fins que trobem un rètol que ens indica que hem de deixar la pista i prendre el corriol que baixa directe. Ja tenim una bonica perspectiva de Vallfogona, situat al fons de la vall.
GR 3: de Milany a Vallfogona
Vallfogona de Ripollès
A l'arribar a la Portella anirem trobant camins que ens creuen, però nosaltres seguim baixant pel corriol que ens du al Pont Vell, un bonic pont medieval, i arribem al poble.
La Portella
Pont Medieval del Segle XIV
El pont va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, per travessar la riera i unir el camí entre el castell i Vallfogona. A l'arribar al poble fem un passeig pel casc antic.
Avui hem anat a visitar les ruïnes del castell de Milany, el punt més alt de la Serra de Milany, al nord de la comarca d'Osona on limita amb el Ripollès i la Garrotxa. Això d'anar a visitar les ruïnes del castell ha estat una bona oportunitat per visitar tants indrets d'aquesta comarca pocs concorreguts i des dels que tenim molt bones vistes. També ho és per passejar per les diverses fagedes de la Serra de Milany, sent la de boix la més habitual. Som a punt d'entrar a l'hivern i el paisatge no presenta aquells colors verds intensos de la primavera, ni els tons marrons de la tardor, ni el blanc impecable de la neu a l'hivern, però té un què de misteri que et captiva. Hem tingut la sensació d'haver passejat per paisatges d'una altre època.
Mapa Serra de Milany i recorregut
Esmorzem a Santa Maria de Besora amb la Marta, el David, la Lurdes, el Julián i l'Empar. Pugem als cotxes, seguim per la carretera BV-5227 i sortint de Santa Maria, cap al quilòmetre 9,5 prenem una pista que surt a l'esquerra i que està senyalitzada: Coll del Barretó. Hem de recórrer uns 4,9 kms. de pista no apta per a vehicles baixos. Aparquem els cotxes i comencem a caminar. Al mateix coll trobem una bifurcació de camins i nosaltres prenem el de més a l'esquerra. És un camí planer i en uns 15 minuts arribem al Morro del Quer.
Morro del Quer
Des d'aquí ja tenim unes bones vistes del Castell de Santa Maria de Besora, la Serra dels Bufadors, la Serra de Milany i demés. Fem un gir cap a NE i ara el camí va seguint el cingle del Morro del Quer fins que ens incorporem a la pista que ve del coll del Forn. Creuem el Torrent de Milany i passem una tanca.
Camí a la Serra de Milany
Seguim la pista fins la casa de Milany. La pista fa primer un gir a la dreta i després un a l'esquerra i deixem la casa de Milany a la nostra esquerra.
Casa de Milany
Seguim per la pista que fa un parell de llaçades i després de caminar durant gairebé una hora arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Cau. Hi ha una creu en un pedestal de pedra i una ermita tancada a mig restaurar.
Mare de Déu de la Cau
Santuari de la Mare de Déu de la Cau
Estan en un bonic indret, una esplanada on s'hi fan aplecs.
Després de fer algunes fotografies girem per continuar per un corriol que surt al costat del camí per on hem vingut. Ens fixem bé en les marques blanques i grogues per trobar el corriol, que surt pel mig de la corba que fa la pista. Ara anem en progressiu ascens, per dins del bosc, fins el Collet de la Valona.
Fageda de la Serra de Milany
Veiem alguns faigs molt curiosos, un d'ells sembla tres arbres entrellaçats.
Faigs a Milany
Trobem una bassa, avui glaçada, i quan girem ja divisem la silueta de les restes del castell enfilades damunt la serra. Anem una bona estona pel costat dret de la valla metàl·lica i trobem un rètol groc marcant diverses direccions.
Bassa al camí de Milany
Nosaltres ja veiem el castell aprop.
Caminant cap al Collet de la Valona
A estones seguim les marques i a estones alguna fita que ens du a llevant del castell, on hem de trobar troços de pedra que fan d'esglaons per poder arribar fins al punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 metres. Aquí trobem les restes del castell i una senyera amb una caixa metàl·lica.
Restes del Castell de Milany
El castell data del segle IX però ja fa molts i molts anys que va perdent pedres fins que ja només en queda una columna. Fem la foto de rigor i observem les siluetes de les muntanyes que es divisen lluny i aprop, per sota i per sobre dels núvols.
Vistes des de la Serra de Milany
Veiem moltes muntanyes però ens criden l'atenció el Montseny, la Serra de Bellmunt, les muntanyes de Montserrat i també el Pedraforca. Aprofitem per dinar, però el fred apreta i comencen a caure petits flocs de neu tot i que el cel és bastant serè, així que no ens entretenim. Sembla que la neu vingui de les muntanyes veïnes del Ripollès que ja són cobertes de neu. Baixem del cim pel mateix camí cap a llevant fins el Coll de Milany, per la pista. Ara seguim el GR3.
Fageda de Milany
Trobem un desviament a l'esquerra però no el prenem, en canvi uns metres més endavant hi ha una fita que ens indica un corriol a l'esquerra, que avui costa de veure perquè el terra és ple de fulles que esborren el camí. Anem seguint les marques del GR3, ara també entre fagedes, i durant una estona caminem per la carena fins que trobem una estructura metàl·lica al cim del Pla de la Bronza (segons el mapa de l'Alpina, però no el de l'ICC).
Serra de Milany
Com que estem acostumats a fer-nos una foto en cada cim doncs també ens la fem, dins d'això que sembla una gran nevera més que un lloc per resguardar-se. Seguim caminant pel costat dret del filat fins que, a l'alçada d'un rètol, el camí ens fa creuar a l'altre costat del filat. Arribem al cim del Puig Obiol, havent de desviar-nos uns metres del camí, i ens fem la foto amb la placa de fusta.
Neu a la Serra de Milany
Cim del Puig de l'Obiol
Ara el camí va en descens, per dins del bosc, havent de caminar entre un munt de fulles i roques de conglomerat. Estem creuant la Serralada del Faig Ramader. Quan som al cingle tenim bones vistes, destacant la Serra de Bellmunt al davant. Girem primer a la dreta, després a l'esquerra i arribem al Coll de l'Home Mort.
Serralada del Faig Ramader
Aquí al Coll hi trobem una creu amb doble braç horitzontal de la que n'expliquen una curiosa llegenda.
Uns metres més endavant trobem una porta de ferro. La creuem i seguim el camí que primer planeja i després va en suau descens. Ens incorporem al camí que planeja i després seguim baixant, fins que trobem una marca gran en un gran arbre que ens indica un gir a la dreta per incorporar-nos a la pista, que també prenem cap a la dreta. Som als Plans del Coll. Ara caminem per una pista molt enfangada que ha estat transitada per 4X4. Hi han marques de rodades de fins a 40 centímetres. Fins i tot a nosaltres ens costa passar-hi perquè ens hi quedem enganxats.
Arribant al Coll de l'Home Mort
Creuem una altra porta metàl·lica i seguim per la pista fins arribar al Coll del Forn. Des d'aquí tornem a tenir bones vistes i a la llunyania veiem cortines de pluja. Trobem un nou rètol amb 3 direccions i nosaltres prenem la de l'esquerra, cap a Santa Maria de Besora. També hi ha un rètol vermell que diu "camí no transitable". Després de caminar una estona ja veiem la casa del Barretó i l'ermita de Sant Jaume. La pista fa un parell de corbes i arribem al lloc d'inici.
El Barretó
Situació: Osona Lloc d'inici: Coll del Barretó (entre Santa Maria de Besora i Vidrà, pista que surt al km 9,5) Distància: 16 kms. Desnivell acumulat: 685 mts. Mapa: Puigsacalm Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000
