Santuari de Finestres, Castell i Puigsallança

Avui l'excursió ens du a la Serra de Finestres, a la Garrotxa, endinsant-nos en fagedes i alzinars, per arribar als seus punts més alts: el Santuari de Finestres, las restes del Castell i el cim del Puigsallança.

Mapa Santa Pau-Santuari de Finestres-Puigsallança

Esmorzem a Can Pauet, situat al carrer Major del poble de Santa Pau, i des d'aquí mateix comencem l'excursió. Girem pel carrer del pont, arribem a la plaça de baix, ens dirigim als afores del poble i passem pel costat del cementiri. En arribar a la carretera trobem un rètol: Santuari de Finestres, i girem a la dreta. El camí passa a tocar de la masia de Can Polier i poc a poc ens anem allunyant del poble.

Santa Pau

És un dia molt fred, la temperatura baixa dels zero graus i el paisatge apareix tot gebrat. Nosaltres ens hem posat els guants per no glaçar-nos les mans. Creuem el Ser, avui sense aigua, i uns deu minuts més tard trobem una cruïlla i prenem el camí del mig. Passem per la casa de Mel-i-Trau. Trobem un rètol que diu: No Passeu i una cadena que ens barra el pas i a l'esquerra de la cadena unes marques grogues amb fletxes indicant-nos el camí. Arribem al Collet de Can Gordi. Trobem una pista que surt a l'esquerra però nosaltres seguim ara per la pista asfaltada. Passem vora una casa abandnada, El Cargol, i poc després arribem a la masia abandonada de La Ginebreda.

Faigs a la Serra de Finestres

Sempre que passem per aquí fem una parada. Tot  que només resten algunes parets un pot imaginar com era la masia i la vida aquí fa segurament bastants anys. A l'era de la masia fem un gir pronunciat a la dreta, tot seguint marques grogues, fins a trobar un camí que prenem a la dreta. Més endavant trobem un altre camí que ens creua i les marques grogues ens indiquen que l'hem de prendre a l'esquerra. Ara anem per un camí empedrat fins arribar a una cruïlla: prenem el camí de la dreta, que ascendeix tot seguint el torrent de la Salgueda.

Fageda a la Serra de Finestres

El camí, que en algún tram fa ziga-zagues és força empinat. Més tard, quan ja veiem el coll aprop, trobem un rètol que ens indica el camí de tornada cap a Santa Pau i també cap a Sant Aniol de Finestres. Nosaltres seguim pujant per anar a trobar el coll, ara ja per dins del bosc, una preciosa fageda. En arribar al coll, anomenat Forat de l'Ovella, que el forma una petita bretxa, ens apropem per veure les vistes de l'altre vessant, sense passar-hi.

El Forat de l'Ovella

A la mateixa vessant d'on venim, a l'esquerra de la bretxa, anem a buscar uns ganxos que ens ajuden a superar el desnivell i a pujar dalt de la cinglera per on hem de seguir.

Pujant pels ganxos al Forat de l'Ovella

Passem per l'Oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni, i prenem el camí de la dreta que transcórrer per la vessant sud en un atapeït alzinar. En poca estona arribem al Santuari de Finestres, situat en un extrem del cingle i mirador excepcional de la Serra de Finestres.

Serra de Finestres

Santuari de Finestres

Després de visitar el santuari i el refugi lliure que hi ha, ens dirigim a la part del darrera, pujem per les roques i seguim el camí, de vegades pel bosc i en alguns trams empedrat, que ens durà al peu d'unes roques que ens fan d'escales de l'antic Castell de Finestres. Pujem dalt del petit turó, rodejant-lo, fins arribar al lloc on queden les poques restes del castell. Hi trobem en canvi un passebre i un mirador excepcional, si el dia és clar, des d'on veiem els Pirineus. Nosaltres identifiquem el Massís del Canigó, el més alt vora el mar.

