7/27/2012

Puig Neulós i Serra de l'Albera

"No crech que en tot Catalunya hi hagi boscos tan imponents. La boscuria s'esten desde Collforcat fins al coll de la Massana; comensa á sobre Espolla y Cantallops per suros, alsinas, roures, faigs, avellaners, arbossos, bruchs y grevols, que la fan del tot impenetrable.
A la zona superior de la montanya, casi fins arribar á la créna son los roures y faigs, arbres seculars de gruixuda soca y gran alsada, decimats per los vents y llamps inclinats, cayguts de velluria, son poderós arrelam arrabassat... un hom se creu dins d'una selva verge del nou món."

Així descriví la Serra de l'Albera l'escriptor i naturalista Carles Bosc de la Trinxeria al seu llibre "Records d'un excursionista". Creiem que són boniques i encertades paraules les que ha emprat per descriure aquest massís, el darrer paisatge a tocar de la frontera. En aquesta excursió, que vam fer el passat mes de maig, hem recorregut la vessant sud de la Serra, des de Requesens, fins al seu cim més alt, el Puig Neulós (1.257,1 mts), que són Paratge Natural d'Interès Nacional.

Mapa Puig Neulós i recorregut
El seu nom significa boira, ja que acostuma a ser present en aquest indret. Aquesta és la tercera vegada que venim a pujar el Puig Neulós i també la tercera vegada que degut a la boira no podem gaudir de les vistes des del cim. Ara, que caminar per aquests imponents boscos emboirats ens ha deixat embadalits.
Ens hem allotjat a l'alberg Costa Brava de Llançà on ens hi hem trobat molt agust. Per arribar al lloc d'inici de l'excursió hem anat a Sant Climent Sescebes i hem pres la pista que va a Requesens. Està força malmesa però envoltada d'un increïble i solitari paisatge que ha merescut el trajecte. També s'hi pot arribar des de Cantallops i la pista es troba en millor estat. Deixem el cotxe en una esplanada al costat d'un revolt de la pista, a poc menys d'un quilòmetre abans d'arribar a Requesens.

Iniciem l'excursió al Puig Neulós
Hi ha una antiga teuleria, de les poques que queden com a testimoni del massís. Prenem la pista que va en direcció nord, indicada amb un rètol: Puig Neulós. Està tancada amb una barrera de ferro i un rètol que indica la prohibició de circular als vehicles motoritzats. Anem seguint la pista que va en progressiu ascens i fent ziga-zagues i que, per dins del bosc, ens ha de dur fins dalt de la carena. Trobem castanys, faigs, roures i espessa vegetació envoltat per una densa boira ploranera.

Caminant per la Serra de l'Albera
Després d'una mitja hora caminant creuem el torrent per un petit pont, som a la Jaça des Porquers. Poc després la pista fa un gir pronunciat a l'esquerra, amb marques grogues, però nosaltres no la prenem sinó que seguim recte. En uns deu minuts arribem al Roc de la Coma, seguim la pista fins que trobem una cruïlla amb un rètol: el camí que baixa a la dreta va cap als boscos de Requesens, el de l'esquerra que puja va cap al faig de la Pedra, i el que continua recte i que nosaltres prenem va cap al Puig Neulós.

Caminant amb boira per l'Albera
La pista va fent girs i guanyant alçada fins que arribem a la carena, que és el límit amb França. Aquí ja no hi ha arbres sinó que és lloc de pastura i un tancat al llarg de la carena limita el pas de les vaques. Tenim el dubte de si el camí va per un o altre costat del filat, però el rètol sembla indicar que va per la dreta.

Carenejant a la Serra de l'Albera
Nosaltres l'anem seguint fins que arribem al cim, tot i que hem de creuar el filat, avui trencat en alguns trams.
Al cim, que només intuïm per la boira, hi ha un monument piramidal fet de pedres, anomenat la torre d'en Manel.
El cim del Puig Neulós
Una vegada més no gaudim de les vistes, així que després de fer la foto de rigor decidim iniciar la baixada i endinsar-nos al bosc, aquest "del tot impenetrable bosc".

Imponent fageda a la Serra de l'Albera
Aprofitem per dinar, però sense poder treure'ns les capelines. Quan reiniciem la marxa ho fem seguint el GR, tot i que en alguns trams ens costa trobar les marques. És increïble passejar per aquest bosc que sembla tenir una catifa de fulles rogenques, caigudes la passada tardor i que contraten amb les verdes que la primavera està duent als faigs.

Boira i faigs 

Fulles verdes i vermelles

La primavera a la Serra de l'Albera
Alguns d'ells són llargs i prims, d'altres ténen gruixuts troncs i profundes arrels.

Gran faig amb poderoses arrels a l'Albera
Seguim fins a trobar la pista però no la prenem. Deixem un dipòsit a la dreta i un abeurador i seguim les marques fins arribar al refugi lliure de la Tanyareda. Es troba en un bonic indret on els fagis mostren l'efecte del vent, amb les branques inclinades i algunes ben arran de terra.
El vent i els faigs
Seguim fins a Coll Pregon, fem el cim del Puig de l'Atalaiador i arribem al Coll del Faig. Aquí trobem diversos rètols, un d'ells penjat d'un arbre, i nosaltres girem a la dreta, ara seguint marques grogues i anem a buscar el camí que baixa seguint el Torrent del Pregon.

Caminant per la fageda de l'Albera
Més endavant creuem una pista i seguim pel corriol que baixa en pronunciada pendent. A mesura que anem descendint va canviant el bosc. A més de faigs hi trobem roures i força matolls. Es fa més costós caminar perquè trobem un munt de pedres relliscoses per la boira.
Baixant vora el Torrent del Pregon
Més avall tornem a creuar una altra pista, seguim pel corriol i hem de creuar el Torrent en un parell d'ocasions. Després anem caminant entre una paret de roques i un mur de pedra. Uns deu minuts més tard deixem la pista i seguim per un camí a la dreta senyalitzat amb una estaca amb marca groga. Més endavant el camí torna a girar i retrobem el torrent, que forma aquí un bonic gorg i aprofitem per fer una parada. Fa estona que caminem, s'ens fa llarga la tornada, però alhora semblem immersos en un bosc de conte, un paisatge d'aquells que costa imaginar que existeixi.

Gorg al Torrent del Pregon
A partir d'aquí el camí planeja paral·lel al què sembla una antiga canal. Anem a trobar la pista, que prenem a l'esquerra i poc després girem a mà dreta. Retrobem el torrent, que deu minuts després tornarem a creuar, avui sense necessitat de descalçar-nos com vam haver de fer una vegada, ja que no porta massa aigua.

Creuant el Torrent del Pregon
Ara ens incorporem al GR-11. El camí fa un pronunciat gir a la dreta, en la següent cruïlla prenem el camí del mig, fem un pronunciat gir a l'esquerra i arribem a l'aparcament.

A dia d'avui no sabem si el recent gran incendi de l'Alt Empordà ha afectat aquest indret, que per a nosaltres és excepcional. Sempre entristeix saber que un foc destrueix injustament una part de la natura, del nostre paisatje, del nostre país, de la nostra terra. Perquè és el millor que tenim.

Fageda Serra de l'Albera



Puig Neulós from Estanislao Oliver on Vimeo.

Lloc d'inici: Requesens
Distància: 14,5 kms.
Desnivell acumulat: 851 mts.
Mapa: Alt Empordà Itinerànnia. Xarxa de senders. Ed. Alpina 1:50.000


Tack: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2965027

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada