Avui pujem al Puigsacalm i al veí Puig dels Llops, des del poble de Joanetes, per la Canal Fosca o Canal dels Ganxos Nous i baixem pel camí del pas dels Burros i el camí dels Ganxos Vells. Era l'únic camí que ens restava fer per arribar al Puigsacalm, dels tants possibles que hi ha, i sens dubte és el més aeri. Hi ha unes vistes increïbles durant tota la ruta i ha merescut l'esforç i el desnivell que hem hagut de superar. Tant al pujar com al baixar ho fem per vies equipades. Havíem llegit que era millor pujar per la Canal Fosca ja que és més vertical i així ho hem fet. Però la via equipada dels Ganxos Vells també l'hem trobada força vertical i hem tardat una bona estona pel fet que som un grup de 15 persones i ens ha calgut esperar-nos els uns als altres.
Mapa Puigsacalm i Puig dels Llops
Hem esmorzat a la fonda Can Barris, a Joanetes. Alguns ho han fet amb una bona tassa de xocolata desfeta recent feta per la mestressa, a la que ja havíem avisat que aniríem a esmorzar. Hem deixat els cotxes a peu de carretera, passada l'església. Començem a caminar en direcció a la sortida del poble, passem de llarg la pista de la dreta que indica la collada de Bracons i prenem el següent camí a la dreta senyalat amb un rètol que diu: Santa Magdalena i Les Olletes 2h. Uns minuts més tard creuem una porta i trobem un nou rètol: Sta. Magdalena i Les Olletes.
El camí va en progressiu ascens i seguim postes de fusta i també marques grogues. Primer arribem al Puig de la Peresa (827 mts.) i seguim pujant, fent ziga-zagues per un camí ben fressat, fins al Puig del Soi (1.024 mts.) Hem ascendit uns dos-cents metres en poc més d'un quilòmetre. Ja hem deixat el bosc darrera nostre i ara tenim davant la impressionant cinglera. El repetidor ens ajuda a identificar el nostre primer objectiu.
Serra del Puigsacalm
Una mica més amunt trobem un gran rètol que diu: "el Barret" i llavors prenem el camí de la dreta. Comença la Canal Fosca o vía equipada dels Ganxos Nous. Primer trobem un calbe de ferro que fa de passamà, després una passarel·la i algunes grapes.
Passamà a la Canal Fosca
Passarel·la a la Canal Fosca
Poc a poc la canal es va estrenyent i ens enfilem gairebé en vertical per ganxos ben col·locats, tot i que la Sandra comenta que n'hi ha un que requereix manteniment. Una mica més amunt grimpem per un camí que surt a la dreta fins l'aresta que ens fa de balcó. Trobem una campana penjada d'un ganxo i gaudim de les increïbles vistes de la Vall de'n Bas i una part d'Olot. Seguim per la canal, ajudats d'un passamà, i arribem fins al coll situat entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli.
Campana a la Vall de'n Bas
Canal Fosca
Ara girem a l'esquerra, per dins del bosc, superem una roca amb ganxos, creuem una porta i anem a sortir als plans entre l'ermita de Santa Magdalena i el repetidor. Des d'aquí ens dirigim al coll de Joanetes o dels Ganxos pel camí que va per sota del Puig Corneli, amb l'excepció de'n Fermín que també vol fer aquest cim. Hi trobem una barana de fusta ja que el camí és aeri però ample. Al davant se'ns presenta la Serra de Llancers.
Camí sota el Puig Corneli, per Fermín Duràn
Quan arribem al final de la cinglera girem a la dreta i quan ja veiem els rètols del Coll de Joanetes girem a l'esquerra. El cartell ens marca els dos camins cap al Puigsacalm: pel Puig dels Llops, a 30 minuts, i pel Pas dels Burros, a una hora. Nosaltres prenem el primer, a la dreta. Després de caminar uns 500 metres des del Coll girem a l'esquerra i seguim en ascens. Poc després ja veiem l'ample camí que ens ha de dur al cim del Puig dels Llops (1.486 mts.)
Puig dels Llops
Cim del Puig dels Llops i La Vall de'n Bas
Aprofitem que és un cim ample i amb unes increíbles vistes per dinar aquí. Després tornem enrera fins a la base del cim i girem a l'esquerra fins al cim del Puigsacalm (1.514 mts.). Coronat amb un gran pedestal de ciment i una bandera, ens fem les obligades fotos de grup.
