5/13/2012

Bruguera, Saltor i Sant Amand

Descobrir el veïnat de Bruguera i el seu entorn ha estat conèixer una mica de la història, el paisatge i la vida de la nostra terra. A pocs quilòmetres de Ribes de Fresser i als peus del Taga, hem trobat unes quantes cases que envolten l'església de Sant Feliu i que són el record d'altra època i el reflex de la seva tradició pagesa. Hem passejat pels seus boscos, principalment de pi, faig i roure, hem arribat fins al veïnat de Saltor i hem pujat a Sant Amand, un bonic mirador al sud del Taga.

Mapa Bruguera.Saltor-Sant Amand i recorregut
Aparquem el cotxe al Serrat Roig, un barri format per tres cases als afores de Bruguera. Comencem a caminar i prenem una pista prohibida als vehicles. Pocs minuts més tard prenem un camí a l'esquerra, marcat amb marques grogues i que s'endinsa al bosc. Anem ascendint fins anar a trobar una pista forestal que planeja.

Pista de Bruguera al Torrent del Forn
La prenem cap a la dreta fins creuar el Torrent del Forn que aquí fa un bonic gorg i un petit salt d'aigua.

Gorg al Torrent del Forn
Creuem el Torrent i poc després deixem la pista per prendre un camí, amb marques grogues. Arribem al Plan Rodon i caminem per un bosc de pins sota els cingles de Sant Eloi. Després creuem un torrent i el camí puja fins a la carena de les Portelletes.

Fageda a la Baga de Bruguera
Passem una porta, canviem de vessant i canvia la vegetació: ja no hi faigs sinó roures i boix. Seguim fins al Collet de Saltor o de Corones, als peus del cim del mateix nom, que avui no farem. Baixem a Saltor, bonic record de l'època medieval.

Saltor
Vistes des de Saltor
Passem a tocar de l'església i la masia i anem cap al Coll de Canemars, buscant el camí senyalitzat amb pintura vermella i que enfila pel bosc cap a Sant Amand. Ens costa una mica trobar el camí però el mapa i la intuïció ens ajuden a trobar-lo ja que des de Saltor veiem la creu. Seguim amunt i arribem a un lloc on hi trobem dos abeuradors fets amb grans barrils i girem a l'esquerra. Poc després ja trobem el Faig Gros, a l'esquerra del camí, del que només en resta part del tronc. Un gran tronc que testimonia el faig que deuria ser en altre temps, però avui malmès per la climatologia. N'havíem vist fotos de no fa gaires anys i era prou maco. Avui la part superior del tronc és a terra.

Abeuradors al camí de Sant Amand

Faig Gros
Seguim pujant fins trobar una canal de grans pedres, La Garganta. Seguim amunt, creuem una porta d'aquelles que no permeten el pas a les vaques i poc després trobem una cruïlla i prenem el camí de l'esquerra, atents a les fites. Seguim amunt fins a trobar la Creu de Sant Amand. Aquest indret és anomenat també el mirador del Ripollès. Avui la boirina no ens deixa veure-ho clar, però sí que ens agrada identificar el Pedraforca i totes les carenes que hi ha davant seu.

Creu de Sant Amand
Deixem el mirador i seguim el camí fent un angle recte respecte del camí pel que veníem i anem fins al cim de Sant Amand (1.851 mts.), que no té res que l'identifiqui. Girem a l'oest, per dins del bosc. A uns 200 metres del cim ens hem de fixar en no seguir per la carena sinó fer un gir a l'esquerra i anar pel camí que baixa. Anem a parar al Pla de la Pena sense haver trobat la font. Es també un bon mirador i aprofitem el pla per dinar.

Vistes des del Pla de la Pena
Pineda al Pla de la Pena

Seguim ara en direcció nord, seguint les fites, per la Baga de Coll de Jou on hi trobem una espectacular fageda. I diem aixó perquè n'hi ha molts, de faigs amb boix i en canvi només algún pi.

Fageda a la Baga de Coll de Jou
En acabar la fageda entrem de nou en una pineda de pi negra. Arribem al Coll de Jou i prenem la pista per uns minuts fins que trobem un rètol: Bruguera 1 hora, i prenem aquest camí cap a l'esquerra.

Arribant a Coll de Jou
Anem trobant marques grogues i baixem seguint el límit del Bac de la Feixatella, fins que una marca groga ens indica que hem de prendre el camí de la dreta en una bifurcació de camins.

Marques grogues al Bac de la Feixatella
Uns minuts més tard creuem el Torrent del Forn, el mateix que hem creuat aquest matí, però ara a 1.500 mts. d'altitud. El camí planeja fins arribar al Pla dels Dois i després va en pronunciat descens fins anar a parar a la pista, que prenem a la dreta.

Pineda aprop de Bruguera
Abans d'arribar a la propera corba trobem un petit piló. Som a La Portella i prenem el camí que baixa a l'esquerra. Anem a parar al camí per on hem vingut aquest matí, el prenem cap a la dreta i arribem de nou al Serrat Roig. Des d'aquí tenim una bonica vista del poble de Bruguera.

