Les fagedes i el castell de Milany

Avui hem anat a visitar les ruïnes del castell de Milany, el punt més alt de la Serra de Milany, al nord de la comarca d'Osona on limita amb el Ripollès i la Garrotxa. Això d'anar a visitar les ruïnes del castell ha estat una bona oportunitat per visitar tants indrets d'aquesta comarca pocs concorreguts i des dels que tenim molt bones vistes. També ho és per passejar per les diverses fagedes de la Serra de Milany, sent la de boix la més habitual. Som a punt d'entrar a l'hivern i el paisatge no presenta aquells colors verds intensos de la primavera, ni els tons marrons de la tardor, ni el blanc impecable de la neu a l'hivern, però té un què de misteri que et captiva. Hem tingut la sensació d'haver passejat per paisatges d'una altre època.




Mapa Serra de Milany i recorregut

Esmorzem a Santa Maria de Besora amb la Marta, el David, la Lurdes, el Julián i l'Empar. Pugem als cotxes, seguim per la carretera BV-5227 i sortint de Santa Maria, cap al quilòmetre 9,5 prenem una pista que surt a l'esquerra i que està senyalitzada: Coll del Barretó. Hem de recórrer uns 4,9 kms. de pista no apta per a vehicles baixos. Aparquem els cotxes i comencem a caminar. Al mateix coll trobem una bifurcació de camins i nosaltres prenem el de més a l'esquerra. És un camí planer i en uns 15 minuts arribem al Morro del Quer.

Morro del Quer

Des d'aquí ja tenim unes bones vistes del Castell de Santa Maria de Besora, la Serra dels Bufadors, la Serra de Milany i demés. Fem un gir cap a NE i ara el camí va seguint el cingle del Morro del Quer fins que ens incorporem a la pista que ve del coll del Forn. Creuem el Torrent de Milany i passem una tanca.

Camí a la Serra de Milany

Seguim la pista fins la casa de Milany. La pista fa primer un gir a la dreta i després un a l'esquerra i deixem la casa de Milany a la nostra esquerra.

Casa de Milany

Seguim per la pista que fa un parell de llaçades i després de caminar durant gairebé una hora arribem al Santuari de la Mare de Déu de la Cau. Hi ha una creu en un pedestal de pedra i una ermita tancada a mig restaurar.




Mare de Déu de la Cau




Santuari de la Mare de Déu de la Cau

Estan en un bonic indret, una esplanada on s'hi fan aplecs.
Després de fer algunes fotografies girem per continuar per un corriol que surt al costat del camí per on hem vingut. Ens fixem bé en les marques blanques i grogues per trobar el corriol, que surt pel mig de la corba que fa la pista. Ara anem en progressiu ascens, per dins del bosc, fins el Collet de la Valona.

Fageda de la Serra de Milany

Veiem alguns faigs molt curiosos, un d'ells sembla tres arbres entrellaçats.

Faigs a Milany

Trobem una bassa, avui glaçada, i quan girem ja divisem la silueta de les restes del castell enfilades damunt la serra. Anem una bona estona pel costat dret de la valla metàl·lica i trobem un rètol groc marcant diverses direccions.

Bassa al camí de Milany

Nosaltres ja veiem el castell aprop.

Caminant cap al Collet de la Valona

A estones seguim les marques i a estones alguna fita que ens du a llevant del castell, on hem de trobar troços de pedra que fan d'esglaons per poder arribar fins al punt més alt de la Serra de Milany, a 1.525 metres. Aquí trobem les restes del castell i una senyera amb una caixa metàl·lica.

Restes del Castell de Milany

El castell data del segle IX però ja fa molts i molts anys que va perdent pedres fins que ja només en queda una columna. Fem la foto de rigor i observem les siluetes de les muntanyes que es divisen lluny i aprop, per sota i per sobre dels núvols.

Vistes des de la Serra de Milany

Veiem moltes muntanyes però ens criden l'atenció el Montseny, la Serra de Bellmunt, les muntanyes de Montserrat i també el Pedraforca. Aprofitem per dinar, però el fred apreta i comencen a caure petits flocs de neu tot i que el cel és bastant serè, així que no ens entretenim. Sembla que la neu vingui de les muntanyes veïnes del Ripollès que ja són cobertes de neu. Baixem del cim pel mateix camí cap a llevant fins el Coll de Milany, per la pista. Ara seguim el GR3.

