4/28/2012

Serra del Montsant pel Grau dels Barrots

La Serra del Montsant atrau només de veure'n les seves dimensions. I també perquè hi trobem un paisatge àrid, feréstec i poc concorregut on es pot gaudir de la solitud. S'intueix la duresa de la vida en altres èpoques i la tradició d'haver acollit ermitans.

Mapa Serra del Montsant i recorregut
Nosaltres comencem l'excursió al poble de la Morera de Montsant. A l'entrada del poble hi ha aparcament per alguns cotxes. I també un bar on hem esmorzat i, tot s'ha de dir, també hem atabalat una mica als amos demanant tots alhora. Ens endinsem en els carrerons del poble per dirigir-nos a la part alta, on trobem una pista formigonada. Girem a la dreta i prenem el camí, seguint marques blanques i grogues. Anem guanyant alçada i si girem la vista enrere aviat veiem, a vista d'ocell, el poble de la Morera.

Morera de Montsant
A la bifurcació ens separem en dos grups: el Julián, la Violeta i l'Eulàlia ens decidim a pujar pel Grau del Carrasclet i la resta del grup van cap al Grau dels Barrots. El Grau del Carrasclet és més vertical, amb dos trams de ganxos a la paret que després, per un forat, et fan endinsar-te en les roques.

Grau del Carrasclet
Darrer tram del Carrasclet
El Grau dels Barrots va per una gran escletxa, amb graons de ferro que faciliten la pujada i després t'endinses en la foscor. Hem de fer una volta a l'esquerra i seguim el camí entre les roques que ens obliga a caminar ajupits.

Grau dels Barrots
Pujant pel Grau dels Barrots
Si el seguim recte anem a sortir a un mirador: La Falconera.

Mirador de La Falconera
Tornem enrere per anar a trobar una gran pedra que, amb graons horitzontals, ens ajuden a passar a l'altra banda, on també hi ha un tram que hem de passar ajupits.

Grau dels Barrots
Sortint d'aquí, on hem estat encaixonats, anem a sortir a una roca que fa de mirador. Per accedir-hi ens ajuda una gran barana metàl·lica, és el Mirador del Priorat.

Mirador del Priorat
Seguim el camí, reforçat amb cables on agafar-se per alleugerir la impressió d'aquells que pateixen una mica de vertígen. Anem a trobar el camí que puja del Carrasclet i ens reagrupem. Ara girem a l'esquerra, direcció nord, on un rètol ens indica la Serra Major i el Barranc Falles. Caminem una estona i quan som dalt d'un cim de nou trobem indicadors: prenem el camí de la dreta indicat cap a la Serra Major. Més endavant trobem un altre rètol que ens indica cap a l'esquerra Els Cabacers i prenem aquest camí, el camí de Capçada, deixant a la dreta el GR 174-1. Aquí, al cor de la Serra, hi trobem una vegetació àrida i escassa, adaptada al clima mediterrani. Principalment vegetació baixa.

Caminant per la Serra del Montsant
Passejant per aquestes muntanyes, en un indret on la nostra vista només observa paisatge, trobem un grup de cinc dones que també han sortit a caminar. La Flor reconeix a una d'elles, l'ermitana Montserrat, i iniciem una entretinguda conversa amb ella. Dóna gust sentir-la parlar de cada racó d'aquesta serra, la del Montsant, que sembla conèixer com si fos casa seva. Bé, de fet és casa seva perquè viu en aquestes terres des de fa més de trenta anys. Viu a l'ermita de Sant Joan de Codolar, a Cornudella de Montsant. I a més del Montsant ens parla de la tranquil·litat d'aquesta serra i de la seva història, i també de l'agitada vida a les ciutats. Parlem una mica de tot i sembla que no trobem el moment de despedir-nos. Abans de fer-ho ens convida a una sortida que li han encomanat organitzar i que es farà en silenci. Ens diu que trobarem la informació a la web del parc. Ens despedim i seguim el nostre camí.

Arribem al Pilós dels Senyalets, una muntanya de 1.107 metres amb un vèrtex geodèsic, i uns minuts més tard al Pi del Cugat, un arbre singular.

Piló dels Senyalets (1.107mts.)
Seguim cap al Clot del Cirer, un oasi de verdor i aigua enmig d'aquest entorn àrid. És una esplanada enclotada i a l'hora protegida, en una part per una bauma, que convida a descansar. Nosaltres aprofitem per dinar i fer una bacaina. Antigament hi havia un cirerer que va donar nom al clot però actualment hi trobem una noguera, que podem trobar florida entre abril i maig. També hi ha un abeurador que recull l'aigua pel bestiar.

Clot del Cirer des de la bauma
Clot del Cirer
Sortim del Clot pel costat oposat d'on hem vingut i poc després girem a l'esquerra, seguint el Barranc de la Font Pudent. Quan arribem dalt, en una àmplia collada, girem a l'esquerra i de nou gaudim d'unes increïbles vistes, ara de l'altre costat de la vall: la Serra Major.

Serra Major
Un bon lloc per fer-hi fotografies. Amb en Julián busquem arreu algun escalador penjat a la paret però no en veiem cap. Seguim pel camí que planeja dalt la cinglera per anar a buscar el Grau de Salfores, marcat com a PR.

Caminant per ponent de la Serra de Montsant
Hem de parar atenció a les marques per prendre el camí que baixa fins arribar al límit del penya-segat del racó de la Missa. El voregem i després entrem al Grau de Salfores. Anem baixant, apropant-nos a les vinyes  del Planet de les Saleres i a la Morera de Montsant, on arribem pel costat oposat d'on hem sortit, també a la part alta del poble.

La Serra del Montsant

Serra de Montsant from Estanislao Oliver on Vimeo.




Punt d'inici: Morera de Montsant
Distància: 13,2 kms.
Desnivell acumulat: 622 mts.
Mapa: Serra del Montsant, editorial Piolet 1:20.000


Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2751522

Cap comentari:

Publica un comentari