7/01/2011

La Vall de Gerber

Avui hem anat a la Vall de Gerber, una preciosa vall de l'Alt Pirineu, a la zona perifèrica del Parc Natural d'Aigüestortes. Hem vist un munt de petits estanys i l'estany de Gerber, conegut per les seves impressionants aigües blaves, que no ens ha decebut.



Mapa Vall de Gerber i recorregut
 Per iniciar aquesta excursió prenem la carretera que va des d'Esterri d'Àneu al port de la Bonaigua, a la vessant de la comarca del Pallars Sobirà. Deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació d'esquí de La Peülla, a la cota 1.900m.

Travessem el torrent de la Bonaigua, deixant a la nostra dreta el remuntador, i ja trobem un cartell indicador: Estany de Gerber 1h 30m. El camí va pujant suaument, en direcció sud. Durant una estona caminem per prats, sense perdre de vista la carretera a la nostra esquerra.



Carretera cap al Port de la Bonaigua
Després de poc més d'un quilòmetre ja comencem a endinsar-nos al bosc, d'arbres de pi negre i abets. Creuem el torrent i ja la pendent comença a fer-se més pronunciada. Després donem la volta a una tartera i arribem a l'estanyola de Gerber, a 2.033 metres. Reflectit a les seves aigües veiem els cims que l'envolten.


Estanyola de Gerber
Passem pel costat de l'estanyola i seguim el camí. Més endavant, en una bifurcació de camins, trobem un nou rètol indicadormetàl·lic que ens indica la direcció del refugi Mataró i la Vall de Gerber. Poc després arribem a l'estany Petit, a uns 2.120 metres d'altitud. Ja ens crida l'atenció el color intens de les seves aigües.


Estany Petit de Gerber
Ja fa una hora i deu minuts que caminem. Tot i que som al més de juny fa una calor que aclapara. Així doncs ens decidim a donar-nos un bany en aquestes aigües cristal·lines i glaçades. Una excursionista que passa pel camí i ja va de retorn al veure'ns ens diu que som uns valents. Potser sí que ho som, però la realitat és que després del bany et sents com nou, amb forces per seguir caminant sense importar si el camí és de pujada. Seguim el camí, ben marcat, que deixa l'estany a la nostra dreta i que de nou ascendeix, pel barranc de Gerber, per anar a trobar l'estany de Gerber. És un paratge impressionant, un racó on el cim del Puig de Gerber, el Pic de Loredo i el Pic de Seròs s'hi reflecteixen, imponents. Al fons es distingeixen també les Agulles de Saboredo.


Estany de Gerber

Estany de Gerber
És temps de parar-se a gaudir de l'espectacle i fer algunes fotografies. El color de les aigües de l'estany canvien segons la posició des d'on el mires. D'aprop són ben transparents. Decidim continuar el camí, que ara s'enfila fins a creuar un torrent que forma un salt d'aigua . En un dia assolellat l'arc de Sant Martí apareix permanent, com formant part del mateix salt, enganxat a la roca negra. Quan hi passes pel costat l'aigua t'esquitxa. Nosaltres hi trobem excursionistes que s'han tret el barret i estan prenent una dutxa sota el salt.


Salt d'aigua a la vall de Gerber
Seguim pujant, ara el camí va entre les roques, sovint envoltades d'arrels d'arbres que també formen part del camí. Un cop arribem dalt trobem un rètol metàl·lic indicant el refugi i el fons de la vall. Nosaltres ens apropem a l'estany Llong i a l'estany Redó (el primer amb forma allargassada i el segon ben arrodonida), acompanyats d'uns quants estanyols més.


Estany Llong

Estany Redó
Aquest és el punt i final de la nostra excursió i aprofitem per fer-hi un descans, dinar i tornar-nos a remullar. Aquí l'aigua està una mica més glaçada però amb el sol que fa aviat tornem a tenir calor. Ara estem sols. Tots els excursionistes que hem anat trobant caminàven cap amunt o cap avall, però en aquest indret a la vora de l'estany Redó només hi som nosaltres. Ens acompanyen el Pui de Xemeneies i els Tres Puis. També aquí contrasta l'alçada dels cims que ens envolten, formant una pared al voltant de l'estany. Hi resten algunes petites clapes de neu al voltant.

La tornada la fem pel mateix camí, fixant-nos bé en les fites, les marques taronja-verd i els pals de fusta, ja que sovint trobem bifurcacions al camí. A l'estanyola de Gerber aprofitem per fer-hi una altra parada. És un quart de set de la tarda i una bona hora per fer-hi fotos, ara que el sol ja és baix. Amb el què no havíem contat és amb la manada de mosquits que ens han picat de valent.

Aquesta ha estat també una excursió i un indret d'aquells per a recordar. El temps que hem tardat no serveix de referència ja que hem fet moltes parades per banyar-nos, fer fotografies i, sobretot, disfrutar del paisatge. De retorn, ja al cotxe i en direcció de nou a la Vall d'Àneu, veiem un salt d'aigua bastant impressionant que mereix una parada i una fotografia. És el salt de Comials.


Salt de Comials


Gràfica de desnivell





Situació: Pallars Sobirà
Lloc d'inici: Aparcament Estació d'esqui la Peülla
Distància: 10 kms.
Desnivell acumulat: 500 mts.
Mapa: Sant Maurici-Els Encantats ed. Alpina

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1807370

Cap comentari:

Publica un comentari