La Serra del Montsant atrau només de veure'n les seves dimensions. I també perquè hi trobem un paisatge àrid, feréstec i poc concorregut on es pot gaudir de la solitud. S'intueix la duresa de la vida en altres èpoques i la tradició d'haver acollit ermitans.
Mapa Serra del Montsant i recorregut
Nosaltres comencem l'excursió al poble de la Morera de Montsant. A l'entrada del poble hi ha aparcament per alguns cotxes. I també un bar on hem esmorzat i, tot s'ha de dir, també hem atabalat una mica als amos demanant tots alhora. Ens endinsem en els carrerons del poble per dirigir-nos a la part alta, on trobem una pista formigonada. Girem a la dreta i prenem el camí, seguint marques blanques i grogues. Anem guanyant alçada i si girem la vista enrere aviat veiem, a vista d'ocell, el poble de la Morera.
Morera de Montsant
A la bifurcació ens separem en dos grups: el Julián, la Violeta i l'Eulàlia ens decidim a pujar pel Grau del Carrasclet i la resta del grup van cap al Grau dels Barrots. El Grau del Carrasclet és més vertical, amb dos trams de ganxos a la paret que després, per un forat, et fan endinsar-te en les roques.
Grau del Carrasclet
Darrer tram del Carrasclet
El Grau dels Barrots va per una gran escletxa, amb graons de ferro que faciliten la pujada i després t'endinses en la foscor. Hem de fer una volta a l'esquerra i seguim el camí entre les roques que ens obliga a caminar ajupits.
Grau dels Barrots
Pujant pel Grau dels Barrots
Si el seguim recte anem a sortir a un mirador: La Falconera.
Mirador de La Falconera
Tornem enrere per anar a trobar una gran pedra que, amb graons horitzontals, ens ajuden a passar a l'altra banda, on també hi ha un tram que hem de passar ajupits.
Grau dels Barrots
Sortint d'aquí, on hem estat encaixonats, anem a sortir a una roca que fa de mirador. Per accedir-hi ens ajuda una gran barana metàl·lica, és el Mirador del Priorat.
Mirador del Priorat
Seguim el camí, reforçat amb cables on agafar-se per alleugerir la impressió d'aquells que pateixen una mica de vertígen. Anem a trobar el camí que puja del Carrasclet i ens reagrupem. Ara girem a l'esquerra, direcció nord, on un rètol ens indica la Serra Major i el Barranc Falles. Caminem una estona i quan som dalt d'un cim de nou trobem indicadors: prenem el camí de la dreta indicat cap a la Serra Major. Més endavant trobem un altre rètol que ens indica cap a l'esquerra Els Cabacers i prenem aquest camí, el camí de Capçada, deixant a la dreta el GR 174-1. Aquí, al cor de la Serra, hi trobem una vegetació àrida i escassa, adaptada al clima mediterrani. Principalment vegetació baixa.
Caminant per la Serra del Montsant
Passejant per aquestes muntanyes, en un indret on la nostra vista només observa paisatge, trobem un grup de cinc dones que també han sortit a caminar. La Flor reconeix a una d'elles, l'ermitana Montserrat, i iniciem una entretinguda conversa amb ella. Dóna gust sentir-la parlar de cada racó d'aquesta serra, la del Montsant, que sembla conèixer com si fos casa seva. Bé, de fet és casa seva perquè viu en aquestes terres des de fa més de trenta anys. Viu a l'ermita de Sant Joan de Codolar, a Cornudella de Montsant. I a més del Montsant ens parla de la tranquil·litat d'aquesta serra i de la seva història, i també de l'agitada vida a les ciutats. Parlem una mica de tot i sembla que no trobem el moment de despedir-nos. Abans de fer-ho ens convida a una sortida que li han encomanat organitzar i que es farà en silenci. Ens diu que trobarem la informació a la web del parc. Ens despedim i seguim el nostre camí.
Arribem al Pilós dels Senyalets, una muntanya de 1.107 metres amb un vèrtex geodèsic, i uns minuts més tard al Pi del Cugat, un arbre singular.
Piló dels Senyalets (1.107mts.)
Seguim cap al Clot del Cirer, un oasi de verdor i aigua enmig d'aquest entorn àrid. És una esplanada enclotada i a l'hora protegida, en una part per una bauma, que convida a descansar. Nosaltres aprofitem per dinar i fer una bacaina. Antigament hi havia un cirerer que va donar nom al clot però actualment hi trobem una noguera, que podem trobar florida entre abril i maig. També hi ha un abeurador que recull l'aigua pel bestiar.
