3/27/2012

Carnaval de Bielsa i la Vall de Pineta

Quan en David ens va proposar anar a passar el carnaval a Bielsa, un poble de l'Aragó situat al Parc Natural d'Ordesa, poc ens podíem imaginar que es tractava d'una festa amb tanta tradició i que ens havía de proporcionar un munt de vivències un tant contradictòries. Abans d'anar-hi vam llegir a la pròpia web del carnaval una mica sobre la història i els personatges i vam veure unes quantes fotografies. Però tampoc hi vam aprofundir massa per deixar lloc a una mica de misteri. Però ser allà, a la plaça, plena de gent, i veure de ben aprop "las trangas", "els domadors" i "els osnos" és una experiència que recordarem durant temps.

Carnaval de Bielsa 2012
La festa la vam començar a la plaça Major, esperant la desfilada dels personatges: las trangas, acompanyats de las madamas, gent disfressada de tot allò que un pot imaginar i més ballant al so de la música que tocava una banda d'encorbatats, el caballé... Tot semblava força tranquil fins que van tornar las trangas. Personatges diabòlics de cara negra com el sutge, pell de cabra amb cornamenta, faldilles llargues i camisa de quadres, feien moure la multitud al so de les seves esquelles per tota la plaça. Perseguien dones fins que una d'elles era separada de la multitud i atrapada pel tranga, que la mantenia contra la pared mentre seguien sonant les esquelles. I la seva cara negra a tocar de la cara de la dona atrapada, pretenent espantar-la. La reacció de les dones era molt diversa, bé reien a riallades i llavors eren alliberades, o mostraven cara de por i llavors aquell personatge no paraba de fer sonar les seves esquelles.

La Tranga

La Tranga espantant una dona
També la multitud feia espai a la plaça per als domadors, que duien encadenats els óssos, passejant-los i humiliant-los. L'ós, un personatge de cara negra i embotit en un sac farcit d'herba seca, sovint queia a terra fatigat. I llavors una dona era llançada al seu damunt i també espantada per la seva cara negra. Quan aquesta aconseguia alliberar-se de l'ós, ell era de nou obligat a caminar pel domador, a cops de bastó. I així va ser durant hores, o almenys a nosaltres ens ho va semblar, fins que vam decidir anar a prendre alguna cosa en un bar. Vam triar-ne un que hi havia proper a la plaça. Però va resultar que allà seguie el carnaval. Tot tipus de gent disfressada i fins i tot els trangas, entraven i sortien del bar. Fins que l'orquestra al complert, disfressada de personatges coneguts per diferents estafes, van entrar cantant una paròdia d'allò més divertida. I tothom, allà dins, ballava i saltava al ritme de la música.

Carnaval de Bielsa 2012

el domador i l'ós

domador i ós a la plaça de Bielsa

Carnaval de Bielsa 2012
D'entre totes les valls que hi ha en aquest racó dels Pirineus avui hem triat anar a conèixer la vall de Pineta, també coneguda com a circ de Pineta i de la que n'hem sentit a parlar molt. Arribem en cotxe fins al final de la carretera que va de Bielsa a Pineta, la HU-V-6402, el deixem en un aparcament que hi ha a l'esquerra i comencem aquí la nostra excursió.

Mapa i recorregut a la Vall de Pineta
Prenem la pista, tancada al trànsit de vehicles, que surt a l'esquerra i la seguim fins que creua un pont sobre el riu. Hi ha poca neu però la suficient per mostrar-nos un paisatge d'hivern i cobrir el camí per poder caminar sobre blanc. Des d'aquí tenim unes bones vistes del circ que forma la Vall de Pineta.

Circ de Pineta
Ens agrada identificar el Balcó de Pineta i alguns cims com el Pic de Pineta. La boira que hi ha dalt del circ no ens permet identificar-ne més, però el paisatge es torna màgic. Continuem pel camí que va seguint la forma del circ fins, creuem un pont per superar el Barranc de Montaspro i seguim fins que arribem a les cascades que baixen del Balcó.

Cascada a la Vall de Pineta
Poc abans d'arribar a la cascada trobem un camí que baixa fins un petit mirador amb una barana metàl·lica i poc més avall hi ha un altre mirador amb una barana de pedres. Des d'aquí són impressionants les vistes de la cascada i la piscina natural que forma.

Caminant per la Vall de Pineta
Tornem al camí principal i el seguim. Poc després el camí ample fa un parell de corbes en ascens fins que arribem a los Llanos de Lalarri, amb boniques vistes de la vall. Podríem haver anat a caminar fins a tocar de la paret i veure els rius, però ens quedem aprop del refugi lliure, fem les fotos de grup i marxem perquè fa fred.

Refugi de Lalarri

Llanos de Lalarri
Tornem pel mateix camí i just després de tornar a fer les dues corbes prenem un camí que surt a mà esquerra i que baixa per un preciós bosc mixt de faigs, avets i grèvols.

Tornant dels llanos de Lalarri
Si aquesta combinació per si mateixa ja ens encisa hi hem d'afegir les volves de neu que comencen a caure i fan el paisatge espectacular. A més ens sorprenem de la grandària dels faigs, a la que no hi estem acostumats.

Fageda a la Vall de Pineta

Gran faig a la Vall de Pineta
Seguim baixant fins arribar a l'ermita de Pineta i aquí ja prenem la carretera fins arribar, en pocs minuts, a l'aparcament. Ha estat una curta però interessant volta, ideal per fer amb nens. A nosaltres ens ha anat bé per poder dinar al restaurant, sabent que menjarem bo.




Punt d'inici: Vall de Pineta, final de la carretera de Bielsa a Pineta, HU-V-6402
Distància: 7 kms.
Desnivell acumulat: 326 mts.
Mapa: Monte Perdido Ed.Alpina
Track:http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2513369

Cap comentari:

Publica un comentari