4/17/2011

Vidrà-Puigsacalm

Pujar al Puigsacalm és una gran tradició excursionista. S'hi pot accedir per diversos camins i nosaltres avui hem decidit fer-ho per l'antic camí de Vidrà. Aquesta ruta és menys concurreguda que d'altres i passa per dues comarques, ja que Vidrà pertany a la d'Osona i el Puigsacalm a la de la Garrotxa.



Mapa Puigsacalm i recorregut
Per fer l'excursió deixem el cotxe a la plaça Marià Vila i esmorzem al bar Els Caçadors que hi ha a la mateixa plaça. Des d'aquí ja comencem a caminar i ens dirigim al final del poble, direcció llevant. Hi trobem un rètol que ens indica el camí del Puigsacalm i pocs metres després, a tocar del magatzem de la serradora, un altra rètol que ens indica que hem de prendre el camí que baixa a l'esquerra. Aquest camí és ben fressat. Creuem dues portes i anem a raure a la pista que va a Sant Bartomeu i que està asfaltada en alguns trams.



Tanca al sender
La seguim a l'esquerra i en pocs metres prenem el camí que surt a mà dreta. Hi ha un cartell que indica: Puigsacalm i Torrent dels Rónecs. El camí creua el riu Ges i trobem un altra cartell metàl·lic que ens assenyala la Collada de Bracons.


Riu Ges
Trobem dos camins i nosaltres seguim el de baix, amb marques de GR, que ens porten a creuar el Torrent dels Rónecs. Seguim a l'esquerra on hi un rètol que ens indica la direcció del Bac del Rónec i el Collet de la Fenaiola. Passem una tanca de fusta i arribem a una pista que prenem a l'esquerra. A pocs metres hi ha un nou desviament indicat a la dreta cap a Puigsacalm.


Cartell indicador
El camí puja fins a trobar una pista que prenem a l'esquerra i en pocs minuts trobem un desviament a la dreta indicat amb un rètol que diu Puigsacalm. El seguim, endintsant-nos en una fageda, fins arribar al Collet de la Fenaiola.


Collet de la Fenaiola
A l'altra vessant del Collet hi trobem un nou rètol: Vila de Bosquerons i Puigsacalm, amb marques blanques i verdes. Prenem aquest camí. Ara la vegetació canvia, hi trobem boixos i roures. El camí està força emboscat i planeja. Passem per una font i per darrera de les cases de la Vila de Bosquerons.



Font de la Vila de Bosquerons
 

Vila de Bosquerons
Una vegada passada la darrera casa hi ha un rètol que indica La Canal i Puigsacalm i prenem aquest camí. Més dendavant trobem un nou desviament i nosaltres prenem el camí de baix a la dreta. Creuem els camps fins a trobar un nou indicador. Creuem el Torrent de les Torrentetes, prenem al camí de l'esquerra, creuem una tanca de fusta i seguim la pista que va per la fageda.


Salamandra al Torrent de les Torrentetes
A pocs metres trobem una fita a mà dreta i enfilem amunt per aquest corriol, ara bastant fet malbé a causa de les ventades. Hi ha troncs a terra i el camí és poc marcat. Va fent ziga-zagues fins arribar a la casa de La Canal.


La Canal
Passem per darrera la casa i prenem el camí de l'esquerra que segueix paral·lel al Torrent dels Pigots i que és força perdedor. Aquí recomanaríem haver seguit el camí direcció est, marcat amb un indicador i que també va a Sant Bartomeu. En algun moment perdem les marques que seguíem, sens dubte embadalits pel paisatge que ens envolta.


Flors al camí
Ja veiem l'ermita de Sant Bartomeu que presideix tota la Vall. Cap a l'oest, al fons, veiem el Santuari de Bellmunt al final de l'allargassada Serra.


Bonics racons

Sant Bartomeu de Covildases
Retrobem la pista que ara seguim. En una corba tancada hi trobem un abeurador. Prenem el corriol que hi ha a l'esquerra i que en pocs metres arriba a la bauma de la Comassa.


Bauma de la Comassa

Tornem al camí principal, per seguir-lo, i ens du a creuar un torrent i una tanca de fusta. Passem per davant de la casa de Sant Bartomeu. Hi ha tres gossos que fa estona que borden, però estàn lligats.