Clot del Cirer des de la bauma
Clot del Cirer
Sortim del Clot pel costat oposat d'on hem vingut i poc després girem a l'esquerra, seguint el Barranc de la Font Pudent. Quan arribem dalt, en una àmplia collada, girem a l'esquerra i de nou gaudim d'unes increïbles vistes, ara de l'altre costat de la vall: la Serra Major.
Serra Major
Un bon lloc per fer-hi fotografies. Amb en Julián busquem arreu algun escalador penjat a la paret però no en veiem cap. Seguim pel camí que planeja dalt la cinglera per anar a buscar el Grau de Salfores, marcat com a PR.
Caminant per ponent de la Serra de Montsant
Hem de parar atenció a les marques per prendre el camí que baixa fins arribar al límit del penya-segat del racó de la Missa. El voregem i després entrem al Grau de Salfores. Anem baixant, apropant-nos a les vinyes del Planet de les Saleres i a la Morera de Montsant, on arribem pel costat oposat d'on hem sortit, també a la part alta del poble.
Avui pujem al Puigsacalm i al veí Puig dels Llops, des del poble de Joanetes, per la Canal Fosca o Canal dels Ganxos Nous i baixem pel camí del pas dels Burros i el camí dels Ganxos Vells. Era l'únic camí que ens restava fer per arribar al Puigsacalm, dels tants possibles que hi ha, i sens dubte és el més aeri. Hi ha unes vistes increïbles durant tota la ruta i ha merescut l'esforç i el desnivell que hem hagut de superar. Tant al pujar com al baixar ho fem per vies equipades. Havíem llegit que era millor pujar per la Canal Fosca ja que és més vertical i així ho hem fet. Però la via equipada dels Ganxos Vells també l'hem trobada força vertical i hem tardat una bona estona pel fet que som un grup de 15 persones i ens ha calgut esperar-nos els uns als altres.
Mapa Puigsacalm i Puig dels Llops
Hem esmorzat a la fonda Can Barris, a Joanetes. Alguns ho han fet amb una bona tassa de xocolata desfeta recent feta per la mestressa, a la que ja havíem avisat que aniríem a esmorzar. Hem deixat els cotxes a peu de carretera, passada l'església. Començem a caminar en direcció a la sortida del poble, passem de llarg la pista de la dreta que indica la collada de Bracons i prenem el següent camí a la dreta senyalat amb un rètol que diu: Santa Magdalena i Les Olletes 2h. Uns minuts més tard creuem una porta i trobem un nou rètol: Sta. Magdalena i Les Olletes.
El camí va en progressiu ascens i seguim postes de fusta i també marques grogues. Primer arribem al Puig de la Peresa (827 mts.) i seguim pujant, fent ziga-zagues per un camí ben fressat, fins al Puig del Soi (1.024 mts.) Hem ascendit uns dos-cents metres en poc més d'un quilòmetre. Ja hem deixat el bosc darrera nostre i ara tenim davant la impressionant cinglera. El repetidor ens ajuda a identificar el nostre primer objectiu.
Serra del Puigsacalm
Una mica més amunt trobem un gran rètol que diu: "el Barret" i llavors prenem el camí de la dreta. Comença la Canal Fosca o vía equipada dels Ganxos Nous. Primer trobem un calbe de ferro que fa de passamà, després una passarel·la i algunes grapes.
Passamà a la Canal Fosca
Passarel·la a la Canal Fosca
Poc a poc la canal es va estrenyent i ens enfilem gairebé en vertical per ganxos ben col·locats, tot i que la Sandra comenta que n'hi ha un que requereix manteniment. Una mica més amunt grimpem per un camí que surt a la dreta fins l'aresta que ens fa de balcó. Trobem una campana penjada d'un ganxo i gaudim de les increïbles vistes de la Vall de'n Bas i una part d'Olot. Seguim per la canal, ajudats d'un passamà, i arribem fins al coll situat entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli.
Campana a la Vall de'n Bas
Canal Fosca
Ara girem a l'esquerra, per dins del bosc, superem una roca amb ganxos, creuem una porta i anem a sortir als plans entre l'ermita de Santa Magdalena i el repetidor. Des d'aquí ens dirigim al coll de Joanetes o dels Ganxos pel camí que va per sota del Puig Corneli, amb l'excepció de'n Fermín que també vol fer aquest cim. Hi trobem una barana de fusta ja que el camí és aeri però ample. Al davant se'ns presenta la Serra de Llancers.
Camí sota el Puig Corneli, per Fermín Duràn
Quan arribem al final de la cinglera girem a la dreta i quan ja veiem els rètols del Coll de Joanetes girem a l'esquerra. El cartell ens marca els dos camins cap al Puigsacalm: pel Puig dels Llops, a 30 minuts, i pel Pas dels Burros, a una hora. Nosaltres prenem el primer, a la dreta. Després de caminar uns 500 metres des del Coll girem a l'esquerra i seguim en ascens. Poc després ja veiem l'ample camí que ens ha de dur al cim del Puig dels Llops (1.486 mts.)