Fageda de Milany

Trobem un desviament a l'esquerra però no el prenem, en canvi uns metres més endavant hi ha una fita que ens indica un corriol a l'esquerra, que avui costa de veure perquè el terra és ple de fulles que esborren el camí. Anem seguint les marques del GR3, ara també entre fagedes, i durant una estona caminem per la carena fins que trobem una estructura metàl·lica al cim del Pla de la Bronza (segons el mapa de l'Alpina, però no el de l'ICC).

Serra de Milany

Com que estem acostumats a fer-nos una foto en cada cim doncs també ens la fem, dins d'això que sembla una gran nevera més que un lloc per resguardar-se. Seguim caminant pel costat dret del filat fins que, a l'alçada d'un rètol, el camí ens fa creuar a l'altre costat del filat. Arribem al cim del Puig Obiol, havent de desviar-nos uns metres del camí, i ens fem la foto amb la placa de fusta.

Neu a la Serra de Milany

Cim del Puig de l'Obiol

Ara el camí va en descens, per dins del bosc, havent de caminar entre un munt de fulles i roques de conglomerat. Estem creuant la Serralada del Faig Ramader. Quan som al cingle tenim bones vistes, destacant la Serra de Bellmunt al davant. Girem primer a la dreta, després a l'esquerra i arribem al Coll de l'Home Mort.

Serralada del Faig Ramader

Aquí al Coll hi trobem una creu amb doble braç horitzontal de la que n'expliquen una curiosa llegenda.

Uns metres més endavant trobem una porta de ferro. La creuem i seguim el camí que primer planeja i després va en suau descens. Ens incorporem al camí que planeja i després seguim baixant, fins que trobem una marca gran en un gran arbre que ens indica un gir a la dreta per incorporar-nos a la pista, que també prenem cap a la dreta. Som als Plans del Coll. Ara caminem per una pista molt enfangada que ha estat transitada per 4X4. Hi han marques de rodades de fins a 40 centímetres. Fins i tot a nosaltres ens costa passar-hi perquè ens hi quedem enganxats.



Arribant al Coll de l'Home Mort

Creuem una altra porta metàl·lica i seguim per la pista fins arribar al Coll del Forn. Des d'aquí tornem a tenir bones vistes i a la llunyania veiem cortines de pluja. Trobem un nou rètol amb 3 direccions i nosaltres prenem la de l'esquerra, cap a Santa Maria de Besora. També hi ha un rètol vermell que diu "camí no transitable". Després de caminar una estona ja veiem la casa del Barretó i l'ermita de Sant Jaume. La pista fa un parell de corbes i arribem al lloc d'inici.

El Barretó

Situació: Osona
Lloc d'inici: Coll del Barretó (entre Santa Maria de Besora i Vidrà, pista que surt al km 9,5)
Distància: 16 kms.
Desnivell acumulat: 685 mts.
Mapa: Puigsacalm Bellmunt, Ed. Alpina 1:25.000

Track: http://gl.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1479680

Els Carcaixells i el Montclar

Ja feia temps que teníem ganes de fer aquesta excursió i quan en Julián ens va dir que també la tenia pendent doncs ens va semblar una bona idea per fer amb el grup senderistas. Ha resultat ser una de les excursions més divertides i entretingudes de les que hem fet aquest any.




Mapa Carcaixells i recorregut

 

Gràfica de desnivell

No ha estat ni massa fàcil ni massa difícil però sí molt variada per la quantitat de passos equipats amb cadenes, cordes, graons, etc. i també bones vistes ja que la major part de la ruta és per la carena, esquitxada per uns quants turons, tant a l'anada com a la tornada. En aquesta ocasió ens acompanyen en Julián, que és qui ha fet la proposta, la Judit, l'Empar, la Lourdes i en Lauren.



Caminant per la pista

 Després d'esmorzar al bar del Mas Pla ens dirigim en cotxe a la pista que surt davant mateix de la masia per apropar-nos fins al lloc d'inici de l'excursió. Una vegada a la pista de terra prenem el primer trencant a mà dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista abans de travessar el pont. Prenem el camí de l'esquerra i poc després sobrepassem la masia de Can Llaurador, que deixem a l'esquerra. Arribem a una cruïlla on també s'hi pot aparcar. Hi trobem un cartell que ens indica que som a l'Espai d'Interès Natural del Massís de Cadiretes, si bé en concret som al massís de l'Ardenya. També hi ha un rètol que ens indica que els Carcaixells de'n Dalmau són a 45 minuts, seguint marques blanques i verdes de Sender Local.
Prenem la pista de la dreta que s'endinsa per un bosc on hi trobem pins, alzines i eucaliptus i ja al fons divisem els Carcaixells. Passem pel costat del menhir de Can Llaurador i seguim per la pista, sense prendre cap desviament fins que trobem un rètol: els Carcaixells 25 minuts. Just a l'inici d'aquest camí hi ha una passarel.la de fusta a ran de terra per creuar el torrent del Montclar i després el corriol va en progressiu ascens.

Capella dels Carcaixells

Vistes des dels Carcaixells

A dalt trobem una altra cruïlla, amb un pal indicador: cap a l'esquerra la via ferrada i cap a la dreta els Carcaixells. Nosaltres prenem el de la dreta i en pocs minuts arribem a la capella dels Carcaixells, on aprofitem per veure les vistes i beure alguna cosa ja que fa calor a pesar que som ja entrada la tardor.
Som al primer i més petit dels turons que superarem o dels doms granítics que conformen els anomenats Carcaixells de'n Dalmau, a 220 metres d'altitud. Ara comença el camí equipat amb cadenes i graons de ferro.

Pas equipat als Carcaixells



Cadenes i bones vistes als Carcaixells

 Alguns trams són força verticals i per això hem de fer força amb els braços, sobretot avui que la roca és mullada després de les darreres pluges. Poc després arribem al segon turó, a 284,5 metres, connectat amb el següent pel pont dels Arítjols, un petit i vell pont rovellat. Abans d'arribar-hi trobem un rètol penjat en un arbre que diu: RUTA PEL PONT és responsabilitat de cadascú el pas pel pont. El pont està tancat amb candau i un llampant rètol vermell que diu que no és permès el pas per ser propietat privada.

Pont dels Arítjols

La informació que ens han donat és que l'amo del pont no vol sentir-se responsable del què li pugui passar als senderistes que creuin el pont. Més endavant trobarem un altre rètol que diu que el recorregut és tancat per motiu de seguretat. Així doncs nosaltres, sota la nostra responsabilitat, hem decidit de creuar el pont, tot i haver-hi un camí alternatiu que baixa en fort pendent fins el coll i suposem que torna a pujar.

Pont dels Arítjols

Superat el pont el camí segueix per la carena, fins el següent turó. Anem seguint les marques i llavors el camí es bifurca. Nosaltres prenem el de la dreta, que va per la carena i està marcat amb un cercle vermell, i deixem el de l'esquerra amb marques blaves. En aquest punt hi trobem també cadenes per la baixada.

Cadenes per la baixada

baixant dels Carcaixells

Al coll hi ha una cruïlla amb un rètol: al Montclar 1 hora. Una vegada superats els Carcaixells, el cim del Montclar és el nostre següent objectiu. Una vegada arribem al darrer turó ja baixem en fort pendent fins anar a trobar la pista que puja de Can Llaurador i que és al peu d'una torre elèctrica.

Cadenes per baixar

Cadenes per pujar

A peu de torre trobem un nou cartell que diu que el collet del Montclar és a 7 minuts i el Montclar a 13 minuts. Per arribar-hi prenem la pista que puja en fort ascens i que està força malmesa. Després la pista fa un gir a la dreta i arribem al collet. De nou hi trobem un rètol, el Montclar és a 6 minuts pel camí de la dreta. I en pocs minuts assolim un altre dels nostres objectius d'avui: el cim del Montclar, a 407 metres.

Arribant al Montclar

En aquest darrer tram no hi ha cadenes i cal ajudar-se de les mans ja que el camí es per roca, però sense massa dificultat si un hi està acostumat.

Hem fet el cim

Detalls del cim del Montclar

Avui el dia és clar i veiem el mar per diverses bandes, pel massís de Cadiretes i per Platja d'Aro. També veiem les Gavarres i el Puig d'Arques i al darrera els Pirineus ja nevats en les cotes altes.

Vistes des del Montclar

Aquí dalt fa fred i no ens entretenim. Mengem alguna cosa, fem les fotos de rigor i tornem. Inicialment ho fem pel mateix camí fins que deixem els Carcaixells, després del primer turó que hem superat. Quan som a 312 m. prenem un camí que s'endinsa al bosc i baixa decididament cap a la dreta, descendint fins a 250 m. en poc temps.

camí del bosc, sender local

Més endavant trobem una altra cruïlla amb marques a la dreta i prenem aquest camí. De nou trobem cadenes i ferros per tornar a ascendir fins la Roca del Sol. ´

Pujant a la Roca del Sol

Camí equipat a la Roca del Sol

Des d'aquí tenim una perspectiva increïble dels Carcaixells i del pont que abans hem creuat. Descendim de la roca i seguim per dins del bosc, on el camí va fent ziga-zagues.

