7/26/2011

Sija i Vogel


Per fer aquesta excursió hem agafat el telecabina, al poble d'Ukanc, que ens porta fins al Vogel Ski Center, a uns 1.540 metres d'altitud. L'horari del telecabina és de 8 a 18 hores.


Mapa i recorregut
Sortim de l'estació on ens deixa el telecabina, a dos quarts d'onze, passem per davant de l'hotel i aviat trobem un cartell indicador amb un munt de direccions. També hi ha la nostra: ORLOVE GLAVE-SIJA-VOGEL. La seguim i el camí comença baixant una mica, pel costat dels telecadires. Som un munt de gent, tothom caminant en la mateixa direcció. El camí després gira a l'esquerra i passa per sota dels dos telecadires. És un camí marcat, de pedra blanca.


Llac Bohinj des del telecabina

Cartells indicadors al Vogel Ski Center
Deixem un petit cim a la dreta, coronat amb una gran creu. Un grup de gent jove es desvia per anar-se a fer la foto, però nosaltres seguim amunt.


Creu al cim
Seguim en suau ascens i finalment deixem les pistes i els remuntadors i el camí s'estreta. Hi trobem marques de pintura vermella a les pedres i una pintada que indica el camí de baixada cap al "ski hotel". Més endavant, en les cruïlles de camins hi anem trobant rètols: cap al Vogel, cap al Rodic i l'ski hotel, d'on nosaltres venim. Ara nosaltres seguim amunt, cap al cim del Sija que ja veiem. Hem tardat fins aquí una hora i quinze minuts. Fem la foto de record al cim.


Cartells
El nostre següent objectiu és el Vogel i tenim dues opcions per anar-hi: tornar fins la darrera cruïlla i agafar el camí que hem trobat indicat cap al Vogel (és un camí més resguardat del vent) o bé agafar un camí més aeri que va per la cresta del Sija fins anar a trobar el coll. Nosaltres prenem aquesta segona opció. En aproximadament mig quilòmetre baixem cent metres de desnivell. Fa una mica de vent però les vistes a ambdós costats de la carena fan que el camí mereixi la pena. Ara el camí ja baixa de forma més progressiva fins que tornarem a ser a 1.660 m. d'altitud.


Camí del Sija al Vogel
Després tornem a ascendir. En el darrer tram fem un revolt a l'esquerra i de nou hi ha rètols indicant el camí: Vogel 15 minuts. Ara el camí va fent giragonces, amb esglaons de pedres desordenades que hem de trampejar per l'ascens. Pujem uns 150 metres de desnivell en mig quilòmetre i un darrer tram per la cresta ens du al cim del Vogel, a 1.922 metres d'altitud.


Arribant al Vogel
És la una del mig dia. Avui disfrutem d'un dia clar i ventós. Les vistes són increïbles tot i que el Triglav té uns núbols que el ronden i només es deixa veure de tant en tant. Signem en el llibre que hi ha al cim: avui 11 de setembre de 2010 dos catalans hem fet el Vogel.


Cim del Vogel
Per tornar desfem un bon tros del camí que hem fet. Però després veiem una cruïlla i força gent que pren el camí que baixa, a l'esquerra. No duem un mapa detallat de la zona i decidim prendre aquest camí per tornar pel mateix. Com que el dia és clar en tot moment veiem que ens dirigim cap a l'hotel, però el camí ens fa passar per una pedrera abans d'anar a trobar de nou els telecadires i les pistes.


Mirant cap al Vogel

Mirant cap a l'hotel
Ara ja fa molta calor i el camí es fa una mica feixuc. Hem baixat molt i encara ens toca pujar de nou uns cent metres per arribar al nostre destí. El darrer quilòmetre ja el fem pel mateix camí per on hem pujat.
Tornem al telecabina que ens pocs minuts ens deixa de nou a Ukanc, a peu del llac Bohinj. Com que és aviat aprofitem per fer canoa a les aigües tranquil·les i fredes del llac. Lloguem una canoa en un centre d'aventura que hi ha a la mateixa carretera que va d'Ukanc a Ribcev Lab. Realment és una experiència que mereix la pena i que nosaltres acompanyem d'un bany.


Canoa al llac Bohinj

Gràfica de desnivell
 




Punt d'inici: Estació d'esquí Vogel, a Ukanc
Distància: 11 kms.
Desnivell acumulat: 850 m.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1214770

7/01/2011

La Vall de Gerber

Avui hem anat a la Vall de Gerber, una preciosa vall de l'Alt Pirineu, a la zona perifèrica del Parc Natural d'Aigüestortes. Hem vist un munt de petits estanys i l'estany de Gerber, conegut per les seves impressionants aigües blaves, que no ens ha decebut.



Mapa Vall de Gerber i recorregut
 Per iniciar aquesta excursió prenem la carretera que va des d'Esterri d'Àneu al port de la Bonaigua, a la vessant de la comarca del Pallars Sobirà. Deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de La Peülla, a la cota 1.900m.

