3/30/2011

Queralbs - Font de l'Home Mort - Mina Saragossa

En aquesta excursió descobrirem un indret prou desconegut del terme de Queralbs. El nostre objectiu és recórrer la vall d'Estremera visitant la font de l'Home Mort i la cova de les Encantades, encara que a aquesta darrera no hi hem pogut arribar degut a les inclemències metereològiques i a la gran quantitat de neu que hi hem trobat avui.



Mapa Queralbs i recorregut



Mapa Queralbs ICC i recorregut
  
Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Queralbs. Iniciem l'excursió cap a les 10h. Ens dirigim al poble, passant pel davant de l'estació del Cremallera que va a Núria. Fem una primera parada a la plaça del Raig, davant de la canonada que baixa l'aigua de la Font de l'Home mort.  Avui som 27 persones i dos gossos i hem de reagrupar-nos. Creuem el poble en direcció a l'esgésia de Sant Jaume i en els darrers carrers ja trobem els senyals del GR-11 que seguim.


Església de Sant Jaume de Queralbs

Més endavant prenem un corriol per anar guanyant alçada. Està poc transitat i ple d'esbarzers. De nou ens incorporem a la pista, que ens dur a creuar el torrent que avui porta força aigua. Més endavant trobem un indicador de la Mina Pepita, una explotació de ferro iniciada l'any 1.900, primer signe de l'acció minera de la zona. Aviat deixem la pista i el GR s'enfila a la dreta. Passem per davant de la casa del Plaus i ens apropem a la Font dels Plaus, amb un senyal de fusta, que ens indica que som a 1.510m.


Casa dels Plaus
Són dos quarts de dotze. L'ambient està "carregat" i alguns suem força. Seguim pujant de forma progressiva fins a situar-nos sota els cingles de l'Andreu, des d'on ja comencem a gaudir de bones vistes de la Vall d'Estremera.

Cingles de l'Andreu
El riu de Tosa no el veiem, però ens acompanya durant força estona el soroll de l'aigua que flueix. Al costat del camí trobem una petita cabana de pedra. Creuem un petit torrent i comencem a endinsar-nos al bosquet de Montegosa. Comencem a trobar clapes de neu. Poc després arribem al Roc de l'Oreneta.



Marques de GR-11
Un bon lloc per fer una parada i abrigar-nos una mica, el temps comença a canviar. El cel està cada vegada més fosc i des d'aquí ja veiem el fons de la vall, tota plena de neu. També veiem alguns isards.


Isard

Ara el paisatge ha canviat, s'ha tornant més rocós i ja veiem aprop el riu Tosa que fa bonics salts d'aigua. En un tram estret hi trobem una barana feta de ferro. Cap a tres quarts de dues arribem a la font de l'Home Mort.


Vall d'Estremera

Font de l'Home Mort

En aquest punt toca decidir si seguim el camí cap a la cova o prenem el camí de tornada. Decidim continuar tot i que el cel no presagia res de bo. El camí puja fort pel costat dret de la reclotxa de les Eugues. Comencen les primeres relliscades degudes a la neu i comencen a caure els primers flocs de neu. Ja portem una estona pujant i costa prendre la decisió de renunciar al nostre objectiu, però el temps va empitjorant i pensem que el més assenyat és prendre el camí de retorn. Baixem fins al riu on aprofitem per dinar, però el calabruix que comença a caure no ens permet acabar-lo. Ens posem les capelines i decidim retornar.


Reclotxa de les Eugues

Pont de la Font de l'Home Mort

Creuem el pont i prenem la pista que recorre l'altra vessant de la vall en aquest punt ja deixem el GR. En poc menys de mitja hora arribem a la Mina Saragossa. Iniciada l'any 1894, s'hi extreia pirita arsenical.


Cartell Mina Saragossa

Des de la mina sortia un aeri que descendia fins la caseta de l'aeri i des d'aqui es transportava per la via de vagonetes de sang Fins a la Farga.

Entrem dins la mina. La llargària és considerable, uns 413m, encara que no arribem al final. Els frontals no i·luminen gaire i el terra es ple d'Aigua. Però caminem el suficient com per tenir la sensació de que som al cor de la muntanya, tal com diu el nostre amic David.


Entrada a la Mina Saragossa

Continuem per la pista fins un corriol que surt a l'esquerra.Està senyalitzat amb un cartell de fusta arran de terra (camí dels miners) i amb marque grogues.


Camí dels Miners

Camí dels Miners

Mentre baixem s'escolten alguns trons així que alleuguerim la marxa.
El camí baixa fent marrades fins arribar a un petit pont de ferro que creua de nou el riu de Tosa.


Pont sobre el riu Tosa

En aquest punt aprofitem per visitar la bauma que allotjava els treballadors de la mina. Una mica més endavant trobem les restes de la casa de l'aeri. Continuem per on antigament es trovava la via de sang, on les vagonetes eren tirades per matxos. A la nostra dreta veiem l'impresionant estret del Forn.


Camí de l'antiga via de vagonetes de sang

Ja només ens queda retrobar el camí de pujada, amb marques de GR, i seguir-lo fins al poble. En aquest punt la pluja ja és molt debil i surt el sol.


Arc de Sant Martí

En uns 20 minuts som un altra vegada a Queralbs. Com que hem arribat abans del previst aprofitem per estar una estona davant de l'església de Sant Jaume de Queralbs.
A vegades, quan anem a la muntanya, potser volem fer un cim, potser volem banyar-nos en un llac o, com en aquest cas, potser volem arribar a unes coves, però el temps atmosfèric també forma part de l'excursió. En aquest cas, el temps no ens ha permès aconseguir el nostre objectiu però ens ha obsequiat amb un doble arc de Sant Martí sobre el Serrat de la Quera.


Grafica de desnivell

Vista satèl·lit






Situació: Ripollès
Punt d'inici: Queralbs
Distancia: 14 km
Desnivell acumulat: 690 m
Mapa: Puigmal-Vall de Núria ed Alpina

3/25/2011

Ascenció al Mont-roig

L'ascenció al cim del Mont-roig és una ruta que s'acostuma a fer en dues etapes, però la Marta i el Carles ens proposen matinar i fer-la en un sol dia i aquí  comença la nostra excursió. Bé, el nostre propòsit és arribar fins al vèrtex geodèsic, que és el què ha estat escollit pel repte dels "100 cims" que organitza la FEEC.




Mapa Mont-roig i recorregut
  

Tavascan
 
Som al mes de juliol. Fem nit en un hotel de Tavascán que ens permet esmorzar a les 6.00h. És un bufet lliure molt complert. També ens faciliten el telèfon d'un taxi TT, per a 7 persones, que ens recull a les 7h. La resta van amb el tot-terreny d'en Pep. Sortim de l'hotel i mig adormits mirem cap al cel. Està estrellat, sembla que tindrem un bon dia.
A la sortida del poble de Tavascan ens espera el taxi tot-terreny que ens acompanyarà fins a Quanca, on deixem els cotxes aparcats per la tornada. Iniciem el trajecte en tot-terreny per la pista poc transitable que va a la Pleta Palomera. Primer creua el riu Tavascan i tot fent giragonses va guanyant força altura. El taxi ens deixa en una corva abans de que la pista se’n vagi definitivament cap al nord.


Riu d'Escobes

Està aclarint el dia quan comencem a caminar, a dos quarts de vuit. Prenem el corriol que surt a mà esquerra i que ens durà a creuar el riu del Port en una pujada poc progressiva. Després el nostre camí s'ajunta amb el que ve de la cabana de Pleta Palomera. El camí segueix ben marcat en travessar la torrentera d'Escobes o de Mariola. Anem trobant fites.


Cabana a la Pleta del Fangassal

Després d'una hora i mitja de camí arribem a la Pleta del Fangassal, on hi ha una cabana. Travessem el torrent de la Ribereta. Com que aquest any ha plogut força ve ple d'aigua i ja comencen les relliscades. Després anem a trobar el torrent de la Roia de Mollàs. L'aigua baixa formant esglaons, com si fos una escala. El paisatge no pot ser més bonic.


Fites al camí

Torrent de la Roia de Mollàs

Fa dues hores i mitja que caminem i arribem al Clot de l'Escala. Ara girem cap al sud i ens trobem una graonada natural en forta pujada que separa la ruta del primer estany. Primer veiem la cascada de Llavera i després l'estany del mateix nom, a 2.190m.
Abans d'arribar a l'estany girem a mà dreta i pujem per una torrentera. Quan arribem al collet ja veiem el refugi metàl.lic del Mont-Roig i l'estany inferior de la Gallina.


El cim del Mont-roig al fons


Pleta de l'Arenal

Refugi metàl.lic del Mont-roig

Hem de creuar l'estany per la sortida d'aigua i amb el què ha plogut hem de fer mans i mànigues per creuar-la: fora botes, fora mitjons, ens arremanguem els pantalons, fiquem les cames dins l'aigua i ens mullem fins als genolls.


Creuant la sortida d'aigües de l'estany inferior de la Gallina

Seguim en direcció sud, tot guanyant desnivell, sense camí, deixant el torrent a la dreta. El creuem abans d'arribar a l'estany Mitjà de la Gallina. Són dos quarts de dotze i el sol ja escalfa de valent.
Voregem l'estany i iniciem ja el pronunciat pendent cap a la Collada de Mont-roig. Ara ja no podem seguir el camí perquè hem d'anar evitant una pala de neu que puja molt dreta. Aquesta setmana hi han hagut desprendiments que van provocar la mort d'un excursionista i anem amb molt de compte.



Estany mitjà de la Gallina
 

Estany superior de la Gallina




Boniques vistes de l'estany inferior de la Gallina
  
Decidim flanquejar-la pel seu costat més estret. Enfilem amunt, ja en el darrer tram caminant per la tartera, que si bé es fa dur ens veiem compensats per les vistes de totes les vessants.

Arribem al vèrtex geodèsic (2.847m) a les dues del migdia. Hem arribat al nostre destí. Des d'aquí es veuen aprop els dos pics que formen el cim del Mont-roig (2.864 m i 2.858 m).


Arribant el vèrtex geodèsic del Mont-roig

La tornada la fem pel mateix camí. Al refugi metàl.lic hi trobem gent de la UEC d'Horta. Avui fan nit i demà pujaràn al Mont-roig pel costat dret.

Quan som caminant per Lo Fangassal comença a ploure amb poques ganes. Mirant cap a Tavascan, però, es veuen núbols de tormenta. Després sabrem que la forta pluja que ha caigut ha provocat petites esllavissades a la carretera de Tavascan i ha trencat canonades. Hem tingut molta sort de no tenir la tormenta al damunt.


Un moment de descans a la baixada

Quan arribem a la pista que ens durà a Quanca no ens espera el taxi. Ara la fem caminant. Després de poc més de dotze hores arribem al cotxe cap a les 8 del vespre, força cansats, Sembla que les cames ja caminen soles. Però tenim la satisfacció d'haver aconseguit el nostre objectiu i d'haver conegut un racó del nostre país que ens ha captivat. Donem les gràcies a la Marta i el Carles per haver-nos donat a conèixer aquesta ruta i cedir-nos algunes fotos (Creuant la sortida d'aigües de l'estany inferior de la Gallina, Estany superior de la Gallina).



Grafica i desnivell


Vista 3D





Situació: Pallars Sobirà, Vall de Cardós
Punt d'inici: Quanca
Distància: 19,5 kms
Desnivell acumulat: pujada 1.238, baixada 1.430 mts
Mapa: Pica d'Estats Mont-roig Ed. Alpina

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1378414







3/20/2011

Roca Forcada i Catllaràs

Feia temps que teníem pensat fer aquesta ruta pel Catllaràs. És una zona prou desconeguda amb relleus moderadament abruptes i encisadors. Durant la ruta visitarem quatre balconades excepdionals: la Roca del Castell, la Roca de la Lluna, la Roca del Joc i finalment la Roca Forcada. En aquesta excursió ens acompanyen els nostres amics Elisabet, Francesc, Montse, Glòria, Josep i Xaro, als quals donem les gràcies.



Mapa Catllaràs i recorregut
  
Iniciem la ruta al Monestir de Lillet, que es troba a l'est de la Pobla de Lillet. No hi ha gaire espai per aparcar, així doncs deixem els cotxes al marge de la pista. Aquí enfilem pel PR C-52 en direcció SO. De seguida trobem l'ermita de Sant Miquel, que és una de les poques ermites romàniques de Catalunya de planta rodona.


Ermita de Sant Miquel

Seguim el camí i pujem a la Roca del Castell, coronada amb una bonica creu i des d'on tenim unes bones vistes.




Roca del Castell
 

Roca del Castell

Baixem de la Roca i seguim el PR per un bosc de pins, fins a trobar la pista. La seguim fins el xalet del Catllaràs, obra de l'arquitecte Gaudí, que a principis del segle XX allotjava tècnics i treballadors de les mines de carbó. Actualment l'edifici és una casa de colònies.


Xalet del Catllaràs


Deixem la pista per seguir el PR que ara es converteix en camí i ens endinsem en una fageda. Quan arribem al Collet Fred trobem un cartell que ens indica el mirador de la Roca de la LLuna i hi pujem. A dalt trobem un mapa que ens ajudarà a identificar totes les muntanyes que tenim davant nostre. Tenim magnífiques vistes de bona part dels Pirineus, la Serra del Cadí i el Pedraforca, avui ben blancs per les nevades d'aquesta setmana.


Roca de la lluna

Desfem el camí fins al Collet Fred i prenem la pista a mà dreta, seguint encara les marques de PR, durant un quilòmetre i mig. Ara el PR deixa la pista i s'endinsa per un camí que surt a mà esquerra. Anem pujant i arribem a una zona de prats anomenada el Joc de la Pilota, perquè allà era on els miners estrangers jugaven a futbol amb la gent local, que no coneixia aquest esport. És per això que l'equip de futbol de La Pobla de Lillet és el segon més antic d'Espanya. Ara deixem el PR i busquem el camí que surt, a mà dreta, i que puja molt dret.  Trobem una xemeneia per on hem de grimpar per fer el cim. Dalt de la Roca del Joc (el mapa de Mongrony l'anomena Roc de la Mare de Déu) i el ICC Roca de la Devesa Llosana trobem una bonica creu i una imatge de la Mare de Déu. De nou ens envolten unes increïbles vistes.

Roca del Joc



Pujant pel PR-52

Grimpada a la Roca de Joc


Cim de la Roca del Joc
Baixem de nou al prat. Ara tornem enrere pel PR i en uns 600 mts. el deixem. Prenem en canvi el camí de la creu blanca i groga, que indica que el PR no és per aquí, en sentit NE. Ara seguim marques grogues. Trobem la Mina d'Arderiu i arribem a la pista, que prenem a mà dreta, fins el Collada d'Arderiu.



Mina d'Arderiu
  

Aquí deixem la pista i comencem a pujar per un camí marcat amb fites que enfila entremig dels boixos.


Pujant a la Roca Forcada

Poc després canviem de direcció per anar a trobar la carena i en els darrers metres canviem de nou de direcció per arribar al primer pollegó rodejant-lo per la dreta per un camí fàcil. El dia és esplèndit, amb bona visibilitat. Aprofitem per dinar, el lloc bé mereix quedar-s'hi una estona. Ja sense motxilles i després de dinar ens apropem al segon pollegó per un camí força estret i aeri amb un estimball vertiginós en la seva cara nord.


Roca Forcada

Cim de la Roca Forcada

Baixem de nou a la Collada d'Arderiu i busquem un camí en direcció N marcat amb una fita. Comencem baixant de forma molt directa. El camí és força perdedor i la vegetació poc a poc l'està fent desaparèixer. Anem trobant fites que ens indiquen que anem en la direcció correcta. En aquest punt la conversa gira entorn el fet de què eines com els blogs i wikiloc afavoreixen la difusió de camins perquè no quedin en l'oblit i s'acabin perdent.


El cami es Perdedor

Trobem una cruilla encara que per la gran vegetació no ho sembla. Deixem el camí que segueix recte i prenem el de la dreta. Anem baixant per l'esquerra del torrent. Ens sobta molt trobar-nos un cotxe molt antic aprop del torrent i ens preguntem com ha pogut arribar fins aquí. Seguim baixant en direcció a la masia de Junyent fins que arribem a una pista força ampla i ja neta de vegetació.


Cotxe abandonat al cami

Ens relaxem una mica al veure que anem per bon camí. Seguim per la pista i caldrà creuar un parell de cops el rec de Junyent. Degut a les fortes pluges de la setmana toca treure's el calçat y creuar-lo. Som al mes de març i l'aigua està molt freda. Ara ja només ens queda seguir la pista per arribar al lloc d'inici de l'excursió.


Creuant el Rec de Junyent

Preparant aquesta ruta hem trobat diferències entre els dos mapes que recullen la topografia de la mateixa zona: Catllaràs-Picancel i Montgrony-Fonts del Llobregat, ambdós de l'Ed. Alpina. El primer és més actual i els camins s'acosten més a la realitat. Diferències o oblits amb els topònims són per exemple el Roc de la Mare de Déu i la Roca del Joc, que no coincideixen.


Grafica de desnivell

Foto 3D





Situació: Berguedà
Punt d'inci: Monestir de Lillet
Distància: 17 km
Desnivell acumulat: 900 mts
Mapa: Catllaràs Picancel, Ed. Alpina 1:25000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1550030