Des del Castell de Finestres admirem els Pirineus

Tornem pel mateix camí, fins al coll, i baixem pels ganxos. Ara ja no desfem el camí sinó que, prenent el camí de l'esquerra ens proposem pujar el cim del Puigsallança. el més alt de la serra. Més endavant trobem uns rètols de fusta en un arbre, que ens indiquen la direcció del cim. Fem un gir pronunciat a l'esquerra i anem a buscar la cresta, que seguim. El camí fa ziga-zagues però està ben marcat, per dins d'un espès bosc. Arribem a una cruïlla de camins: deixem el que va a Lleixa del Favar, Costabella, i prenem el que segueix recte cap al Puigsallança.

Castell i Santuari de Finestres

Un vèrtex geodèsic ens indica que som al cim, de 1.026 mts. La vegetació que ens envolta no ens permet gaudir de les vistes, tot i que ho hem fet mentre hi pujàvem per la carena, així que el cim en sí no té res d'especial. Més tard trobem un nou rètol indicant el camí d'on venim, el Puigsallança, i girem a la dreta per un camí que descendeix per la fageda.

Fageda a la Serra de Finestres

Anem a trobar un racó del bosc on hi entri el sol per poder dinar i el trobem vora un parell de grans faigs, prop del cim del Faig Rodó.

Dinant al Faig Rodó

Desfem un tram de camí, girem a l'esquerra i seguim les fites que ens fan endinsar-nos de nou a la fageda. Quan sortim del bosc arribem a una esplanada on espantem els cavalls que pasturaven tranquil·lament.

Cavalls a la Garrotxa

Poc més endavant i abans de l'inici del camí, anem a trobar a la nostra dreta una porta que creuem i baixem per les marrades. Aquí ja començem a trobar castanyers. Trobem una cruïlla però nosaltres seguim el camí que baixa.

Baixant per les marrades, a la Serra del Grau

Som en una roureda força tupida i ens crida l'atenció el Galzeran, perl seu intens color vermell. No fem cas dels camins que creuen i seguim recte, tot i que el camí va pujant i baixant en desnivell, passant pel coll de Maria. Arribem a la casa dels Colls, que deixem a la dreta. Pel costat esquerra del filat i passant una tanca, anem baixant fins el camí de terra. En la propera cruïlla prenem el camí de l'esquerra, caminem pel costat d'una casa amb uns enormes eucaliptus. A l'arribar al final d'aquest cercat girem a la dreta i després a l'esquerra. Poc després girem a la dreta, pel GR, i arribem de nou a Santa Pau quan ja s'està enfosquint.

Santa Pau, La Garrotxa

Aquesta és una excursió recomanable de fer a la primavera o a la tardor, quan es pot gaudir especialment dels colors de les fagedes que anem trobant. Però també a l'hivern es gaudeix del paisatge com nosaltres ho hem fet, i també del fred!



Santa Pau-Santuari Finestres from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Santa Pau
Distància: 14,7 kms.
Desnivell acumulat: 773 mts.
Mapa: Garrotxa, Zona Volcànica, Parc Natural, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3682057

Pic d'Aillary i llac d'Arlet

Aquest estiu, durant la nostra estada pels Pirineus, vam passar uns dies a la petita i sorprenent Vall d'Aspe. Aquí les muntanyes són d'un verd intens i, és clar, el secret està en el seu clima plujós. Diuen que la naturalesa és sàbia i no ha donat a aquesta vall cap muntanya que arribi als tres mil metres d'altitud, així doncs no atrau gran quantitat de muntanyencs per aquest motiu i es respira una tranquil·litat immensa.

La Vall d'Aspe

Nosaltres vam allotjar-nos en el càmping municipal Le Gave d'Aspe, situat en un tranquil espai vora el riu, als afores del petit poble d'Urdos. És molt econòmic i acollidor, regentat per gent agradable que ens va recomanar l'excursió que avui expliquem. També al centre d'informació La Maison du Parc, a Etsaut, ens van facilitar informació interessant, recomanant-nos l'excursió pel "chemin de la mature".