Baixant de la Roca del Sol

Arribem a la pista que baixa del Montclar i la prenem a l'esquerra. Després de pocs metres trobarem el desviament que aquest matí hem pres per anar als Carcaixells. Ara doncs, de nou, desfem el camí per arribar al lloc d'inici. A la pista hi trobem un home amb un cistell ple de bolets, diu que fa hores que passeja pel bosc i n'ha trobat un bon grapat. Bon profit!

Ara tornem al Mas Pla i allà, vora el foc, passem una bona estona berenant i comentant tot el què hem viscut en el dia d'avui.




Situació: Baix Empordà
Lloc d'inici: Solius
Distància: 8 kms.
Desnivell acumulat: 500 mts.
Mapa: ICC 1:10.000

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2265922

Ouessant, l'illa de la fi del món

Ouessant està situada a 20 kms. a l'oest de la costa de Bretanya, després de que durant la darrera glaciació es separés del continent. Té forma de pinça de cranc, fa 8 kms. de llarg per 4 kms. d'ample i una superfície de 15 kms quadrats. És Reserva Natural de la Biosfera i conserva cinc fars que protegeixen els vaixells de les seves agitades costes. Saber això ja ens va ser suficient per sentir-nos atrets a visitar-la, però després de veure la pel·lícula "L'estrany" ("L'equipier") ja hi vam anar il·lusionats. La pel·lícula narra la vida d'alguns guardians del far de la Jument (quan aquest no estava automatitzat) i les seves famílies, mostrant com era la vida antigament a l'illa. Teníem ganes de veure tot això en persona.

Mapa d'Ouessant

Per arribar-hi fem el trajecte en ferry des del port de la ciutat costera de Le Conquet fins al port marítim situat a la badia de Le Stiff, ja a l'illa, amb la companyia marítima Penn Ar Bed. En aquesta ocasió no és possible embarcar el cotxe ja que els ferrys només accepten passatgers i per això ens desplacem en autobús, en bicicleta o bé caminant. Com que ja és setembre i no creiem que hi hagi massa turistes decidim comprar només el bitllet d'anada. El trajecte en ferry dura aproximadament una hora i tres quarts, després de fer una parada a la petita illa de Molène i veure la resta dels illots que formen l'arxipèlag. És el temps suficient per tenir la sensació d'haver deixat enrere el continent i la vida estressada que duem. Aquí la vida es presenta calmada i el paisatge transmet tranquil·litat.

Passeig en bici per Ouessant

Una vegada arribem al port triem un dels autobusos que fa de llançadora, aquí anomenats "navettes", i que ens condueix fins l'altre costat de l'illa, a la principal localitat, Lampaul. El trajecte de 4 kms. costa 2 euros. El xofer, un home de complexió forta i molt parlador, ens dóna la benvinguda tot fent-nos quatre pinzellades d'allò que més pot interessar al turista. La veritat és que després de passar uns dies a l'illa vam decidir que era l'ouessantin més trempat dels que vam conèixer. El caràcter dels habitants de l'illa amb els que hem tractat és més aviat reservat.

Costa de l'illa d'Ouessant

El bus ens ha deixat davant de l'Oficina de Turisme. Aquí ens han facilitat un pla de l'illa i la informació que els hem demanat. Després una pluja fina ens acompanya en la recerca d'hotel. Bourg de Lampaul és un poble petit de recórrer però nosaltres només veure l'hotel La Duchesse Anne i saber que tenen una habitació disponible ja ens hem decidit a quedar-nos-hi. Una altra opció hauria estat allotjar-nos en algun apartament o habitació, però en aquesta ocasió preferim una mica més de comoditat després d'un parell de setmanes anant de càmping. Una vegada instal.lats quasi tenim pressa per recórrer l'illa. Una illa que aviat es deixa conèixer i que és plena de locs que ens resulten interessants.

Posta de sol a Ouessant

Ruta 1:

Primer de tot anem a llogar bicicletes en una de les tres empreses que hi ha. Triem la d'Ouessancycles i ens lloguen VTT per 10 euros la mitja jornada, des de les dotze del migdia fins les set de la tarda o bé fins l'endemà al matí. Tot això amb la confiança de deixar-te un candau perquè la lliguis a l'hotel durant la nit. I aquí comença la nostra descoberta d'aquesta misteriosa illa. Amb el plànol a la mà i com a punt de partida l'església de Saint Pol Aurélien, l'única de l'illa, prenem la carretera principal que va cap a la punta de Pern. A Ouessant circulen pocs vehicles així que es pot anar tranquil·lament en bicicleta.

