L'excursió d'avui és al Castell de Milany, bé, a les restes del castell, situat en el punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 mts. Hi ha diverses rutes per arribar-hi i nosaltres ho fem per la vessant nord, més humida. La iniciem a Vallfogona de Ripollès i ens du a travessar boscos de faigs en les parts més altes i roures i pins en les més baixes. En una altra ocasió ho vam fer per la vessant sud, des de Santa Maria de Besora i l'hem explicat aquí.
Mapa i recorregut al Castell de Milany i l'ermita de Santa Magdalena
Per arribar-hi no prenem un camí directe sinó que aprofitem a visitar la bonica ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al punt més alt de la Serra de Santa Magdalena, a 1.547 mts. Després, tot carenant, arribem a les restes del castell i tornem pel GR, tot fent un itinerari circular.
Vallfogona de Ripollès
Esmorzem al bar El Forn, al carrer Puig-Sestela, i des d'aquí ja comencem a caminar. Seguim pel mateix carrer, passem per davant de l'església de la Salut i trobem un rètol que ens indica el sender que hem de seguir: PR C-59.2. Seguim per un carrer asfaltat, passem pel costat de la zona esportiva i creuem el torrent dels Ferresos. Seguim per la pista fins que trobem la Ribera de Vallfogona, la creuem i prenem el camí de l'esquerra que segueix el seu curs fins a trobar unes passeres per tornar-la a creuar.
Riera de Vallfogona
Passeres per creuar la riera de Vallfogona
Davant nostre les marques ens indiquen que hem d'enfilar pel corriol que ens durà a la casa de la Ciutadia. En arribar a la pista que passa per davant de la casa el prenem a la dreta i anem a trobar el torrent de la Bauma. Sempre buscant i seguint les marques de PR (blanques i grogues), el camí creua una zona de picnic aprop d'on el torrent fa un bonic gorg.
PR de Vallfogona a Santa Magdalena de Cambrils
Gorg al Torrent de la Bauma
El deixem a l'esquerra i ara el camí enfila, passant pel costat del càmping. Ens endinsem en una pineda a la pujada de Puigvassall, sortim a una esplanada i arribem a la bonica masia abandonada de Puigvassall. Un ramat de cavalls ferals que pasturen tranquil·lament es fixen amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són preciosos.
Masia de Puigvassall
Seguim pel pla i en la cruïlla de camins seguim el de l'esquerra. Més endavant deixem la pista per seguir el corriol que enfila amunt pel Serrat de Panissars. Després de 45 minuts de constant ascens arribem a la petita ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al cim més alt de la Serra de Santa Magdalena.
Fageda a la Serra de Santa Magdalena
Ermita de Santa Magdalena de Cambrils
L'ermita és un petit edifici rectangular, amb un atri a la part davantera que va caure. També el petit campanar d'espadanya és mig enderrocat. Amb el poble de Vallfogona en primer terme, tenim una espectacular postal del Pirineu i Pre-Pirineu, des del Pedraforca (aquest any sense neu) fins al Massís del Canigó.
Un rètol ens indica totes les rutes possibles per tornar a Vallfogona i nosaltres prenem el camí, fent una ruta circular, passa pel Castell de Milany. Així doncs prenem el camí de SO i anem seguint tota la carena de Santa Magdalena. Si mirem enrera identifiquem a la nostra esquerra la Serra del Puigsacalm.
Serra de Santa Magdalena de Cambrils
El camí descendeix una mica fins la Creu de l'Espinal i torna a ascendir per la Serra de l'Obiol. Prop del cim més alt fem un gir a la dreta sense perdre alçada per caminar ara per la Serra de Milany. Caminem per pastures, rodejats dpun intens cel blau i alguns núvols lenticulars, per l'efecte del vent que bufa.
Caminant per la Serra de Milany
Gaudim també d'unes increïbles de la vessant sud: la Serra de Bellmunt i tantes d'altres que sobresurten de la boira fins a Montserrat.
Vistes de la vessant Sud de la Serra de Milany
Seguim carenant fins al Pla de la Bronza i ja es presenta davant nostre el cim de Milany i les restes del castell.
Apropant-nos al castell de Milany
Quan ens apropem, unes roques formen graons per pujar, ajudant-nos d'algun graó metàl·lic, i arribem al cim. Del castell només queda les restes d'una torre, un mur i una cambra, ja que els terratrèmols del segle XV el van deixar en ruïnes. Avui, un dia clar i ventós, podem gaudir d'unes vistes des dels Pirineus fins a Montserrat. Uns retaules ens ajuden a idenificar les muntanyes.
Les restes del Castell de Milany
El Pedraforca i els Pirineus des de la Serra de Milany
Aprofitem per dinar a l'esplanada del cim de Milany amb un dia que sembla primaveral. Tornem inicialment pel mateix camí fins arribar a la Creu del Castell. Un rètol ens indica que hem de girar a l'esquerra per arribar a Vallfogona pel GR, seguint el curs del Rec de Can Villaura i recorrent una preciosa fageda, avui amb una alfombra de fulles.
Fageda de Milany
Arribem a la pista i la seguim una estona fins que trobem un rètol que ens indica que hem de deixar la pista i prendre el corriol que baixa directe. Ja tenim una bonica perspectiva de Vallfogona, situat al fons de la vall.
GR 3: de Milany a Vallfogona
Vallfogona de Ripollès
A l'arribar a la Portella anirem trobant camins que ens creuen, però nosaltres seguim baixant pel corriol que ens du al Pont Vell, un bonic pont medieval, i arribem al poble.
La Portella
Pont Medieval del Segle XIV
El pont va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, per travessar la riera i unir el camí entre el castell i Vallfogona. A l'arribar al poble fem un passeig pel casc antic.
"Desde'l puig de Coma armada, s'domina tota la Conca del Ter, desde son naixement fins â Camprodon. A Set Casas comensan los boscos de pins y abets. Es país molt trencat y escabrós. Teniam al devant las cingleras graníticas de Gra de Fajol; es un puig molt alt, (2700mts) blanquissim per sa abundancia de rocas de quartz; té la forma d'un grâ de fajol. Més allà, lo coll de la Marrana que divideix la conca del Ter ab la de Fresser."
També en aquesta ocasió ens ha agradat com l'escriptor Carles Bosc de la Trinxeria descriu el paisatge que avui ens ocupa. Un cim poc conegut en comparació amb els veïns Bastiments i de la Dona, però que nosaltres teníem moltes ganes de fer: el Gra de Fajol, i en Julián s'ha engrescat a fer-nos la proposta.
Mapa Gra de Fajo i recorregut
L'excursió la iniciem en la darrera corba de la carretera que puja de Setcases a l'estació d'esquí Vallter 2000. Ens costa trobar un forat per aparcar el cotxe perquè n'hi ha un munt. Després veurem que la major part de la gent van a pujar el Bastiments per la ruta clàssica. Nosaltres comencem a caminar en el darrer revolt, on hi ha un rètol: Ulldeter, i prenem el camí que puja a l'esquerra.
Bosc d'abets i el Gra de Fajol
Pocs minuts després deixem el camí que fa tothom, girem a l'esquerra i creuem el torrent. Seguim pujant per una pista d'esquí, avui ja sense mica de neu però amb els canons com a referència. Quan arribem al canó número 11 girem a l'esquerra i comencem a pujar per la tartera. La pujada és molt directa i costa de caminar per les grans pedres, que de vegades es mouen a les nostres passes, per grans que siguin.
Pujant per la tartera cap al Gra de Fajol
El camí en alguns trams és tan vertical que alguns optem per caminar ajudant-nos de les dues mans, procurant no anar seguits un darrer de l'altre per no tirar-nos pedres. Tot i així és més entretingut que no pas perillós, o al menys així ens ho sembla a nosaltres.
Pujant cap al Gra de Fajol petit
Aviat guanyem alçada i tenim una bona perspectiva de la vall. A poc d'arribar sota el cim caminem paral·lels a la canal de la mort del Godall, curiós nom per aquest indret.
Vista de la Vall des de la pujada al Gra de Fajol petit
Després d'un darrer esforç arribem al cim del Gra de Fajo Petit, a 2.563 metres, coronat per una creu. Des d'aquí són increïbles les vistes sobre tot el circ d'Ulldeter i també el cim gran del Gra de Fajol.
Arribant al Gra de Fajol Petit
Per anar-hi carenejem, primer baixant fins al coll, a 2.485 mts, i després pujant. Les vistes sobre la vessant nordest on tot és tartera són impressionants i més tard trobarem gent que han pujat per aquesta paret encordats.
Gra de Fajol
Carenant cap al Gra de Fajol
El camí que nosaltres fem no és totalment aeri ja que va uns metres més avall de la carena i està una mica més protegit. Quan ens apropem al cim el color canvia, ara tot es torna blanc, pel color del quars, i en pocs minuts arribem al cim del Gra de Fajol de Dalt.
Arribant al Gra de Fajol de Dalt
Cim del Gra de Fajol
El cim és coronat amb una placa i un piolet. Ens fem la foto de grup i comencem a baixar ja que aquí la temperatura ha baixat força. Caminem en sentit contrari d'on hem vingut i anem descendint cap al Coll de la Marrana, per un camí ben marcat.
Baixant del Gra de Fajol cap al Coll de la Marrana
A l'arribar al Coll hi ha una cruïlla de camins marcada amb rètol de Senders de la Vall de Camprodon: a l'esquerra cap a Núria i a la dreta cap a Ulldeter pel GR-11. Nosaltres girem a la dreta i anem seguint el camí, tot i que en alguns trams ens saltem les marques perquè hi ha bifurcacions i ja veiem el nostre proper objectiu: el refugi d'Ulldeter.
Baixant del Coll de la Marrana, pel GR-11
El camí passa per prats, amb algun rierol i flors d'altura i el Gra de Fajol, imponent, sempre a la nostra dreta.
Passat el refugi creuem el torrent per un petit pont de fusta arran de terra.
Pont de fusta al GR-11
Un rètol ens indica que som al GR-11. Seguim baixant per un corriol vora el torrent, fins que anem a trobar el camí per on hem iniciat l'excursió i aviat arribem a la carretera. Ha estat un ascensió curta, entretinguda, original i amb unes increïbles vistes que la fan molt recomanable.
Lloc d'inici: Última corba de la carretera de Setcases a Vallter 2000 Distància: 5,9 kms. Desnivell acumulat: 700 mts. Mapa: Puigmal-Vall de Núria-Ulldeter, Ed. Alpina 1:25.000
Descobrir el veïnat de Bruguera i el seu entorn ha estat conèixer una mica de la història, el paisatge i la vida de la nostra terra. A pocs quilòmetres de Ribes de Fresser i als peus del Taga, hem trobat unes quantes cases que envolten l'església de Sant Feliu i que són el record d'altra època i el reflex de la seva tradició pagesa. Hem passejat pels seus boscos, principalment de pi, faig i roure, hem arribat fins al veïnat de Saltor i hem pujat a Sant Amand, un bonic mirador al sud del Taga.
Mapa Bruguera.Saltor-Sant Amand i recorregut
Aparquem el cotxe al Serrat Roig, un barri format per tres cases als afores de Bruguera. Comencem a caminar i prenem una pista prohibida als vehicles. Pocs minuts més tard prenem un camí a l'esquerra, marcat amb marques grogues i que s'endinsa al bosc. Anem ascendint fins anar a trobar una pista forestal que planeja.
Pista de Bruguera al Torrent del Forn
La prenem cap a la dreta fins creuar el Torrent del Forn que aquí fa un bonic gorg i un petit salt d'aigua.
Gorg al Torrent del Forn
Creuem el Torrent i poc després deixem la pista per prendre un camí, amb marques grogues. Arribem al Plan Rodon i caminem per un bosc de pins sota els cingles de Sant Eloi. Després creuem un torrent i el camí puja fins a la carena de les Portelletes.
Fageda a la Baga de Bruguera
Passem una porta, canviem de vessant i canvia la vegetació: ja no hi faigs sinó roures i boix. Seguim fins al Collet de Saltor o de Corones, als peus del cim del mateix nom, que avui no farem. Baixem a Saltor, bonic record de l'època medieval.
Saltor
Vistes des de Saltor
Passem a tocar de l'església i la masia i anem cap al Coll de Canemars, buscant el camí senyalitzat amb pintura vermella i que enfila pel bosc cap a Sant Amand. Ens costa una mica trobar el camí però el mapa i la intuïció ens ajuden a trobar-lo ja que des de Saltor veiem la creu. Seguim amunt i arribem a un lloc on hi trobem dos abeuradors fets amb grans barrils i girem a l'esquerra. Poc després ja trobem el Faig Gros, a l'esquerra del camí, del que només en resta part del tronc. Un gran tronc que testimonia el faig que deuria ser en altre temps, però avui malmès per la climatologia. N'havíem vist fotos de no fa gaires anys i era prou maco. Avui la part superior del tronc és a terra.
Abeuradors al camí de Sant Amand
Faig Gros
Seguim pujant fins trobar una canal de grans pedres, La Garganta. Seguim amunt, creuem una porta d'aquelles que no permeten el pas a les vaques i poc després trobem una cruïlla i prenem el camí de l'esquerra, atents a les fites. Seguim amunt fins a trobar la Creu de Sant Amand. Aquest indret és anomenat també el mirador del Ripollès. Avui la boirina no ens deixa veure-ho clar, però sí que ens agrada identificar el Pedraforca i totes les carenes que hi ha davant seu.
Creu de Sant Amand
Deixem el mirador i seguim el camí fent un angle recte respecte del camí pel que veníem i anem fins al cim de Sant Amand (1.851 mts.), que no té res que l'identifiqui. Girem a l'oest, per dins del bosc. A uns 200 metres del cim ens hem de fixar en no seguir per la carena sinó fer un gir a l'esquerra i anar pel camí que baixa. Anem a parar al Pla de la Pena sense haver trobat la font. Es també un bon mirador i aprofitem el pla per dinar.
Vistes des del Pla de la Pena
Pineda al Pla de la Pena
Seguim ara en direcció nord, seguint les fites, per la Baga de Coll de Jou on hi trobem una espectacular fageda. I diem aixó perquè n'hi ha molts, de faigs amb boix i en canvi només algún pi.
Fageda a la Baga de Coll de Jou
En acabar la fageda entrem de nou en una pineda de pi negra. Arribem al Coll de Jou i prenem la pista per uns minuts fins que trobem un rètol: Bruguera 1 hora, i prenem aquest camí cap a l'esquerra.
Arribant a Coll de Jou
Anem trobant marques grogues i baixem seguint el límit del Bac de la Feixatella, fins que una marca groga ens indica que hem de prendre el camí de la dreta en una bifurcació de camins.
Marques grogues al Bac de la Feixatella
Uns minuts més tard creuem el Torrent del Forn, el mateix que hem creuat aquest matí, però ara a 1.500 mts. d'altitud. El camí planeja fins arribar al Pla dels Dois i després va en pronunciat descens fins anar a parar a la pista, que prenem a la dreta.
Pineda aprop de Bruguera
Abans d'arribar a la propera corba trobem un petit piló. Som a La Portella i prenem el camí que baixa a l'esquerra. Anem a parar al camí per on hem vingut aquest matí, el prenem cap a la dreta i arribem de nou al Serrat Roig. Des d'aquí tenim una bonica vista del poble de Bruguera.
Bruguera
Lloc de sortida: Bruguera, barri del Serrat Roig Distància: 12,3 kms Desnivell acumulat: 773 mts Mapa: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand, Ed.Alpina 1:25.000
Avui hem anat d'excursió a la Serra de Montgrony, situada al Ripollès, i hem fet un dels seus cinc cims, La Covil. Tots els cims ténen una altitud propera als dosmil metres i La Covil, en concret, en fa 2.002,5 mts. segons l'ICC. A nosaltres és el cim que més ens agrada per les vistes que té, tant cap al sud perquè es divisen totes les serres que hi ha des del Lluçanès fins a Montserrat i també fins el Montseny, com cap a la vessant nord on podem identificar tantes muntanyes del Pirineu. D'entre elles hi ha el carismàtic Puigmal i el massís de Núria-Ulldeter.
Caminant per terres del Comte Arnau hem volgut visitar el forat de Sant Hou, una profunda gruta amb una curiosa llegenda. També ens ha agradat visitar l'ermita de Sant Pere i acabar l'excursió al Santuari de la Mare de Déu de Montgrony.
Mapa de Montgrony i recorregut
D'altres vegades en aquesta època el paisatge era predominantment blanc i fins i tot ha estat un lloc ideal per a fer raquetes de neu, però aquest any no hi ha ni una sola clapa. I fa uns quaranta dies que no plou així que el color del paisatge és més aviat terrós i apagat. Però les vistes, els boscos i els llocs per on hem passat mereixen l'esforç de la nostra caminada.
Caminant per la carretera a Gombrèn
Esmorzem a Gombrèn, en un bar que hi ha a la plaça del Roser. Després amb els cotxes anem fins el Santuari de Montgrony i els deixem a l'aparcament. D'aquí comencem a caminar per la carretera en direcció Gombrèn. Creuem el torrent de Sant Ou i passat el revolt trobem una pista que surt a mà dreta, va a les Viles Xiques i a Meians. Nosaltres la prenem però només per uns pocs metres. Busquem un camí que enfila per entre les pedres, cap a la dreta. A l'inici no hi trobem senyals, només petjades, però més endavant hi anem trobant marques vermelles i algunes fites.
Prat de l'Amorriador
Després d'uns 30 minuts caminant arribem al Collet de les Eres i creuem la tanca metàl·lica. El camí gira a l'esquerra seguint el filat. Aviat trobem una bifurcació. Ambdós camins et porten al Camp de l'Ordi. Fem un gir a la dreta i seguim pujant. Arribem al Prat de l'Amorriador. Fem una parada espontània doncs hem sortit del bosc i les vistes ja atrauen la nostra atenció. Un munt de serres i muntanyes apareixen davant nostre. A la llunyania ens crida l'atenció les muntanyes de Montserrat i també el Pedraforca i la Serra del Cadí. Darrera nostra el Puig de Coma Ermada i La Covil, el nostre objectiu.
Vistes del Pedraforca i la Serra del Cadí
Seguim amunt cap al torrent de Font Flequer i cap al Coll de Coma Ermada. Creuant les Costes dels Anyells trobem sis bidons que s'omplen d'aigua d'una font i un abeurador. Una bonica postal per als fotògrafs.
Caminant cap al Coll de Coma Ermada
Quan som al coll deixem el camí de l'esquerra que porta al cim del Costa Pubilla i prenem el de la dreta, seguint la valla, i arribem al cim de La Covil.
Pujant a La Covil
Els Pirineus des de la Serra de Montgrony
Al cim de La Covil hi ha una creu de ferro i també una porta de fusta per passar a l'altra banda del filat, però més endavant i curiosament en un lloc inferior en altitud hi ha una gran fita amb un rètol de fusta que diu: La Covil (2.001 mts.). En canvi tant el mapa de l'Alpina com el de l'ICC la situen a 2.002,5 mts. justament on hi ha la Creu. Fem la foto de rigor i després de gaudir de les increïbles vistes marxem perquè fa força vent i fred.
Pujant a La Covil amb el Costa Pubilla al fons
La Covil
Ens dirigim cap a la vessant nord de la serra, en pronunciat descens i cap al refugi lliure de La Covil, que ja veiem. El refugi és a peu de pista, però és molt precari i no es troba en gaire bon estat. Aprofitem l'esplanada per dinar, però ja desapareix el sol en aquesta vessant i marxem.
Baixant cap al refugi de La Covil
Vessant nord de la Serra de Montgrony
Prenem la pista a mà dreta, en direcció al Coll Pan, on hi arribem en uns 15 minuts. Som de nou a la vessant sud i caminem per una pista que s'ha fet fa poc temps. En arribar al final de la pista, a la Creu de Dalt, trobem que han col·locat una valla metàl·lica sense porta. Hem de creuar la valla perquè hem de seguir el camí que baixa, primer cap a S i després SE, pel mig d'un bosc de pi negre. Anem trobant marques taronges i grogues i alguna fita, tot i que el camí és perdedor. Passem també per una fageda amb boix. Més endavant una marca groga en un gran faig ens fa girar a la dreta, després un gir a l'esquerra i de nou girem a la dreta i ja sortim del bosc, som als Plans de Feners. També aquí hi trobem un abeurador.
Plans de Feners
Girem a la dreta i prenem un camí que després es converteix en una pista pedregosa enmig d'una fageda. És el camí de Monegals. Arribem als Plans de Monegals i girem a la dreta, tenint davant nostre, imponent, la Serra de Montgrony. El camí va fent ziga-zagues i ascendeix per una fageda. Creuem diverses portes que anem trobant i arribem al Coll Roig. Hi ha un rètol que ens indica on som, a la Baga Fosca. Veiem una pista que va a Castellar de N'Hug. Nosaltres la creuem i enfilem pel camí que està indicat amb un rètol: Santuari de Montgrony i Castellar de N'Hug.
Coll Roig
Faig a la Serra de Montgrony
Més endavant trobem un altre rètol que ens indica el camí de la dreta: Forat de Sant Hou i Santuari de Montgrony, i nosaltres el prenem. Poc després un nou rètol ens indica el forat, a la nostra esquerra, a dos minuts aproximadament. Ens apropem a veure el Forat, un avenc de més de 74 metres de profunditat i amb una curiosa llegenda del Comte Arnau.
Forat de Sant Hou
Seguim baixant fins arribar al camí que passa pel damunt del refugi de les Planelles i el prenem a l'esquerra. És un camí pedregós, arrambat a la paret de roca i sovint protegit per una barana. Som al camí del Mal Pas, que en el darrer tram passa per damunt de la carretera que va a Gombrèn.
Camí del Mal Pas
Arribem al pla de Sant Pere des d'on gaudim d'una increïble posta de sol darrera la silueta del Pedraforca. Si mirem cap a l'ermita de Sant Pere veiem que està acompanyada d'una preciosa lluna quasi plena. Ambdós postals són el millor regal per a la vista a l'acabar l'excursió. També fem una visita a l'ermita de Sant Pere.
Sant Pere de Montgrony
Santuari de la Mare de Déu de Montgrony
Ja s'està fent fosc i baixem al Santuari, on visitem la capella de la Moreneta. Acabem l'excursió al bar de l'hostatgeria, un lloc molt acollidor, i fem la tertúlia abans de despedir-nos. Avui les opinions han coincidit força, la ruta i les vistes ens han agradat molt.
Situació: Ripollès Lloc d'inici: Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, aprop de Gombrèn Distància: 15 kms. Desnivell acumulat: 860 mts. Mapa: Montgrony, Fonts de Llobregat, Ed. Alpina 1:25.000