Mapa i recorregut al Pic d'Aillary i refugi d'Arlet

Comencem l'excursió a l'aparcament d'Espelunguère. Des d'Urdos s'hi arriba prenent la N134 direcció el coll de Somport i en arribar a Les Forges d'Abel es pren la carretera a mà dreta. Deixem la central elèctrica a la dreta i seguim fins l'aparcament per una pista. Hi ha un rètol que diu: refugi d'Arlet 3h i 40 minuts però aquest temps no coincideix amb els temps parcials que indiquen els rètols que anirem trobant durant el camí. Nosaltres tardarem 3 hores i 20 minuts incloent les parades per menjar, descansar i fer fotos. Al poc de caminar ja passem pel costat de la bonica cascada d'Espelunghère. Seguim amunt pel costat del riu i trobem un pont. No el creuem sinó que girem a la dreta, per on ens indica el rètol cap al refugi. No prenem la pista, sinó que seguim un camí que puja directe, marcat amb blanc i vermell per dins del bosc, que finalment ens durà a la pista.

Bosc d'Espenlunguère

La prenem a la dreta i la seguim mentre va canviant el paisatge. La pista es transforma en un camí de sorra vermella i ens trobem envoltats de muntanyes i prats, increïblement verds, i una cabana és la única construcció.

Cabana Grossa

La Vall d'Aspe

La cabana, habitada per una família, és una formatgeria. Hi passem per davant i seguim el camí fins que en un revolt, quan creua el riu Covecq, decidim fer una parada per esmorzar. Seguim el camí, ara ja amb un paisatge de pastura i una verdor que captiva la vista. Caminem sobre els 1.900 metres d'altitud mentre que els pobles de la vall són sobre els 900 mts, avui sota els núvols mentre que nosaltres gaudim d'un dia bastant assolellat. Després sabrem que a Urdos no han vist el sol, ha estat un dia tapat, molt ennuvolat.

Cap al Coll de Lapachouaou

Els cims de la Vall d'Aspe

Passem prop la cabana de Lapachouaou i també pel coll del mateix nom, on hi arribem després de dues hores de camí. Prenem el camí de l'esquerra, sentit oest, i ja veiem la cabana del Gorg Sec, cap a on anem. És un lloc de peregrinació de molts fotògrafs que busquen fer nocturnes i el lloc bé s'ho mereix. La cabana està emmarcada en ambdós costats per pronunciades cingleres i al fons un mar de núvols cobreix el fons de la vall.

La cabana del Gorg Sec en un marc excepcional

Passem també per la cabana de Caillaous on trobem un rètol: al refugi d'Arlet 40 minuts. El camí recórre la muntanya de Banasse a mitja alçada, fet que ens dóna una perspectiva particular. En arribar a la base de la muntanya d'Arlet fem un gir cap a sudoest i ja veiem el llac d'Arlet, un preciós llac, el refugi i el Pic d'Aillary, el nostre darrer objectiu.

Llac i refugi d'Arlet

Deixem les motxilles al refugi i anem a fer el cim més lleugers. Tot plegat no arriba a una hora en pujar i baixar.

Regugi d'Arlet i el cim del Midi Ossau al fons

Pujant al pic d'Aillary

Pujem al coll d'Arlet des d'on les vistes a ambdues vessants ja és increïble, i girem a mà dreta fins al cim. En el darrer tram, per terra vermellosa, s'ha d'anar més en compte. Una gran fita ens marca el cim. Un cim a 2.215 metres, al cor dels Pirineus, rodejat de muntanyes i un paisatge impressionant per totes bandes.

Pic d'Aillary, 2.215 mts.

Baixant del Pic d'Aillary

Refugi i llac d'Arlet

Al tornar fem un merescut bany al llac, dinem i tornem pel mateix camí. Si bé a l'anada ja havíem identificat el Midi Ossau que sobresurt d'entre les muntanyes, ara ens acompanya durant tot el trajecte, des de la llunyania. Al camí anem creuant amb gent que van al refugi a fer nit. Fan la travessa de "La senda de Camille" , van cansats i amb ganes d'arribar. Sovint ens pregunten quan els resta per arribar-hi.