Passeig en bici per Ouessant

Seguim per una carretera secundària i al final aparquem la bici i anem caminant fins la punta ja que el mapa ens indica que són camins pedestres exclusivament. I llavors veiem de prop el far Nividic amb les dues torres que antigament servien perquè el guarda pogués tornar a l'illa. I ens va impressionar aquest indret, aquesta punta rocosa, salvatge, amb un vent fort que no deixa créixer els arbres i en canvi du les onades fortament contra la costa.

Far Nividic

Avui el mar està alterat i ens quedem embadalits. Fem fotos i tornem a pujar a la bici per anar al far de Créac'h, considerat el més potent d'Europa, actualment en obres.

Far de Créac'h

Hi ha un museu però nosaltres preferim donar un passeig pel sender coster. Inclús hi ha un pont de pedra per accedir a una petita illa rocosa.

Sender coster a l'illa d'Ouessant

De nou a la bici i ara per carreteres secundàries ens arribem fins a Penn ar Ru Meur, el lloc des d'on es pot veure l'illa de Keller i el seu castell des de més a prop. Som en un extrem de la badia de Calgrac'h. Llavors decidim anar a visitar el far de Stiff i la Torre Radar, però just quan arribem, a dos quarts de cinc de la tarda, estan tancant el far així que haurem de tornar-hi demà. A l'edifici del costat del far hi ha una bonica exposició gratuïta que mostra curiositats sobre l'illa: Ouessant de la A a la Z.

Exposició sobre Ouessant

Després, allà on acaba el camí de la torre Radar, a la punta de Bac'haol i mirant el mar, aprofitem per fer un descans. Finalment decidim apropar-nos a la badia de Beninou. Havíem llegit que per aquí s'han vist foques grises però nosaltres avvui no hi veiem rastre d'elles. Des d'aquí tornem, primer per carreteres secundàries i després per la carretera principal, fins a Bourg de Lampaul, el lloc d'inici.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2057052



Detall d'una casa típica a Ouessant



"Blanc i blau" a Ouessant

Ruta 2:

Al dia següent de la nostra estada a l'illa tornem a llogar bicicletes, per 14 euros el dia sencer. Bé, de fet fins l'endemà al matí just abans d'embarcar. Volem visitar l'altra costat de l'illa i també el far de Stiff. L'excursió la iniciem també davant l'església de Saint Pol Aurélien i prenem el camí que baixa cap a la platja de Corz.



Badia de Lampaul

Seguim per la carretera que du a Porz Coret, tot passant per poblets de petites cases blanques amb finestres pintades de blau, i aparquem la bici al camí per seguir caminant fins la punta de Porz Doan. Ens trobem a la punta sud i mar endins es veu el far de la Jument, amb el seu característic acabat en vermell. I veient l'agitació del mar et fas a la idea de la duresa de la feina del guardià del far en segles passats i entens que estigui considerat com un far dels "inferns".

Far de la Jument

Ens arribem caminant fins la Piràmide blanca de Runiou, fem un volt per la punta i tornem a pujar a la bici. Inicialment tornem pel mateix camí però en arribar a Lampaul passar pel port, considerat secundari a l'illa i per tant sense activitat en aquell moment.

Badia de Lampaul

També passem per davant de l'ajuntament, una bonica torre vora el mar. Vam anar a buscar la carretera principal que en suau ascens ens condueix a l'altre costat de l'illa. I visitem el far de Stiff, un bonic i petit far blanc, el més antic dels fars de Bretanya. L'entrada ens costa 2 euros i pugem 120 esglaons fins la terrassa des d'on podem contemplar gairebé tota l'illa.

Far Stiff

De nou a la bici circulem per la carretera que condueix a la part sudest de l'illa. Volem veure la que diuen que és la platja més maca, la d'Arlan. Tot passant pel poble de Pen ar Lan, arribem al petit port per on passegem i per un camí força tapat per la vegetació accedim a la platja. L'aigua era freda, molt freda, però tot i així ens vam donar un bany. Un illenc que també s'estava banyant ens va dir que l'aigua era a 14 graus, tot agitant la mà indicant-nos el freda que estava. El bany ens va deixar com nous, amb ganes de tornar a pujar a la bici. Llavors desfem el camí fins a Pen ar Lan per prendre la carretera principal que, per la part sud i després de sobrepassar l'aeròdrom, ens condueix novament a Lampaul.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2056704