El llac Bohinj és el més gran d'Eslovènia. Es troba a la conca de la vall del mateix nom, al nord-oest del país, al centre dels Alps Julians i dins del Parc Nacional del Triglav.
Mapa llac Bohinj
És un llac d'orígen glacial, rodejat de muntanyes que sembla que el protegeixin i que alhora es reflecteixen a les seves aigües. Medeix 4,2 kms de llarg, 1,2 kms d'ample i fins a 45 mts de profunditat, que contrasten amb els 2.864 mts d'alçada del Triglav, la muntanya més alta d'Eslovènia, que es divisa des del llac els dies clars. Tot plegat forma un paratge tranquil i encara poc desenvolupat al turisme, no com el seu veí llac Bled. Si hem de triar, a nosaltres ens ha agradat més el llac Bohinj.
Llac Bohinj
Llac Bohinj
Hi ha petits pobles vora o aprop del llac: Ribcev Lab, a la riba est, i Ukanc, a la riba oest. També el poble de Stara Fuzina, amb balcons plens de flors i façanes atapeïdes de curiositats, i a pocs minuts el bonic Studor, ple de bastidors de farratge dispersats pels prats que envolten el poble.
Jardí a Stara Fuzina
Bastidor de farratge a Studor
El més gran dels rius que desemboca al llac és el Savica (que vol dir petit Sava) que s'alimenta del llac Crno (llac Negre) i que desemboca al llac des de l'oest, després de formar una bonica cascada, l'anomenada Savica (en eslovè Slap Savica). A ella s'hi pot accedir després de pagar una mòdica quantitat just a l'entrada (on hi ha un aparcament per cotxes) i caminar una mitja hora.
Cascada Savica
El riu Jezemica flueix cap a fora des de la cantonada sud-est i s'uneix amb el Mostnica per formar el Sava Bohinjka. També, previ pagament de l'aparcament, es poden visitar les gorgues del Mostnica, on hi trobem que les roques formen curioses formes.
Gorgues del Mostnica
Al voltant del llac hi ha un sender que ens permet vorejar-lo, caminant o bé en bicicleta. Nosaltres aparquem el cotxe a Ribcev Lab i iniciem la ruta caminant. Creuem el pont de pedra, anomenat del Diable. A l'altra costat de la carretera veiem l'església de Sant Joan Baptista.
Llac Bohinj amb el pont del Diable i l'església
Llavors deixem la carretera i prenem el camí de l'esquerra que voreja el llac just al costat de l'aigua. Després de poca estona arribem a una ampla zona herbada. A la dreta veiem al poble de Stara Fuzina. Passem pel costat d'un bonic arbre que destaca, a la vora del llac. Segur que ha estat un arbre molt fotografiat. És un lloc idil·lic, com de conte.
Arbre a la riba del llac Bohinj
Seguim el camí que poc després s'endinsa al bosc, sempre a la vora del llac. Passem pel costat d'una cabana. Seguim caminant fins que el riu que baixa de la petita cascada Govic no ens permet el pas. Les darreres pluges, que han durat uns quants dies, han fet augmentar el cabdal del riu, que baixa amb força i no veiem la manera de creuar-lo. Decidim fer marxa enrera. Hauríem volgut fer la volta sencera al llac o bé arribar fins a Ucank i prendre un autobús fins al lloc d'inici, però avui no ha estat possible.
Llac Bohinj
També anem a fer-nos la típica fotografia amb l'estàtua de Zlatorog, a la riba del llac. És l'estàtua d'una camussa amb les banyes d'or, protagonista d'una llegenda eslovena.
Estàtua de Zlatorog
Una experiència molt recomanable és llogar una canoa o un kayak i relaxar-se a les seves aigües, que encara que conviden a un bany realment són molt fredes.
Kayak al llac Bohinj
Altres activitats que mereixen molt la pena i també un capítol apart, són l'ascenció al Vogel i el seu veí Sija (prenent el telefèric) i l'ascensió al Prsivec passant per Planiska Koka, que ens permet gaudir de les vistes del llac des d'una posició elevada.
Nosaltres ens vam allotjar inicialment al càmping Zlatorog i després de les importants inundacions que va patir el país vam allotjar-nos en un apartament al poble de Ribcev Lab per un preu raonable.
Càmping Zlatorog
Degut també a les inundacions van ajornar la festa tradicional de Kravji Bal que habitualment se celebra al mes de setembre i no vam poder gaudir d'ella.
Cartell de la festa tradicional Kravji Bal
Realment els dies que vam passar al llac Bohinj són inoblidables.
Al setembre de 2010 vam decidir passar les vacances a Eslovènia. Es pot dir que aquest petit país és un paradís pels excursionistes. Amb una superfície més petita que Catalunya, és el tercer país més boscós d'Europa i més de l'11% del país es troba protegit.
Mapa d'Eslovènia
Se l'ha anomenada de diverses formes com "Europa en miniatura", "el cantó assolellat dels Alps", encara que nosaltres ens quedaríem amb aquesta: "la peça verda d'Europa".
Velika Planina
Els Alps Julians amb el Parc Nacional del Triglav, els Alps Kamnic-Savinja, el riu Soca amb el seu color blau turquesa quasi irreal, els llacs Bohinj i Bled, les nombroses cascades, les coves Skocjan, Velika Planina, la capital Ljubljana i el poblet coster de Piran són llocs que mereixen una estada.
Llac Bled
Nosaltres vam decidir anar-hi en cotxe. El viatge és llarg. Vam recórrer uns 1.400 kms. en dos dies, fent nit a Itàlia. En una benzinera italiana, poc abans d'entrar a Eslovènia, ja vam comprar la "vigneta" per poder circular per les seves autopistes. És molt important comprar-la abans ja que als peatges eslovens no hi ha personal i si entrem al país per l'autopista sense la "vigneta" serem multats.
Pujant al Vogel
Teníem la idea d'allotjar-nos en càmpings i així va ser durant dues setmanes però les fortes pluges i les inundacions que va patir el país ens van fer canviar l'acampada pels apartaments durant la darrera setmana. Podem dir que el nivell dels càmpings és alt. Acostumen a estar ben cuidats tot i que sempre hi ha excepcions. No són cars. Ens va agradar especialment el càmping Zlatorog a la riba del llac Bohinj.
Arbre al llac Bohinj
Esglesia a Velika Planina
Molt recomanables també son els apartaments (Apartma o Apartmaji, són apartaments privats i econòmics).
Amb el menjar no vam trobar dificultats per comprar. A les poblacions petites hi ha supermercats, encara que amb varietat limitada. A les poblacions més grans hi ha grans superfícies del tipus Merkator. Quan no teníem ganes de cuinar anàvem a la Golstina, el restaurant típic on es menja francament bé.
Piran
Referent a les excursions anàvem ben preparats de casa amb mapes, guies i tracks que vam complementar amb una gran quantitat d'informació que vam obtenir als centres d'informació. Ens van facilitar fulletons, rutes, plànols, guies, encara que no en espanyol.
Senyalització dels camins alpins
Nosaltres havíem après algunes paraules en eslovè i duiem un diccionari, però a tot arreu vam trobar gent que parlava anglès i tenia bona predisposició per entendre al turista.
Cascada Savica
Si Eslovènia és un país molt verd és perquè plou molt. Si bé la pluja ens va dificultar que alguns dies poguéssim caminar, la conseqüència d'això van ser uns rius més abundants, unes cascades impressionants i un paisatge de conte...
Alps Julians
Creiem que Eslovènia va ser una gran descoberta pels impressionants paisatges, l'amabilitat de la seva gent i la tranquilitat que un hi troba. A més, trobem que encara no està gaire explotat turísticament.
