Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França. Mostrar tots els missatges

10/28/2012

Pica del Canigó

Ja fa temps que volíem pujar el cim del Canigó, muntanya simbòlica per als catalans: és part de la nostra història i de la nostra terra. En Francesc ens va preparar la logística de l'ascensió, des de Marialles. Així doncs divendres 12 d'octubre ens arribem amb cotxe fins al refugi. Hem pres la pista que surt des del poble de Castell, a França, i després d'uns quilòmetres i uns quants revolts arribem al darrer aparcament junt al refugi de Marialles. La pista no és en gaire bon estat  i, tot i que el nostre cotxe és alt, tardem una bona estona en fer-la. El refugi està situat en un bonic indret des d'on es tenen unes bones vistes del nord del Pirineu Oriental.

Mapa i recorregut Pica del Canigó
El refugi és acollidor, amb dues grans habitacions, gruixuts matalassos i dutxa d'aigua calenta, tot un luxe. El guarda és amable i el sopar força abundant. Hem compartit taula amb una parella de Tarrassa, que estan fent la volta al Canigó amb bicicleta, i amb en Joan i en Miquel, catalans del Vallespir. Ens expliquen, amb tristor, com han viscut el fet de que el govern francès hagi nomenat el massís del Canigó un "Grand Site de France" amb la grafia catalana, sense tenir en compte el nom rossellonès: Canigù.
- "Ens han robat una de les nostres coses més preuades, el nom del massís, a canvi de que sigui gran lloc de França", ens diu en Joan.

Refugi de Marialles
L'endemà, ben d'hora, iniciem l'excursió en la cruïlla de camins que hi ha al costat de l'aparcament. Deixem el camí que va a Prats de Molló i prenem el GR-10 que està indicat amb un rètol que diu: xalet de Cortalets 15,5 kms. El camí planeja per dins del bosc i després d'una estona creuem el torrent de la Lipodère per un petit pont de fusta. Al llarg del camí anem trobant tanques per vaques, que anem tancant al nostre pas. Creuem el barranc dels Set Homes. Està aclarint el dia i ja comencem a gaudir dels colors de la tardor.

Caminant pel GR-10
Després de poc menys d'una hora de camí arribem al Coll Verd on hi trobem un rètol de fusta que ens indica que som a 1.861 mts. A mesura que avancem el camí es va obrint el bosc, tot i que encara ens sorprèn els colors dels bedolls, alguns d'un groc intens i d'altres ja totalment marrons. Treiem les càmeres de les motxilles i ens entretenim El camí ara ens fa descendir i creuem el riu Cady, que tot i dur poca aigua l'hem de creuar ajudant-nos dels bastons perquè les pedres es mouen al trepitjar-les.

Creuant el riu Cady
El camí fa un gir i arribem fins a una cruïlla on hi trobem un rètol: el camí de l'esquerra, el GR, va cap a Els Cortalets, i el de la dreta cap al "Pic du Canigou" que és a dues hores. Així doncs nosaltres prenem el camí de la dreta, ara amb marques grogues fins al cim. Poc després ja sortim del bosc, hi ha pocs arbres i ara el camí és voltat de matolls. Passem vora el refugi Aragó, avui tancat per risc d'enfonsament.

Al fons el refugi Aragó
Des d'aquí ja tenim bones vistes de la vall i el cim del Puig Sec, però encara no veiem el cim del Canigó, amagat darrera la Cresta de Quazemi. Seguim pujant progressivament passant pels Plans de Cadí.

Plans de Cadí
Creuem el riu i el camí va seguint el relleu de la muntanya. Anem a trobar la Portella de Valmanya, per una pedrera on el camí ascendeix fortament fent ziga-zagues. En apropar-nos se'ns presenta davant nostre, imponent, la Pica del Canigó amb un cel ben blau que l'envolta. Es pot identificar el cim perquè s'hi veu un puntet de colors que com més tard veure són les senyeres i cintes penjades de la creu que corona el cim.

