Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castell. Mostrar tots els missatges

1/14/2013

Castell de Milany i ermita de Santa Magdalena

L'excursió d'avui és al Castell de Milany, bé, a les restes del castell, situat en el punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 mts. Hi ha diverses rutes per arribar-hi i nosaltres ho fem per la vessant nord, més humida. La iniciem a Vallfogona de Ripollès i ens du a travessar boscos de faigs en les parts més altes i roures i pins en les més baixes. En una altra ocasió ho vam fer per la vessant sud, des de Santa Maria de Besora i l'hem explicat aquí.

Mapa i recorregut al Castell de Milany i l'ermita de Santa Magdalena
Per arribar-hi no prenem un camí directe sinó que aprofitem a visitar la bonica ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al punt més alt de la Serra de Santa Magdalena, a 1.547 mts. Després, tot carenant, arribem a les restes del castell i tornem pel GR, tot fent un itinerari circular.

Vallfogona de Ripollès
Esmorzem al bar El Forn, al carrer Puig-Sestela, i des d'aquí ja comencem a caminar. Seguim pel mateix carrer, passem per davant de l'església de la Salut i trobem un rètol que ens indica el sender que hem de seguir: PR C-59.2. Seguim per un carrer asfaltat, passem pel costat de la zona esportiva i creuem el torrent dels Ferresos. Seguim per la pista fins que trobem la Ribera de Vallfogona, la creuem i prenem el camí de l'esquerra que segueix el seu curs fins a trobar unes passeres per tornar-la a creuar.

Riera de Vallfogona

Passeres per creuar la riera de Vallfogona
Davant nostre les marques ens indiquen que hem d'enfilar pel corriol que ens durà a la casa de la Ciutadia. En arribar a la pista que passa per davant de la casa el prenem a la dreta i anem a trobar el torrent de la Bauma. Sempre buscant i seguint les marques de PR (blanques i grogues), el camí creua una zona de picnic aprop d'on el torrent fa un bonic gorg.

PR de Vallfogona a Santa Magdalena de Cambrils

Gorg al Torrent de la Bauma
El deixem a l'esquerra i ara el camí enfila, passant pel costat del càmping. Ens endinsem en una pineda a la pujada de Puigvassall, sortim a una esplanada i arribem a la bonica masia abandonada de Puigvassall. Un ramat de cavalls ferals que pasturen tranquil·lament es fixen amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són preciosos.

Masia de Puigvassall

Seguim pel pla i en la cruïlla de camins seguim el de l'esquerra. Més endavant deixem la pista per seguir el corriol que enfila amunt pel Serrat de Panissars. Després de 45 minuts de constant ascens arribem a la petita ermita de Santa Magdalena de Cambrils, al cim més alt de la Serra de Santa Magdalena.

Fageda a la Serra de Santa Magdalena

Ermita de Santa Magdalena de Cambrils
L'ermita és un petit edifici rectangular, amb un atri a la part davantera que va caure. També el petit campanar d'espadanya és mig enderrocat. Amb el poble de Vallfogona en primer terme, tenim una espectacular postal del Pirineu i Pre-Pirineu, des del Pedraforca (aquest any sense neu) fins al Massís del Canigó.
Un rètol ens indica totes les rutes possibles per tornar a Vallfogona i nosaltres prenem el camí, fent una ruta circular, passa pel Castell de Milany. Així doncs prenem el camí de SO i anem seguint tota la carena de Santa Magdalena. Si mirem enrera identifiquem a la nostra esquerra la Serra del Puigsacalm.

Serra de Santa Magdalena de Cambrils
El camí descendeix una mica fins la Creu de l'Espinal i torna a ascendir per la Serra de l'Obiol. Prop del cim més alt fem un gir a la dreta sense perdre alçada per caminar ara per la Serra de Milany. Caminem per pastures, rodejats dpun intens cel blau i alguns núvols lenticulars, per l'efecte del vent que bufa.

Caminant per la Serra de Milany
Gaudim també d'unes increïbles de la vessant sud: la Serra de Bellmunt i tantes d'altres que sobresurten de la boira fins a Montserrat.

Vistes de la vessant Sud de la Serra de Milany
Seguim carenant fins al Pla de la Bronza i ja es presenta davant nostre el cim de Milany i les restes del castell.