Bruguera






Lloc de sortida: Bruguera, barri del Serrat Roig
Distància: 12,3 kms
Desnivell acumulat: 773 mts
Mapa: Taga, Serra Cavallera, Sant Amand, Ed.Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2789121







5/01/2012

La Gallina Pelada

Hem anat a pujar la Gallina Pelada, també anomenada Cap Llitzet, el cim més alt de la Serra d'Ensija. És una excursió fàcil si la comparem amb el veí Pedraforca, però no per això ha deixat d'interessar-nos. Hem decidit fer-la des de la vessant nord, començant a caminar a la font Freda i sorprenentment hi hem trobat força neu. I diem força perquè tot el paisatge que l'envolta i que dóna a cara sud no en té ni mica, tampoc el Pedraforca. Com que no ens ho esperàvem doncs no hem dut les raquetes de neu. Ens ha costat una mica més caminar sobre neu tova però hem fet tot el recorregut que teníem previst.

Mapa Gallina Pelada i Serra d'Ensija i recorregut
Som al pre-Pirineu i hem gaudit d'unes bones vistes sobre el paisatge de l'Alt Berguedà. Per completar l'excursió hem fet el cim de la Creu de Ferro, de 2.296,7 mts. segons l'ICC. Volíem anar també al Serrat Voltor però finalment ho hem deixat per un altre dia, molt a pesar de l'Eulàlia i en Fermín que estaven il·lusionats en pujar-hi. Comencem l'excursió a la Font Freda on hi arribem prenent una pista asfaltada qe surt a mà esquerra, passat Saldes: la pista de Gòsol a Vallcebre. Hi ha espai per aparcar els cotxes a tocar de carretera. Des de la carretera pugem a la Font Freda per uns esglaons de fusta que avui estan totalment colgats per la neu i no és fins a la tornada, quan la neu ja s'està desfent, que notem la presència d'aquests graons. Hi trobem un rètol indicador de diverses rutes. La nostra és per la Font Freda: 3,5 kms. Els altres camins per pujar a la Gallina Pelada són pel Torrent d'Ensija, 4,5 kms, i pel Serrat Voltor, 7 kms. A la Font Freda i ha un lloc habilitat per fer barbacoa.

Pujant vora el Torrent de la Font d'Ensija
Ens endinsem al bosc, seguint marques blanques i grogues de PR. El camí va en ascens ens costa caminar per la quantitat de neu que hi ha. De vegades hem de sortir una mica del camí buscant neu més dura. Seguim pujant per la dreta del Torrent fins que ens n'allunyem. Anem girant cap a sudest i es va obrint el bosc. Llavors veiem davant nostre, impetuós, el Pedraforca en la seva cara sud. També tenim unes bones vistes de Saldes i la Serra del Cadí.

Vistes del Pedraforca i el Cadí 
Pujant cap al Barranc d'Ensija
A partir d'aquí ja no tenim altre referència del camí més que el rastre que van deixant els que han caminat davant nostre per la quantitat de neu pols. Bé, com que el dia és ben clar amb l'ajut del mapa anem identificant el relleu i cap a on hem d'anar. Decidim seguir pujant cap a les Planelles i després en direcció als Rasos d'Ensija. Ja veiem a la dreta el refugi Serra d'Ensija, també anomenat Delgado Úbeda.

Caminant pels Rasos d'Ensija

Refugi Delgado Úbeda
Girem, doncs, a la dreta i anem a trobar el refugi, lliure en aquesta època de l'any. Ja des d'aquí veiem el nostre objectiu: el cim de la Gallina Pelada, a 2.321 mts. segons l'ICC i amb un paisatge totalment blanc. Seguim pujant per anar a buscar la carena i fem cap al cim.

Cim de la Gallina Pelada
El cim està coronat amb una creu, una imatge de la Mare de Déu i la corresponent caixa metàl·lica per guardar el llibre que fa de testimoni dels qui hem fet el cim. També un pessebre metàl·lic. Avui és la Montse que escriu en nom de tots. Des d'aquí les vistes són increïbles cap a totes bandes: el Pedraforca, el Cadí, la Tossa d'Alp, el Puigllançada, el Puigpedrós i el Carlit són alguns dels que identifiquem; el Catllaràs i els Rasos de Peguera a l'est, el Montseny, Montserrat i la Serra de Busa al sud, el Montsec, el Port del Comte i altres cims del Pirineu al fons. És en Fermín, com sempre, que ens ajuda a identificar-los.

Carenant per la Serra d'Ensija

Serra d'Ensija
Tornem per la mateixa carena, que seguim al llarg d'uns dos quilòmetres i mig. Recorrem tota la Serra d'Ensija fins arribar al Pla de les Tores. Ara hem de canviar el sentit, planejant, per no ascendir i dirigir-nos a la Creu de Ferro. És un senzill cim amb una creu de ferro i un rètol de fusta que diu: Creu de Ferro.

Cim de la Creu de Ferro, 2.296 mts.
Des d'aquí ja prenem el camí de tornada, seguint rastres de petjades i deixant a l'esquerra la part més alta dels Rasos d'Ensija.

Caminant pels Rasos d'Ensija

Baixant amb el Pedraforca al fons
Una vegada creuem el Barranc d'Ensija ja fem el mateix camí que a l'anada. Passem per la Pleta de l'Ós, on la quantitat de neu que hi ha fa que ens enfonsem fins als genolls, i arribem a les Planelles. Ens resta seguir el torrent per arribar a la Font Freda. Ara sentim el soroll de l'aigua que baixa doncs s'està desfent la neu per la calor que ha fet avui.


Gallina Pelada i Creu de Ferro from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc de sortida: Font Freda, a la pista de Gòsol a Vallcebre
Distància: 9,7 kms
Desnivell acumulat: 835 mts.
Mapa: Serra del Cadí-Pedraforca, ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2664927