Les fagedes i el castell de Milany

Avui hem anat a visitar les ruïnes del castell de Milany, el punt més alt de la Serra de Milany, al nord de la comarca d'Osona on limita amb el Ripollès i la Garrotxa. Això d'anar a visitar les ruïnes del castell ha estat una bona oportunitat per visitar tants indrets d'aquesta comarca pocs concorreguts i des dels que tenim molt bones vistes. També ho és per passejar per les diverses fagedes de la Serra de Milany, sent la de boix la més habitual. Som a punt d'entrar a l'hivern i el paisatge no presenta aquells colors verds intensos de la primavera, ni els tons marrons de la tardor, ni el blanc impecable de la neu a l'hivern, però té un què de misteri que et captiva. Hem tingut la sensació d'haver passejat per paisatges d'una altre època.




Mapa Serra de Milany i recorregut

Esmorzem a Santa Maria de Besora amb la Marta, el David, la Lurdes, el Julián i l'Empar. Pugem als cotxes, seguim per la carretera BV-5227 i sortint de Santa Maria, cap al quilòmetre 9,5 prenem una pista que surt a l'esquerra i que està senyalitzada: Coll del Barretó. Hem de recórrer uns 4,9 kms. de pista no apta per a vehicles baixos. Aparquem els cotxes i comencem a caminar. Al mateix coll trobem una bifurcació de camins i nosaltres prenem el de més a l'esquerra. És un camí planer i en uns 15 minuts arribem al Morro del Quer.

Morro del Quer

Des d'aquí ja tenim unes bones vistes del Castell de Santa Maria de Besora, la Serra dels Bufadors, la Serra de Milany i demés. Fem un gir cap a NE i ara el camí va seguint el cingle del Morro del Quer fins que ens incorporem a la pista que ve del coll del Forn. Creuem el Torrent de Milany i passem una tanca.

Camí a la Serra de Milany

Seguim la pista fins la casa de Milany. La pista fa primer un gir a la dreta i després un a l'esquerra i deixem la casa de Milany a la nostra esquerra.

Casa de Milany

Seguim per la pista que fa un parell de llaçades i després de caminar durant gairebé una hora arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Cau. Hi ha una creu en un pedestal de pedra i una ermita tancada a mig restaurar.




Mare de Déu de la Cau




Santuari de la Mare de Déu de la Cau

Estan en un bonic indret, una esplanada on s'hi fan aplecs.
Després de fer algunes fotografies girem per continuar per un corriol que surt al costat del camí per on hem vingut. Ens fixem bé en les marques blanques i grogues per trobar el corriol, que surt pel mig de la corba que fa la pista. Ara anem en progressiu ascens, per dins del bosc, fins el Collet de la Valona.

Fageda de la Serra de Milany

Veiem alguns faigs molt curiosos, un d'ells sembla tres arbres entrellaçats.

Faigs a Milany

Trobem una bassa, avui glaçada, i quan girem ja divisem la silueta de les restes del castell enfilades damunt la serra. Anem una bona estona pel costat dret de la valla metàl·lica i trobem un rètol groc marcant diverses direccions.

Bassa al camí de Milany

Nosaltres ja veiem el castell aprop.

Caminant cap al Collet de la Valona

A estones seguim les marques i a estones alguna fita que ens du a llevant del castell, on hem de trobar troços de pedra que fan d'esglaons per poder arribar fins al punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 metres. Aquí trobem les restes del castell i una senyera amb una caixa metàl·lica.

Restes del Castell de Milany

El castell data del segle IX però ja fa molts i molts anys que va perdent pedres fins que ja només en queda una columna. Fem la foto de rigor i observem les siluetes de les muntanyes que es divisen lluny i aprop, per sota i per sobre dels núvols.

Vistes des de la Serra de Milany

Veiem moltes muntanyes però ens criden l'atenció el Montseny, la Serra de Bellmunt, les muntanyes de Montserrat i també el Pedraforca. Aprofitem per dinar, però el fred apreta i comencen a caure petits flocs de neu tot i que el cel és bastant serè, així que no ens entretenim. Sembla que la neu vingui de les muntanyes veïnes del Ripollès que ja són cobertes de neu. Baixem del cim pel mateix camí cap a llevant fins el Coll de Milany, per la pista. Ara seguim el GR3.

Fageda de Milany

Trobem un desviament a l'esquerra però no el prenem, en canvi uns metres més endavant hi ha una fita que ens indica un corriol a l'esquerra, que avui costa de veure perquè el terra és ple de fulles que esborren el camí. Anem seguint les marques del GR3, ara també entre fagedes, i durant una estona caminem per la carena fins que trobem una estructura metàl·lica al cim del Pla de la Bronza (segons el mapa de l'Alpina, però no el de l'ICC).

Serra de Milany

Com que estem acostumats a fer-nos una foto en cada cim doncs també ens la fem, dins d'això que sembla una gran nevera més que un lloc per resguardar-se. Seguim caminant pel costat dret del filat fins que, a l'alçada d'un rètol, el camí ens fa creuar a l'altre costat del filat. Arribem al cim del Puig Obiol, havent de desviar-nos uns metres del camí, i ens fem la foto amb la placa de fusta.

Neu a la Serra de Milany

Cim del Puig de l'Obiol

Ara el camí va en descens, per dins del bosc, havent de caminar entre un munt de fulles i roques de conglomerat. Estem creuant la Serralada del Faig Ramader. Quan som al cingle tenim bones vistes, destacant la Serra de Bellmunt al davant. Girem primer a la dreta, després a l'esquerra i arribem al Coll de l'Home Mort.

Serralada del Faig Ramader

Aquí al Coll hi trobem una creu amb doble braç horitzontal de la que n'expliquen una curiosa llegenda.

Uns metres més endavant trobem una porta de ferro. La creuem i seguim el camí que primer planeja i després va en suau descens. Ens incorporem al camí que planeja i després seguim baixant, fins que trobem una marca gran en un gran arbre que ens indica un gir a la dreta per incorporar-nos a la pista, que també prenem cap a la dreta. Som als Plans del Coll. Ara caminem per una pista molt enfangada que ha estat transitada per 4X4. Hi han marques de rodades de fins a 40 centímetres. Fins i tot a nosaltres ens costa passar-hi perquè ens hi quedem enganxats.



Arribant al Coll de l'Home Mort

Creuem una altra porta metàl·lica i seguim per la pista fins arribar al Coll del Forn. Des d'aquí tornem a tenir bones vistes i a la llunyania veiem cortines de pluja. Trobem un nou rètol amb 3 direccions i nosaltres prenem la de l'esquerra, cap a Santa Maria de Besora. També hi ha un rètol vermell que diu "camí no transitable". Després de caminar una estona ja veiem la casa del Barretó i l'ermita de Sant Jaume. La pista fa un parell de corbes i arribem al lloc d'inici.

El Barretó

Situació: Osona
Lloc d'inici: Coll del Barretó (entre Santa Maria de Besora i Vidrà, pista que surt al km 9,5)
Distància: 16 kms.
Desnivell acumulat: 685 mts.
Mapa: Puigsacalm Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://gl.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1479680