1/28/2012

Estanys del Carlit amb raquetes de neu

Aquest cap de setmana hem anat a fer una excursió amb raquetes de neu pel llac de les Bulloses i els seus voltants, considerat un espai natural, a la Cerdanya francesa. L'accés en vehicle és controlat durant tot l'any per tal de preservar l'entorn però tot i així és un lloc concorregut, segurament per la bellesa del paisatge i la proximitat del Carlit. A l'hivern no es pot arribar en cotxe fins al llac, l'hem d'aparcar al Pla des Avellans, i llavors arribar fins el llac de les Bulloses i el refugi ja és tota una excursió. Un vegada al llac hi ha un munt de recorreguts per triar i nosaltres hem decidit apropar-nos als estanys del Carlit, gelats en aquesta època de l'any. Pel retorn al Pla dels Avellans també hi ha diverses opcions i nosaltres hem pres la de baixar per la mateixa carretera, avui amb neu, i que ofereix un bonic entorn.

Mapa Les Bulloses i recorregut
Deixem el cotxe al Pla dels Avellans, a la carretera D60, ja que a l'hivern la barrera és tancada aquí i ja no és possible l'accés amb vehicle. Hi ha poca neu però està força gelada així que ja ens posem les raquetes. Tornem per la carretera que hem vingut i prenem el camí que surt a la dreta, creuem el riu, avui glaçat, i ens dirigim al peu del telecadira dels Avellans. A la dreta trobem un rètol de fusta que ens indica el camí: Coll del Pam, Llac de les Bulloses. Anem seguint marques grogues.


Espai Natural de les Bulloses
El camí va en progressiu ascens per dins del bosc. Trobem un altre rètol: GR-10 Llac de les Bulloses. Després de dues hores caminant arribem a l'estany de la Pradella, també glaçat, i aprofitem l'esplanada que hi ha al costat del refugi lliure per fer una parada i dinar. Seguim pel mateix camí i trobem un altre rètol: Bucle de la Pradella. Més endavant un altre que diu: Llac de la Bullosa 30 minuts. Seguim fins arribar al Pla de les Bones Hores des d'on ja veiem el llac de la Bullosa. Arribem fins la presa i ja ens treiem les raquetes perquè no hi ha neu. La creuem, fem les fotos del llac amb els cims dels Peric al fons i ens dirigim al xalet-refugi de les Bulloses on fem nit.


Arribant al Pla de les Bones Hores

Llac de Les Bulloses
El refugi és força acollidor. Ens han acomodat en una habitació doble i una de quatre persones, amb estufa elèctrica. El sopar, a les 7 de la tarda, el trobem normalet: puré de verdures, pollastre amb suc i mousse. I en el menjador, on hi sopem unes 40 persones, només se senten els crits i les rises d'una noia francesa que trenquen la tranquil·litat del lloc. Després de sopar fem una partida de scrabble i cap a les deu el responsable del refugi ens diu que ja va sent hora d'anar a dormir.


Estany del Viver
Diumenge anem fins els estanys del Carlit. Sortint del refugi anem a creuar la presa del llac de la Bullosa i passem per davant de l'Hotel Les Bones Hores, que deixem a la dreta. Hi trobem un gran rètol indicador: Els llacs del massís del Carlit. Ens indiquen les possibles rutes: Pic del Carlit 3h 30min. Bucle dels estanys del Carlit, variant 9 llacs: 2h 30min. variant 12 llacs: 5h.


Estanys del Carlit
El camí va pel bosc, en ascens, i després d'una hora caminant arribem a l'estany de Viver, també gelat tot i que no sembla que el gel tingui gaire gruix. Seguim el camí, fins l'estany de les Dougnes, a uns 2.230 mts. Des d'aquí són impressionants les vistes tant cap als Puig Peric com cap al carismàtic Carlit i també cap a la vessant sud dels Pirineus. Sobretot avui que el dia és clar i el cel no pot ser més blau. ´

El cim del Carlit al fons
Bucle dels estanys del Carlit
Teníem pensat fer una excursió circular però en David suggereix tornar pel mateix camí ja que el paisatge és més maco i així tindrem la visió des d'un altre punt de mira. Sense pensar-ho més tornem per on hem vingut.

