4/28/2012

Serra del Montsant pel Grau dels Barrots

La Serra del Montsant atrau només de veure'n les seves dimensions. I també perquè hi trobem un paisatge àrid, feréstec i poc concorregut on es pot gaudir de la solitud. S'intueix la duresa de la vida en altres èpoques i la tradició d'haver acollit ermitans.

Mapa Serra del Montsant i recorregut
Nosaltres comencem l'excursió al poble de la Morera de Montsant. A l'entrada del poble hi ha aparcament per alguns cotxes. I també un bar on hem esmorzat i, tot s'ha de dir, també hem atabalat una mica als amos demanant tots alhora. Ens endinsem en els carrerons del poble per dirigir-nos a la part alta, on trobem una pista formigonada. Girem a la dreta i prenem el camí, seguint marques blanques i grogues. Anem guanyant alçada i si girem la vista enrere aviat veiem, a vista d'ocell, el poble de la Morera.

Morera de Montsant
A la bifurcació ens separem en dos grups: el Julián, la Violeta i l'Eulàlia ens decidim a pujar pel Grau del Carrasclet i la resta del grup van cap al Grau dels Barrots. El Grau del Carrasclet és més vertical, amb dos trams de ganxos a la paret que després, per un forat, et fan endinsar-te en les roques.

Grau del Carrasclet
Darrer tram del Carrasclet
El Grau dels Barrots va per una gran escletxa, amb graons de ferro que faciliten la pujada i després t'endinses en la foscor. Hem de fer una volta a l'esquerra i seguim el camí entre les roques que ens obliga a caminar ajupits.

Grau dels Barrots
Pujant pel Grau dels Barrots
Si el seguim recte anem a sortir a un mirador: La Falconera.

Mirador de La Falconera
Tornem enrere per anar a trobar una gran pedra que, amb graons horitzontals, ens ajuden a passar a l'altra banda, on també hi ha un tram que hem de passar ajupits.

Grau dels Barrots
Sortint d'aquí, on hem estat encaixonats, anem a sortir a una roca que fa de mirador. Per accedir-hi ens ajuda una gran barana metàl·lica, és el Mirador del Priorat.

Mirador del Priorat
Seguim el camí, reforçat amb cables on agafar-se per alleugerir la impressió d'aquells que pateixen una mica de vertígen. Anem a trobar el camí que puja del Carrasclet i ens reagrupem. Ara girem a l'esquerra, direcció nord, on un rètol ens indica la Serra Major i el Barranc Falles. Caminem una estona i quan som dalt d'un cim de nou trobem indicadors: prenem el camí de la dreta indicat cap a la Serra Major. Més endavant trobem un altre rètol que ens indica cap a l'esquerra Els Cabacers i prenem aquest camí, el camí de Capçada, deixant a la dreta el GR 174-1. Aquí, al cor de la Serra, hi trobem una vegetació àrida i escassa, adaptada al clima mediterrani. Principalment vegetació baixa.

Caminant per la Serra del Montsant
Passejant per aquestes muntanyes, en un indret on la nostra vista només observa paisatge, trobem un grup de cinc dones que també han sortit a caminar. La Flor reconeix a una d'elles, l'ermitana Montserrat, i iniciem una entretinguda conversa amb ella. Dóna gust sentir-la parlar de cada racó d'aquesta serra, la del Montsant, que sembla conèixer com si fos casa seva. Bé, de fet és casa seva perquè viu en aquestes terres des de fa més de trenta anys. Viu a l'ermita de Sant Joan de Codolar, a Cornudella de Montsant. I a més del Montsant ens parla de la tranquil·litat d'aquesta serra i de la seva història, i també de l'agitada vida a les ciutats. Parlem una mica de tot i sembla que no trobem el moment de despedir-nos. Abans de fer-ho ens convida a una sortida que li han encomanat organitzar i que es farà en silenci. Ens diu que trobarem la informació a la web del parc. Ens despedim i seguim el nostre camí.

Arribem al Pilós dels Senyalets, una muntanya de 1.107 metres amb un vèrtex geodèsic, i uns minuts més tard al Pi del Cugat, un arbre singular.