El Midi Ossau des de la Vall d'Aspe

Tornem a passar per la cabana Grossa, la formatgeria. Ara els nens són en un petit gorg que fa el riu, passant-s'ho d'allò més bé fent una remullada. Un mica més endavant trobem una pista asfaltada a mà esquerra i que també du a l'aparcament. La prenem pensant que arribarem abans perquè estem cansats, però no és així. No recomanem prendre-la, hauria estat més encertat tornar pel mateix camí. En arribar, una visita i un bany a la cascada i com nous.

La Vall d'Aspe

Caminant per la Vall d'Aspe

Som uns privilegiats per haver conegut aquest racó. El Pic d'Aillary no és un tres mil, però la ruta per arribar-hi mereix un lloc especial al nostre blog.



Aillary from Estanislao Oliver on Vimeo.


Lloc d'inici: Aparcament d'Espelunguère
Distància: 20,8 kms.
Desnivell acumulat: 1.048 mts.
Mapa: Ossau - Valle d'Aspe, IGN 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3065734

Pica del Canigó

Ja fa temps que volíem pujar el cim del Canigó, muntanya simbòlica per als catalans: és part de la nostra història i de la nostra terra. En Francesc ens va preparar la logística de l'ascensió, des de Marialles. Així doncs divendres 12 d'octubre ens arribem amb cotxe fins al refugi. Hem pres la pista que surt des del poble de Castell, a França, i després d'uns quilòmetres i uns quants revolts arribem al darrer aparcament junt al refugi de Marialles. La pista no és en gaire bon estat  i, tot i que el nostre cotxe és alt, tardem una bona estona en fer-la. El refugi està situat en un bonic indret des d'on es tenen unes bones vistes del nord del Pirineu Oriental.

Mapa i recorregut Pica del Canigó

El refugi és acollidor, amb dues grans habitacions, gruixuts matalassos i dutxa d'aigua calenta, tot un luxe. El guarda és amable i el sopar força abundant. Hem compartit taula amb una parella de Tarrassa, que estan fent la volta al Canigó amb bicicleta, i amb en Joan i en Miquel, catalans del Vallespir. Ens expliquen, amb tristor, com han viscut el fet de que el govern francès hagi nomenat el massís del Canigó un "Grand Site de France" amb la grafia catalana, sense tenir en compte el nom rossellonès: Canigù.
- "Ens han robat una de les nostres coses més preuades, el nom del massís, a canvi de que sigui gran lloc de França", ens diu en Joan.

Refugi de Marialles

L'endemà, ben d'hora, iniciem l'excursió en la cruïlla de camins que hi ha al costat de l'aparcament. Deixem el camí que va a Prats de Molló i prenem el GR-10 que està indicat amb un rètol que diu: xalet de Cortalets 15,5 kms. El camí planeja per dins del bosc i després d'una estona creuem el torrent de la Lipodère per un petit pont de fusta. Al llarg del camí anem trobant tanques per vaques, que anem tancant al nostre pas. Creuem el barranc dels Set Homes. Està aclarint el dia i ja comencem a gaudir dels colors de la tardor.

Caminant pel GR-10

Després de poc menys d'una hora de camí arribem al Coll Verd on hi trobem un rètol de fusta que ens indica que som a 1.861 mts. A mesura que avancem el camí es va obrint el bosc, tot i que encara ens sorprèn els colors dels bedolls, alguns d'un groc intens i d'altres ja totalment marrons. Treiem les càmeres de les motxilles i ens entretenim El camí ara ens fa descendir i creuem el riu Cady, que tot i dur poca aigua l'hem de creuar ajudant-nos dels bastons perquè les pedres es mouen al trepitjar-les.

Creuant el riu Cady

El camí fa un gir i arribem fins a una cruïlla on hi trobem un rètol: el camí de l'esquerra, el GR, va cap a Els Cortalets, i el de la dreta cap al "Pic du Canigou" que és a dues hores. Així doncs nosaltres prenem el camí de la dreta, ara amb marques grogues fins al cim. Poc després ja sortim del bosc, hi ha pocs arbres i ara el camí és voltat de matolls. Passem vora el refugi Aragó, avui tancat per risc d'enfonsament.

Al fons el refugi Aragó

Des d'aquí ja tenim bones vistes de la vall i el cim del Puig Sec, però encara no veiem el cim del Canigó, amagat darrera la Cresta de Quazemi. Seguim pujant progressivament passant pels Plans de Cadí.

Plans de Cadí

Creuem el riu i el camí va seguint el relleu de la muntanya. Anem a trobar la Portella de Valmanya, per una pedrera on el camí ascendeix fortament fent ziga-zagues. En apropar-nos se'ns presenta davant nostre, imponent, la Pica del Canigó amb un cel ben blau que l'envolta. Es pot identificar el cim perquè s'hi veu un puntet de colors que com més tard veure són les senyeres i cintes penjades de la creu que corona el cim.

Camí cap a la Portella de Valmanya

Massís del Canigó

Sense arribar a la cresta, el camí fa un gir cap a NO. Passem per una cruïlla on un rètol ens indica que el camí de la dreta va cap al xalet de Cortalets per la Cresta de Barbet i el que nosaltres seguim va a Cortalets passant per la Pica del Canigó, el nostre objectiu d'avui. Ens indica també que hem caminat 8.6 kms des del refugi de Marialles. Passem per la Bretxa de Durier, amb una creu que la identifica i una caiguda impressionant cap a la vessant nord, i arribem al peu de la xemeneia.

Grimpant per la xemeneia del Canigó

La xemeneia

Ja fa estona que caminem junt amb un munt de gent que va i ve, però aquí a la xemeneia s'ha de fer torns per alternar la gent que baixa i els que pujem perquè és estreta. Nosaltres decidim deixar les motxilles en un costat per facilitar la grimpada. Les marques grogues ens faciliten la pujada. Una pujada, gairebé vertical, d'uns 75 metres d'alçada aproximadament, que fan de bon fer perquè la roca forma un munt d'esglaons desordenats.

Taula d'orientació al Canigó

Arribem al cim, ple de bat a bat, i hem de fer cua per fer-nos una foto amb algun dels símbols que hi ha. Un grup de catalans, emocionats, no paren de cantar Els segadors pujats al damunt d'un piló de pedra amb una taula d'orientació de ceràmica.

La Pica del Canigó

També per fer-nos una foto amb la creu de forja hem d'esperar. Les vistes des d'aquí, cap a totes bandes, és impressionant. Avui la boira baixa no ens permet veure, en direcció sud, més enllà del propi massís. Cap al nordest, quan la boira escampa una mica veiem el mar i la costa francesa.

Vistes des del cim del Canigó

Ja fetes les fotos baixem, de nou per la xemeneia, tot alternant amb els que pujen. La intenció és tornar pel mateix camí per on hem vingut, però quan passem per la pedrera, i com que hi ha fites per tot arreu, prenem un camí que baixa més directe i que ens cansa més fins arribar als Plans de Cadí.

Bosc, boira i colors al Canigó

Des d'aquí ja tornem a fer exactament el mateix camí de tornada, que s'ens fa llarg pel cansament però ens regala unes increïbles postals amb els colors de la tardor. Ens retrobem amb en Joan i en Miquel, que tornen de fer el Tretzevents i intercanviem impressions.

Bedolls al massís del Canigó

Tornant del Canigù

Sol, tarda, bedolls i tardor

Si conèixer és estimar avui estimem més la nostra terra. Canigó o Canigù, avui ha estat un dia especial per a nosaltres.
- Visca Catalunya! - diu en Julio, de l'Argentina, al despedir-se
- ...lliure! - respon en Miquel, de Ceret
A reveure, companys!


