Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fageda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fageda. Mostrar tots els missatges

1/14/2013

Castell de Milany i ermita de Santa Magdalena

L'excursió d'avui és al Castell de Milany, bé, a les restes del castell, situat en el punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 mts. Hi ha diverses rutes per arribar-hi i nosaltres ho fem per la vessant nord, més humida. La iniciem a Vallfogona de Ripollès i ens du a travessar boscos de faigs en les parts més altes i roures i pins en les més baixes. En una altra ocasió ho vam fer per la vessant sud, des de Santa Maria de Besora i l'hem explicat aquí.

Mapa i recorregut al Castell de Milany i l'ermita de Santa Magdalena
Per arribar-hi no prenem un camí directe sinó que aprofitem a visitar la bonica ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al punt més alt de la Serra de Santa Magdalena, a 1.547 mts. Després, tot carenant, arribem a les restes del castell i tornem pel GR, tot fent un itinerari circular.

Vallfogona de Ripollès
Esmorzem al bar El Forn, al carrer Puig-Sestela, i des d'aquí ja comencem a caminar. Seguim pel mateix carrer, passem per davant de l'església de la Salut i trobem un rètol que ens indica el sender que hem de seguir: PR C-59.2. Seguim per un carrer asfaltat, passem pel costat de la zona esportiva i creuem el torrent dels Ferresos. Seguim per la pista fins que trobem la Ribera de Vallfogona, la creuem i prenem el camí de l'esquerra que segueix el seu curs fins a trobar unes passeres per tornar-la a creuar.

Riera de Vallfogona

Passeres per creuar la riera de Vallfogona
Davant nostre les marques ens indiquen que hem d'enfilar pel corriol que ens durà a la casa de la Ciutadia. En arribar a la pista que passa per davant de la casa el prenem a la dreta i anem a trobar el torrent de la Bauma. Sempre buscant i seguint les marques de PR (blanques i grogues), el camí creua una zona de picnic aprop d'on el torrent fa un bonic gorg.

PR de Vallfogona a Santa Magdalena de Cambrils

Gorg al Torrent de la Bauma
El deixem a l'esquerra i ara el camí enfila, passant pel costat del càmping. Ens endinsem en una pineda a la pujada de Puigvassall, sortim a una esplanada i arribem a la bonica masia abandonada de Puigvassall. Un ramat de cavalls ferals que pasturen tranquil·lament es fixen amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són preciosos.

Masia de Puigvassall

Seguim pel pla i en la cruïlla de camins seguim el de l'esquerra. Més endavant deixem la pista per seguir el corriol que enfila amunt pel Serrat de Panissars. Després de 45 minuts de constant ascens arribem a la petita ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al cim més alt de la Serra de Santa Magdalena.

Fageda a la Serra de Santa Magdalena

Ermita de Santa Magdalena de Cambrils
L'ermita és un petit edifici rectangular, amb un atri a la part davantera que va caure. També el petit campanar d'espadanya és mig enderrocat. Amb el poble de Vallfogona en primer terme, tenim una espectacular postal del Pirineu i Pre-Pirineu, des del Pedraforca (aquest any sense neu) fins al Massís del Canigó.
Un rètol ens indica totes les rutes possibles per tornar a Vallfogona i nosaltres prenem el camí, fent una ruta circular, passa pel Castell de Milany. Així doncs prenem el camí de SO i anem seguint tota la carena de Santa Magdalena. Si mirem enrera identifiquem a la nostra esquerra la Serra del Puigsacalm.

Serra de Santa Magdalena de Cambrils
El camí descendeix una mica fins la Creu de l'Espinal i torna a ascendir per la Serra de l'Obiol. Prop del cim més alt fem un gir a la dreta sense perdre alçada per caminar ara per la Serra de Milany. Caminem per pastures, rodejats dpun intens cel blau i alguns núvols lenticulars, per l'efecte del vent que bufa.

Caminant per la Serra de Milany
Gaudim també d'unes increïbles de la vessant sud: la Serra de Bellmunt i tantes d'altres que sobresurten de la boira fins a Montserrat.

Vistes de la vessant Sud de la Serra de Milany
Seguim carenant fins al Pla de la Bronza i ja es presenta davant nostre el cim de Milany i les restes del castell.

Apropant-nos al castell de Milany

Quan ens apropem, unes roques formen graons per pujar, ajudant-nos d'algun graó metàl·lic, i arribem al cim. Del castell només queda les restes d'una torre, un mur i una cambra, ja que els terratrèmols del segle XV el van deixar en ruïnes. Avui, un dia clar i ventós, podem gaudir d'unes vistes des dels Pirineus fins a Montserrat. Uns retaules ens ajuden a idenificar les muntanyes.

Les restes del Castell de Milany

El Pedraforca i els Pirineus des de la Serra de Milany
Aprofitem per dinar a l'esplanada del cim de Milany amb un dia que sembla primaveral. Tornem inicialment pel mateix camí fins arribar a la Creu del Castell. Un rètol ens indica que hem de girar a l'esquerra per arribar a Vallfogona pel GR, seguint el curs del Rec de Can Villaura i recorrent una preciosa fageda, avui amb una alfombra de fulles.

Fageda de Milany
Arribem a la pista i la seguim una estona fins que trobem un rètol que ens indica que hem de deixar la pista i prendre el corriol que baixa directe. Ja tenim una bonica perspectiva de Vallfogona, situat al fons de la vall.

GR 3: de Milany a Vallfogona

Vallfogona de Ripollès
A l'arribar a la Portella anirem trobant camins que ens creuen, però nosaltres seguim baixant pel corriol que ens du al Pont Vell, un bonic pont medieval, i arribem al poble.

La Portella

Pont Medieval del Segle XIV
El pont va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, per travessar la riera i unir el camí entre el castell i Vallfogona. A l'arribar al poble fem un passeig pel casc antic.



Vallfogona-Milany from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Vallfogona de Ripollès
Distància: 17 kms.
Desnivell acumulat: 900 mts.
Mapa: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand, Ed. Alpina 1.25:000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3815033



7/27/2012

Puig Neulós i Serra de l'Albera

"No crech que en tot Catalunya hi hagi boscos tan imponents. La boscuria s'esten desde Collforcat fins al coll de la Massana; comensa á sobre Espolla y Cantallops per suros, alsinas, roures, faigs, avellaners, arbossos, bruchs y grevols, que la fan del tot impenetrable.
A la zona superior de la montanya, casi fins arribar á la créna son los roures y faigs, arbres seculars de gruixuda soca y gran alsada, decimats per los vents y llamps inclinats, cayguts de velluria, son poderós arrelam arrabassat... un hom se creu dins d'una selva verge del nou món."

Així descriví la Serra de l'Albera l'escriptor i naturalista Carles Bosc de la Trinxeria al seu llibre "Records d'un excursionista". Creiem que són boniques i encertades paraules les que ha emprat per descriure aquest massís, el darrer paisatge a tocar de la frontera. En aquesta excursió, que vam fer el passat mes de maig, hem recorregut la vessant sud de la Serra, des de Requesens, fins al seu cim més alt, el Puig Neulós (1.257,1 mts), que són Paratge Natural d'Interès Nacional.

Mapa Puig Neulós i recorregut
El seu nom significa boira, ja que acostuma a ser present en aquest indret. Aquesta és la tercera vegada que venim a pujar el Puig Neulós i també la tercera vegada que degut a la boira no podem gaudir de les vistes des del cim. Ara, que caminar per aquests imponents boscos emboirats ens ha deixat embadalits.
Ens hem allotjat a l'alberg Costa Brava de Llançà on ens hi hem trobat molt agust. Per arribar al lloc d'inici de l'excursió hem anat a Sant Climent Sescebes i hem pres la pista que va a Requesens. Està força malmesa però envoltada d'un increïble i solitari paisatge que ha merescut el trajecte. També s'hi pot arribar des de Cantallops i la pista es troba en millor estat. Deixem el cotxe en una esplanada al costat d'un revolt de la pista, a poc menys d'un quilòmetre abans d'arribar a Requesens.

