10/09/2011

Viatge a la Bretanya

L'estiu del 2011 hem decidit conèixer la Bretanya, conscients que no és en absolut una regió muntanyosa sinó més aviat abocada al mar. Situada a l'extrem nord-oest de França sobresurt cap a l'oceà Atlàntic. És per això que té quilòmetres i quilòmetres de costa i a més està esquitxada amb un gran nombre d'illes.





Mapa de Bretanya
Al llarg de tota la costa hi ha un sender coster, el GR34, que permet recórrer el seu litoral, sovint protegit per fars construïts en els segles XIX i XX, que et transporten en la història.




Far de Goulphar
I això és el què hem fet durant unes setmanes: recórrer senders costers, sovint per l'anomenada costa salvatge (Côte Sauvage), arribar-nos fins les puntes de la costa, de vegades vigilades per fars o fortins, visitar illes, platges de sorra blanca que canvien segons si és plenamar o baixamar, escoltar i observar les onades del mar, de vegades tranquil i d'altres vegades enfurismat...


Illa d'Ouessant
Hi hem anat en cotxe i hem tardat un dia i mig en arribar-hi, fent nit a prop de Burdeus. Un cop allà ens hem allotjat en càmpings. Ens van facilitar un llistat de càmpings i vam triar els que tenien el logotip verd que vol dir que per a ells la calma és una prioritat i la quietud una qüestió permanent. La veritat és que ho aconsegueixen. També vam trobar gratament que el nivell de vida és força econòmic i la hospitalitat dels bretons és increïble. Quanta amabilitat hem trobat per part de la gent que treballa en el món del turisme i el comerç! Sempre un "bonjour" o un "bonsoir", un "merci" o un "bonne journée" acompanyat d'un somriure i també de veure que fan el possible per fer que et sentis a gust.


Illa de Belle-île-en-mer

Punta dels Caputxins
De llocs n'hem visitat molts, però també n'hem hagut de deixar molts per visitar. Per a nosaltres Bretanya és molt gran i mereixeria dedicar-hi tres o quatre mesos per poder conèixer-la una mica bé. I sort que havíem comprat un mapa de carreteres, perquè sinó ens sembla que no ens n'hauríem sortit. Dels llocs que hem visitat ens han agradat molt les illes de Belle-île-en-mer (que fa honor al seu nom de Bella illa al mar) i Ouessant, les penínsules de Quiberon i de Crozon amb totes i cadascuna de les puntes que ténen, els poblets Saint-Goustan, Le Bono i Camaret-sur-mer, Le Conquet, la zona dels Aber's i les dunes, la Costa Esmeralda i Saint-Malo i la visita al Mont Saint-Michel (tot i que aquest darrer pertany a la veïna Normandia).


Far "des Poulains" a Belle-île-en-mer

Saint-Malo
També el menjar té quelcom d'especial: marisc i peix fresc, crêpes i galets i bona carn (xai bretó entre d'altres...).

El que més ens ha tingut ocupats ha estat el mar i les marees. També les dunes i les algues, les platges i els penya-segats, els fars i els fortins. Respecte a les marees doncs el primer dia et sorprèn. Vas a veure una platja i resulta que tot són roques plenes d'algues i tornes al cap d'unes hores i trobes una bonica platja de sorra blanca amb un mar increïblement blau o verd maragda.


Costa salvatge a la península de Quiberon
Al cap d'uns dies ja et fas amb una taula de marees i la consultes per saber a quina hora vas a cada lloc segons si vols veure'l en marea baixa per poder arribar més lluny caminant o bé en marea alta per tenir més a prop el mar i veure com envolta les roques i com les onades trenquen.


Illa d'Ouessant
I les algues, que fan nosa al principi, però després entens que formen part de la natura, que les deixa el mar quan recula i les recull quan torna a pujar. I les dunes, fruit de l'efecte del vent que va duent la sorra, a poc a poc, gra a gra, cap a terra endins. I els fars, que fa molts anys va construir la mà de l'home perquè els vaixells no xoquéssin contra la costa i ara resten junt amb els fortins com a testimoni. I els pobles, generalment ben conservats i cadascun amb la seva típica església de campanar allargassat.




Església de Belle-Isle-en-Terre
Un món apart és el Mont Saint-Michel. Tan turístic però a l'hora tan màgic. Vam decidir visitar-lo a partir de les sis de la tarda, quan ja no es pot visitar el monestir, la major part dels turistes ja han marxat i les botigues de souvenirs són tancades. I també vam decidir arribar-hi caminant des d'uns quilòmetres enrere, per anar apropant-nos i gaudint de l'espectacle. Hi havia marea baixa, diuen que és més maco així. I vam ser-hi fins que va marxar el sol. Una experiència inoblidable.


Mont Saint-Michel
En resum, tot un nou descobriment d'una regió amb una personalitat pròpia, amb una bona infraestructura turística però sense aglomeracions. Unes vacances d'aquelles per recordar.


Bonica posta de sol a Belle-île-en-mer






Informació:

Mapa per GPS:  Garmin Topo França
Mapas: http://www.geoportail.fr/visu2D.do?ter=metropole
Pàgines web d'intères
*Informació general
http://www.vacaciones-bretana.com/
http://bretagne-rando.com/
Belle-île-in-mer:http://www.belle-ile.com/
Ile d'Ouessant:http://www.ot-ouessant.fr/
Peninsula de Crozon:http://www.crozon.com/
Peninsula de Quiberon:http://www.quiberon.com/

2 comentaris:

  1. Trobo aquesta informació molt interessant. Estic preparant un viatge a Bretanya pel juny de 2012 i el que em preocupa més és saber llocs, pobles on no hi hagi molts turistes. Potser algú em pot ajudar?

    Moltes gràcies

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Jaume pel teu comentari. Pensem que a Bretanya només és temporada alta els mesos de juliol i agost, així que no creiem que trobis massa turistes. Nosaltres hi vam ser al setembre i en vam trobar pocs. La part més tranquil·la és la nord-oest, com ara la península de Crozon i la costa que va de Le Conquet fins l'Aber-Wrach, que ens va agradar molt. També a les illes que vam visitar hi havia poca gent: Belle-îlle-en-mer i Ouessant. Per arribar a Belle-îlle s'ha de travessar la molt turística península de Quiberon, però també molt maca. Et recomanem visitar fars, són impressionants. Bon viatge!

    ResponSuprimeix