Canigó from Estanislao Oliver on Vimeo.

Lloc d'inici: refugi de Marialles
Distància: 18,5 kms.
Desnivell acumulat: 1.111 mts.
Mapa: Massif du Canigou 1:25000 ed  IGN

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3482759

Volta al Midi d'Ossau i llacs d'Ayous

En aquesta ocasió combinem dues rutes: una volta al Midi d'Ossau i una volta pels llacs d'Ayous. La muntanya del Midi d'Ossau és una d'aquelles que tots els muntanyencs coneixem per la seva original silueta, que ens resulta tant atractiva. La forma la lava solidificada d'un vell volcà, avui inexistent, que acaba en dos pollegons. Una silueta que s'identifica fàcilment, inclús en la llunyania, i que es torna màgica quan la veus reflectida en un dels llacs d'Ayous: el llac Gentau.

És una excursió excepcional i diferent en cada estació de l'any, amb el desaventatge que només en els mesos d'estiu és oberta als vehicles la carretera que arriba fins a Bious-Artigues. O bé amb l'avantatge que aquest dificultat d'accés la fa menys transitada i per tant la preserva del desgast humà. Nosaltres iniciem l'excursió un dia de juliol al pàrquing de dalt de Bious-Artigues.

Mapa i recorregut: volta al Midi d'Ossau i llacs d'Ayous

Hi ha un munt de rètols i ens fixem en un d'ells: Lacs d'Ayous 2 hores. Passem vora el llac, per una pista empedrada. És un passeig agradable que fan moltes famílies. Després de mitja hora caminant arribem a la bifurcació de camins, just abans del pont de Bious. Aquí comença la ruta circular pels llacs d'Ayous i que es pot fer en qualsevol dels dos sentits. Pel camí de la dreta un rètol ens indica que els llacs són a 1 h 30 minuts i nosaltres el prenem. Fins aquí el paisatge és maco, però a partir d'aquí a nosaltres ens sembla espectacular, fins al final de l'excursió, amb racons irrepetibles. Ara el trajecte és per camí i ens endinsem al bosc, de pujada.

Ruta dels llacs d'Ayous

En una clariana del bosc passem aprop de la cabana du Col Long d'Ayous. Seguim pujant fins que trobem el primer dels llacs, el de Roumassot, a 1.845 mts. El deixem a la nostra esquerra i seguim el camí que va pel costat del riu, fent petits salts d'aigua.

Llac Roumassot

Ruta dels llacs d'Aoyus

Passem pel petit i bonic llac de Miey i arribem al llac Gentau, a 1.947 mts., el nostre objectiu d'avui. Hem tardat exactament dues hores i hem caminat uns 5 kms. Havíem llegit que els llacs de la Vall d'Ossau són increïblement blaus i en canvi els de la veïna Vall d'Aspe són verds. Avui podem comprobar-ho perquè el llac Gentau presenta un color blau intens, rodejat per un entorn increïblement verd i unes muntanyes excepcionals, entre elles el Midi d'Ossau, que tant i tant ens agrada. Un dels motius pel que hem decidit fer nit al refugi d'Ayous, vora el llac Gentau, és poder veure el Midi d'Ossau reflectit en aquest llac quan arribi la tarda i tambe gaudir de la posta de sol. És un indret realment únic, molt freqüentat també pels fotògrafs.

Llac Gentau i Midi d'Ossau

Ens presentem al refugi tot i que no podem instal·lar-nos fins les 5 de la tarda. Són molt amables i ens permeten deixar les motxilles. Així doncs anem a passar el dia vora el llac, on ens donem uns quants banys ja que al refugi no hi ha dutxa. Dinem i passem el dia.

Un refrescant bany al llac Gentau

La tarda l'aprofitem per pujar al coll d'Ayous. Si haguéssim pujat amb temps hauríem pogut pujar al cim d'Ayous, però s'apropa l'hora de sopar i decim tornar. Des del coll, a més de poder veure l'altra vessant, gaudim d'unes bones vistes dels llacs d'Ayous, el Midi d'Ossau i tota la vall.

Vistes des del Coll d'Ayous

Quan arriba l'hora tant esperada, poc abans de sopar, tots els muntanyencs que farem nit al refugi som fora gaudint de la posta de sol i fotografiant-la. Nosaltres volíem fer també fotografies d'estels a la nit però la boira que va apareixent no ens ho permet. No ens hem pas decebut d'aquest paisatge inesperat: no hi ha paraules per descriure'l i fem un munt de fotografies de les formes que fa la boira al voltant del Midi. No ens cansaríem de mirar l'espectacle, és com un somni.

Llac Gentau

Midi d'Ossau refelctit al llac Gentau

El capvespre, el Midi d'Ossau i el llac Gentau

L'avís que el sopar és a taula ens fa tornar a la realitat. Sort que el menjador del refugi té una gran finestra amb vistes al Midi i ens permet veure com va arribant la nit. Una nit ennubolada. Potser el destí ens avisa que hem de tornar una vegada més per poder veure els estels.
El sopar al refugi és senzill però abundant: brou de carbassa o de xampinyons, molta pasta, molta carn, pa casolà i pudding de cafè o de xocolata. Compartim taula amb en David, un noi francès que va de travessa, un noi italià que fa el GR-10 i un grup de catalans que també fan la volta al Midi d'Ossau però l'han iniciat a Formigal. El noi italià ha menjat tot el que han posat a taula i encara li ha semblat poc. Ell va de travessa i no ha dinat, és increïble la gana que te.

Comença el dia a Ayous

Esmorzem a 2/4 de vuit i cap a 2/4 de nou marxem. Des d'aquí hi ha diverses possibilitats per fer la volta al Midi. Nosaltres ho fem passant per tots els llacs d'Ayous, una ruta que ja coneixem i que ens agrada molt. Així doncs ens dirigim a la part del darrera del refugi, en el sentit oposat d'on vam venir i trobem un rètol que ens indica el camí cap al refugi de La Pombie, a 4 hores. Creuem el riu i enfilem pel camí que va fent ziga-zagues i va guanyant alçada. Trobem una bifurcació i prenem el camí que creua el riu i deixa el llac Bersau a la dreta. Ja comencem a entretenir-nos fent fotos perquè la boira d'avui fa d'aquest indret un lloc màgic.

Llac Bersau

En David, que ha sortit més tard que nosaltres, s'uneix i caminarem junts unes hores. Més endavant trobem un altre petit llac i davant nostre apareix ja el Castérau, un cim fàcil d'aquells que tenim pendent de pujar encara. No és pas un cim conegut però a nosaltres ens agrada identificar-lo quan el veiem, i ho fem en relació a la posició que té respecte del Midi d'Ossau. Seguim caminant i comencem a baixar quan veiem en una cruïlla propera un rètol que ens indica el camí cap a Bious-Artigues. Durant una estona seguim en aquesta direcció mentre seguim la ruta pels llacs.

Llum i boira a Ayous.

Passem vora el llac Castérau, als peus del cim del mateix nom, però en aquests moments ja no el veiem per la boira. A la cruïlla abans d'arribar a les cabanes de la Hosse girem a l'esquerra, deixant les cabanes a la dreta. Després prenem un camí que baixa cap a la dreta, bastant paral·lel a la pista però pel camp. En una esplanada decidim menjar alguna cosa però les vaques s'apropen per olorar-nos les motxilles i el menjar. S'apropen tant que ens incomoden fins al punt que decidim marxar fugint d'elles. Quines confiances!