Iniciem l'excursió al Puig Neulós
Hi ha una antiga teuleria, de les poques que queden com a testimoni del massís. Prenem la pista que va en direcció nord, indicada amb un rètol: Puig Neulós. Està tancada amb una barrera de ferro i un rètol que indica la prohibició de circular als vehicles motoritzats. Anem seguint la pista que va en progressiu ascens i fent ziga-zagues i que, per dins del bosc, ens ha de dur fins dalt de la carena. Trobem castanys, faigs, roures i espessa vegetació envoltat per una densa boira ploranera.

Caminant per la Serra de l'Albera
Després d'una mitja hora caminant creuem el torrent per un petit pont, som a la Jaça des Porquers. Poc després la pista fa un gir pronunciat a l'esquerra, amb marques grogues, però nosaltres no la prenem sinó que seguim recte. En uns deu minuts arribem al Roc de la Coma, seguim la pista fins que trobem una cruïlla amb un rètol: el camí que baixa a la dreta va cap als boscos de Requesens, el de l'esquerra que puja va cap al faig de la Pedra, i el que continua recte i que nosaltres prenem va cap al Puig Neulós.

Caminant amb boira per l'Albera
La pista va fent girs i guanyant alçada fins que arribem a la carena, que és el límit amb França. Aquí ja no hi ha arbres sinó que és lloc de pastura i un tancat al llarg de la carena limita el pas de les vaques. Tenim el dubte de si el camí va per un o altre costat del filat, però el rètol sembla indicar que va per la dreta.

Carenejant a la Serra de l'Albera
Nosaltres l'anem seguint fins que arribem al cim, tot i que hem de creuar el filat, avui trencat en alguns trams.
Al cim, que només intuïm per la boira, hi ha un monument piramidal fet de pedres, anomenat la torre d'en Manel.
El cim del Puig Neulós
Una vegada més no gaudim de les vistes, així que després de fer la foto de rigor decidim iniciar la baixada i endinsar-nos al bosc, aquest "del tot impenetrable bosc".

Imponent fageda a la Serra de l'Albera
Aprofitem per dinar, però sense poder treure'ns les capelines. Quan reiniciem la marxa ho fem seguint el GR, tot i que en alguns trams ens costa trobar les marques. És increïble passejar per aquest bosc que sembla tenir una catifa de fulles rogenques, caigudes la passada tardor i que contraten amb les verdes que la primavera està duent als faigs.

Boira i faigs 

Fulles verdes i vermelles

La primavera a la Serra de l'Albera
Alguns d'ells són llargs i prims, d'altres ténen gruixuts troncs i profundes arrels.

Gran faig amb poderoses arrels a l'Albera
Seguim fins a trobar la pista però no la prenem. Deixem un dipòsit a la dreta i un abeurador i seguim les marques fins arribar al refugi lliure de la Tanyareda. Es troba en un bonic indret on els fagis mostren l'efecte del vent, amb les branques inclinades i algunes ben arran de terra.
El vent i els faigs
Seguim fins a Coll Pregon, fem el cim del Puig de l'Atalaiador i arribem al Coll del Faig. Aquí trobem diversos rètols, un d'ells penjat d'un arbre, i nosaltres girem a la dreta, ara seguint marques grogues i anem a buscar el camí que baixa seguint el Torrent del Pregon.

Caminant per la fageda de l'Albera
Més endavant creuem una pista i seguim pel corriol que baixa en pronunciada pendent. A mesura que anem descendint va canviant el bosc. A més de faigs hi trobem roures i força matolls. Es fa més costós caminar perquè trobem un munt de pedres relliscoses per la boira.
Baixant vora el Torrent del Pregon
Més avall tornem a creuar una altra pista, seguim pel corriol i hem de creuar el Torrent en un parell d'ocasions. Després anem caminant entre una paret de roques i un mur de pedra. Uns deu minuts més tard deixem la pista i seguim per un camí a la dreta senyalitzat amb una estaca amb marca groga. Més endavant el camí torna a girar i retrobem el torrent, que forma aquí un bonic gorg i aprofitem per fer una parada. Fa estona que caminem, s'ens fa llarga la tornada, però alhora semblem immersos en un bosc de conte, un paisatge d'aquells que costa imaginar que existeixi.