El Puigsacalm
Una vegada fet el cim baixem cap a l'esquerra fins el Collet de Clivillers i aquí prenem un camí que baixa en pendent cap a Sudest. Trobem una corda que ens ajuda a superar un desnivell pronunciat i després d'uns 500 metres girem a l'esquerra i prenem el camí del Pas dels Burros.
Bosc a la Serra del Puigsacalm
Caminant pel Pas dels Burros
Aprofitem un petit mirador per fer-hi una parada. Arribem de nou al Coll de Joanetes i seguim el camí que hem fet abans fins que en una cruïlla trobem un rètol en el camí de la dreta: Ganxos Vells. Prenem aquest camí equipat, en alguns trams bastant verticals, amb passamans metàl·lics i ganxos. És divertit i entretingut perquè s'han de baixar d'esquena, hem d'esperar a que el del davant arribi fins baix per començar a fer-ho nosaltres i això fa que tots participem indicant quin peu o quina mà ha de col·locar i a on. Tot plegat, però, ens fa tardar força estona en superar aquest tram.
Camí equipat dels Ganxos Vells, per Fermín Duràn
Baixant pels Ganxos Vells, per Fermín Duràn
Després encara hem de pujar una mica fins arribar al "Barret". Quan hi arribem girem a la dreta per tornar a fer el camí de l'inici de l'excursió, passant de nou pel Puig del Soi i el Puig de la Peresa, seguint marques grogues fins arribar a Joanetes.
Serra del Puigsacalm des de Joanetes
Ha estat una excursió molt completa, amb passos equipats que sense ser difícils ens han obligat a prestar-hi atenció. Hem fet un cim clàssic per una ruta alternativa i poc transitada, molt aèria i amb bones vistes. Un dia més, estem cansats però amb la satisfacció d'haver suat aquesta ruta i d'haver descobert aquests racons.
Pujar al Puigsacalm és una gran tradició excursionista. S'hi pot accedir per diversos camins i nosaltres avui hem decidit fer-ho per l'antic camí de Vidrà. Aquesta ruta és menys concurreguda que d'altres i passa per dues comarques, ja que Vidrà pertany a la d'Osona i el Puigsacalm a la de la Garrotxa.
Mapa Puigsacalm i recorregut
Per fer l'excursió deixem el cotxe a la plaça Marià Vila i esmorzem al bar Els Caçadors que hi ha a la mateixa plaça. Des d'aquí ja comencem a caminar i ens dirigim al final del poble, direcció llevant. Hi trobem un rètol que ens indica el camí del Puigsacalm i pocs metres després, a tocar del magatzem de la serradora, un altra rètol que ens indica que hem de prendre el camí que baixa a l'esquerra. Aquest camí és ben fressat. Creuem dues portes i anem a raure a la pista que va a Sant Bartomeu i que està asfaltada en alguns trams.
Tanca al sender
La seguim a l'esquerra i en pocs metres prenem el camí que surt a mà dreta. Hi ha un cartell que indica: Puigsacalm i Torrent dels Rónecs. El camí creua el riu Ges i trobem un altra cartell metàl·lic que ens assenyala la Collada de Bracons.
Riu Ges
Trobem dos camins i nosaltres seguim el de baix, amb marques de GR, que ens porten a creuar el Torrent dels Rónecs. Seguim a l'esquerra on hi un rètol que ens indica la direcció del Bac del Rónec i el Collet de la Fenaiola. Passem una tanca de fusta i arribem a una pista que prenem a l'esquerra. A pocs metres hi ha un nou desviament indicat a la dreta cap a Puigsacalm.
Cartell indicador
El camí puja fins a trobar una pista que prenem a l'esquerra i en pocs minuts trobem un desviament a la dreta indicat amb un rètol que diu Puigsacalm. El seguim, endintsant-nos en una fageda, fins arribar al Collet de la Fenaiola.
Collet de la Fenaiola
A l'altra vessant del Collet hi trobem un nou rètol: Vila de Bosquerons i Puigsacalm, amb marques blanques i verdes. Prenem aquest camí. Ara la vegetació canvia, hi trobem boixos i roures. El camí està força emboscat i planeja. Passem per una font i per darrera de les cases de la Vila de Bosquerons.
Font de la Vila de Bosquerons
Vila de Bosquerons
Una vegada passada la darrera casa hi ha un rètol que indica La Canal i Puigsacalm i prenem aquest camí. Més dendavant trobem un nou desviament i nosaltres prenem el camí de baix a la dreta. Creuem els camps fins a trobar un nou indicador. Creuem el Torrent de les Torrentetes, prenem al camí de l'esquerra, creuem una tanca de fusta i seguim la pista que va per la fageda.
Salamandra al Torrent de les Torrentetes
A pocs metres trobem una fita a mà dreta i enfilem amunt per aquest corriol, ara bastant fet malbé a causa de les ventades. Hi ha troncs a terra i el camí és poc marcat. Va fent ziga-zagues fins arribar a la casa de La Canal.
La Canal
Passem per darrera la casa i prenem el camí de l'esquerra que segueix paral·lel al Torrent dels Pigots i que és força perdedor. Aquí recomanaríem haver seguit el camí direcció est, marcat amb un indicador i que també va a Sant Bartomeu. En algun moment perdem les marques que seguíem, sens dubte embadalits pel paisatge que ens envolta.
Flors al camí
Ja veiem l'ermita de Sant Bartomeu que presideix tota la Vall. Cap a l'oest, al fons, veiem el Santuari de Bellmunt al final de l'allargassada Serra.
Bonics racons
Sant Bartomeu de Covildases
Retrobem la pista que ara seguim. En una corba tancada hi trobem un abeurador. Prenem el corriol que hi ha a l'esquerra i que en pocs metres arriba a la bauma de la Comassa.
Bauma de la Comassa
Tornem al camí principal, per seguir-lo, i ens du a creuar un torrent i una tanca de fusta. Passem per davant de la casa de Sant Bartomeu. Hi ha tres gossos que fa estona que borden, però estàn lligats.
Camí principal
Passada la casa trobem una cruïlla de camins. Nosaltres prenem el de l'esquerra, presidit per un rètol que indica: Font Tornadissa, Puigsacalm i Collada de Bracons. Després passem una porta i arribem a la font de Sant Bartomeu. Nosaltres prenem ara el camí de la dreta, per davant de la font, i per una estona deixem les marques de GR. Ara el camí passa per una fageda i anem a parar a la pista que ve de la Collada de Bracons. La seguim a l'esquerra, fins arribar a la font Tornadissa.
Camí a la font Tornadissa
Font Tornadissa
Si fins ara gairebé hem fet sols tot el recorregut, ara ja trobem força gent. Seguim trobant nombrosos rètols indicant, entre d'altres indrets, sempre el cim del Puigsacalm. Passem pel Collet de Clivillers i finalment arribem al Puigsacalm, de 1.514 metres d'alçada.
Rassos de Manter
Puigsacalm
Avui el dia està encalitjat però així i tot tenim bones vistes de la Garrotxa, la Serra de Llancers, el Collsacabra al fons i la Vall del Riu Fluvià. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, la bandera catalana i una creu. Després de fer les fotografies obligades al cim, iniciem el retorn pel mateix camí, aquesta vegada sense deixar les marques de GR fins arribar a la casa de Sant Bartomeu. Aquí prenem la pista que va fins a Vidrà i que recorrerem durant uns sis quilòmetres. A peu de vista hi ha l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases. Avui fa un sol d'aquells que enlluerna, però de la Garrotxa vénen núvols carregats de trons i decidim alleugerir la marxa. Hi ha previsió de xàfecs per aquesta tarda. La pista va seguint paral·lela a la Riera de Sant Bartomeu, de vegades fent bonics i petits gorgs. En una cruïlla trobem un rètol que indica que el camí de la dreta va a La Fageda i La Canal però no el prenem sinó que seguim la pista. Creuem el torrent i passem una tanca. Més endavant, a la dreta, trobem el salt de la Vila Vella.
Salt de la Vila Vella
Seguim la pista fins que trobem de nou, a l'esquerra, el corriol fressat que a l'inici de l'excursió hem baixat. Ara ens toca pujar-lo fins arribar a la serradora de Vidrà. Ja som de nou al poble. Els trons no han cessat i ja comencen a caure les primeres gotes de pluja.
Roure de la creu de l'Arç i núvols amenaçadors
Gràfica de desnivell
Situació: Osona Punt d'inici: Vidrà Distància: 21 km Desnivell acumulat: 1066 m Mapa: Puigsacalm Bellmunt, Ed. Alpina
