8/30/2011

Fem un tres mil: el Ballibierna

Al sud del massís de la Maladeta (Pirineus Centrals), a la província d'Osca, hi trobem la muntanya de Ballibierna o Vallibierna, de 3.056 metres d'altitud. Avui és el nostre objectiu i intentem ascendir-hi per la Vall de Llauset, concretament des de la presa de Llauset.



Mapa Ballibierna i recorregut
 La proposta l'ha fet l'avi Miquel i som uns quants "falcons" i "pedraforquins". Dormim en un hostal del poble d'Aneto per poder matinar. Concretament esmorzem a tres quarts de sis, a dos quarts de set ja som als cotxes, recorrem els vuit quilòmetres de pista que ens duen a l'aparcament de la presa de Llauset i a les set del matí comencem a caminar. El darrer tram de la pista va per un túnel d'un quilòmetre de llarg que és obert en temporada d'estiu.


Estany de Llauset
Prenem el camí que surt pel damunt de l'aparcament, passem un petit túnel i anem seguint pel costat de l'estany fins al final del mateix. En un moment donat, poc abans de creuear el riu, trobem una bifurcació de camins i nosaltres prenem el de l'esquerra ja que en que va per dalt s'ha trencat el pont que facilitava poder creuar el riu.


Caminant a l'estany de Llauset
Després, però, ens toca pujar pel dret per seguir el GR, tot fent un gir de noranta graus a la nostra dreta. Hi trobem un rètol indicador que ens marca el camí.



Camí del Vallibierna

Deixant enrera l'estany de Llauset
Seguim pujant i arribem a la cabana de Botornàs i poc després passem pel costat de l'estany de Botornàs, deixant-lo a l'esquerra.


Estany de Botornàs
Seguim amunt i després creuem el riu. Trobem un rètol indicador que ens diu que som dins del Parc Natural Posets Maladeta i ens indica les diferents bifurcacions del GR. Per un racó ja es pot veure el cim del Ballibierna, que podem identificar perquè és de dos colors: blanquinós i torrat. La Rosa de falcons aprofita per fer-se una foto amb el cim al fons. Seguim en ascens i trobem una roca foradada per un petit salt d'aigua, que surt amb força. També hi trobem grans pedres que hem de travessar. Arribem a una cruïlla de camins, a 2.400 metres, i aprofitem per fer una parada i beure aigua. Ara prenem el camí que va direcció oest i abandona el GR.


Camí del Vallibierna
El camí segueix el curs del riu. Cap a les nou del matí arribem als estanyets de Coma Arnau, que anem deixant a l'esquerra.


Estanyets de Coma Arnau

Estanyets de Coma Arnau
Seguim en progressiu ascens. Quan som al darrer estany, a 2.700 metres, i com que el dia és clar, ja veiem bé el nostre objectiu: el cim.


Estanyets de Coma Arnau

Vistes del paisatge
En una hora i vint minuts aproximadament, de d'aquí, hi arribarem. Deixem l'estany Xelat bastant a la nostra dreta, de manera que no el veiem fins que prenem una mica d'alçada i pujem pel dret, per una pedrera. Som tanta gent pujant, en total uns trenta, que sembla tanmateix una processó.


Darrer tram d'ascens al Vallibierna

Vistes sobre la Vall de Llauset
Cap a tres quarts d'onze arribem a la cresta i cap a les 11 del matí ja som al cim. Hem tardat tot just unes quatre hores per pujar i llevar-nos aviat ha merescut la pena. Ara les vistes des d'aquí són increïbles: a mà dreta l'Aneto i els cims veïns com el Corones, el Tempestats, el Pic del Mig, Aragüells, Margalida i el Russell. La Montse recorda el seu ascens al Rusell, ja fa no sap quants anys i el Nevat ens explica per on van pujar a l'Aneto, ara tot just fa uns dies.


Crestejant cap al Vallibierna


El cim del Vallibierna i el de Culebres al fons

Crestejant cap al cim del Vallibierna
Davant i enganxat pel Pas del Cavall veiem el cim del Culebres i tot seguit el Pic de Llauset i la Vall de Llauset amb l'estany del mateix nom al fons, des d'on nosaltres hem començat l'excursió. Podríem seguir perquè tot fent un gir de 360 graus sobre nosaltres mateixos, fins allà on ens arriba la vista només s'hi veuen muntanyes. És impressionant! Fem també un munt de fotos al cim: la de grup, les individuals, amb l'Aneto al darrera.

Alguns més valents passen el Pas de Cavall i culminen el Culebres. És també una altra possibilitat baixar directes des d'allà per la Vall de Llauset. Nosaltres, avui, tornem pel mateix camí, sobre les nostres passes.


Tornant del Vallibierna
Fem una parada a l'estany per fer-hi un bany. L'aigua està glaçada, molt glaçada, però després del bany un es troba com nou.



Camí de tornada
 
Camí vora l'estany de Llauset
Cap a les tres de la tarda ja tornem a ser a l'aparcament. Amb una gana que espanta.

La nostra valoració és que és una ascensió relativament fàcil, si el temps hi acompanya, per assolir un tres mil que a més està envoltat d'un paisatge increïble. Us el recomanem.


Estany de Llauset

Gràfica de desnivell
Situació: Pirineu Aragonès
Lloc d'inici: aparcament a la presa de Llauset, a vuit quilòmetres del poble d'Aneto
Distància: 13 km.
Desnivell acumulat: 1.024 mts.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1908452





Cap comentari:

Publica un comentari