Travessem el torrent de la Bonaigua, deixant a la nostra dreta el remuntador, i ja trobem un cartell indicador: Estany de Gerber 1h 30m. El camí va pujant suaument, en direcció sud. Durant una estona caminem per prats, sense perdre de vista la carretera a la nostra esquerra.



Carretera cap al Port de la Bonaigua
Després de poc més d'un quilòmetre ja comencem a endinsar-nos al bosc, d'arbres de pi negre i abets. Creuem el torrent i ja la pendent comença a fer-se més pronunciada. Després donem la volta a una tartera i arribem a l'estanyola de Gerber, a 2.033 metres. Reflectit a les seves aigües veiem els cims que l'envolten.


Estanyola de Gerber
Passem pel costat de l'estanyola i seguim el camí. Més endavant, en una bifurcació de camins, trobem un nou rètol indicadormetàl·lic que ens indica la direcció del refugi Mataró i la Vall de Gerber. Poc després arribem a l'estany Petit, a uns 2.120 metres d'altitud. Ja ens crida l'atenció el color intens de les seves aigües.


Estany Petit de Gerber
Ja fa una hora i deu minuts que caminem. Tot i que som al més de juny fa una calor que aclapara. Així doncs ens decidim a donar-nos un bany en aquestes aigües cristal·lines i glaçades. Una excursionista que passa pel camí i ja va de retorn al veure'ns ens diu que som uns valents. Potser sí que ho som, però la realitat és que després del bany et sents com nou, amb forces per seguir caminant sense importar si el camí és de pujada. Seguim el camí, ben marcat, que deixa l'estany a la nostra dreta i que de nou ascendeix, pel barranc de Gerber, per anar a trobar l'estany de Gerber. És un paratge impressionant, un racó on el cim del Puig de Gerber, el Pic de Loredo i el Pic de Seròs s'hi reflecteixen, imponents. Al fons es distingeixen també les Agulles de Saboredo.


Estany de Gerber

Estany de Gerber
És temps de parar-se a gaudir de l'espectacle i fer algunes fotografies. El color de les aigües de l'estany canvien segons la posició des d'on el mires. D'aprop són ben transparents. Decidim continuar el camí, que ara s'enfila fins a creuar un torrent que forma un salt d'aigua . En un dia assolellat l'arc de Sant Martí apareix permanent, com formant part del mateix salt, enganxat a la roca negra. Quan hi passes pel costat l'aigua t'esquitxa. Nosaltres hi trobem excursionistes que s'han tret el barret i estan prenent una dutxa sota el salt.


Salt d'aigua a la vall de Gerber
Seguim pujant, ara el camí va entre les roques, sovint envoltades d'arrels d'arbres que també formen part del camí. Un cop arribem dalt trobem un rètol metàl·lic indicant el refugi i el fons de la vall. Nosaltres ens apropem a l'estany Llong i a l'estany Redó (el primer amb forma allargassada i el segon ben arrodonida), acompanyats d'uns quants estanyols més.


Estany Llong

Estany Redó
Aquest és el punt i final de la nostra excursió i aprofitem per fer-hi un descans, dinar i tornar-nos a remullar. Aquí l'aigua està una mica més glaçada però amb el sol que fa aviat tornem a tenir calor. Ara estem sols. Tots els excursionistes que hem anat trobant caminàven cap amunt o cap avall, però en aquest indret a la vora de l'estany Redó només hi som nosaltres. Ens acompanyen el Pui de Xemeneies i els Tres Puis. També aquí contrasta l'alçada dels cims que ens envolten, formant una pared al voltant de l'estany. Hi resten algunes petites clapes de neu al voltant.

La tornada la fem pel mateix camí, fixant-nos bé en les fites, les marques taronja-verd i els pals de fusta, ja que sovint trobem bifurcacions al camí. A l'estanyola de Gerber aprofitem per fer-hi una altra parada. És un quart de set de la tarda i una bona hora per fer-hi fotos, ara que el sol ja és baix. Amb el què no havíem contat és amb la manada de mosquits que ens han picat de valent.

Aquesta ha estat també una excursió i un indret d'aquells per a recordar. El temps que hem tardat no serveix de referència ja que hem fet moltes parades per banyar-nos, fer fotografies i, sobretot, disfrutar del paisatge. De retorn, ja al cotxe i en direcció de nou a la Vall d'Àneu, veiem un salt d'aigua bastant impressionant que mereix una parada i una fotografia. És el salt de Comials.


Salt de Comials


Gràfica de desnivell





Situació: Pallars Sobirà
Lloc d'inici: Aparcament Estació d'esqui la Peülla
Distància: 10 kms.
Desnivell acumulat: 500 mts.
Mapa: Sant Maurici-Els Encantats ed. Alpina

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1807370