Ouessant, l'illa de la fi del món

Ouessant està situada a 20 kms. a l'oest de la costa de Bretanya, després de que durant la darrera glaciació es separés del continent. Té forma de pinça de cranc, fa 8 kms. de llarg per 4 kms. d'ample i una superfície de 15 kms quadrats. És Reserva Natural de la Biosfera i conserva cinc fars que protegeixen els vaixells de les seves agitades costes. Saber això ja ens va ser suficient per sentir-nos atrets a visitar-la, però després de veure la pel·lícula "L'estrany" ("L'equipier") ja hi vam anar il·lusionats. La pel·lícula narra la vida d'alguns guardians del far de la Jument (quan aquest no estava automatitzat) i les seves famílies, mostrant com era la vida antigament a l'illa. Teníem ganes de veure tot això en persona.

Mapa d'Ouessant

Per arribar-hi fem el trajecte en ferry des del port de la ciutat costera de Le Conquet fins al port marítim situat a la badia de Le Stiff, ja a l'illa, amb la companyia marítima Penn Ar Bed. En aquesta ocasió no és possible embarcar el cotxe ja que els ferrys només accepten passatgers i per això ens desplacem en autobús, en bicicleta o bé caminant. Com que ja és setembre i no creiem que hi hagi massa turistes decidim comprar només el bitllet d'anada. El trajecte en ferry dura aproximadament una hora i tres quarts, després de fer una parada a la petita illa de Molène i veure la resta dels illots que formen l'arxipèlag. És el temps suficient per tenir la sensació d'haver deixat enrere el continent i la vida estressada que duem. Aquí la vida es presenta calmada i el paisatge transmet tranquil·litat.

Passeig en bici per Ouessant

Una vegada arribem al port triem un dels autobusos que fa de llançadora, aquí anomenats "navettes", i que ens condueix fins l'altre costat de l'illa, a la principal localitat, Lampaul. El trajecte de 4 kms. costa 2 euros. El xofer, un home de complexió forta i molt parlador, ens dóna la benvinguda tot fent-nos quatre pinzellades d'allò que més pot interessar al turista. La veritat és que després de passar uns dies a l'illa vam decidir que era l'ouessantin més trempat dels que vam conèixer. El caràcter dels habitants de l'illa amb els que hem tractat és més aviat reservat.

Costa de l'illa d'Ouessant

El bus ens ha deixat davant de l'Oficina de Turisme. Aquí ens han facilitat un pla de l'illa i la informació que els hem demanat. Després una pluja fina ens acompanya en la recerca d'hotel. Bourg de Lampaul és un poble petit de recórrer però nosaltres només veure l'hotel La Duchesse Anne i saber que tenen una habitació disponible ja ens hem decidit a quedar-nos-hi. Una altra opció hauria estat allotjar-nos en algun apartament o habitació, però en aquesta ocasió preferim una mica més de comoditat després d'un parell de setmanes anant de càmping. Una vegada instal.lats quasi tenim pressa per recórrer l'illa. Una illa que aviat es deixa conèixer i que és plena de locs que ens resulten interessants.

Posta de sol a Ouessant

Ruta 1:

Primer de tot anem a llogar bicicletes en una de les tres empreses que hi ha. Triem la d'Ouessancycles i ens lloguen VTT per 10 euros la mitja jornada, des de les dotze del migdia fins les set de la tarda o bé fins l'endemà al matí. Tot això amb la confiança de deixar-te un candau perquè la lliguis a l'hotel durant la nit. I aquí comença la nostra descoberta d'aquesta misteriosa illa. Amb el plànol a la mà i com a punt de partida l'església de Saint Pol Aurélien, l'única de l'illa, prenem la carretera principal que va cap a la punta de Pern. A Ouessant circulen pocs vehicles així que es pot anar tranquil·lament en bicicleta.

Passeig en bici per Ouessant

Seguim per una carretera secundària i al final aparquem la bici i anem caminant fins la punta ja que el mapa ens indica que són camins pedestres exclusivament. I llavors veiem de prop el far Nividic amb les dues torres que antigament servien perquè el guarda pogués tornar a l'illa. I ens va impressionar aquest indret, aquesta punta rocosa, salvatge, amb un vent fort que no deixa créixer els arbres i en canvi du les onades fortament contra la costa.

Far Nividic

Avui el mar està alterat i ens quedem embadalits. Fem fotos i tornem a pujar a la bici per anar al far de Créac'h, considerat el més potent d'Europa, actualment en obres.

Far de Créac'h

Hi ha un museu però nosaltres preferim donar un passeig pel sender coster. Inclús hi ha un pont de pedra per accedir a una petita illa rocosa.

Sender coster a l'illa d'Ouessant

De nou a la bici i ara per carreteres secundàries ens arribem fins a Penn ar Ru Meur, el lloc des d'on es pot veure l'illa de Keller i el seu castell des de més a prop. Som en un extrem de la badia de Calgrac'h. Llavors decidim anar a visitar el far de Stiff i la Torre Radar, però just quan arribem, a dos quarts de cinc de la tarda, estan tancant el far així que haurem de tornar-hi demà. A l'edifici del costat del far hi ha una bonica exposició gratuïta que mostra curiositats sobre l'illa: Ouessant de la A a la Z.

Exposició sobre Ouessant

Després, allà on acaba el camí de la torre Radar, a la punta de Bac'haol i mirant el mar, aprofitem per fer un descans. Finalment decidim apropar-nos a la badia de Beninou. Havíem llegit que per aquí s'han vist foques grises però nosaltres avvui no hi veiem rastre d'elles. Des d'aquí tornem, primer per carreteres secundàries i després per la carretera principal, fins a Bourg de Lampaul, el lloc d'inici.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2057052



Detall d'una casa típica a Ouessant



"Blanc i blau" a Ouessant

Ruta 2:

Al dia següent de la nostra estada a l'illa tornem a llogar bicicletes, per 14 euros el dia sencer. Bé, de fet fins l'endemà al matí just abans d'embarcar. Volem visitar l'altra costat de l'illa i també el far de Stiff. L'excursió la iniciem també davant l'església de Saint Pol Aurélien i prenem el camí que baixa cap a la platja de Corz.



Badia de Lampaul

Seguim per la carretera que du a Porz Coret, tot passant per poblets de petites cases blanques amb finestres pintades de blau, i aparquem la bici al camí per seguir caminant fins la punta de Porz Doan. Ens trobem a la punta sud i mar endins es veu el far de la Jument, amb el seu característic acabat en vermell. I veient l'agitació del mar et fas a la idea de la duresa de la feina del guardià del far en segles passats i entens que estigui considerat com un far dels "inferns".

Far de la Jument

Ens arribem caminant fins la Piràmide blanca de Runiou, fem un volt per la punta i tornem a pujar a la bici. Inicialment tornem pel mateix camí però en arribar a Lampaul passar pel port, considerat secundari a l'illa i per tant sense activitat en aquell moment.

Badia de Lampaul

També passem per davant de l'ajuntament, una bonica torre vora el mar. Vam anar a buscar la carretera principal que en suau ascens ens condueix a l'altre costat de l'illa. I visitem el far de Stiff, un bonic i petit far blanc, el més antic dels fars de Bretanya. L'entrada ens costa 2 euros i pugem 120 esglaons fins la terrassa des d'on podem contemplar gairebé tota l'illa.

Far Stiff

De nou a la bici circulem per la carretera que condueix a la part sudest de l'illa. Volem veure la que diuen que és la platja més maca, la d'Arlan. Tot passant pel poble de Pen ar Lan, arribem al petit port per on passegem i per un camí força tapat per la vegetació accedim a la platja. L'aigua era freda, molt freda, però tot i així ens vam donar un bany. Un illenc que també s'estava banyant ens va dir que l'aigua era a 14 graus, tot agitant la mà indicant-nos el freda que estava. El bany ens va deixar com nous, amb ganes de tornar a pujar a la bici. Llavors desfem el camí fins a Pen ar Lan per prendre la carretera principal que, per la part sud i després de sobrepassar l'aeròdrom, ens condueix novament a Lampaul.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2056704