Apropant-nos al castell de Milany

Quan ens apropem, unes roques formen graons per pujar, ajudant-nos d'algun graó metàl·lic, i arribem al cim. Del castell només queda les restes d'una torre, un mur i una cambra, ja que els terratrèmols del segle XV el van deixar en ruïnes. Avui, un dia clar i ventós, podem gaudir d'unes vistes des dels Pirineus fins a Montserrat. Uns retaules ens ajuden a idenificar les muntanyes.

Les restes del Castell de Milany

El Pedraforca i els Pirineus des de la Serra de Milany
Aprofitem per dinar a l'esplanada del cim de Milany amb un dia que sembla primaveral. Tornem inicialment pel mateix camí fins arribar a la Creu del Castell. Un rètol ens indica que hem de girar a l'esquerra per arribar a Vallfogona pel GR, seguint el curs del Rec de Can Villaura i recorrent una preciosa fageda, avui amb una alfombra de fulles.

Fageda de Milany
Arribem a la pista i la seguim una estona fins que trobem un rètol que ens indica que hem de deixar la pista i prendre el corriol que baixa directe. Ja tenim una bonica perspectiva de Vallfogona, situat al fons de la vall.

GR 3: de Milany a Vallfogona

Vallfogona de Ripollès
A l'arribar a la Portella anirem trobant camins que ens creuen, però nosaltres seguim baixant pel corriol que ens du al Pont Vell, un bonic pont medieval, i arribem al poble.

La Portella

Pont Medieval del Segle XIV
El pont va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, per travessar la riera i unir el camí entre el castell i Vallfogona. A l'arribar al poble fem un passeig pel casc antic.



Vallfogona-Milany from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Vallfogona de Ripollès
Distància: 17 kms.
Desnivell acumulat: 900 mts.
Mapa: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand, Ed. Alpina 1.25:000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3815033



12/31/2012

Santuari de Finestres, Castell i Puigsallança

Avui l'excursió ens du a la Serra de Finestres, a la Garrotxa, endinsant-nos en fagedes i alzinars, per arribar als seus punts més alts: el Santuari de Finestres, las restes del Castell i el cim del Puigsallança.

Mapa Santa Pau-Santuari de Finestres-Puigsallança
Esmorzem a Can Pauet, situat al carrer Major del poble de Santa Pau, i des d'aquí mateix comencem l'excursió. Girem pel carrer del pont, arribem a la plaça de baix, ens dirigim als afores del poble i passem pel costat del cementiri. En arribar a la carretera trobem un rètol: Santuari de Finestres, i girem a la dreta. El camí passa a tocar de la masia de Can Polier i poc a poc ens anem allunyant del poble.

Santa Pau
És un dia molt fred, la temperatura baixa dels zero graus i el paisatge apareix tot gebrat. Nosaltres ens hem posat els guants per no glaçar-nos les mans. Creuem el Ser, avui sense aigua, i uns deu minuts més tard trobem una cruïlla i prenem el camí del mig. Passem per la casa de Mel-i-Trau. Trobem un rètol que diu: No Passeu i una cadena que ens barra el pas i a l'esquerra de la cadena unes marques grogues amb fletxes indicant-nos el camí. Arribem al Collet de Can Gordi. Trobem una pista que surt a l'esquerra però nosaltres seguim ara per la pista asfaltada. Passem vora una casa abandnada, El Cargol, i poc després arribem a la masia abandonada de La Ginebreda.

Faigs a la Serra de Finestres
Sempre que passem per aquí fem una parada. Tot  que només resten algunes parets un pot imaginar com era la masia i la vida aquí fa segurament bastants anys. A l'era de la masia fem un gir pronunciat a la dreta, tot seguint marques grogues, fins a trobar un camí que prenem a la dreta. Més endavant trobem un altre camí que ens creua i les marques grogues ens indiquen que l'hem de prendre a l'esquerra. Ara anem per un camí empedrat fins arribar a una cruïlla: prenem el camí de la dreta, que ascendeix tot seguint el torrent de la Salgueda.

Fageda a la Serra de Finestres
El camí, que en algún tram fa ziga-zagues és força empinat. Més tard, quan ja veiem el coll aprop, trobem un rètol que ens indica el camí de tornada cap a Santa Pau i també cap a Sant Aniol de Finestres. Nosaltres seguim pujant per anar a trobar el coll, ara ja per dins del bosc, una preciosa fageda. En arribar al coll, anomenat Forat de l'Ovella, que el forma una petita bretxa, ens apropem per veure les vistes de l'altre vessant, sense passar-hi.