Gorg al Torrent del Pregon
A partir d'aquí el camí planeja paral·lel al què sembla una antiga canal. Anem a trobar la pista, que prenem a l'esquerra i poc després girem a mà dreta. Retrobem el torrent, que deu minuts després tornarem a creuar, avui sense necessitat de descalçar-nos com vam haver de fer una vegada, ja que no porta massa aigua.

Creuant el Torrent del Pregon
Ara ens incorporem al GR-11. El camí fa un pronunciat gir a la dreta, en la següent cruïlla prenem el camí del mig, fem un pronunciat gir a l'esquerra i arribem a l'aparcament.

A dia d'avui no sabem si el recent gran incendi de l'Alt Empordà ha afectat aquest indret, que per a nosaltres és excepcional. Sempre entristeix saber que un foc destrueix injustament una part de la natura, del nostre paisatje, del nostre país, de la nostra terra. Perquè és el millor que tenim.

Fageda Serra de l'Albera



Puig Neulós from Estanislao Oliver on Vimeo.

Lloc d'inici: Requesens
Distància: 14,5 kms.
Desnivell acumulat: 851 mts.
Mapa: Alt Empordà Itinerànnia. Xarxa de senders. Ed. Alpina 1:50.000


Tack: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2965027

6/10/2012

Santuari de la Mare de Déu i Serra de Bellmunt

Visitar el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, dalt de la Serra de Bellmunt, és una excursió clàssica en el senderisme de mitja muntanya i concretament a la comarca d'Osona. La silueta del Santuari fusionat amb l'allargassada Serra és un punt de referència del nord de la comarca i també un bell escenari. Al Santuari s'hi pot accedir en cotxe des de Sant Pere de Torelló i caminant s'hi poden fer moltes rutes. Nosaltres avui hi arribem recorrent tota la carena de la Serra i tornem per la vessant nord, tot passejant pel Bosc de les Fages i passant per la Font Viva.

Mapa Serra de Bellmunt i recorregut
Comencem l'excursió al poble de Saderra. Aparquem el cotxe davant la masia propera a l'ermita. Caminem per la pista, passem per davant del Mas Saderra, que té un vell molí, i pel Mas Tartera. En la cruïlla deixem a l'esquerra la pista asfaltada i prenem la de la dreta que va paral·lela al Torrent de Saderra però no arribem a veure'l.

Caminant per la pista de Saderra
En la següent cruïlla un rètol ens indica a l'esquerra el camí a Bellmunt, a 5,5, kms i al Coll de les Gargantes, 2 kms. i nosaltres prenem aquest camí. És el PR-C45, que passa a tocar de la masia abandonada Les Valls, avui totalment envoltada de vegetació. Arribem a una cruïlla i seguim el camí de l'esquerra, marcat com a PR. El camí es torna pedregós i va fent marrades, fins arribar al Collet de les Gargantes.

Camí pedregós cap al Collet de les Gargantes
Ara passem a l'altra vessant des d'on tenim unes bones vistes d'una part del Pirineu, avui amb poca neu. Arran del camí trobem avellaners. En la següent cruïlla prenem el camí de la dreta, el PR, que puja i ens endinsem al Bosc de les Fages. Hi ha faigs i roures, avui d'una increïble verdor per les fulles noves que ens ha dut la primavera.