Camí cap a la Portella de Valmanya

Massís del Canigó
Sense arribar a la cresta, el camí fa un gir cap a NO. Passem per una cruïlla on un rètol ens indica que el camí de la dreta va cap al xalet de Cortalets per la Cresta de Barbet i el que nosaltres seguim va a Cortalets passant per la Pica del Canigó, el nostre objectiu d'avui. Ens indica també que hem caminat 8.6 kms des del refugi de Marialles. Passem per la Bretxa de Durier, amb una creu que la identifica i una caiguda impressionant cap a la vessant nord, i arribem al peu de la xemeneia.

Grimpant per la xemeneia del Canigó

La xemeneia
Ja fa estona que caminem junt amb un munt de gent que va i ve, però aquí a la xemeneia s'ha de fer torns per alternar la gent que baixa i els que pujem perquè és estreta. Nosaltres decidim deixar les motxilles en un costat per facilitar la grimpada. Les marques grogues ens faciliten la pujada. Una pujada, gairebé vertical, d'uns 75 metres d'alçada aproximadament, que fan de bon fer perquè la roca forma un munt d'esglaons desordenats.

Taula d'orientació al Canigó
Arribem al cim, ple de bat a bat, i hem de fer cua per fer-nos una foto amb algun dels símbols que hi ha. Un grup de catalans, emocionats, no paren de cantar Els segadors pujats al damunt d'un piló de pedra amb una taula d'orientació de ceràmica.

La Pica del Canigó
També per fer-nos una foto amb la creu de forja hem d'esperar. Les vistes des d'aquí, cap a totes bandes, és impressionant. Avui la boira baixa no ens permet veure, en direcció sud, més enllà del propi massís. Cap al nordest, quan la boira escampa una mica veiem el mar i la costa francesa.

Vistes des del cim del Canigó
Ja fetes les fotos baixem, de nou per la xemeneia, tot alternant amb els que pujen. La intenció és tornar pel mateix camí per on hem vingut, però quan passem per la pedrera, i com que hi ha fites per tot arreu, prenem un camí que baixa més directe i que ens cansa més fins arribar als Plans de Cadí.

Bosc, boira i colors al Canigó
Des d'aquí ja tornem a fer exactament el mateix camí de tornada, que s'ens fa llarg pel cansament però ens regala unes increïbles postals amb els colors de la tardor. Ens retrobem amb en Joan i en Miquel, que tornen de fer el Tretzevents i intercanviem impressions.

Bedolls al massís del Canigó

Tornant del Canigù

Sol, tarda, bedolls i tardor
Si conèixer és estimar avui estimem més la nostra terra. Canigó o Canigù, avui ha estat un dia especial per a nosaltres.
- Visca Catalunya! - diu en Julio, de l'Argentina, al despedir-se
- ...lliure! - respon en Miquel, de Ceret
A reveure, companys!


Canigó from Estanislao Oliver on Vimeo.

Lloc d'inici: refugi de Marialles
Distància: 18,5 kms.
Desnivell acumulat: 1.111 mts.
Mapa: Massif du Canigou 1:25000 ed  IGN

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3482759

9/16/2012

Volta al Midi d'Ossau i llacs d'Ayous

En aquesta ocasió combinem dues rutes: una volta al Midi d'Ossau i una volta pels llacs d'Ayous. La muntanya del Midi d'Ossau és una d'aquelles que tots els muntanyencs coneixem per la seva original silueta, que ens resulta tant atractiva. La forma la lava solidificada d'un vell volcà, avui inexistent, que acaba en dos pollegons. Una silueta que s'identifica fàcilment, inclús en la llunyania, i que es torna màgica quan la veus reflectida en un dels llacs d'Ayous: el llac Gentau.

És una excursió excepcional i diferent en cada estació de l'any, amb el desaventatge que només en els mesos d'estiu és oberta als vehicles la carretera que arriba fins a Bious-Artigues. O bé amb l'avantatge que aquest dificultat d'accés la fa menys transitada i per tant la preserva del desgast humà. Nosaltres iniciem l'excursió un dia de juliol al pàrquing de dalt de Bious-Artigues.

Mapa i recorregut: volta al Midi d'Ossau i llacs d'Ayous
Hi ha un munt de rètols i ens fixem en un d'ells: Lacs d'Ayous 2 hores. Passem vora el llac, per una pista empedrada. És un passeig agradable que fan moltes famílies. Després de mitja hora caminant arribem a la bifurcació de camins, just abans del pont de Bious. Aquí comença la ruta circular pels llacs d'Ayous i que es pot fer en qualsevol dels dos sentits. Pel camí de la dreta un rètol ens indica que els llacs són a 1 h 30 minuts i nosaltres el prenem. Fins aquí el paisatge és maco, però a partir d'aquí a nosaltres ens sembla espectacular, fins al final de l'excursió, amb racons irrepetibles. Ara el trajecte és per camí i ens endinsem al bosc, de pujada.

Ruta dels llacs d'Ayous
En una clariana del bosc passem aprop de la cabana du Col Long d'Ayous. Seguim pujant fins que trobem el primer dels llacs, el de Roumassot, a 1.845 mts. El deixem a la nostra esquerra i seguim el camí que va pel costat del riu, fent petits salts d'aigua.

Llac Roumassot

Ruta dels llacs d'Aoyus
Passem pel petit i bonic llac de Miey i arribem al llac Gentau, a 1.947 mts., el nostre objectiu d'avui. Hem tardat exactament dues hores i hem caminat uns 5 kms. Havíem llegit que els llacs de la Vall d'Ossau són increïblement blaus i en canvi els de la veïna Vall d'Aspe són verds. Avui podem comprobar-ho perquè el llac Gentau presenta un color blau intens, rodejat per un entorn increïblement verd i unes muntanyes excepcionals, entre elles el Midi d'Ossau, que tant i tant ens agrada. Un dels motius pel que hem decidit fer nit al refugi d'Ayous, vora el llac Gentau, és poder veure el Midi d'Ossau reflectit en aquest llac quan arribi la tarda i tambe gaudir de la posta de sol. És un indret realment únic, molt freqüentat també pels fotògrafs.

Llac Gentau i Midi d'Ossau
Ens presentem al refugi tot i que no podem instal·lar-nos fins les 5 de la tarda. Són molt amables i ens permeten deixar les motxilles. Així doncs anem a passar el dia vora el llac, on ens donem uns quants banys ja que al refugi no hi ha dutxa. Dinem i passem el dia.

Un refrescant bany al llac Gentau
La tarda l'aprofitem per pujar al coll d'Ayous. Si haguéssim pujat amb temps hauríem pogut pujar al cim d'Ayous, però s'apropa l'hora de sopar i decim tornar. Des del coll, a més de poder veure l'altra vessant, gaudim d'unes bones vistes dels llacs d'Ayous, el Midi d'Ossau i tota la vall.

Vistes des del Coll d'Ayous
Quan arriba l'hora tant esperada, poc abans de sopar, tots els muntanyencs que farem nit al refugi som fora gaudint de la posta de sol i fotografiant-la. Nosaltres volíem fer també fotografies d'estels a la nit però la boira que va apareixent no ens ho permet. No ens hem pas decebut d'aquest paisatge inesperat: no hi ha paraules per descriure'l i fem un munt de fotografies de les formes que fa la boira al voltant del Midi. No ens cansaríem de mirar l'espectacle, és com un somni.

Llac Gentau

Midi d'Ossau refelctit al llac Gentau

El capvespre, el Midi d'Ossau i el llac Gentau
L'avís que el sopar és a taula ens fa tornar a la realitat. Sort que el menjador del refugi té una gran finestra amb vistes al Midi i ens permet veure com va arribant la nit. Una nit ennubolada. Potser el destí ens avisa que hem de tornar una vegada més per poder veure els estels.
El sopar al refugi és senzill però abundant: brou de carbassa o de xampinyons, molta pasta, molta carn, pa casolà i pudding de cafè o de xocolata. Compartim taula amb en David, un noi francès que va de travessa, un noi italià que fa el GR-10 i un grup de catalans que també fan la volta al Midi d'Ossau però l'han iniciat a Formigal. El noi italià ha menjat tot el que han posat a taula i encara li ha semblat poc. Ell va de travessa i no ha dinat, és increïble la gana que te.

Comença el dia a Ayous
Esmorzem a 2/4 de vuit i cap a 2/4 de nou marxem. Des d'aquí hi ha diverses possibilitats per fer la volta al Midi. Nosaltres ho fem passant per tots els llacs d'Ayous, una ruta que ja coneixem i que ens agrada molt. Així doncs ens dirigim a la part del darrera del refugi, en el sentit oposat d'on vam venir i trobem un rètol que ens indica el camí cap al refugi de La Pombie, a 4 hores. Creuem el riu i enfilem pel camí que va fent ziga-zagues i va guanyant alçada. Trobem una bifurcació i prenem el camí que creua el riu i deixa el llac Bersau a la dreta. Ja comencem a entretenir-nos fent fotos perquè la boira d'avui fa d'aquest indret un lloc màgic.

Llac Bersau
En David, que ha sortit més tard que nosaltres, s'uneix i caminarem junts unes hores. Més endavant trobem un altre petit llac i davant nostre apareix ja el Castérau, un cim fàcil d'aquells que tenim pendent de pujar encara. No és pas un cim conegut però a nosaltres ens agrada identificar-lo quan el veiem, i ho fem en relació a la posició que té respecte del Midi d'Ossau. Seguim caminant i comencem a baixar quan veiem en una cruïlla propera un rètol que ens indica el camí cap a Bious-Artigues. Durant una estona seguim en aquesta direcció mentre seguim la ruta pels llacs.

Llum i boira a Ayous.
Passem vora el llac Castérau, als peus del cim del mateix nom, però en aquests moments ja no el veiem per la boira. A la cruïlla abans d'arribar a les cabanes de la Hosse girem a l'esquerra, deixant les cabanes a la dreta. Després prenem un camí que baixa cap a la dreta, bastant paral·lel a la pista però pel camp. En una esplanada decidim menjar alguna cosa però les vaques s'apropen per olorar-nos les motxilles i el menjar. S'apropen tant que ens incomoden fins al punt que decidim marxar fugint d'elles. Quines confiances!

Caminant vora el riu Bious
Creuem un pont i anem cap a la cabana de Cap de Pount. Passem a tocar de la cabana i creuem el torrent per unes pedres col·locades expressament. Primer el camí ascendeix progressivament, fent algunes ziga-zagues, i està marcat amb algunes fites fins arribar al filat. A partir d'aquí fem un gir a la dreta i el camí va perpendicular al pendent durant força estona, tram que nosaltres fen en una hora i mitja, fins arribar al llac Peyreget. Quan som a mitja alçada el camí passa per una canal i després per la petita cabana de Peyreget.

Pujant cap a Peyreget
En la cruïlla prenem el camí de l'esquerra i arribem al llac Peyreget, a 2.074 mts. Una marmota ben situada en una roca vora el llac ens dóna la benvinguda. És confiada i es manté quieta fins apropar-nos a ella, però finalment decideix amagar-se. Aquí tornem a trobar-nos amb en David. Tots tenim el dubte de si arribar fins al refugi de la Pombie pel coll de Peyreget i veure el cim del Midi d'Ossau de ben aprop, o bé fer una volta amb menys pendent rodejant la muntanya de Peyreget. No tenim informació sobre el camí, però la primera opció ens tempta més, sobretot veient la pedrera que hem de pujar i que no sembla difícil. Però com passa sovint a la muntanya, no sempre el camí es veu sencer des de baix, i quan hem pujat un tram, després d'un replà, veurem que la pedrera continua.