Estany de Dugnes
Els Puig Peric al fons
Arribem al refugi per recollir les coses de dormir, que ens han permès guardar al menjador durant l'excursió del matí. Aprofitem per fer un descans i un cafè i ja iniciem el camí de tornada. Com que a la carretera hi ha força neu decidim tornar per aquí. En algun tram ombrívol inclús ens hem de tornar a posar les raquetes perquè el terra és gelat. Caminem uns 4,5 kms de carretera fins arribar al punt on vam aparcar els cotxes.


Estanys del Carlit amb raquetes from Estanislao Oliver on Vimeo.





Punt d'inici: Pla dels Avellans (hi arribem per la carretera D60 que prenem en una rotonda abans d'arribar a Mont-Louis
Distància: 18,6 kms.
Desnivell acumulat: 686 en ascens, 890 en descens
Mapa: Cerdanya ed. Alpina 1:50.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2433146

1/16/2012

Excursió a la Serra de Montgrony

Avui hem anat d'excursió a la Serra de Montgrony, situada al Ripollès, i hem fet un dels seus cinc cims, La Covil. Tots els cims ténen una altitud propera als dosmil metres i La Covil, en concret, en fa 2.002,5 mts. segons l'ICC. A nosaltres és el cim que més ens agrada per les vistes que té, tant cap al sud perquè es divisen totes les serres que hi ha des del Lluçanès fins a Montserrat i també fins el Montseny, com cap a la vessant nord on podem identificar tantes muntanyes del Pirineu. D'entre elles hi ha el carismàtic Puigmal i el massís de Núria-Ulldeter.

Caminant per terres del Comte Arnau hem volgut visitar el forat de Sant Hou, una profunda gruta amb una curiosa llegenda. També ens ha agradat visitar l'ermita de Sant Pere i acabar l'excursió al Santuari de la Mare de Déu de Montgrony.

Mapa de Montgrony i recorregut
D'altres vegades en aquesta època el paisatge era predominantment blanc i fins i tot ha estat un lloc ideal per a fer raquetes de neu, però aquest any no hi ha ni una sola clapa. I fa uns quaranta dies que no plou així que el color del paisatge és més aviat terrós i apagat. Però les vistes, els boscos i els llocs per on hem passat mereixen l'esforç de la nostra caminada.


Caminant per la carretera a Gombrèn
Esmorzem a Gombrèn, en un bar que hi ha a la plaça del Roser. Després amb els cotxes anem fins el Santuari de Montgrony i els deixem a l'aparcament. D'aquí comencem a caminar per la carretera en direcció Gombrèn. Creuem el torrent de Sant Ou i passat el revolt trobem una pista que surt a mà dreta, va a les Viles Xiques i a Meians. Nosaltres la prenem però només per uns pocs metres. Busquem un camí que enfila per entre les pedres, cap a la dreta. A l'inici no hi trobem senyals, només petjades, però més endavant hi anem trobant marques vermelles i algunes fites.

Prat de l'Amorriador
Després d'uns 30 minuts caminant arribem al Collet de les Eres i creuem la tanca metàl·lica. El camí gira a l'esquerra seguint el filat. Aviat trobem una bifurcació. Ambdós camins et porten al Camp de l'Ordi. Fem un gir a la dreta i seguim pujant. Arribem al Prat de l'Amorriador. Fem una parada espontània doncs hem sortit del bosc i les vistes ja atrauen la nostra atenció. Un munt de serres i muntanyes apareixen davant nostre. A la llunyania ens crida l'atenció les muntanyes de Montserrat i també el Pedraforca i la Serra del Cadí. Darrera nostra el Puig de Coma Ermada i La Covil, el nostre objectiu.

Vistes del Pedraforca i la Serra del Cadí
Seguim amunt cap al torrent de Font Flequer i cap al Coll de Coma Ermada. Creuant les Costes dels Anyells trobem sis bidons que s'omplen d'aigua d'una font i un abeurador. Una bonica postal per als fotògrafs.

Caminant cap al Coll de Coma Ermada
Quan som al coll deixem el camí de l'esquerra que porta al cim del Costa Pubilla i prenem el de la dreta, seguint la valla, i arribem al cim de La Covil.