Puig dels Llops
Cim del Puig dels Llops i La Vall de'n Bas
Aprofitem que és un cim ample i amb unes increíbles vistes per dinar aquí. Després tornem enrera fins a la base del cim i girem a l'esquerra fins al cim del Puigsacalm (1.514 mts.). Coronat amb un gran pedestal de ciment i una bandera, ens fem les obligades fotos de grup.
El Puigsacalm
Una vegada fet el cim baixem cap a l'esquerra fins el Collet de Clivillers i aquí prenem un camí que baixa en pendent cap a Sudest. Trobem una corda que ens ajuda a superar un desnivell pronunciat i després d'uns 500 metres girem a l'esquerra i prenem el camí del Pas dels Burros.
Bosc a la Serra del Puigsacalm
Caminant pel Pas dels Burros
Aprofitem un petit mirador per fer-hi una parada. Arribem de nou al Coll de Joanetes i seguim el camí que hem fet abans fins que en una cruïlla trobem un rètol en el camí de la dreta: Ganxos Vells. Prenem aquest camí equipat, en alguns trams bastant verticals, amb passamans metàl·lics i ganxos. És divertit i entretingut perquè s'han de baixar d'esquena, hem d'esperar a que el del davant arribi fins baix per començar a fer-ho nosaltres i això fa que tots participem indicant quin peu o quina mà ha de col·locar i a on. Tot plegat, però, ens fa tardar força estona en superar aquest tram.
Camí equipat dels Ganxos Vells, per Fermín Duràn
Baixant pels Ganxos Vells, per Fermín Duràn
Després encara hem de pujar una mica fins arribar al "Barret". Quan hi arribem girem a la dreta per tornar a fer el camí de l'inici de l'excursió, passant de nou pel Puig del Soi i el Puig de la Peresa, seguint marques grogues fins arribar a Joanetes.
Serra del Puigsacalm des de Joanetes
Ha estat una excursió molt completa, amb passos equipats que sense ser difícils ens han obligat a prestar-hi atenció. Hem fet un cim clàssic per una ruta alternativa i poc transitada, molt aèria i amb bones vistes. Un dia més, estem cansats però amb la satisfacció d'haver suat aquesta ruta i d'haver descobert aquests racons.
Ja feia temps que teníem ganes de fer aquesta excursió i quan en Julián ens va dir que també la tenia pendent doncs ens va semblar una bona idea per fer amb el grup senderistas. Ha resultat ser una de les excursions més divertides i entretingudes de les que hem fet aquest any.
Mapa Carcaixells i recorregut
Gràfica de desnivell
No ha estat ni massa fàcil ni massa difícil però sí molt variada per la quantitat de passos equipats amb cadenes, cordes, graons, etc. i també bones vistes ja que la major part de la ruta és per la carena, esquitxada per uns quants turons, tant a l'anada com a la tornada. En aquesta ocasió ens acompanyen en Julián, que és qui ha fet la proposta, la Judit, l'Empar, la Lourdes i en Lauren.
Caminant per la pista
Després d'esmorzar al bar del Mas Pla ens dirigim en cotxe a la pista que surt davant mateix de la masia per apropar-nos fins al lloc d'inici de l'excursió. Una vegada a la pista de terra prenem el primer trencant a mà dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista abans de travessar el pont. Prenem el camí de l'esquerra i poc després sobrepassem la masia de Can Llaurador, que deixem a l'esquerra. Arribem a una cruïlla on també s'hi pot aparcar. Hi trobem un cartell que ens indica que som a l'Espai d'Interès Natural del Massís de Cadiretes, si bé en concret som al massís de l'Ardenya. També hi ha un rètol que ens indica que els Carcaixells de'n Dalmau són a 45 minuts, seguint marques blanques i verdes de Sender Local.
Prenem la pista de la dreta que s'endinsa per un bosc on hi trobem pins, alzines i eucaliptus i ja al fons divisem els Carcaixells. Passem pel costat del menhir de Can Llaurador i seguim per la pista, sense prendre cap desviament fins que trobem un rètol: els Carcaixells 25 minuts. Just a l'inici d'aquest camí hi ha una passarel.la de fusta a ran de terra per creuar el torrent del Montclar i després el corriol va en progressiu ascens.
Capella dels Carcaixells
Vistes des dels Carcaixells
A dalt trobem una altra cruïlla, amb un pal indicador: cap a l'esquerra la via ferrada i cap a la dreta els Carcaixells. Nosaltres prenem el de la dreta i en pocs minuts arribem a la capella dels Carcaixells, on aprofitem per veure les vistes i beure alguna cosa ja que fa calor a pesar que som ja entrada la tardor.