Llac Peyreget i cim del Midi d'Ossau
Bé, deixem el ellac Peyreget rodejant-lo i deixant-lo a la nostra esquerra, per anar a buscar el camí que puja per la pedrera. Està marcat amb fites tot i que de vegades costa veure-les entre tanta pedra. En una hora aproximadament, des del llac, arribem al Coll de Peyreget (2.320 mts.), des d'on gaudim d'unes impressionants vistes del cim del Midi d'Ossau.

Pedrera pujant al Coll de Peyreget

Cim del Midi d'Ossau
És la vegada que ens hem apropat més al cim i veiem també els tres cims secundaris a més dels dos cims principals. Iniciem el descens cap al llac de Pombie. Passem per un parell de petits llacs enclotats en les roques i en arribar al final del segon llac creuem la sortida d'aigües i ja veiem des de lluny el refugi.

Baixant del coll de Peyreget al llac de Pombie

Llac i refugi de Pombie
Baixem fins al llac, que rodegem, i passem per davant del refugi. Tot l'entorn és ple de gent: uns passegen, altres monten les tendes, alguns es reparen per escalar i altres mengen vora el llac. Nosaltres aprofitem per dinar i seguim la nostra ruta, caminant de nou per la pedrera que ens ha de dur al coll de Souzon.

Pedrera i camí cap al "Col de Souzon"
Primer el camí planeja i quan s'apropa al coll fa pujada. Els cims que el rodejen, la boira, la sol·litud i els isards fan aquest indret especial. Passat el coll el camí descendeix mostrant-nos aviat un nou paisatge. Bé, de fet hi ha un munt de camins però tots es retroben. Enrera deixem les pedreres per anar a trobar pastures, el riu Magnabaigt que fa bonics meandres i cavalls que es sorprenen de la nostra presència i que protegeixen les seves cries.

Baixant del "Col de Souzon"
 El camí segueix al llarg de la vall, amb continus girs que baixen en pronunciada pendent, creua el riu i caminem fins el Pla de la Ouebe.

Camí cap al Pla de la Ouebe
Ja hem perdut força alçada, passem aprop del turó de Magnabaigt i ens endisem al bosc. Arribem a una cruïlla i prenem el camí de la dreta, tot i que sembla que ambdós camins duen al mateix lloc. Seguim baixant pel bosc, fins arribar a un extrem de l'aparcament on tenim el cotxe, a Bious-Artigues.



Volta al Midi d'Ossau from Estanislao Oliver on Vimeo.
Lloc d'inici: Aparcament Bious-Artigues
Distància: 22,5 kms.
Desnivell acumulat: 1.370 mts.
Mapa: Mapa Pirenaico: Midi d'Ossau 1.15000 ed. Sua 

Tarck: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3079250


1/28/2012

Estanys del Carlit amb raquetes de neu

Aquest cap de setmana hem anat a fer una excursió amb raquetes de neu pel llac de les Bulloses i els seus voltants, considerat un espai natural, a la Cerdanya francesa. L'accés en vehicle és controlat durant tot l'any per tal de preservar l'entorn però tot i així és un lloc concorregut, segurament per la bellesa del paisatge i la proximitat del Carlit. A l'hivern no es pot arribar en cotxe fins al llac, l'hem d'aparcar al Pla des Avellans, i llavors arribar fins el llac de les Bulloses i el refugi ja és tota una excursió. Un vegada al llac hi ha un munt de recorreguts per triar i nosaltres hem decidit apropar-nos als estanys del Carlit, gelats en aquesta època de l'any. Pel retorn al Pla dels Avellans també hi ha diverses opcions i nosaltres hem pres la de baixar per la mateixa carretera, avui amb neu, i que ofereix un bonic entorn.

Mapa Les Bulloses i recorregut
Deixem el cotxe al Pla dels Avellans, a la carretera D60, ja que a l'hivern la barrera és tancada aquí i ja no és possible l'accés amb vehicle. Hi ha poca neu però està força gelada així que ja ens posem les raquetes. Tornem per la carretera que hem vingut i prenem el camí que surt a la dreta, creuem el riu, avui glaçat, i ens dirigim al peu del telecadira dels Avellans. A la dreta trobem un rètol de fusta que ens indica el camí: Coll del Pam, Llac de les Bulloses. Anem seguint marques grogues.


Espai Natural de les Bulloses
El camí va en progressiu ascens per dins del bosc. Trobem un altre rètol: GR-10 Llac de les Bulloses. Després de dues hores caminant arribem a l'estany de la Pradella, també glaçat, i aprofitem l'esplanada que hi ha al costat del refugi lliure per fer una parada i dinar. Seguim pel mateix camí i trobem un altre rètol: Bucle de la Pradella. Més endavant un altre que diu: Llac de la Bullosa 30 minuts. Seguim fins arribar al Pla de les Bones Hores des d'on ja veiem el llac de la Bullosa. Arribem fins la presa i ja ens treiem les raquetes perquè no hi ha neu. La creuem, fem les fotos del llac amb els cims dels Peric al fons i ens dirigim al xalet-refugi de les Bulloses on fem nit.


Arribant al Pla de les Bones Hores

Llac de Les Bulloses
El refugi és força acollidor. Ens han acomodat en una habitació doble i una de quatre persones, amb estufa elèctrica. El sopar, a les 7 de la tarda, el trobem normalet: puré de verdures, pollastre amb suc i mousse. I en el menjador, on hi sopem unes 40 persones, només se senten els crits i les rises d'una noia francesa que trenquen la tranquil·litat del lloc. Després de sopar fem una partida de scrabble i cap a les deu el responsable del refugi ens diu que ja va sent hora d'anar a dormir.


Estany del Viver
Diumenge anem fins els estanys del Carlit. Sortint del refugi anem a creuar la presa del llac de la Bullosa i passem per davant de l'Hotel Les Bones Hores, que deixem a la dreta. Hi trobem un gran rètol indicador: Els llacs del massís del Carlit. Ens indiquen les possibles rutes: Pic del Carlit 3h 30min. Bucle dels estanys del Carlit, variant 9 llacs: 2h 30min. variant 12 llacs: 5h.


Estanys del Carlit
El camí va pel bosc, en ascens, i després d'una hora caminant arribem a l'estany de Viver, també gelat tot i que no sembla que el gel tingui gaire gruix. Seguim el camí, fins l'estany de les Dougnes, a uns 2.230 mts. Des d'aquí són impressionants les vistes tant cap als Puig Peric com cap al carismàtic Carlit i també cap a la vessant sud dels Pirineus. Sobretot avui que el dia és clar i el cel no pot ser més blau. ´

El cim del Carlit al fons
Bucle dels estanys del Carlit
Teníem pensat fer una excursió circular però en David suggereix tornar pel mateix camí ja que el paisatge és més maco i així tindrem la visió des d'un altre punt de mira. Sense pensar-ho més tornem per on hem vingut.

Estany de Dugnes
Els Puig Peric al fons
Arribem al refugi per recollir les coses de dormir, que ens han permès guardar al menjador durant l'excursió del matí. Aprofitem per fer un descans i un cafè i ja iniciem el camí de tornada. Com que a la carretera hi ha força neu decidim tornar per aquí. En algun tram ombrívol inclús ens hem de tornar a posar les raquetes perquè el terra és gelat. Caminem uns 4,5 kms de carretera fins arribar al punt on vam aparcar els cotxes.


Estanys del Carlit amb raquetes from Estanislao Oliver on Vimeo.





Punt d'inici: Pla dels Avellans (hi arribem per la carretera D60 que prenem en una rotonda abans d'arribar a Mont-Louis
Distància: 18,6 kms.
Desnivell acumulat: 686 en ascens, 890 en descens
Mapa: Cerdanya ed. Alpina 1:50.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2433146