Piló dels Senyalets (1.107mts.)
Seguim cap al Clot del Cirer, un oasi de verdor i aigua enmig d'aquest entorn àrid. És una esplanada enclotada i a l'hora protegida, en una part per una bauma, que convida a descansar. Nosaltres aprofitem per dinar i fer una bacaina. Antigament hi havia un cirerer que va donar nom al clot però actualment hi trobem una noguera, que podem trobar florida entre abril i maig. També hi ha un abeurador que recull l'aigua pel bestiar.

Clot del Cirer des de la bauma
Clot del Cirer
Sortim del Clot pel costat oposat d'on hem vingut i poc després girem a l'esquerra, seguint el Barranc de la Font Pudent. Quan arribem dalt, en una àmplia collada, girem a l'esquerra i de nou gaudim d'unes increïbles vistes, ara de l'altre costat de la vall: la Serra Major.

Serra Major
Un bon lloc per fer-hi fotografies. Amb en Julián busquem arreu algun escalador penjat a la paret però no en veiem cap. Seguim pel camí que planeja dalt la cinglera per anar a buscar el Grau de Salfores, marcat com a PR.

Caminant per ponent de la Serra de Montsant
Hem de parar atenció a les marques per prendre el camí que baixa fins arribar al límit del penya-segat del racó de la Missa. El voregem i després entrem al Grau de Salfores. Anem baixant, apropant-nos a les vinyes  del Planet de les Saleres i a la Morera de Montsant, on arribem pel costat oposat d'on hem sortit, també a la part alta del poble.

La Serra del Montsant

Serra de Montsant from Estanislao Oliver on Vimeo.




Punt d'inici: Morera de Montsant
Distància: 13,2 kms.
Desnivell acumulat: 622 mts.
Mapa: Serra del Montsant, editorial Piolet 1:20.000


Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2751522

4/17/2012

Puigsacalm des de Joanetes

Avui pujem al Puigsacalm i al veí Puig dels Llops, des del poble de Joanetes, per la Canal Fosca o Canal dels Ganxos Nous i baixem pel camí del pas dels Burros i el camí dels Ganxos Vells. Era l'únic camí que ens restava fer per arribar al Puigsacalm, dels tants possibles que hi ha, i sens dubte és el més aeri. Hi ha unes vistes increïbles durant tota la ruta i ha merescut l'esforç i el desnivell que hem hagut de superar. Tant al pujar com al baixar ho fem per vies equipades. Havíem llegit que era millor pujar per la Canal Fosca ja que és més vertical i així ho hem fet. Però la via equipada dels Ganxos Vells també l'hem trobada força vertical i hem tardat una bona estona pel fet que som un grup de 15 persones i ens ha calgut esperar-nos els uns als altres.

Mapa Puigsacalm i Puig dels Llops
Hem esmorzat a la fonda Can Barris, a Joanetes. Alguns ho han fet amb una bona tassa de xocolata desfeta recent feta per la mestressa, a la que ja havíem avisat que aniríem a esmorzar. Hem deixat els cotxes a peu de carretera, passada l'església. Començem a caminar en direcció a la sortida del poble, passem de llarg la pista de la dreta que indica la collada de Bracons i prenem el següent camí a la dreta senyalat amb un rètol que diu: Santa Magdalena i Les Olletes 2h. Uns minuts més tard creuem una porta i trobem un nou rètol: Sta. Magdalena i Les Olletes.
El camí va en progressiu ascens i seguim postes de fusta i també marques grogues. Primer arribem al Puig de la Peresa (827 mts.) i seguim pujant, fent ziga-zagues per un camí ben fressat, fins al Puig del Soi (1.024 mts.) Hem ascendit uns dos-cents metres en poc més d'un quilòmetre. Ja hem deixat el bosc darrera nostre i ara tenim davant la impressionant cinglera. El repetidor ens ajuda a identificar el nostre primer objectiu.

Serra del Puigsacalm
Una mica més amunt trobem un gran rètol que diu: "el Barret" i llavors prenem el camí de la dreta. Comença la Canal Fosca o vía equipada dels Ganxos Nous. Primer trobem un calbe de ferro que fa de passamà, després una passarel·la i algunes grapes.