Som al primer i més petit dels turons que superarem o dels doms granítics que conformen els anomenats Carcaixells de'n Dalmau, a 220 metres d'altitud. Ara comença el camí equipat amb cadenes i graons de ferro.
Pas equipat als Carcaixells
Cadenes i bones vistes als Carcaixells
Alguns trams són força verticals i per això hem de fer força amb els braços, sobretot avui que la roca és mullada després de les darreres pluges. Poc després arribem al segon turó, a 284,5 metres, connectat amb el següent pel pont dels Arítjols, un petit i vell pont rovellat. Abans d'arribar-hi trobem un rètol penjat en un arbre que diu: RUTA PEL PONT és responsabilitat de cadascú el pas pel pont. El pont està tancat amb candau i un llampant rètol vermell que diu que no és permès el pas per ser propietat privada.
Pont dels Arítjols
La informació que ens han donat és que l'amo del pont no vol sentir-se responsable del què li pugui passar als senderistes que creuin el pont. Més endavant trobarem un altre rètol que diu que el recorregut és tancat per motiu de seguretat. Així doncs nosaltres, sota la nostra responsabilitat, hem decidit de creuar el pont, tot i haver-hi un camí alternatiu que baixa en fort pendent fins el coll i suposem que torna a pujar.
Pont dels Arítjols
Superat el pont el camí segueix per la carena, fins el següent turó. Anem seguint les marques i llavors el camí es bifurca. Nosaltres prenem el de la dreta, que va per la carena i està marcat amb un cercle vermell, i deixem el de l'esquerra amb marques blaves. En aquest punt hi trobem també cadenes per la baixada.
Cadenes per la baixada
baixant dels Carcaixells
Al coll hi ha una cruïlla amb un rètol: al Montclar 1 hora. Una vegada superats els Carcaixells, el cim del Montclar és el nostre següent objectiu. Una vegada arribem al darrer turó ja baixem en fort pendent fins anar a trobar la pista que puja de Can Llaurador i que és al peu d'una torre elèctrica.
Cadenes per baixar
Cadenes per pujar
A peu de torre trobem un nou cartell que diu que el collet del Montclar és a 7 minuts i el Montclar a 13 minuts. Per arribar-hi prenem la pista que puja en fort ascens i que està força malmesa. Després la pista fa un gir a la dreta i arribem al collet. De nou hi trobem un rètol, el Montclar és a 6 minuts pel camí de la dreta. I en pocs minuts assolim un altre dels nostres objectius d'avui: el cim del Montclar, a 407 metres.
Arribant al Montclar
En aquest darrer tram no hi ha cadenes i cal ajudar-se de les mans ja que el camí es per roca, però sense massa dificultat si un hi està acostumat.
Hem fet el cim
Detalls del cim del Montclar
Avui el dia és clar i veiem el mar per diverses bandes, pel massís de Cadiretes i per Platja d'Aro. També veiem les Gavarres i el Puig d'Arques i al darrera els Pirineus ja nevats en les cotes altes.
Vistes des del Montclar
Aquí dalt fa fred i no ens entretenim. Mengem alguna cosa, fem les fotos de rigor i tornem. Inicialment ho fem pel mateix camí fins que deixem els Carcaixells, després del primer turó que hem superat. Quan som a 312 m. prenem un camí que s'endinsa al bosc i baixa decididament cap a la dreta, descendint fins a 250 m. en poc temps.
camí del bosc, sender local
Més endavant trobem una altra cruïlla amb marques a la dreta i prenem aquest camí. De nou trobem cadenes i ferros per tornar a ascendir fins la Roca del Sol. ´
Pujant a la Roca del Sol
Camí equipat a la Roca del Sol
Des d'aquí tenim una perspectiva increïble dels Carcaixells i del pont que abans hem creuat. Descendim de la roca i seguim per dins del bosc, on el camí va fent ziga-zagues.
Baixant de la Roca del Sol
Arribem a la pista que baixa del Montclar i la prenem a l'esquerra. Després de pocs metres trobarem el desviament que aquest matí hem pres per anar als Carcaixells. Ara doncs, de nou, desfem el camí per arribar al lloc d'inici. A la pista hi trobem un home amb un cistell ple de bolets, diu que fa hores que passeja pel bosc i n'ha trobat un bon grapat. Bon profit!
Ara tornem al Mas Pla i allà, vora el foc, passem una bona estona berenant i comentant tot el què hem viscut en el dia d'avui.
Situació: Baix Empordà Lloc d'inici: Solius Distància: 8 kms. Desnivell acumulat: 500 mts. Mapa: ICC 1:10.000