El Forat de l'Ovella
A la mateixa vessant d'on venim, a l'esquerra de la bretxa, anem a buscar uns ganxos que ens ajuden a superar el desnivell i a pujar dalt de la cinglera per on hem de seguir.

Pujant pels ganxos al Forat de l'Ovella
Passem per l'Oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni, i prenem el camí de la dreta que transcórrer per la vessant sud en un atapeït alzinar. En poca estona arribem al Santuari de Finestres, situat en un extrem del cingle i mirador excepcional de la Serra de Finestres.

Serra de Finestres

Santuari de Finestres
Després de visitar el santuari i el refugi lliure que hi ha, ens dirigim a la part del darrera, pujem per les roques i seguim el camí, de vegades pel bosc i en alguns trams empedrat, que ens durà al peu d'unes roques que ens fan d'escales de l'antic Castell de Finestres. Pujem dalt del petit turó, rodejant-lo, fins arribar al lloc on queden les poques restes del castell. Hi trobem en canvi un passebre i un mirador excepcional, si el dia és clar, des d'on veiem els Pirineus. Nosaltres identifiquem el Massís del Canigó, el més alt vora el mar.

Des del Castell de Finestres admirem els Pirineus
Tornem pel mateix camí, fins al coll, i baixem pels ganxos. Ara ja no desfem el camí sinó que, prenent el camí de l'esquerra ens proposem pujar el cim del Puigsallança. el més alt de la serra. Més endavant trobem uns rètols de fusta en un arbre, que ens indiquen la direcció del cim. Fem un gir pronunciat a l'esquerra i anem a buscar la cresta, que seguim. El camí fa ziga-zagues però està ben marcat, per dins d'un espès bosc. Arribem a una cruïlla de camins: deixem el que va a Lleixa del Favar, Costabella, i prenem el que segueix recte cap al Puigsallança.

Castell i Santuari de Finestres
Un vèrtex geodèsic ens indica que som al cim, de 1.026 mts. La vegetació que ens envolta no ens permet gaudir de les vistes, tot i que ho hem fet mentre hi pujàvem per la carena, així que el cim en sí no té res d'especial. Més tard trobem un nou rètol indicant el camí d'on venim, el Puigsallança, i girem a la dreta per un camí que descendeix per la fageda.

Fageda a la Serra de Finestres
Anem a trobar un racó del bosc on hi entri el sol per poder dinar i el trobem vora un parell de grans faigs, prop del cim del Faig Rodó.

Dinant al Faig Rodó
Desfem un tram de camí, girem a l'esquerra i seguim les fites que ens fan endinsar-nos de nou a la fageda. Quan sortim del bosc arribem a una esplanada on espantem els cavalls que pasturaven tranquil·lament.

Cavalls a la Garrotxa
Poc més endavant i abans de l'inici del camí, anem a trobar a la nostra dreta una porta que creuem i baixem per les marrades. Aquí ja començem a trobar castanyers. Trobem una cruïlla però nosaltres seguim el camí que baixa.

Baixant per les marrades, a la Serra del Grau
Som en una roureda força tupida i ens crida l'atenció el Galzeran, perl seu intens color vermell. No fem cas dels camins que creuen i seguim recte, tot i que el camí va pujant i baixant en desnivell, passant pel coll de Maria. Arribem a la casa dels Colls, que deixem a la dreta. Pel costat esquerra del filat i passant una tanca, anem baixant fins el camí de terra. En la propera cruïlla prenem el camí de l'esquerra, caminem pel costat d'una casa amb uns enormes eucaliptus. A l'arribar al final d'aquest cercat girem a la dreta i després a l'esquerra. Poc després girem a la dreta, pel GR, i arribem de nou a Santa Pau quan ja s'està enfosquint.

Santa Pau, La Garrotxa
Aquesta és una excursió recomanable de fer a la primavera o a la tardor, quan es pot gaudir especialment dels colors de les fagedes que anem trobant. Però també a l'hivern es gaudeix del paisatge com nosaltres ho hem fet, i també del fred!



Santa Pau-Santuari Finestres from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Santa Pau
Distància: 14,7 kms.
Desnivell acumulat: 773 mts.
Mapa: Garrotxa, Zona Volcànica, Parc Natural, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3682057