Passamà a la Canal Fosca

Passarel·la a la Canal Fosca
Poc a poc la canal es va estrenyent i ens enfilem gairebé en vertical per ganxos ben col·locats, tot i que la Sandra comenta que n'hi ha un que requereix manteniment. Una mica més amunt grimpem per un camí que surt a la dreta fins l'aresta que ens fa de balcó. Trobem una campana penjada d'un ganxo i gaudim de les increïbles vistes de la Vall de'n Bas i una part d'Olot. Seguim per la canal, ajudats d'un passamà, i arribem fins al coll situat entre les Agulles de Santa Magdalena i el Puig Corneli.

Campana a la Vall de'n Bas

Canal Fosca
Ara girem a l'esquerra, per dins del bosc, superem una roca amb ganxos, creuem una porta i anem a sortir als plans entre l'ermita de Santa Magdalena i el repetidor. Des d'aquí ens dirigim al coll de Joanetes o dels Ganxos pel camí que va per sota del Puig Corneli, amb l'excepció de'n Fermín que també vol fer aquest cim. Hi trobem una barana de fusta ja que el camí és aeri però ample. Al davant se'ns presenta la Serra de Llancers.

Camí sota el Puig Corneli, per Fermín Duràn
Quan arribem al final de la cinglera girem a la dreta i quan ja veiem els rètols del Coll de Joanetes girem a l'esquerra. El cartell ens marca els dos camins cap al Puigsacalm: pel Puig dels Llops, a 30 minuts, i pel Pas dels Burros, a una hora. Nosaltres prenem el primer, a la dreta. Després de caminar uns 500 metres des del Coll girem a l'esquerra i seguim en ascens. Poc després ja veiem l'ample camí que ens ha de dur al cim del Puig dels Llops (1.486 mts.)

Puig dels Llops
Cim del Puig dels Llops i La Vall de'n Bas

Aprofitem que és un cim ample i amb unes increíbles vistes per dinar aquí. Després tornem enrera fins a la base del cim i girem a l'esquerra fins al cim del Puigsacalm (1.514 mts.). Coronat amb un gran pedestal de ciment i una bandera, ens fem les obligades fotos de grup.

El Puigsacalm 
Una vegada fet el cim baixem cap a l'esquerra fins el Collet de Clivillers i aquí prenem un camí que baixa en pendent cap a Sudest. Trobem una corda que ens ajuda a superar un desnivell pronunciat i després d'uns 500 metres girem a l'esquerra i prenem el camí del Pas dels Burros.

Bosc a la Serra del Puigsacalm

Caminant pel Pas dels Burros
Aprofitem un petit mirador per fer-hi una parada. Arribem de nou al Coll de Joanetes i seguim el camí que hem fet abans fins que en una cruïlla trobem un rètol en el camí de la dreta: Ganxos Vells. Prenem aquest camí equipat, en alguns trams bastant verticals, amb passamans metàl·lics i ganxos. És divertit i entretingut perquè s'han de baixar d'esquena, hem d'esperar a que el del davant arribi fins baix per començar a fer-ho nosaltres i això fa que tots participem indicant quin peu o quina mà ha de col·locar i a on. Tot plegat, però, ens fa tardar força estona en superar aquest tram.

Camí equipat dels Ganxos Vells, per Fermín Duràn

Baixant pels Ganxos Vells, per Fermín Duràn
Després encara hem de pujar una mica fins arribar al "Barret". Quan hi arribem girem a la dreta per tornar a fer el camí de l'inici de l'excursió, passant de nou pel Puig del Soi i el Puig de la Peresa, seguint marques grogues fins arribar a Joanetes.

Serra del Puigsacalm des de Joanetes
Ha estat una excursió molt completa, amb passos equipats que sense ser difícils ens han obligat a prestar-hi atenció. Hem fet un cim clàssic per una ruta alternativa i poc transitada, molt aèria i amb bones vistes. Un dia més, estem cansats però amb la satisfacció d'haver suat aquesta ruta i d'haver descobert aquests racons.





Punt d'inici: Joanetes
Distància: 12,2 kms.
Desnivell acumulat: 1.094 mts.
Mapa: Puigsacalm-Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000


Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2610623