Camí principal
Passada la casa trobem una cruïlla de camins. Nosaltres prenem el de l'esquerra, presidit per un rètol que indica: Font Tornadissa, Puigsacalm i Collada de Bracons. Després passem una porta i arribem a la font de Sant Bartomeu. Nosaltres prenem ara el camí de la dreta, per davant de la font, i per una estona deixem les marques de GR. Ara el camí passa per una fageda i anem a parar a la pista que ve de la Collada de Bracons. La seguim a l'esquerra, fins arribar a la font Tornadissa.


Camí a la font Tornadissa

Font Tornadissa
Si fins ara gairebé hem fet sols tot el recorregut, ara ja trobem força gent. Seguim trobant nombrosos rètols indicant, entre d'altres indrets, sempre el cim del Puigsacalm. Passem pel Collet de Clivillers i finalment arribem al Puigsacalm, de 1.514 metres d'alçada.



Rassos de Manter
 

Puigsacalm
Avui el dia està encalitjat però així i tot tenim bones vistes de la Garrotxa, la Serra de Llancers, el Collsacabra al fons i la Vall del Riu Fluvià. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, la bandera catalana i una creu. Després de fer les fotografies obligades al cim, iniciem el retorn pel mateix camí, aquesta vegada sense deixar les marques de GR fins arribar a la casa de Sant Bartomeu. Aquí prenem la pista que va fins a Vidrà i que recorrerem durant uns sis quilòmetres. A peu de vista hi ha l'ermita de Sant Bartomeu de Covildases. Avui fa un sol d'aquells que enlluerna, però de la Garrotxa vénen núvols carregats de trons i decidim alleugerir la marxa. Hi ha previsió de xàfecs per aquesta tarda. La pista va seguint paral·lela a la Riera de Sant Bartomeu, de vegades fent bonics i petits gorgs. En una cruïlla trobem un rètol que indica que el camí de la dreta va a La Fageda i La Canal però no el prenem sinó que seguim la pista. Creuem el torrent i passem una tanca. Més endavant, a la dreta, trobem el salt de la Vila Vella.


Salt de la Vila Vella
Seguim la pista fins que trobem de nou, a l'esquerra, el corriol fressat que a l'inici de l'excursió hem baixat. Ara ens toca pujar-lo fins arribar a la serradora de Vidrà. Ja som de nou al poble. Els trons no han cessat i ja comencen a caure les primeres gotes de pluja.


Roure de la creu de l'Arç i núvols amenaçadors





Gràfica de desnivell





Situació: Osona
Punt d'inici: Vidrà
Distància: 21 km
Desnivell acumulat: 1066 m
Mapa: Puigsacalm Bellmunt, Ed. Alpina

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1603948

4/06/2011

Volta a Malanyeu

Malanyeu és una petita i accidentada vall situada a la Serra del Catllaràs. A més d'un petit nucli de cases i una església hi trobem una trentena de masies disseminades pels voltants. Passos com el Griell de Cal Pigot, el Grapissot o el Mal Pas ens ajuden a superar alguns trams complicats.



Mapa Malanyeu i recorregut
 Avui hem quedat a la Fonda Anglada, a Malanyeu. L'Empar i el Dani han dormit aquí i la resta ens hi presentem sobre les nou del matí per esmorzar plegats. El Dani està molt il·lusionat en mostrar-nos aquesta ruta.


Malanyeu
Després deixem els cotxes on acaba la carretera asfaltada, davant de les Escoles. Ja des d'aquí veiem la vall de Malanyeu que ens envolta i que avui recorrerem per dalt. Comencem a caminar per la pista fins que trobem a mà dreta un rètol que diu: Camí del Graell de Pujals. Prenem aquest camí que anem seguint, marcat amb pintura groga.


Camí del Graell de Pujals
Més endavant ja trobem el rec del Graell, que ens acompanya durant una estona. Quan ja sentim el soroll de l'aigua que cau amb força, senyal que ens apropem al salt. Trobem una canal estreta de pedra, anomenada de diverses formes segons la font: Grau de les Escales, Griell de Cal Pigot o el Graell.


Griell de Cal Pigot
El lloc està molt enclotat i és humit. El primer tram té graons cavats a la pedra tosca i està equipat amb una corda; després hem de salvar un pas complicat, sobretot per als més baixets, i finalment hi trobem una escala metàl·lica. A dalt hi trobem un forat a la roca que al traspassar-lo ens permet veure un bonic salt d'aigua, el salt del Griell de Cal Pigot.


Salt del Griell de Cal Pigot

Part superior del salt del Griell de Cal Pigot
Com que som una bona colla, vint-i-cinc persones, hem tardat una bona estona en superar aquest tram. Continuem amunt, seguint les marques grogues, per damunt de la roca que hem travessat. Ara seguim pel camí, tot passant per un bosc de pins i boixos. D'entre els arbres ja podem veure Malanyeu. Trobem un petit pas, equipat de nou amb una corda per superar-lo.


Trobem una corda al camí
Poc després arribem a la Foradada. És com una finestra amb un petit balcó amb bones vistes dels cingles de la Garganta i els de Vallcebre i al fons el Puigllançada. Avui no tenim gaires bones vistes ja que el cel està encalitjat.


Arribant a la Foradada

La Foradada
Seguim pujant en progressiu ascens, ran de cinglera en direcció sud, fins que el camí canvia de rumb en direcció NE per anar a trobar el Pla de les Barraques. Des d'aquí tenim bones vistes dels cingles de la To.


Marques grogues al camí

Cingles de la To
Ara travessem una petita fageda i arribem a la Collada de la Batllia, un prat herbós amb bones vistes del Sobrepuny, on aprofitem per menjar alguna cosa, beure una mica i fer una merescuda aturada.


Collada de la Batllia
Seguim pel camí cap a dalt del Serrat de Fullerachs (1.665m), una zona ampla i herbada, ara amb vistes de les dues vessants. Poc després arribem al Portell del Porc i enfilem cap al punt més alt del nostre recorregut, el Cap de la Baga de Cabanelles (1.684m).


Arribant al Portell del Porc

Cap de la Baga de Cabanelles
Seguim el filat i les marques de PR, al qual ens hem incorporat. Ara ja iniciem el suau descens, primer pel bosc i després per la carena fins al Turó del Crisp. Des d'aquí uns pocs ens apropem a veure la bauma. S'ha d'intuir una mica el camí. És una bauma petita, però mereix la pena apropar-s'hi. Desfem el camí fins a retrobar la resta de gent.


Bauma del Crisp
Més endavant trobem un rètol que indica que Malanyeu és a 5,3km. Ara deixem per una estona el PR i seguim de nou marques grogues. Nosaltres prenem, a mà esquerra, un camí que baixa per la frondosa fageda. És agradable sentir el soroll que fan les fulles a les nostres passes. Arribem al Grapissot, un tram equipat amb un passamà.


Fageda

El Grapissot
Després enllacem amb el camí que ve de Sant Romà de la Clusa, el PR C-129. Ja són dos quarts de dues, hi ha gana i decidim que aquesta cruïlla és un bon lloc per dinar.


Flors al camí
Després prenem el PR a mà esquerra. Trobem una porta de filat i més endavant una altra. De nou una cruïlla, amb un cartell que ens indica que podem arribar a Malanyeu en 3,3km o bé en 6 km. Nosaltres prenem el llarg, seguint encara el PR i caminem pel Serrat del Mill, de principi a fi, sempre per camí ben marcat. El camí de vegades va per la vessant sud, la Solana Gran, i de vegades per la vessant nord, la Baga de Lavaiol, ja amb vistes de Sant Julià de Cerdanyola. El camí es va accidentant, amb petites grimpades i desgrimpades i de vegades s'estreta. Arribem al replà on trobem un cartell indicador: Malanyeu 4,3km.


Serra del Mill

Serra del Mill
Abandonem el PR que ens duria a Sant Julià de Cerdanyola. Ara el camí va arran de cinglera i en uns minuts arribem al Mal Pas. Seguim les marques grogues i arribem a la Creueta. És un bon mirador amb una gran creu de fusta. L'estampa és molt maca amb la creu i el Pedraforca al fons.


La Creueta
Continuem la baixada, ara per una roureda, fins arribar a una casa de nova construcció. Prenem el camí que ens du a sota del cingle de la Pona i arribem al torrent de Malanyeu. Els més atrevits decidim remullar-nos-hi els peus. L'aigua és molt freda i això ens fa sentir com nous.


Casa del Llomar
 Després passem per la casa del Llomar i ja només ens cal seguir la pista per arribar al lloc d'inici.


Gràfica de desnivell

Mapa satèl·lit





Situació: Berguedà
Punt d'inici: Malanyeu, les Escoles
Distància: 15 km.
Desnivell acumulat: 830 m.
Mapa: Catllaràs Picancel, Ed. Alpina

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1592545