Caminant vora el riu Bious

Creuem un pont i anem cap a la cabana de Cap de Pount. Passem a tocar de la cabana i creuem el torrent per unes pedres col·locades expressament. Primer el camí ascendeix progressivament, fent algunes ziga-zagues, i està marcat amb algunes fites fins arribar al filat. A partir d'aquí fem un gir a la dreta i el camí va perpendicular al pendent durant força estona, tram que nosaltres fen en una hora i mitja, fins arribar al llac Peyreget. Quan som a mitja alçada el camí passa per una canal i després per la petita cabana de Peyreget.

Pujant cap a Peyreget

En la cruïlla prenem el camí de l'esquerra i arribem al llac Peyreget, a 2.074 mts. Una marmota ben situada en una roca vora el llac ens dóna la benvinguda. És confiada i es manté quieta fins apropar-nos a ella, però finalment decideix amagar-se. Aquí tornem a trobar-nos amb en David. Tots tenim el dubte de si arribar fins al refugi de la Pombie pel coll de Peyreget i veure el cim del Midi d'Ossau de ben aprop, o bé fer una volta amb menys pendent rodejant la muntanya de Peyreget. No tenim informació sobre el camí, però la primera opció ens tempta més, sobretot veient la pedrera que hem de pujar i que no sembla difícil. Però com passa sovint a la muntanya, no sempre el camí es veu sencer des de baix, i quan hem pujat un tram, després d'un replà, veurem que la pedrera continua.

Llac Peyreget i cim del Midi d'Ossau

Bé, deixem el ellac Peyreget rodejant-lo i deixant-lo a la nostra esquerra, per anar a buscar el camí que puja per la pedrera. Està marcat amb fites tot i que de vegades costa veure-les entre tanta pedra. En una hora aproximadament, des del llac, arribem al Coll de Peyreget (2.320 mts.), des d'on gaudim d'unes impressionants vistes del cim del Midi d'Ossau.

Pedrera pujant al Coll de Peyreget

Cim del Midi d'Ossau

És la vegada que ens hem apropat més al cim i veiem també els tres cims secundaris a més dels dos cims principals. Iniciem el descens cap al llac de Pombie. Passem per un parell de petits llacs enclotats en les roques i en arribar al final del segon llac creuem la sortida d'aigües i ja veiem des de lluny el refugi.

Baixant del coll de Peyreget al llac de Pombie

Llac i refugi de Pombie

Baixem fins al llac, que rodegem, i passem per davant del refugi. Tot l'entorn és ple de gent: uns passegen, altres monten les tendes, alguns es reparen per escalar i altres mengen vora el llac. Nosaltres aprofitem per dinar i seguim la nostra ruta, caminant de nou per la pedrera que ens ha de dur al coll de Souzon.

Pedrera i camí cap al "Col de Souzon"

Primer el camí planeja i quan s'apropa al coll fa pujada. Els cims que el rodejen, la boira, la sol·litud i els isards fan aquest indret especial. Passat el coll el camí descendeix mostrant-nos aviat un nou paisatge. Bé, de fet hi ha un munt de camins però tots es retroben. Enrera deixem les pedreres per anar a trobar pastures, el riu Magnabaigt que fa bonics meandres i cavalls que es sorprenen de la nostra presència i que protegeixen les seves cries.

Baixant del "Col de Souzon"

 El camí segueix al llarg de la vall, amb continus girs que baixen en pronunciada pendent, creua el riu i caminem fins el Pla de la Ouebe.

Camí cap al Pla de la Ouebe

Ja hem perdut força alçada, passem aprop del turó de Magnabaigt i ens endisem al bosc. Arribem a una cruïlla i prenem el camí de la dreta, tot i que sembla que ambdós camins duen al mateix lloc. Seguim baixant pel bosc, fins arribar a un extrem de l'aparcament on tenim el cotxe, a Bious-Artigues.



Volta al Midi d'Ossau from Estanislao Oliver on Vimeo.
Lloc d'inici: Aparcament Bious-Artigues
Distància: 22,5 kms.
Desnivell acumulat: 1.370 mts.
Mapa: Mapa Pirenaico: Midi d'Ossau 1.15000 ed. Sua 

Tarck: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3079250