En aquesta excursió descobrirem un indret prou desconegut del terme de Queralbs. El nostre objectiu és recórrer la vall d'Estremera visitant la font de l'Home Mort i la cova de les Encantades, encara que a aquesta darrera no hi hem pogut arribar degut a les inclemències metereològiques i a la gran quantitat de neu que hi hem trobat avui.
Mapa Queralbs i recorregut
Mapa Queralbs ICC i recorregut
Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada de Queralbs. Iniciem l'excursió cap a les 10h. Ens dirigim al poble, passant pel davant de l'estació del Cremallera que va a Núria. Fem una primera parada a la plaça del Raig, davant de la canonada que baixa l'aigua de la Font de l'Home mort. Avui som 27 persones i dos gossos i hem de reagrupar-nos. Creuem el poble en direcció a l'esgésia de Sant Jaume i en els darrers carrers ja trobem els senyals del GR-11 que seguim.
Església de Sant Jaume de Queralbs
Més endavant prenem un corriol per anar guanyant alçada. Està poc transitat i ple d'esbarzers. De nou ens incorporem a la pista, que ens dur a creuar el torrent que avui porta força aigua. Més endavant trobem un indicador de la Mina Pepita, una explotació de ferro iniciada l'any 1.900, primer signe de l'acció minera de la zona. Aviat deixem la pista i el GR s'enfila a la dreta. Passem per davant de la casa del Plaus i ens apropem a la Font dels Plaus, amb un senyal de fusta, que ens indica que som a 1.510m.
Casa dels Plaus
Són dos quarts de dotze. L'ambient està "carregat" i alguns suem força. Seguim pujant de forma progressiva fins a situar-nos sota els cingles de l'Andreu, des d'on ja comencem a gaudir de bones vistes de la Vall d'Estremera.
Cingles de l'Andreu
El riu de Tosa no el veiem, però ens acompanya durant força estona el soroll de l'aigua que flueix. Al costat del camí trobem una petita cabana de pedra. Creuem un petit torrent i comencem a endinsar-nos al bosquet de Montegosa. Comencem a trobar clapes de neu. Poc després arribem al Roc de l'Oreneta.
Marques de GR-11
Un bon lloc per fer una parada i abrigar-nos una mica, el temps comença a canviar. El cel està cada vegada més fosc i des d'aquí ja veiem el fons de la vall, tota plena de neu. També veiem alguns isards.
Isard
Ara el paisatge ha canviat, s'ha tornant més rocós i ja veiem aprop el riu Tosa que fa bonics salts d'aigua. En un tram estret hi trobem una barana feta de ferro. Cap a tres quarts de dues arribem a la font de l'Home Mort.
Vall d'Estremera
Font de l'Home Mort
En aquest punt toca decidir si seguim el camí cap a la cova o prenem el camí de tornada. Decidim continuar tot i que el cel no presagia res de bo. El camí puja fort pel costat dret de la reclotxa de les Eugues. Comencen les primeres relliscades degudes a la neu i comencen a caure els primers flocs de neu. Ja portem una estona pujant i costa prendre la decisió de renunciar al nostre objectiu, però el temps va empitjorant i pensem que el més assenyat és prendre el camí de retorn. Baixem fins al riu on aprofitem per dinar, però el calabruix que comença a caure no ens permet acabar-lo. Ens posem les capelines i decidim retornar.
Reclotxa de les Eugues
Pont de la Font de l'Home Mort
Creuem el pont i prenem la pista que recorre l'altra vessant de la vall en aquest punt ja deixem el GR. En poc menys de mitja hora arribem a la Mina Saragossa. Iniciada l'any 1894, s'hi extreia pirita arsenical.
Cartell Mina Saragossa
Des de la mina sortia un aeri que descendia fins la caseta de l'aeri i des d'aqui es transportava per la via de vagonetes de sang Fins a la Farga.
Entrem dins la mina. La llargària és considerable, uns 413m, encara que no arribem al final. Els frontals no i·luminen gaire i el terra es ple d'Aigua. Però caminem el suficient com per tenir la sensació de que som al cor de la muntanya, tal com diu el nostre amic David.
Entrada a la Mina Saragossa
Continuem per la pista fins un corriol que surt a l'esquerra.Està senyalitzat amb un cartell de fusta arran de terra (camí dels miners) i amb marque grogues.
Camí dels Miners
Camí dels Miners
Mentre baixem s'escolten alguns trons així que alleuguerim la marxa.
El camí baixa fent marrades fins arribar a un petit pont de ferro que creua de nou el riu de Tosa.
Pont sobre el riu Tosa
En aquest punt aprofitem per visitar la bauma que allotjava els treballadors de la mina. Una mica més endavant trobem les restes de la casa de l'aeri. Continuem per on antigament es trovava la via de sang, on les vagonetes eren tirades per matxos. A la nostra dreta veiem l'impresionant estret del Forn.
Camí de l'antiga via de vagonetes de sang
Ja només ens queda retrobar el camí de pujada, amb marques de GR, i seguir-lo fins al poble. En aquest punt la pluja ja és molt debil i surt el sol.
Arc de Sant Martí
En uns 20 minuts som un altra vegada a Queralbs. Com que hem arribat abans del previst aprofitem per estar una estona davant de l'església de Sant Jaume de Queralbs.
A vegades, quan anem a la muntanya, potser volem fer un cim, potser volem banyar-nos en un llac o, com en aquest cas, potser volem arribar a unes coves, però el temps atmosfèric també forma part de l'excursió. En aquest cas, el temps no ens ha permès aconseguir el nostre objectiu però ens ha obsequiat amb un doble arc de Sant Martí sobre el Serrat de la Quera.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina