2/25/2013

Puig de l'Àliga i Puig de Curull

Vidrà és el punt d'inici de moltes excursions. Avui som aquí per pujar als cims del Puig de l'Àliga o de les Àligues i al Puig de Curull, a la Serra de Curull. Al retorn passem pel Salt del Molí del Salt, un lloc especial que no ens cansem de visitar en diferents èpoques de l'any.

Mapa i recorregut al Puig de les Àligues i Puig de Curull
Esmorzem al bar Els caçadors, a la plaça Marià Vidal, on un és sempre ben rebut, i des d'aquí ja comencem a caminar. Les campanes de l'església de Sant Hilari ens recorden que són les 10 del matí. Anem cap al final del poble, per la carretera de Ciuret, tot passant per davant de l'imponent roure de la Creu de l'Arç. Al final del carrer trobem la Serradora, girem a la dreta i de seguida trobem un rètol. Prenem el camí de l'esquerra que baixa, avui relliscós per la pluja.

Sortint de Vidrà

Creuem les portes que anem trobant, en alguns trams hi ha barana, i arribem a una pista de terra. La creuem i seguim pel corriol fins anar a trobar la pista de Sant Bartomeu, asfaltada en aquest tram. La prenem a la dreta i la seguim durant uns 3 quilòmetres. Creuem el riu Ges i després anirem seguint el curs del rierol de Vila Vella (o riera de Sant Bartomeu, segons el mapa).

Riera de Sant Bartomeu
Poc després de passar per La Portella, trobem un rètol i prenem aquest camí que puja, cap a la dreta, per la fageda de la baga de Curull. És un camí molt humit, tot tapissat de molsa, avui especialment verd després de les considerables pluges que van caure ahir.

Pujant a la Serra de Curull


La Baga de Curull
En algún moment hem de creuar la riera i un tronc i una roca que algú ha col·locat expressament ens ho fan més fàcil. Avui el camí és marcat i ens és fàcil trobar-lo, no com en alguna altra ocasió en què la quantitat de neu que hi havia ens ho dificultava. Trobem unes marques: un cercle blau i una marca groga cap a l'esquerra, però nosaltres seguim recte amunt. Arribem al Coll de la Coma i girem a l'esquerra, veient ja el cim on ens dirigim.

Serra de Curull
El darrer tram per accedir-hi és força vertical, ens cal ajudar-nos amb les mans per superar algunes pedres i arribar dalt del cim, un espectacular mirador, tant cap al sud com cap als Pirineus, avui ja blancs per la neu. També el Pedraforca es veu nevat. Som a 1.344 mts. d'altitud.
Petita grimpada per pujar al Puig de l'Àliga
Un confiat pit-roig fa les delícies dels excursionistes, deixant-se fotografiar de ben aprop mentre espera que li donem menjar. Fem la foto de grup i tornem pel mateix camí fins al coll.
Pit-roig al Puig de l'Àliga
Un confiat pit-roig
Seguim per la vessant nord, per la que veníem, però en sentit oposat al del Puig de l'Àliga, i ens dirigim al Puig de Curull, resseguint la carena.

Serra de Curull
Trobem una desviació a la dreta i una vegada som als peus del cim, el rodegem fins a trobar el camí de pujada. Una bandera i un petit replà és tot el que hi trobem. Segons el mapa del'Alpina som al Castell de Curull, segons el de l'ICC som al Puig de Curull.

Puig de Curull
Tornem fins a la cruïlla i seguim el camí que ara baixa per l'altra vessant, la Vall de Salgueda, fins arribar a la casa de Salgueda. El camí passa per una fageda, mentre anem descendint. Passem per un abeurador i ja va canviant la vegetació: els faigs són més prims i van donant pas a d'altres arbres, com ara els avellaners.


La Casa de Salgueda
En una cruïlla prenem el camí de l'esquerra i aviat arribem a la casa de Salgueda. És un bon lloc per dinar, sobretot avui que gaudim d'un dia assolellat. Així doncs dinem a l'era de la casa.

L'era de la casa de Salgueda
Ara seguim la pista, molt ample, que fa un gir pronunciat. A la pista s'hi uneix una altra pista i la seguim Després d'un parell de quilòmetres vora el torrent de la Salgueda, arribem a un punt en què han talat força arbres i han engrandit la pista, i la prenem a la dreta. Per nosaltres ha estat una destroça, perquè el camí que hi havia abans era molt maco. A l'esquerra, dalt del coll, tenim una bonica imatge de la casa d'Espaulella.
S'acaba la pista i seguim per un camí més estret. Passem a l'altre vessant i el paisatge es torna més humit i més verd, entrant de nou en una fageda. Passem pel Clot del Pollastre.

Passant pel Clot del Pollastre
Trobem una cruïlla i seguim pel camí de l'esquerra que planeja. Arribem als peus d'una torre elèctrica i ja veiem el Salt del Molí del Salt. Trobem una cruïlla amb un rètol que ens indica: Cases d'Espaulella i Salgueda, a l'esquerra, La Coma del Coll i Puig de Curull i Les Àligues, el camí per on venim. Uns metres més endavant prenem el camí que hi baixa, passant pel costat del molí, i arribem als peus del salt. És un racó increïble, format per roques en forma de circ i l'aigua que cau d'uns 20 metres d'alçada. Feia anys que no hi vèiem baixar tanta aigua. Després de fer unes fotos, que el lloc bé s'ho mereix, tornem a pujar fins al camí.

Salt del Molí del Salt
Ens desviem una mica del camí per fer cap a la part superior del salt. Seguim fins a trobar el pont romà de Salgueda, per creuar el riu Ges, i prenem el camí pedregós de l'esquerra, deixant el PR.

Pont romà de Salgueda
Passem per una altra torre elèctrica i girem a l'esquerra. Ara el camí és de pujada. Ja arribant al poble passem per la masia del Cavaller, per davant dels estables, i aviat arribem a Vidrà. Girem a l'esquerra i som de nou al carrer que ens ha de dur a la plaça.

Vidrà
Per acabar el dia anem a Ca la Mati, a Santa Maria de Besora, a prendre un xocolata desfeta amb xurros.



Vidra-Puig de l'Àliga from Estanislao Oliver on Vimeo.


Punt d'inici: Vidrà
Distància: 15 kms.
Desnivell acumulat: 790 mts.
Mapa: Puigsacalm-Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3882670


Cap comentari:

Publica un comentari