Pujant a La Covil
Els Pirineus des de la Serra de Montgrony
Al cim de La Covil hi ha una creu de ferro i també una porta de fusta per passar a l'altra banda del filat, però més endavant i curiosament en un lloc inferior en altitud hi ha una gran fita amb un rètol de fusta que diu: La Covil (2.001 mts.). En canvi tant el mapa de l'Alpina com el de l'ICC la situen a 2.002,5 mts. justament on hi ha la Creu. Fem la foto de rigor i després de gaudir de les increïbles vistes marxem perquè fa força vent i fred.

Pujant a La Covil amb el Costa Pubilla al fons
La Covil
Ens dirigim cap a la vessant nord de la serra, en pronunciat descens i cap al refugi lliure de La Covil, que ja veiem. El refugi és a peu de pista, però és molt precari i no es troba en gaire bon estat. Aprofitem l'esplanada per dinar, però ja desapareix el sol en aquesta vessant i marxem.

Baixant cap al refugi de La Covil
Vessant nord de la Serra de Montgrony
Prenem la pista a mà dreta, en direcció al Coll Pan, on hi arribem en uns 15 minuts. Som de nou a la vessant sud i caminem per una pista que s'ha fet fa poc temps. En arribar al final de la pista, a la Creu de Dalt, trobem que han col·locat una valla metàl·lica sense porta. Hem de creuar la valla perquè hem de seguir el camí que baixa, primer cap a S i després SE, pel mig d'un bosc de pi negre. Anem trobant marques taronges i grogues i alguna fita, tot i que el camí és perdedor. Passem també per una fageda amb boix. Més endavant una marca groga en un gran faig ens fa girar a la dreta, després un gir a l'esquerra i de nou girem a la dreta i ja sortim del bosc, som als Plans de Feners. També aquí hi trobem un abeurador.

Plans de Feners
Girem a la dreta i prenem un camí que després es converteix en una pista pedregosa enmig d'una fageda. És el camí de Monegals. Arribem als Plans de Monegals i girem a la dreta, tenint davant nostre, imponent, la Serra de Montgrony. El camí va fent ziga-zagues i ascendeix per una fageda. Creuem diverses portes que anem trobant i arribem al Coll Roig. Hi ha un rètol que ens indica on som, a la Baga Fosca. Veiem una pista que va a Castellar de N'Hug. Nosaltres la creuem i enfilem pel camí que està indicat amb un rètol: Santuari de Montgrony i Castellar de N'Hug.

Coll Roig
Faig a la Serra de Montgrony
Més endavant trobem un altre rètol que ens indica el camí de la dreta: Forat de Sant Hou i Santuari de Montgrony, i nosaltres el prenem. Poc després un nou rètol ens indica el forat, a la nostra esquerra, a dos minuts aproximadament. Ens apropem a veure el Forat, un avenc de més de 74 metres de profunditat i amb una curiosa llegenda del Comte Arnau.

Forat de Sant Hou
Seguim baixant fins arribar al camí que passa pel damunt del refugi de les Planelles i el prenem a l'esquerra. És un camí pedregós, arrambat a la paret de roca i sovint protegit per una barana. Som al camí del Mal Pas, que en el darrer tram passa per damunt de la carretera que va a Gombrèn.

Camí del Mal Pas
Arribem al pla de Sant Pere des d'on gaudim d'una increïble posta de sol darrera la silueta del Pedraforca. Si mirem cap a l'ermita de Sant Pere veiem que està acompanyada d'una preciosa lluna quasi plena. Ambdós postals són el millor regal per a la vista a l'acabar l'excursió. També fem una visita a l'ermita de Sant Pere.

Sant Pere de Montgrony
Santuari de la Mare de Déu de Montgrony
Ja s'està fent fosc i baixem al Santuari, on visitem la capella de la Moreneta. Acabem l'excursió al bar de l'hostatgeria, un lloc molt acollidor, i fem la tertúlia abans de despedir-nos. Avui les opinions han coincidit força, la ruta i les vistes ens han agradat molt.




Situació: Ripollès
Lloc d'inici: Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, aprop de Gombrèn
Distància: 15 kms.
Desnivell acumulat: 860 mts.
Mapa: Montgrony, Fonts de Llobregat, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2374729