Pujant pel Bosc de les Fages

Bosc de les Fages
Quan arribem al punt més occidental de la Serra de Bellmunt tenim l'opció de passar a l'altra vessant, però nosaltres prenem el camí de l'esquerra i que ens ha de dur per tota la carena fins al Santuari. Tenim les primeres vistes aèries de la vessant sud de la Serra, entre les branques dels roures. A partir d'aquí anirem trobant cruïlles constantment i nosaltres prenem sempre el camí de la dreta, que va pel damunt mateix de la carena. El que deixem a l'esquerra ve de nou a retrobar-se amb el nostre camí, tot passant per dins del bosc.

Serra de Bellmunt

Faigs a la Serra de Bellmunt
Tot carenejant sentim l'olor de la Ginesta, avui d'un groc intens. Més endavant ja veiem el repetidor, que ens impedeix veure el Santuari. Seguim caminant i passem pel cim del Termenal, sense res que l'identifiqui. Trobem una petita grimpada, per una canal. Baixem fins al coll, pujem fins el repetidor i arribem a la pista que ve de Sant Pere de Torelló.

Repetidos a Bellmunt
Prenem la pista a l'esquerra i en pocs metres arribem al Santuari. Anem a la font de Sant Marc i després pujem al cim més alt de la serra, a 1.247 mts., presidit per una gran creu i amb bones vistes. Un panell de ceràmica ens ajuda a reconèixer el paisatge: la plana de Vic, la inconfundible silueta de la Serra de Cabrera i Aiats, el Puigsacalm, el Puig Cubell.

Panell de ceràmica i Santuari de Bellmunt

Santuari Mare de Déu de Bellmunt
També visitem el Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, situat a 1.243 metres d'altitud, que també disposa d'hostatgeria. A la terrassa del Santuari hi ha panells de ceràmica: l'un mirant cap a la Vall del Ter, l'altra cap als Pirineus. Avui un munt de parapents donen color al paisatge. Mentre dinem sentim el dolç picar d'un Pica-soques blau i descobrim que hi ha diversos nius al tronc de l'arbre sense branques a l'esplanada del Santuari. Els ocells entren i surten d'un petit forat mentre porten menjar a les cries que deuen ser dins del tronc.
Decidim fer una excursió circular i tornar per la vessant nord de la Serra. Prenem el camí que surt del costat contrari d'on hem arribat, és a dir del costat de la font. Hi ha unes escales i un rètol: Coll d'Hi-era-de-Massa 12 minuts, Coll de les Gargantes 1h 5 minuts.

Bosc de la Mare de Déu
Anem baixant per la fageda del Bosc de la Mare de Déu, per on el camí va fent ziga-zagues i en algún tram trobem una barana de fusta tot i que el camí és fàcil. Fem un pronunciat gir a l'esquerra i en pocs minuts arribem al Coll de Iera de Massa on hi trobem una cruïlla de quatre camins i un rètol dels Senders dels Meandres del Ter. Nosaltres prenem el camí de l'esquerra, el PR al Coll de les Gargantes, 42 minuts.

Faig a Bellmunt

Vegetació al Bosc de les Fages
Més endavant deixem el camí que surt a la dreta i seguim pel camí, que planeja i s'endinsa a la fageda. Poc després creuem una porta i entrem en una finca amb certificació de gestió forestal sostenible. Quan el camí es bifurca deixem el que planeja i s'endinsa a la fageda i seguim el de la dreta. El camí fa un gir a l'esquerra i ja veiem marques de PR. Ara anem paral·lels al Torrent de la Font Viva tot i que no el veiem, fins que trobem un rètol: Font Viva 5 minuts. Prenem aquest camí que baixa a la dreta i en un parell de minuts som a la font.

Font Viva
És realment una font viva amb força aigua que raja i un munt de molsa la cobreix, i de tanta aigua s'ha tornat esponjosa. Tornem al camí i el seguim fins que arribem al que aquest matí hem fet d'anada.

Tornant a Saderra
El seguim en sentit contrari fins arribar al lloc d'inici, Saderra.



Serra de Bellmunt from Estanislao Oliver on Vimeo.


Punt d'inici: Saderra
Distància: 15 kms.
Desnivell acumulat: 700 mts.
Mapa: Puigsacalm - Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000


Trac: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2831257